TELEX ESTIVAL SENSE ESTIU

Línies estivals del deliri: La població insultada per unes empreses elèctriques, el terratremol peruà, els estirabots a la cúpula d'ERC, el ball de càrrecs a ICV, el conseller Huguet vol fer de Catalunya una marca de turisme temàtic (més!). Paisatge després de la batalla: el botellón gracienc.

Necrologies a dojo: Bergman, Antonioni i Serraud (banda cinematogàfica), Max Roach, l'inventor de la bateria-jazz moderna, Xirinachs (suicidi i desconcert) i Stanley Beckford (obrer immigrant a Londres, jamaicà i cantant de Mento i Rocksteady).

Línies de resposta (fulgurants i irreverents) tema per tema: Les elèctriques no són elèctriques, són la banda lluminosa i fosca de la trama de poder operant a Catalunya (i al món). Desgràcia al Perú (tenim alguns premianencs a la zona). Carod li etziba a Puigcercós i es fa el madur. A casa meva, al partit ICV, s'escalfen motors electorals i no hi ha espai per insinuar una agenda social (a Premià ho intentarem fer aquesta tardor: Micropolítiques!). Llàstima! El conseller Huguet aposta per la "qualitat turística" amb la marca Catalunya i els itineraris temàtics (endavant: ja no vé d'una trinxada, ara farem la Rambla pirenenca i el Fòrum del Priorat).

El tema "Gràcia" té la seva gràcia. Inmemorialment, molt veïns organitzen festes de carrer. Participació. Altres busquen un cos a cos amb les polícies dels règims (municipals i autonòmics). I molts més practiquen un aiguabarreig de botellón, operación triunfo, gran hermano, teleporqueria i pseudofiesta. Alternatiu? Em deixa perplex una pancarta "alternativa": "Saura torturador". Si faig cas d'aquesta consigna, hauré de blindar la meva existència cada vegada que coindideixo amb en Joan, company pacífic que practica un esport de risc anomenat "conseller d'interior". No estaria malament practicar micropolítica (amb altes dosis de subjectivitat invectiva) per deduïr el grau d'alternativitat dels autoanomenats alternatius (o botellonistes amb "dreadlocks-rastes" i gosset).

Weather Report: comunicat meteorològic. La Vanguardia anuncia el sobtat bye-bye a l'estiu. Això és el canvi climàtic. Columnistes i plapanatistes (seguidors del Josep Pla "d'estar per casa"): això va de debò. Demagògies al marge. Oportunismes a la carta, al marge. Si ho diu el Rodríguez Picó, jo m'ho crec: el canvi climàtic és constant i vé de lluny, sempre ha existit, ara toca accelerar-lo. Mesures? les que calgui! impostos? sí, sempre que es destinin a fer front al desgavell. No s'hi val fer trampes. La cosa afecta per tots els costats. Un ecosocialisme concret seria: reestructurar l'economia en clau ecològica, taxar els desperfectes ambientals, proporcionalitzar les responsabilitats.

CICLISME, VACANCES,POLÍTICA REFLEXIVA, MESTRES

Figeac. Departament de Lot. Occitània/França. Formatge, lectura, ví, ciclisme, passejades, xerrades, nits d'estrelles, cafè des Sports, una llibreria sensacional dirigida per en Jordi -llibreter figuerenc-, l'estiu avança. Aquí no em sento turista, hi vinc sovint. Detesto els llargs viatges d'aquestes setmanes. Amb això ja tinc la mesura justa. Vacances.

Félix Guattari, a banda dels seus treballs "durs" amb Gilles Deleuze o amb Toni Negri, va escriure al Brasil un quadern de viatge en forma de compilació d'articles, conferències i diàlegs. En companyia de Suely Rolnik, Guattari factura el potent MICROPOLITIQUES. Existeix una versió castellana d'edició minoritària. Ara l'estic llegint en francès, és tot un bagatge proteïnic per la propera temporada social. ICV-EUiA necessitem Guattari. Les seves vitamines. Les reflexions a peu d'obra sobre el sentit de la micropolítica, la subjectivitat perduda, la capacitat de segregar discurs i de no caure en l'intent. El darrer exemplar de Treball (l'exportaveu psuquero) és un ritornello sobre institucionalisme, representació, manca d'objectivitat, aparelletisme, ball de càrrecs i poca, molt poca, societat. Em preocupa.

Diu Guattari: Crec que existeix un poble múltiple, un poble de mutants, un poble de potencialitats que apareix i desapareix, que s'encarna en fets socials, en fets literaris, en fets musicals. (...) Jo puc veure aquest fet, potser deliro, però penso que estem en un període de productivitat, de proliferació, de creació...

Heus aquí el mestre Roland Barthes, lectura de capçalera estival. Després de les seves Mitologies, llegides a la terrassa del Marina, al bar del barri de la feina i a l'estudi de casa, he disfrutat del seu autobiogràfic Roland Barthes por Roland Barthes. Vull traslladar l'efecte Barthes a la reflexió política primària (ara que, fins i tot, la revista d'ICV Treball ens convida a la reflexió estival). El discurso político no es el único que se repite, que se generaliza, que se cansa: en cuanto aparece en alguna parte una mutación del discurso, surge una vulgata y su cortejo fatigante de frases inmóviles. Si este fenómeno común le parece particularmente intolerable en el caso del discurso político, es porque la repetición asume la forma de un colmo: a la política que quiere presentarse como ciencia fundamental de lo real la dotamos fantasmáticamente de un poder supremo: el de domar el lenguaje, el de reducir toda charlatanería hasta dejar su residuo de realidad. ¿Cómo entonces tolerar sin pesar que lo político integre tambien las filas de los lenguajes y se convierta en Parloteo? Bé, el mestre Barthes anirà fent les seves oportunes aparicions en aquest blog de vocació intempestiva.

Beaufort. Aquesta vila alpina ha estat la base d'operacions de la primera setmana d'agost. Amb en Ramon Sala hem assolit els objectius de la temporada ciclista. La fotografia mostra una més de les rutes conquerides. Una mica de topografia mítica de la zona: Saisies, Aravis, Cormet de Roselend i Iseran. Sense dopatge! Estem molt contents. Miguel Indurain definia la cosa amb una frase de cosmologia quasi "zen" (no és conya): "Avanzar en el dolor".