Banda sonora (improvisada) per tancar l'any 2010 i obrir el 2011

N o r t h e r n
S o u l
2010-2011

...per anar tancant l'any 2010 i per anar saludant el 2011.
Com passa sovint, toca amenitzar les festes de cap d'any. Gustosament, preparo les seleccions musicals i la colla té assegurada la banda sonora. Ja sigui un fons musical o directament una invitació al ball, el tocadiscos ha d'emetre música. Peti qui peti, balli qui balli i ja està. Enguany, la selecció serà Northern Soul. El fenomenal arsenal del Northern Soul ens permet viatjar en el temps i imaginar altres escenaris. Entre xerinol·la i balanç, entre salutacions i converses...la música i el dring de les copes alçades. Salut i feliç any nou.



A dalt, dos meravellosos recopilatorins de Northern. El segon és el meu preferit. La jòia de la corona de la Kent Records. Northern Soul's Classiest Rarities.
Llàstima que no siguin singles de vinil punxats en cadena...

...tanquem l'any amb uns videos relacionats amb les músiques que sonen per casa aquests dies: Geno Washington -cantant el tema "Michael" en plena efervescència soul a l'Anglaterra 60's- , Tom Verlaine -tocant la seva Fender Jaguar i mostrant el seu millor registre instrumental des dels temps de Television- i Herbie Hancock "Head Hunters Band" -seguint la pista Davis d'aquests dies nadalencs-.

Herbie Hancock - Chameleon (Live) 5 min - 16 Ago 2006 Subido por Chameleon41 youtube.com

Herbie Hancock & The Headhunters 1974 Butterfly 6 min - 7 Ene 2009 Subido por ModalCode youtube.co

GENO WASHINGTON & THE RAM JAM BAND MICHAEL THE ... 2 min - 8 Jul 2009 Subido por ShelfSide69 youtube.com

Geno Washington & The Ram Jam Band - Michael ... 2 min - 12 May 2009 muzu.tv

1. Tom Verlaine "Bomb" 6 min - 18 Ago 2007 Subido por theepitts youtube.com

(Per Nadal). Tots els anys Bitches Brew

El Nadal convida a certs rituals i alguns d'aquests tenen una base molt personal i aparenment deslligada de la celebració programada d'aquests dies o de la més estricta i respectable tradició. El Nadal de 1974 fou el meu "Nadal Bitches Brew" i des d'aleshores l'audició ritualitzada del magnífic doble de Miles Davis esdevé un clàssic com el pessebre, el tió o els Pastorets. Recordo perfectament aquell vint i quatre de desembre de 1974, quan aquell adolescent que ara us escriu aquestes ratlles sortia de Discos Castelló del carrer Tallers amb aquest monument sonor sota el braç. Com recordo detalladament el trajecte en diagonal travessant la plaça de l'ajuntament de Premià de Mar de camí cap a casa per poder estrenar el Bitches Brew. Per recordar que no sigui. Com el dia de la trobada en una cambra fosca per fer una audició col·lectiva del doble disc. I així, any rera any, fidel i metòdic davant el Bitches Brew i descobrint -encara- matisos, dobles cartes, enigmes i detalls que el confirmen com el clàssic entre clàssics que és i com allò que anunciava aquella il·luminació nadalenca de l'any 1974, anava de debò.


El BB està d'aniversari. Quaranta anys des de la seva edició. Ara, providencialment, ens arriba un magnífic llibre dedicat a l'enregistrament del doble disc. Insistim en allò de "doble disc". Doble vinil, producció del mag Teo Macero... colossal banda amb Davis, Shorter, Zawinul, Corea, Young, Brooks, Holland, Riley/Santos, Maupin, DeJohnette, White, Alias, McLaughlin i, en els retalls inèdits, Cobham i Moreira. Una colla de noms que van desplegar el catáleg del millor jazz d'avantguarda.
I més records: En aquells dies i anys posteriors tota l'escola del Davis de Bitches Brew va fer cap a Barcelona i els seus concerts els varem poder gaudir com qui anava a un concert de rock o pop del moment. Un jazz infinit i sense limitacions, el de l'escola Davis, que era perfectament compatible amb el culte i admiració per totes les rareses i miniatures que ens oferia el rock, el pop i els subgèneres contemporanis.
Uns anys que precedien les irrupcions del punk i la new wave i que clausuraven els irrepetibles seixanta. Justament, en aquell punt d'una seqüència històrica molt intensa, Miles definia el seu terreny i incorporava l'electricitat a la seva música amb la mateixa polèmica que havia generat la primera guitarra endollada de Bob Dylan cinc anys abans de Bitches Brew.



Bitches Brew va ser un disc d'iniciació i una peça clau en l'educació sentimental més decisiva. El meu exemplar de l'album amb doble vinil i galeta de la CBS antiga, inclou un dels textos més bonics que s'han escrit sobre la relació de la música amb la resta de les belles arts. L'autor d'aquella llarga ressenya era un dels homes clau de l'anomenat "nou periodisme", Ralph J.Gleason i -ho dic francament- crec que em va marcar una pista i em va ensenyar moltes coses que després no vaig saber trobar enmig de la posterior inflació opinadora dels dispositius (des)informadors paramusicals. Menció especial a la coberta il·lustrada per Mati Klarwein, el mateix de l'Abraxas, de Live Evil i molts més treballs d'aquells gloriosos anys.

Bitches Brew, el doble disc, la portada i aquell escrit, van obrir portes en totes direccions. I encara em sorprenc a les fosques, capturant nous missatges i desxifrant els seus fragments més ocults.

Vídeos de bitches brew

Miles Davis - Bitches Brew (1/3) 10 min - 24 Març 2009 Penjat per PerryCoxPF93 youtube.com

Miles Davis - Bitches Brew 1969 Live Performance 10 min - 7 Des. 2009 Penjat per digimaton

TRES-CENTES REVOLUCIONS PER MINUT

Foto: Tot té un origen.

SOUND SYSTEM
EL VOSTRE PROGRAMA ARRIBA AL NÚMERO 300

El dimarts 14 de desembre vam emetre el programa número 300 del Sound System. Aquest espai radiofònic de la ràdio local (ràdio Premià de Mar, 95.2 ) és una petita aposta que fem en Ramonet 77 i qui us escriu. El sentit del Sound System no és altre que respirar musicalment amb la màxima regularitat possible i programar materials que responguin als nostres gustos i curiositats; Aspiracions, aquestes, derivades de la passió per les músiques i els entorns que les configuren.

Foto: Dancehall and dancefloor a la vella Jamaica, ballant ska!

Foto: Sound System de carrer a càrrec de Sir Coxsone a Kingston. Anys 60.

Foto: Duke Reid i el seu sound system de fusta!

Quan ens trobem a l'estudi en companyia del tècnic amic -en Xavi Traïd- , intentem punxar música sense seguir els imperatius mercantils o la pauta marcada per les arbitràries revistes i suplements de "tendències". L'estil, els estils, són importants. Les formes no són secundàries. Els continguts no viuen al marge del format i del que passa "aquí fora".

Foto: Explosió sistèmica a la Jamaica dels anys setanta.

Sound System convoca registres de tota mena i pica de dominis aparenment aliens a la substància sonora: La geografia, una mica de sociologia, fragments d'història, grafisme, memorabilia i el que s'escau en cada ocasió, artista, obra o temàtica escollida.
Ho fem, literalment, per amor a l'art. Quan no podem anar a la ràdio per raons esportives o contingències vàries, enllaunem el programa, cliquem el guió i propulsem el paquet per control remot.

Foto: No és una bugaderia...és un sound system jamaicà de meitats dels anys setanta!

Hem volgut fer de la regularitat, del mica en mica, de la complicitat i de la necessitat compartida d'aire musicalment respirable, els valors segurs i desinteressats d'un projecte petitó, premianenc i sincerament alternatiu davant el (des)ordre de coses existent en un món cacofònic i culturalment trastocat. Ho deixem escrit, de blog en blog i així ho celebrem.

Informacions de l'esdeveniment "300 programes" a:

Stereo-2. Comunitat sonora: 300 SOUNDS!

10 Des. 2010 ... 300 SOUNDS! Sound System, l'espai de Ràdio Premià de Mar dedicat a les músiques disperses del sistema sonor, arriba al 300! ...
stereo2soundsystem.blogspot.com/.../sound-system-altera-lordre-del-temps-i.html - Còpia en memòria

Stereo-2. Comunitat sonora: SOUND SYSTEM 300

9 Des. 2010 ... SOUND SYSTEM 300. Hola Pops! Estem de festa. El Sound System arriba als tres-cents programes. La regularitat és la virtut dels corredors de ...
stereo2soundsystem.blogspot.com/.../sound-system-300.html - Còpia en memòria

El nom de la cosa

Aquest blog es diu Seaview Submarine. En versió catalana molt ajustada: "Submarí Miramar" o "Submarí Vista al Mar". Ja era hora que parlessim del nom de la cosa. El Submarí Seaview o, com acostumavem a dir de petits, "el Sibiu", era el nom del submarí o andròmina marina que protagonitzava la molt enyorada sèrie "Voyage to the bottom of the sea". La recepció de la sèrie a les pantalles en blanc i negre de la nostra infantesa ens va arribar sota la denominació de "Viaje al fondo del mar" i anava acompanyada d'un sensacional doblatge mexicà que la convertiria en un totem bizarro de primera divisió. Els serials de la factoria Irwin Allen es multiplicaven en productes de gran ingenuïtat argumental en plena eclosió dels subgèneres més populars de la ciència ficció pre-selenita (encara no s'havia descobert la lluna).




Recordar el Submarí Seaview és un clam en favor d'una edat de la més rigurosa innocència televisiva i és un exercici proustià de recerca d'escenes familiars, escolars o festives, amb televisors compartits per veïns asseguts en rotllana als carrers de la vila.

Obrim un debat sobre sèries i serials. Avui, quan The Wire regna amb justicia en el món de les sèries, girem la mirada al Seaview, a Tierra de Gigantes, a El Tunel del Tiempo, a la Dimensió Desconeguda, a Daktari, a....Los Vengadores.
Som-hi!

Irwin Allen - Wikipedia, the free encyclopedia

- [ Tradueix aquesta pàgina ]

Irwin Allen (June 12, 1916 – November 2, 1991) was a television and film producer nicknamed "The Master of Disaster" for his work in the disaster film genre ...

Biography - Awards - Legacy - In popular culture

en.wikipedia.org/wiki/Irwin_Allen - Còpia en memòria - Semblants

Imatges sobre irwin allen

- Informeu de les imatgesGràcies pels vostres comentaris. Informa d'una altra imatgeInformeu-nos de la imatge ofensiva. Cancel·laFet

Vídeos de voyage to the bottom of the sea

Voyage to the Bottom of the Sea 1 min - 22 Jul. 2006 Penjat per mnarita youtube.com

Voyage to the Bottom of the Sea Flying Sub for ... 7 min - 2 Oct. 2007 Penjat per Pendercrafts youtube.com

...i el Submarí Seaview és una secció d'investigació sonora que està integrada en el programa de ràdio Premià de Mar, Sound System...i així, submarinísticament, es suma a la celebració de les tres-centes emissions que suma aquest espai radiofònic... mireu, doncs, el nostre blog i els detalls de l'esdeveniment, clicant a:
http://stereo2soundsystem.blogspot.com

L'excepció i la regla

Debajo de lo cotidiano, desvelen lo inexplicable. Detrás de la regla consagrada, disciernan lo absurdo. Desconfien del menor gesto, aunque fuere aparentemente sencillo. No acepten como tal la costumbre recibida, busquen su necesidad. Se lo rogamos encarecidamente, no digan: "Es natural" ante los acontecimientos de cada día. En una época en que reina la confusión, en que se derrama la sangre, en que se ordena el desorden, en que la arbitrariedad cobra fuerza de ley, en que la humanidad se deshumaniza... No digan nunca: "Es natural" con el fin de que nada pase por inmutable.

La excepción y la regla. Bertolt Brecht.



El temps està trastocat. Out of Joint. Les construccions i convencions polítiques i culturals, aparenment inmutables, amb prou feines superen la caricatura d'allò realment existent. L'estat de coses present es difumina en un (des)concert presidit per la crisi publicada i la lluita de classes escamotejada. Dissentir és prendre la distància, la precaució i l'oxígen necessaris abans de tornar a la pràctica compartida, contrastada i raonada. Dos anys després d'una dissidència personal -més explícita avui però també expressada anteriorment- amb el relat polític dominant i amb les formes convencionals de la partitocràcia espectacular, alguns encara pensen que -en el meu cas i en el d'alguns companys dissidents- l'abandó d'una formació política (ICV), obeeix a una discrepància singularitzada amb un "partit". Res més lluny.

Dissentir políticament (entenent aquesta categoria com quelcom difús que resideix més enllà de noms i sigles en litigi), és posar en dança tots els dubtes, convocar-los i projectar-los. Començant per plantejar que el dilema del "ser d'esquerres" (utilitzant una terminologia apartidista), per exemple, no s'explica en relació al món de l'alternança que caracteritza l'arbitrària geografia parlamentària. Així doncs, la matèria dissident, amb tots els interrogants que suposa, es vindria a situar en la qüestió estratègica i en un "què fer?" més substancial. En el terreny que sovint no es considera "polític". En els antagonismes del sistema (o dels sistemes, o de les civilitzacions, el nom no fa la cosa). En el domini incert dels que voldrien canviar el món de base.

Dos anys intentant el fora de joc. Intensa i profitosa dissidència. Amb tots els marges d'error oberts. Com planteja qualsevol pràctica dialecticament lligada a l'ordre inestable de les teories i les construccions.



I ara, per anar tancant les llums...
la tarda callada i la música de Phineas Newborn...

Phineas Newborn Jr. Trio 7 min - 23 Dic 2009 Subido por RareJazzVideos youtube.com

CHEROKEE @ FABULOUS PHINEAS - PHINEAS NEWBORN, Jr. 5 min - 15 Ene 2010 Subido por ky5m youtube.com