Dies de pluja. Hem dedicat una bona part del cap de setmana a traslladar la nostra cooperativa de consum a un nou local.El que teniem s'ha fet petit. Bon senyal. Es tracta de la Cooperativa de Consum Responsable Gafarrons de Premià de Mar. El projecte avança i creix. El nou local ens permetrà fer més activitats continuant l'experiència dels "dilluns de Gafarrons": debats, documentals i altres formats. També podrem acollir iniciatives culturals com el cicle de documentals Fora de Joc que organitzava una misteriosa entitat premianenca denominada Els Amics d'Alan Smithee. Les cooperatives, una realitat al marge de molts dogmes del mercat i una bona manera de traduïr la teoria en una pràctica possible i pragmàtica. Ara estem al carrer Marina, al nucli antic i al costat de l'abandonada fàbrica de Can Sanpere (territori objecte d'eterna especulació urbanística).
La pluja rebaixa moltes coses, per exemple les eleccions legislatives que tenim en la data senyalada del 20N.
De la nostra part, uns quans ens hem mullat literalment repartint la premsa de campanya de la candidatura Anticapitalistes. Ha estat en el centre històric de Mataró rodejat de la competència (CiU), que també s'ha sotmès a la pluja, i d'un públic bastant outsider. Ja ho vam apuntar en el darrer article: De les diverses maneres de practicar la dissidència electoral, des d'aquest angle ens inclinem obertament per la candidatura Anticapitalistes i amb el convenciment de que això de les eleccions és una excepcionalitat que permet explicar coses. "Les coses" que cada dia s'aprenen de les lluites i dels espais de la política real i profana. "Les coses" que es deriven d'una percepció cada vegada més evident de que la democràcia i el capitalisme combinades no porten enlloc (Grècia, per exemple, és un cas de manual.) Plou sobre mullat, literalment, polticament i socialment.
Banda sonora. La pluja persisteix. Ocasió per repassar la discoteca i celebrar algunes perles del tresor. D'entrada una reivindicació en tota regla d'una de les meves bandes preferides de pop/rock/r&b que encara enregistren i giren: The Young Fresh Fellows.
Aquesta agrupació és 100% actitud en el sentit que podriem trobar en altres casos singulars com ara The Fleshtones, possiblement l'exemple més aproximat del que representa la festa del pop al marge. La compulsiva mania de les modes i de les andròmines para-rockeres (i el martelleig de les revistes i suplements de tendències) va proclamar en el seu dia la dimensió de l'escena de Seattle, cavalcant entre els 80 i els 90, associada al grunge i als intocables i mitificats Nirvana (un grup sobrevalorat, segons pensem a La Dimensió Desconeguda). El material de Seattle, tot i això, va aportar una certa revitalització de la cultura de guitarres, escenaris i bon volum (exemple,Mudhoney!). Però el que no va arribat al podium mediàtic (ni falta que fèia) va ser la rotunditat pop de la millor de les festes sonores que atresora el rock'n'roll -The Young Fresh Fellows- i, francament, molts s´ho van perdre sepultats sota el pessimisme perpetrat per la majoria de grups de camisa de llenyatàire i torturada existència.
Els YFF encara sonen i sonen molt i molt bé. Scott McCaughey, Tad Hutchinson, James Lloyd Sangster i Kurt T Bloch -el Dream Team dels Fellows d'avui, poc diferent del de les edicions anteriors- es van fer produïr per un orfebre-music de la categoria de Robin Hitchcock i l'any 2009 ens van regalar un àlbum formidable de nom I Don't Think This Is. I com els recordem del concert aquell de Poble Nou/Barcelona, a la desapareguda sala Garatge Club, a la primera meitat dels anys 90!Vídeos sobre young fresh fellows
- Informar sobre vídeos
| |||
| |||
| |||
5 comentaris:
Molta sort a les eleccions company. Necessitam veus que facin d'altaveu dels pensaments de la bona gent. Dieun que ningú és imprescindible però jo dic: I una merda!! La bona gent és imprescindible!
Sort i salut!
Ah, gràcies per ajudar-me a descobrir planetes musicals que la meva despistada ment encara desconeix.
Felicitats per l'avenç de la cooperativa.
Eleccions? Les coses clares: Anticapitalistes també és el meu vot.
I de la música ja ballo sol només veure els i escoltar els videos.
doncs tres línies d'atenció compatides que s'agraeeixen des del Submarí, seguirem cooperant, revoltant i punxant pop!
Ànims i força amb la cooperativa i la candidatura!
salutacions i agraïments Eduard! Estem on podem i estenen la revolta sonora i bàsica.
Publica un comentari a l'entrada