Solstici a distància

Em sembla que és la primera vegada que passo la Nit de Sant Joan fora de Premià de Mar. De totes, el solstici, és la més emblemàtica de les cites estivals. Darrerament, en els ambients de la meva colla premianenca, hem anat inventant revetlles de tota mena en una gira per cases particulars i xiringuitos, la qual cosa ens dóna perspectiva i un cert respecte per el millor calendari de l'any. Aquest any, segons informacions fidelignes s'ha consolidat la revetlla del Cau l'Espolsada de Premià de Dalt i la colla premianenca de la plaça ho ha passat força bé. L'itinerari del solstici, doncs, s'amplia i es projecta (amb foc!). Visiteu la crònica personal d'en Martí Rosselló al seu espai linkat en els enllaços d'aquest mateix blog.

La meva no-revetlla ha estat més distant (tot i l'efecte unificador de la comunicació via SMS) i, des de Brighton, a la costa anglesa, he anotat algunes coses que multipliquen l'efecte Submarí Seaview. Brighton permet un tast a petita escala del que representa la Gran Bretanya en general. La ciutat costanera -decadent i creadora per partida doble- em va feta a la mida. Escenaris d'un passat (i d'un relatiu present) de mods&rockers, botigues de col·leccionisme musical i bibliogràfic, restaurants de tota mena, pubs, mercats i un etzètera de coses intempestives. Després de vàries visites a Brighton he anat cartografiant els seus indrets més especials i aquests, majoritàriament, són de referència musical (i cervesera!).

Anoto algunes captures sonores que he carregat a l'equipatge: The Freakbeat Scene -recull de bandes dels 60 en la transició entre el r&b i la psicoldèl·lia-, Chris Farlowe -el maleït crooner i soulman que inundava els clubs mods i que més tard fundava la superbanda Colosseum-, The Attack -combo mod de la més pura ortodòxia-, The Girls Scene -els grups de mosses del swingin'pop i les solistes arxipanoràmiques com les Marianne Faithfull, Lulu i Vashti Bunyan-, recopilacions hiperdèli·lics de sèrie B -entre Syd Barrett i The Hollies- i el submón holandès de The Outsiders. Tot això, tot sigui dit, en format de cd's de sèrie econòmica i minoritària. Sovint, el pas del temps reforça aquesta relació amb la música feta de petites peces, de col·leccionisme il·lusionant, de captura i de pesca. Els macroevents i festivals corporatius em deixen indiferent com a fenòmen (tot i que es pugui destriar el blat de la palla i practicar la pesca d'altura enmig dels artistes-marca).

Tornant a Brighton -músiques a banda- convé anotar la seva orografia de penyasegats, la seva façana marítima orientada cap a França, les seves gavines histèriques ocupant carrers i teulades, la suprema cervesa regional Harvey of Lewes i les extravagants restes del deliri oriental de l'Imperi Britànic concentrades en el Pavillion -un palau espantós d'inspiració colonial-

Solstici a distància. Solstici que inaugura l'estiu.
Celebrem que Premià de Dalt manté viva la data!

CICLISME, VACANCES,POLÍTICA REFLEXIVA, MESTRES

Figeac. Departament de Lot. Occitània/França. Formatge, lectura, ví, ciclisme, passejades, xerrades, nits d'estrelles, cafè des Sports, una llibreria sensacional dirigida per en Jordi -llibreter figuerenc-, l'estiu avança. Aquí no em sento turista, hi vinc sovint. Detesto els llargs viatges d'aquestes setmanes. Amb això ja tinc la mesura justa. Vacances.

Félix Guattari, a banda dels seus treballs "durs" amb Gilles Deleuze o amb Toni Negri, va escriure al Brasil un quadern de viatge en forma de compilació d'articles, conferències i diàlegs. En companyia de Suely Rolnik, Guattari factura el potent MICROPOLITIQUES. Existeix una versió castellana d'edició minoritària. Ara l'estic llegint en francès, és tot un bagatge proteïnic per la propera temporada social. ICV-EUiA necessitem Guattari. Les seves vitamines. Les reflexions a peu d'obra sobre el sentit de la micropolítica, la subjectivitat perduda, la capacitat de segregar discurs i de no caure en l'intent. El darrer exemplar de Treball (l'exportaveu psuquero) és un ritornello sobre institucionalisme, representació, manca d'objectivitat, aparelletisme, ball de càrrecs i poca, molt poca, societat. Em preocupa.

Diu Guattari: Crec que existeix un poble múltiple, un poble de mutants, un poble de potencialitats que apareix i desapareix, que s'encarna en fets socials, en fets literaris, en fets musicals. (...) Jo puc veure aquest fet, potser deliro, però penso que estem en un període de productivitat, de proliferació, de creació...

Heus aquí el mestre Roland Barthes, lectura de capçalera estival. Després de les seves Mitologies, llegides a la terrassa del Marina, al bar del barri de la feina i a l'estudi de casa, he disfrutat del seu autobiogràfic Roland Barthes por Roland Barthes. Vull traslladar l'efecte Barthes a la reflexió política primària (ara que, fins i tot, la revista d'ICV Treball ens convida a la reflexió estival). El discurso político no es el único que se repite, que se generaliza, que se cansa: en cuanto aparece en alguna parte una mutación del discurso, surge una vulgata y su cortejo fatigante de frases inmóviles. Si este fenómeno común le parece particularmente intolerable en el caso del discurso político, es porque la repetición asume la forma de un colmo: a la política que quiere presentarse como ciencia fundamental de lo real la dotamos fantasmáticamente de un poder supremo: el de domar el lenguaje, el de reducir toda charlatanería hasta dejar su residuo de realidad. ¿Cómo entonces tolerar sin pesar que lo político integre tambien las filas de los lenguajes y se convierta en Parloteo? Bé, el mestre Barthes anirà fent les seves oportunes aparicions en aquest blog de vocació intempestiva.

Beaufort. Aquesta vila alpina ha estat la base d'operacions de la primera setmana d'agost. Amb en Ramon Sala hem assolit els objectius de la temporada ciclista. La fotografia mostra una més de les rutes conquerides. Una mica de topografia mítica de la zona: Saisies, Aravis, Cormet de Roselend i Iseran. Sense dopatge! Estem molt contents. Miguel Indurain definia la cosa amb una frase de cosmologia quasi "zen" (no és conya): "Avanzar en el dolor".