READY, STEADY, GO !

Imatge panoràmica d'una part de la llista municipal de la Coali de Premià de Mar (fins arribar als trenta noms, en falten alguns a la foto, i és que"en som molts més dels que ells volen i diuen").
Començant per dalt, d'esquerra a dreta: Vicenç (100% total), Jonatan (la sociologia habanera), Albert (el roig astut), Ernest (d'una saga a prova de bombes), Sòria (el factor Pirata), Jaume (l'astre dels pinzells, l'home tranquil), Rafa (el factor bolivià), Jordi (el barcelonisme arqueològic), Miquel (la connexió jamaicana), Judit (la darrera adquisició, solvència contrastada), la Toni (British Express), Rosa (la presidenta de l'Arcadi Oliveras Fan Club), Charo (l'eterna promesa), Teresa ("la chica embrujada"), Núria (l'enllaç del desert), Manel (el disc dur amb trompeta), José María (El cuirassat Potemkin), Àngel ("sempre seré Mod!"), Mudy ("to be... young, gifted & black"), Quim (el vostre alcalde), Anna (The Red Star ) i Alfonso (Les "barreras" antifeixistes).
Falten a la foto: Lluís, Núria R.,Alex, Carme, Tatiana, Pere, Xànxels i Andrés.

27 de maig: Ready, Steady, Go !

http://www.coaliciopremia.blogspot.com informació completa...

BIOPOLÍTICA PREMIANENCA, PATTI SMITH, CALÇOTADA REPUBLICANA I BLANCHOT (EL MESTRE)

Cap de setmana. Report: Assemblea roja i verda, Patti Smith, la calçotada republicana i una visita nocturna a la nit Blanchotiana. Efectivament, La Coali que som, la gent d'Iniciativa, d'EUiA i els independents ens hem reunit i, en una assemblea força concorreguda, hem metabolitzat 5 mesos de dedicació col·lectiva al projecte municipal de l'esquerra roja i verda premianenca. Tenim llista. La confecció d'una llista electoral pot ser un acte administratiu i mecànic o un veritable exercici de biopolítica en el sentit més literal del terme (amb permís del mestre neoespinozià Antonio Negri, del cyberfilosof Zizek i del tandem rizomatic Guattati/Deleuze). Els de la Coalició hem optat per la biopolítica. Complexa, sectorial i personal, la biopolítica restableeix el candidat com a portador de subjectivitats, de limitacions i d'expansions. Ja no compten els números (malgrat la llei de gènere, polèmica i numèrica). La suma caòtica és el resultat viu i estimulant. El "general intelect" a escala local, micropolítica i variable. En el fons, i quasi en la forma, tots som independents. Una abraçada, doncs, per Quim Caimel i els "29 subjectius" que l'acompanyem en aquesta cursa del 27 de maig. La Coali funciona, es multiplica i, les darreres setmanes, incorpora novetats programàtiques, organitzatives i personals. Consulteu el nostre blog i podreu coneixer la llista aprovada: http://www.coaliciopremia.blogspot.com

I ara el Sound System...aquest dimarts (27 de març) tornem la salutació a la Patti Smith, just quan la dama del punk novaiorquès recita els clàssics de la literatura catalana. En Ramonet punxarà el multiinstrumentista i compositor brasileny Deodato. Ja sabeu, Ràdio Premià 95.2, dimarts a les 9 del vespre i per internet i... amb possibilitat de descarregar l'arxiu des del web de la ràdio.

Parlem de calçotadades. Els amics d'ERC van forts amb el tema dels calçots. Vigilats per l'inquietant Carretero (aquell senyor que va dir que era més important lluitar per la independència que fer la gestió diària de la cosa pública...i es va quedar així de maco), ara es treuen del barret un hipotètic front nacionalista presidit per l'Artur Mas amb declaració sobiranista incorporada. Què voleu que us digui...l'autodeterminació no crec que passi per un acord entre dos partits o per un moviment tàctic entre calçots, carreteros i la por a perdre perfil i audiència. A vegades penso que és un partit rar. Bona gent, però rar.

I tanco la nit llegint la nit, nocturn, des de les ontologies múltiples de la literatura i de les literatures, del mestre Maurice Blanchot. I la nit ho traspassa tot: com les calçotadades, les assemblees, les cançons de Patti Smith o les mateixes ontologies del mestre hexagonal.

Memòria històrica: premeu

http://www.premiademarx.blogspot.com

apareix l'homenatge premianenc a Antonio Gramsci,

100 anys del seu naixement.

Patti Smith llegeix Maria Mercè Marçal

Insòlit i formidable. Una idea de l'Institut Ramon Llull facilita l'encontre entre la poesia catalana i l'avantguarda del rock dels setanta de Nova York. A la foto, d'esquerra a dreta: Patti Smith, l'exconseller sense corbata Bargalló, Lou Reed (a la foto sembla més jove...però ja està grandet), Laurie Anderson i un senyor amb pinta de càrrec públic. Avui ha sortit per la tele la Patti Smith llegint la divisa de Maria Mercè Marçal (en anglès)...allò de "woman, working class and oppressed country". Inversemblant. Amazing!

MEMORIAL DEMOCRÀTIC, LA DDR I LEE SCRATCH PERRY

El darrer cap de setmana, -un compacte de grip i cinema-, demana un espai de blog per la pel·lícula LA VIDA DE LOS OTROS. Magistral exercici cinematogràfic poc sentimentalista i força equilibrat sobre els darrers dies de l'Alemanya de l'Est. La DDR va ser una píndola més del pastís pseudocomunista que va imperar en el mal anomenat socialisme real. La peli tracta una història, en part extrapolable a moltes situacions viscudes a altres indrets (a casa nostra, evidement). La mateixa setmana que el Parlament de Catalunya dónava llum verda a la llei del memorial democràtic. El dia en que el PP d'avui (sense manies, més fatxa que abans) i l'esperpèntic grup Ciutadans, dónaven el seu vot negatiu a una llei que preten, com a mínim, estudiar i preservar aspectes obscurs de la guerra civil, de la dictadura franquista i d'altres episodis anàlegs. Aneu a veure, si encara no ho heu fet, aquesta pel·lícula. Observeu i compareu, per exemple, l'exposició pública dels expedients dels represaliats de la DDR per la temible Stasi amb els temes pendents a casa nostra. Som una meravellosa democràcia! Desmemoriada i fracturada, tot sigui dit.

I ara anem a coses més terrenals. Aquest dimarts el programa Sound System visitarà un lletgista virtuós a escala planetària via Jamaica. A les 9 del vespre podreu escolta un monogràfic dedicat a LEE SCRATCH PERRY, sideral compositor i productor de l'Ark Studio (un estudi de fusta i canyes que el mateix Lee Perry va incendiar!). Lee Scratch va volatitzar moltes coses, a banda del seu patrimoni. El període més desconegut de Bob Marley pertany a les produccions que Lee va fer per el mestre Marley. Centenars d'artistes van passar per la seva consola d'enregistrament. Gent com Coxsone Dodd i Prince Buster van activar els Sounds Systems. Lee Perry els desafiava. Quan King Tubby impulsava el Dub, arribava Lee Perry i el transmutava. De tot això en parlarem al Sound System. Lee és lletgista, això no vol dir que sigui hortera o freakie, vol dir allò que el mestre Estanislau Verdet ens ajuda a descodificar des de la seva tribuna blog. El tiu ja passa dels setanta anys, podria produïr el segon disc de l'aliança cantimploricoverdetiana. Lee Perry, lletgisme jamaicà, virtuosisme universal. A la ràdio.

Torna el feixisme, torna el cine club! Joves, Ranciére i Traffic, quan la cultura és espai d'esperança.

Cap de setmana en xarxa. Jordi Tria, -artífex d'un cine-club premianenc situat a l'espai de la Coali del carrer del Segle,5- apareixia amb el nou projector a les mans. Eufòric, en Jordi feia les proves, l'endemà, dissabte, estrenavem amb Wonderland (director, M.Winterbottom) el nostre cinema, pura resistència i pura xarxa de complicitat cultural a la carta. Pretext: el dia de la dona treballadora. Objecte: cinema i combat d'idees. L'estrena del nou àmbit funciona...més de 50 assistents, cares noves, ganes de tornar-hi i de consolidar la idea. El format sociocultural de la nostra coalició pren volada. Properes cites: l'abril republicà i el maig roig. Cinema i audiovisuals, música i debat...elements constitutius, del tot útils pels temps que corren. Estem a:

http://www.coaliciopremia.blogspot.com/

Temps de "revival" reaccionari al carrer. Els carrers de Premià, des d'aquest cap de setmana, estan coberts de "banderoles" del PP, del partit de la societat controlada, de les restriccions públiques, del patriotisme visceral i del ciment (entre d'altres coses). Canvi de tema: els Joves d'Esquerra Verda (Làia Ortiz i David Cid, els coordinadors, surten a les fotos de dalt), celebren la seva assemblea anual. La pedrera ecosocialista aporta capital humà, sentit ideològic del binomi social-ecològic (indestriable i necessari davant del que representa la nova economia, el nou imperi, les noves multituds difuses -Toni Negri, dixit-). Junts, joves d'ICV i d'EUiA han d'aportar els materials i el personal renovat per un projecte ampli i tricolor (del roig al verd passant pel violeta) i fer entendre a molts despistats que l'ecosocialisme no ha de ser una etiqueta i que, ben al contrari, hauria de cristallitzar en les noves vies davant del capitalisme, des de les institucions, des de la cultura difusa, des del carrer (literal i metafòric, on circula la multitud, no pas les "masses" d'ahir, com tampoc els individus socialment autistes de sempre). Cal fer molta pedagogia al respecte. Ens toca tenir molts reflexos davant de les vertiginoses mutacions de la societat d'avui, dels discursos, dels conceptes i de les frases tòpiques. La disconformitat que puguem tenir amb l'estat de les coses pot resultar esteril, si no va acompanyada d'una certa transmisió d'inquietuts, d'una dosi de cooperació en el que és col·lectiu, d'una complicitat efectiva i afectiva i d'un determinat sentit comunitarista davant de la dispersió de la societat-mercat imperant (d'això en sap un munt el senyor Jacques Ranciere, del qual n'estic llegint el seu assaig "El odio a la democracia", llibre petit, directe i superlatiu sobre la incompatibilitat entre democràcia i mercatocràcia).

Dit això, "me voy con la música a otra parte" i us recomano el Sound System de Ràdio Premià de demà -dimarts 13! de març- on punxaré TRAFFIC, la banda seminal i nuclear del rock i el r&b britànic, liderada per Steve Winwood, Jim Capaldi i Chris Wood, que va fer meravelles cavalcant entre els 60's i els 70's, amb discos imprescindibles com aquell vell i memorable Shoot out at the Fantasy Factory...i els recordem, alguns, amics de la plaça de Premià, en sessió inmortal a l'antic palau del Joventut de Badalona, l'any 1974...Dear Mr. Fantasy!!!! Com passen els anys!

ja sabeu: ràdio premià 95.2 a les 21 hores dels dimarts i per internet amb descarrega d'arxiu a la carta... i el nostre blog als links que teniu a la banda esquerra d'aquest blog o si premeu:

http://stereo2soundsystem.blogspot.com/

El PP va a sac !

Aquesta vinyeta de George Grosz ens mostra una escena que podriem anomenar "poderosos en acció". Els poderosos, -que participen del poder postmodern difús i en xarxa-, tenen a l'Estat Espanyol una expressió política peculiar, el Partido Popular. En el context europeu, el PP és com una síntesi entre la parapolítica berlusconianana (una agència de poder mediaticopartidària, construïda amb materials populistes, sentimentalisme atroç i apologia del "tot val") i les invectives del Front Popular del Le Pen (partit que practica altes dosis de patriotisme exasperant, xenofòbia diversa i altres variables sobre l'ordre i el caos).

Dit això, -i en vistes a l'impuls mobilitzador del PP en el marc de l'Espanya comuna, radiofònica, guerracivilista i retòricament sobrecarregada-, sembla que la percepció d'aquesta síntesi no funciona com a antídot davant l'opinió pública de casa nostra i de l'Europa superdemocràtica. Dic això, després de veure un debat televisiu intempestiu (el programa del Ramon Colom) on un grup d'experts en extremes dretes, populismes i feixismes a escala europea, no tenia en compte el cas PP i, davant la proliferació de grups ultres arreu d'Europa, s'escaquejaven d'un anàlisi a fons del cas espanyol.

Penso que no es fa "el que s'hauria de fer", de portes enfora, quan toca caracteritzar el cas PP. Aquest partit no comdemna el règim anterior ni en pintura, aquest partit construeix el seu projecte amb una nova versió de la vella teoria franquista de les dues espanyes. El PP utilitza el cas "de Juana" (i el que toqui) per contraatacar a tort i dret els socialistes, els rojos, els artistes i els nacionalismes. Peti qui peti. S'han convertit en els defensors de la constitució que no van votar i aquests dies comparteixen el carrer i les ones radiofòniques amb el rovell de l'ou del feixisme franquista. No parlem de la seva particular percepció del que representen l'habitatge, la seguretat o la memòria històrica (per dir tres temes de beligerància "inquebrantable").

Dit això, que no és nou, ni és original (més aviat fa mandra, tanta mandra com mirar certa televisió, escoltar certs opinadors o llegir certs paperots), em pregunto: quan es farà a escala europea la pedagogia necessària per dónar a coneixer el que és i el que representa el PP? S'ha fet amb altres casos europeus, a França, a Austria o a Holanda. De fet, des de casa nostra no és difícil caracteritzar la dreta europea pura i dura. Com ho veuen des de fora? Em temo que no s'ha sabut explicar. De portes endins, de moment, el carrer és d'ells, ja ho cridava el Fraga dels "seventies". I, com dirien els nostres pares, "ja veurem on anirem a parar". Res de nou. Ja ho sabeu.

Estanislau s'ho fa amb Gas

Estanislau Verdet va omplir i omplenar la sala de la cambra de gas de la banda alta de la Diagonal, -en zona maquista amb llur espectacle lletgista-. Fou ahir dilluns, en una nit especial de comunió i empatia entre un públic llamantolitzat i un artista consagrat que desgranava savoir faire i taules ("aquest tiu té taules", deia un barbut assistent, del tot desconegut i extremadament intelectual, a primera vista). L'home sèpia (les fotos ho són) actuava en companyia d'una orquestra de xoc que respon al nom de Cantimplores Marramiau. Bona sonorització, impecable line up, repertori compactat, públic embutxacat (se'ns va posar a la butxaca des de la primera peça), etc... les cançons del seu CD, en format directe i orquestrer, augmenten la volada. L'epifenomen Verdet ens suggereix el lletgisme i cadascú n'extreu la seva lectura. Lluny dels bizarrismes, del kitch, de les horterades i del freakisme que ens volen vendre per la tele...Estanislau mostra el camí del lletgisme. El mot d'ordre, Llef!, la complicitat coral d'un públic entregat a la causa. Sorprenent públic, per intergeneracional, interclassista, intertribal i interfamiliar. El món d'aquest artista està habitat per criatures inclassificables. Aprofondiu l'Estanislau per la banda selecta de la xarxa, cliqueu http://estanislau-verdet.blogspot.com/.

VERDET, NORTHERN SOUL & LIVERPOOL vs BARÇA...AGENDA FUTBOMUSICAL

Agenda musical: el dilluns 5 de març, a les 22 hores, a la "cambra de gas" (Luz de Gas) de Barcelona, es presenta el tandem Estanislau Verdet & Cantimplores Marramiau. Cita ineludible recomanada per Stereo2 Sound System. Més enllà, al sud de Llefià, l'espectacle Llef!

Heus aquí un vinil. Un disc petit, singleritzat amb galeta i forat central. L'agulla llisca i sona música. No us deixeu portar per la vertiginosa revolució tecnològica. Escolteu els seus fregits.

Heus aquí la penya balladora en una pista dancefloor/dancehall. L'efecte vinil es fa realitat i pren forma humana amb cos i ànima.

Heus aquí el Northern Soul. El fenomenal invent dels dj's del nord d'Anglaterra. El culte a la raresa. El culte a les sonoritats més desconegudes de les sèries B i C del petit vinil, del single incandescent. La més rotunda intempestivitat sonora. El Northern és el moviment central dels clubs britànics de Liverpool, Wigan, Bradford, Manchester, etc. Quan l'escena Mod més original i pionera declinava, el Northern es consolidava i travessava -fora de modes- els difícils anys setanta i el plom nuclear del pop vuitanter. El Northern Soul vivia al marge del temps. Avui podem gaudir de milers de cançons amb segell Northern. La matèria discogràfica inclou rareres de Philadelphia, Detroit o Chicago, capturades per dj's i col·leccionistes britànics i multiplicades entre un públic dispers, heterodox i intempestiu (com els d'Stereo2, vaja!).

Heus aquí la proposta Stereo2 Sound System de ràdio Premià del dimarts 6 de març: especial Northern Soul! música amb base nordbritànica el dia i la nit del Liverpool-Barça, la podreru escoltar simultàniament amb el partit (ja sabeu, fora el volum de la tele!) o us la descarregueu en diferit des del web de ràdio premià...(és el que farem els de l'equip del programa...).

ADREÇA BÀSICA: http://stereo2soundsystem.blogspot.com