Després de veure "Melancholia", la darrera pel·lícula de Lars Von Trier, els seus ecos segueixen emetent senyals en totes direccions. Del cinema d'aquest director es pot dir de tot i força. Provocador, radical, exagerat o desmesurat. Els adjectius es multipliquen i la seva obra avança endavant i segueix el camí d'un cert cinema nòrdic i centreeuropeu que associem a Bergman o Dreyer i, eixamplant més el radi, a un Tarkovski -si tenim present una part del material de "Melancholia"- o al Bela Tarr de la darrera època. No entrarem massa en consideracions sobre el personatge Von Trier, el de les rodes de premsa més o menys estùpides, prescindibles i suposadament invectives (les seves paraules filo-nazis, rectificades a posteriori, encara belluguen i agiten espectres malevols). Aquell incident mediàtic xocaria frontalment amb el seu manifest antiracista a "Manderlay" i, paradoxalment, també amb aquesta "Melancholia" que, segons el meu parer de limitada cinefilia, segurament rebrà l'estatut d'obra mestra i a totes llums.
La peli parla de moltes coses. Tothom que la vegi hi trobarà de tot. Les al·lusions apocaliptiques d'una banda i la consumació de la fí del món d'una altra, obren i tanquen un relat demolidor sobre les bases de l'univers del poder burgès i classista per excel·lència. Un casament que no sabem ben bé que és, esdevé una cascada d'impostures, comèdies, negocis ("l'eslogan, l'eslogan"), fragmentacions i explosions familiars. El gegant amb peus de fang trontolla i amb ell tot l'edifici jerarquitzat en descomposició (amb referències molt evidents a uns altres exercicis de l'escola "Dogma" com Celebration o Els Idiotes). 
Però "Melancholia" és, sobretot, l'esclat del món i un dels transits més bells que he vist en una pantalla cap al no res, la mort o l'eternitat (amb permís de C.Theodor Dreyer). L'arrencada de la peli és i serà memorable. Temps al temps. Retenció, pulcritud, simetria. No sé. Porto tot el cap de setmana intentant capturar imatges d'aquesta pel·lícula, cosa que no m'acostuma a passar masses vegades quan surto d'una sala i els dies passen. Avui, sense anar més lluny, avançava dalt de la bicicleta sota un cel cobert de nuvols baixos que, en esvaïr-se posteriorment, passaven d'un gris plom a un pletòric paisatge d'encesa llum solar. Allò tant elemental, prosaic i dominical, em remetia directament a "Melancholia". Si no la heu vist, animeu-vos. És una obra mestra. Em sembla que abans ja ho havia dit. I encara li dono voltes.
Melancolía película crítica trailer poster Kirsten Dunst, Charlotte ... | |||||
www.elmulticine.com/peliculas_listado2.php?orden...
9 Abr 2011 - 2 min Melancolía, dirigida por Lars Von Trier y protagonizada por Kirsten Dunst Charlotte Gainsbourg Kiefer ... | |||||
