CICLISME, VACANCES,POLÍTICA REFLEXIVA, MESTRES

Figeac. Departament de Lot. Occitània/França. Formatge, lectura, ví, ciclisme, passejades, xerrades, nits d'estrelles, cafè des Sports, una llibreria sensacional dirigida per en Jordi -llibreter figuerenc-, l'estiu avança. Aquí no em sento turista, hi vinc sovint. Detesto els llargs viatges d'aquestes setmanes. Amb això ja tinc la mesura justa. Vacances.

Félix Guattari, a banda dels seus treballs "durs" amb Gilles Deleuze o amb Toni Negri, va escriure al Brasil un quadern de viatge en forma de compilació d'articles, conferències i diàlegs. En companyia de Suely Rolnik, Guattari factura el potent MICROPOLITIQUES. Existeix una versió castellana d'edició minoritària. Ara l'estic llegint en francès, és tot un bagatge proteïnic per la propera temporada social. ICV-EUiA necessitem Guattari. Les seves vitamines. Les reflexions a peu d'obra sobre el sentit de la micropolítica, la subjectivitat perduda, la capacitat de segregar discurs i de no caure en l'intent. El darrer exemplar de Treball (l'exportaveu psuquero) és un ritornello sobre institucionalisme, representació, manca d'objectivitat, aparelletisme, ball de càrrecs i poca, molt poca, societat. Em preocupa.

Diu Guattari: Crec que existeix un poble múltiple, un poble de mutants, un poble de potencialitats que apareix i desapareix, que s'encarna en fets socials, en fets literaris, en fets musicals. (...) Jo puc veure aquest fet, potser deliro, però penso que estem en un període de productivitat, de proliferació, de creació...

Heus aquí el mestre Roland Barthes, lectura de capçalera estival. Després de les seves Mitologies, llegides a la terrassa del Marina, al bar del barri de la feina i a l'estudi de casa, he disfrutat del seu autobiogràfic Roland Barthes por Roland Barthes. Vull traslladar l'efecte Barthes a la reflexió política primària (ara que, fins i tot, la revista d'ICV Treball ens convida a la reflexió estival). El discurso político no es el único que se repite, que se generaliza, que se cansa: en cuanto aparece en alguna parte una mutación del discurso, surge una vulgata y su cortejo fatigante de frases inmóviles. Si este fenómeno común le parece particularmente intolerable en el caso del discurso político, es porque la repetición asume la forma de un colmo: a la política que quiere presentarse como ciencia fundamental de lo real la dotamos fantasmáticamente de un poder supremo: el de domar el lenguaje, el de reducir toda charlatanería hasta dejar su residuo de realidad. ¿Cómo entonces tolerar sin pesar que lo político integre tambien las filas de los lenguajes y se convierta en Parloteo? Bé, el mestre Barthes anirà fent les seves oportunes aparicions en aquest blog de vocació intempestiva.

Beaufort. Aquesta vila alpina ha estat la base d'operacions de la primera setmana d'agost. Amb en Ramon Sala hem assolit els objectius de la temporada ciclista. La fotografia mostra una més de les rutes conquerides. Una mica de topografia mítica de la zona: Saisies, Aravis, Cormet de Roselend i Iseran. Sense dopatge! Estem molt contents. Miguel Indurain definia la cosa amb una frase de cosmologia quasi "zen" (no és conya): "Avanzar en el dolor".