INTERSECCIÓ "IN EXTREMIS": PORTERS, ESCRIPTORS, CANTANTS. LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA DEL MUNDIAL DE LES LLETRES I ELS SONS

Abans d'entrar en matèria, posem-hi banda sonora. Un disc imprescindible de la banda Old and New Dreams (Haden, Blackwell, Redman & Cherry). Una coberta futbolística en dies de "mundial". Una incursió al món de l'Ornette Coleman de la mà dels seus fidels deixebles dels vuitanta. I ara ja podem començar a triangular entre escriptors, músics, porters i coincidències...

Quan l'il·lustre R77 va presentar en el nostre programa de ràdio la nova estrella del soul d'ulls blaus americà Mayer Hawthorne, vaig fer la fàcil broma de dir que aquest artista tenia nom de porter de la selecció alemanya del mundial de Mèxic (Mayer, segons els cromos de l'època. Sepp Maier, en la realitat) i cognom d'escriptor angloamericà del segle XIX (Nathaniel Hawthorne). Fins aquí, pura il·lusió òptica i, en tot cas, una anècdota posada amb calçador.

La segona part d'aquesta recerca ja es posa més interessant. Capbussat en els arxius del segell Vampisoul, apareix una figura de la sèrie C del soul dels seixanta: Nathaniel Mayer. La cosa es complica. Un cantant amb nom d'escriptor angloamericà del segle XIX (Nathaniel Hawthorne) i amb cognom de porter de la selecció alemanya del mundial de Mèxic (Mayer: Sepp Maier) i amb cognom coincident amb el nom d'un nou valor del soul blanc (Mayer Hawthorne).

La triple intersecció està servida: Nathaniel és el nom de l'escriptor i del cantant de soul dels seixanta. Mayer (Sepp Maier) és el cognom del porter de la selecció alemanya del mundial de Mèxic i el nom del cantant de soul d'ulls blaus del nou moviment soulàire dels anys 2000. Hawthorne és el cognom de l'escriptor angloamericà del segle XIX (de nom Nathaniel, autor de La lletra escarlata) i és el cognom de l'esmentat nou valor del soul blanc que ens va presentar en R77 al Sound System en una nit de primavera.

Interseccions i coincidències d'un tal Nathaniel Mayer Hawthorne. Un monstre amb tres caps habita a la dimensió desconeguda. Literatura clàssica, soul clàssic, soul contemporani i...el mundial de futbol dels cromos i les errades ortogràfiques del passat. Justament avui, el dia en que Alemanya ha eliminat a l'Anglaterra ( amb el porter del West Ham United, Robert Green, a la banqueta...ai, Capello!) i l'endemà de l'eliminació dels Estats Units d'Amèrica. Un afer de porteries, literatura i soul.

Les fotografies d'aquí baix mostren Robert Green, batut a Upton Park, en un partit de la Premier League defensant els colors del West Ham i, a continuaciò, una intervenció en format "sixties palomita" del mitic Maier (Mayer).