Poeta, activista sociocultural i sindicalista del Maresme. 20 anys després de la seva mort. L'endemà de la vaga general del 29M. 30/03/1992-30/03/2012
"El moviment real que aboleix l'estat de coses present". Ens agrada aquesta frase del jove i proper Karl Marx. Els debats i les controvèrsies entorn de les xifres de participació poden apassionar als amants de l'estadística. A nosaltres francament ens interessen, però de manera molt relativa i tirant llarg, com a notes a peu de pagina. Les vagues -parcials o generals- són moments d'interrupció del curs habitual de l'ordre. El (des)ordre de cada dia és l'ordre del capital. Si la vaga general s'enten com un punt final o una finalitat en si mateixa, voldrà dir que no s'haurà vist la dimensió sistèmica i temporal de les crisis consubstancials al capitalisme (i la lógica resposta que mereix). Si la vaga general ha de ser un episodi aïllat marcat per el relat autoreferencial de cada família organitzada, aleshores haurem perdut tota perspectiva de conjunt i reincidirem en els errors ja coneguts de tantes ocasions.
La vaga, les vagues, són instruments d'afirmació, contestació i socialització de les resistències i és des d'aquest punt que podrem considerar que la seva importància està relacionada amb el paper que poden jugar en un cert procés històric. Entrar en el ring de les xifres de participació, de les tergiversacions mediàtiques, dels emplaçaments a la negociació del més innegociable i a la casuïstica múltiple del "per què no he fet vaga", és com allò dels arbres que no deixen veure el saturat bosc de l'espectacle parapolític capitalista. La vaga, les vagues, són una de les manifestacions col·lectives del que històricament hem anomentat cultura, identitat i consciència de classe. I això és una cosa seriosa. És la part més important de la cultura de les classes treballadores i dels exclosos d'arreu del món, d'ara i de sempre.
Despullats de la ficció middle class característica de les dècades d'opulència i virtualitat social occidental, la dimensió de classe retorna i amb ella reapareix la necessitat d'una incerta però raonable raó estratègica strictu sensu. Les coses clares: L'adversari -difús, articulat i omnipresent- avança damunt d'un terreny absolutament abonat a la més lògica de les estratègies de resolució i triomf. El nostre laberint és, doncs, complicat i planteja rares i difícils cruïlles entre el nou i el vell. Disortadament, sempre ha estat així. Però això només és el començament. La dimensió sistèmica de la gran estafa de la crisi comportarà una alteració substancial del que fins ara hem/han cregut que eren la democràcia, les classes socials, el benestar o la pròpia existència. Temps al temps. Al mal temps bona cara. "Amb el somriure, la revolta". 
(Fotografies: A petita escala, Premià de Mar 29M)
Billy Bragg - There Is Power in a Union | |
www.youtube.com/watch?v=AnLurTmvzAs
26 Nov 2011 - 6 min - braggcentral Álbum: Talking with the Taxman About Poetry (1986) | |
