...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
27 de desembre 2005
EL FRAU ECOLÒGIC DE LA REGENERACIÓ DEL LITORAL (Nota: l'autor d'aquest text, regidor de lAjuntament de Premià de Mar, autoritza publicar el text)
Els eufemismes juguen males passades. Ja fa massa temps que es parla de regeneració de la platja sense avaluar-ne l'abast conceptual del tema i les interrelacions que aquesta activitat genera. L'anomenada regeneració de la platja és un fenomen que cal atendre i entendre, més enllà de sentimentalismes "la mar" de premianencs, esteticismes de postal o apologies de modernització i innovació tecnològica.
Curt i ras: La façana litoral ès un bunyol descomunal que es reinventa a la mesura justa de les necessitats imperioses del model territorial (que no és model, ni referent, sinó realitat desfermada i infinita dins de la projecció delirant del capital fet espai). El model territorial no és de generació espontània. El model és el resultat de la concurrència d'actors obstinats en
el benefici d'una causa comuna: l'acumulació de capital via perpetuació del poder econòmic, via mercantilització del territori.
Toca parlar del bunyol. Aquests dies nadalencs assistim a l'espectacle de la regeneració del litoral. El vaixell escup milers de tones de sorra des de mar endins i les agrega a les sorres costaneres. L'impacte ecològic és de manual: alteració salvatge d'ecosistemes, destrucció de la fauna marina (les confradries de pescadors de la zona s'han reunit amb el ninisteri estatal competent per alertar al respecte). L'impacte econòmic és, també, una altra consideració de manual: Diner públic destinat a regenerar allò que les mans privades han causat amb el model abans referit. El peix és menja la cua. El cercle virtuós del negoci és infinit i no cessa en la seva reinvenció.
Memòria eco-històrica. Premià de Mar, finals dels anys 60. Qui ho recordi ja sap de que parlo. Roques d'en Pons. Paratge natural. Paisatge magnífic d'un litoral desconegut, just davant de la deixalleria de somnis que anomenem Port Esportiu. Si podem localitzar una data clau en el procés de devastació del nostre litoral, aquesta és la del dia en que un camió descarregava les roques de pedrera damunt l'espai natural ocupat per les Roques d'en Pons. Assistiem al naixement del deliri.
Vull testimoniar la sensació de presa de pel, que entre uns quans veïns, estem experimentant aquests dies amb l'espectacle de la suposada regenació del litoral, amb els seus costos ecològics, econòmics i culturals (el cost cultural del tema és la trivialització del fenomen, la metamorfosi virtual del paisatge en el sentit mes literal del terme, l'enorme impostura d'una natura virtual).
Cal desenmascarar aquest frau. Els moviments de la societat-mercat cerquen el consens ciutadà amb mesures grotesques que amaguen la profunda hipocresia d'aquells que -amb nom o sense nom, individus o empreses- pugnen per acumular capital a tota vela (creant territoris-fantasma, parcs de deliri consumista i utopies burgeses insubstancials en forma de miratges il·lusoris).
El testimoni critic mereix una xarxa d'opinió i controvèrsia: Partits polítics (començant per el meu, ICV, massa temps a remolc o a l'expectativa del "no hi ha res a fer"), plataformes (mai tindré prou paraules de reconeixement a CODESEMA, la consciència crítica del desastre, sempre anticipant des del coneixement real el futur que ja és present), entitats (de les quals una que, especialment, ha de dir la seva: els amics de Bellamar, divulgadors de la cultura marinera, la memòria històrica del nostre litoral, la seva gent i els seus costums) i les institucions, tant de bo, amb l'Ajuntament de la molt marinera vila de Premià de Mar al capdavant.
Àngel Pagès, regidor d'ICV-EA-EPM a l'Ajuntament de Premià de Mar
22 de desembre 2005
NO A LA PROFILAXI SOCIAL BARCELONINA, NO A L'ORDENANÇA CLOS
L'efecte Profident progressa a Barcelona. L'efecte Profident. Lluent i rialler, el batlle Clos, proclama una ciutat alegre i profilàctica. Barcelona S.A. : Megaempresa de recursos turístics oberta al globus terrestre igualment global. La profilaxi ciutadana consisteix en el procés d'invisibilització de les putes, dels patinadors, dels peluts (característica del "jovent" antiglobalitzador i, per tant, "alterador" del prestigi de la marca. Fem-ho extensiu a altres liturgies díscoles), la propaganda no-oficial (els cartells okupes, els concerts fora de circuit, etc.), els captaires (homeless, sense sostre, és igual el nom). Solució Profident: Una ordenança (paraula fina) que invisibilitzi la Barcelona de les barcelones, la Barcelona de debò, la "b"arcelona en minúscules, la ciutat-conflicte, la ciutat-oculta, la ciutat-desregulada, la ciutat, la ciutat, la ciutat.
Els que s'oposen a l'ordenança no volen pas una Barcelona-aparador de les misèries, però, volen/volem, que s'establexi una relació entre el que "hi ha" i el que "cal fer", sí és que cal, per canviar coses. Crisi municipal? home, doncs perquè no? PSC-ERC-CiU-PP opten per això. La botiga és multiforme, gran i petita, temàtica i de franquicia.
Per un dia, i que no sigui interpretat en termes triomfals, molt bé per ICV-EUiA que o s'abstenen o voten NO. (Millor NO!). Són cinc regidors i regidores, es diuen Imma, Ricard, Ignasi, Eugeni i Elsa, que votin NO i que les barcelones no desapareixin per la via d'un paperot. En cas contrari, alguns hauran de desapareixer per la via Villa-Matas, per la via Pasavento. Per la via rosselloniana dels vençuts.
21 de desembre 2005
Poema de Nadal / FIU al cor / 30 anys
Raül Romeva: les europes, les esquerres, les revoltes
Un bon simptoma. Amb una notable assistència de públic (imprevista, si pensem en que estem en dies "prenadalencs", coincidència amb el partit del barça, etc.). Gent reunida per parlar de construcció europea, deriva neoliberal al continent, els fets de les perifèries urbanes franceses, les restriccions migratòries, etc.
Raül Romeva, eurodiputat d'ICV, un nom a tenir en compte dins de l'esfera depauperada dels "politics". Moltes intervencions. Per cert, no és va parlar de l'estatut...és a dir: Hi ha vida més enllà de l'estatut. Que continui la diversificació temàtica i l'ampliació del camp de visió!
Proper debat...al nou local de la Coali, l'Espai!
Raül Romeva, eurodiputat d'ICV, un nom a tenir en compte dins de l'esfera depauperada dels "politics". Moltes intervencions. Per cert, no és va parlar de l'estatut...és a dir: Hi ha vida més enllà de l'estatut. Que continui la diversificació temàtica i l'ampliació del camp de visió!
Proper debat...al nou local de la Coali, l'Espai!
20 de desembre 2005
ELS 40 INTEMPESTIUS / UNA TRIA DE LP's
els quaranta intempestius, /el temps en música no compta/ No estan ordenats per preferència. Pur atzar instantani. Seguiran altres llistes...(selecció de 40 lp's a càrrec de jacques tati/àngel)
podeu aportar la vostra...
frank zappa/hot rats, jefferson airplane/volunteers, pau riba/dioptria, ovidi montllor/crònica d'un temps, soft machine/six, pink floyd/ummagumma, creedence clearwater revival/cosmos factory, king crimson/lizzard, humble pie/rockin'the fillmore, deep purple/machine head, led zeppelin/II, 13 floor elevators/the psychedelic sound, the byrds/f.dimension, it's a beautiful day/choice quality stuff, jimi hendrix/electric ladyland, t.rex/electric warrior, rolling stones/exile on main street, bob dylan/blonde on blonde, miles davis/bitches brew, keith jarrett/my song, eric dolphy/live in stokolm, grateful dead/in europe, orquestra mirasol/salsa catalana, the jam/this is a modern world, the who/live a leeds, steely dan/aja, the clash/london calling/, specials/I, the sonics/boom, neil young/zuma, massive attack/blue lines, bob marley & the wailers/natty dread, lambchop/is a woman, giant sand/chore in enchainment, the beatles/the white album, can/tago mago, tom waits/swordfishtrombones, marvin gaye/here, my dear, sly & the family stone/there's the riot goin'on, curtis mayfield/curtis, santana/3, lou reed/transformer, velvet underground/v.u & nico, patti smith/horses, john mayall/memories, funkadelic/magott brain, cream/disraely gears, the cure/the head on the door, television/marquee moon, alex chilton/hight priest...
19 de desembre 2005
Per Nadal Patti Smith! 30 anys de cavalls!
Només dir que he adquirit el doble CD de Patti Smith Horses/Horses, remasterització i relectura del mític Horses del 75, disc nadalenc a tota llum. També fa 30 anys del Horses! Ara em quedo amb Redondo Beach, segon tall del primer disc, la poetesa xicagonovaiorquesa a ritme jamaicà i, més endavant, tants temes a recordar, revisitar i celebrar. Per Nadal torna la Patti Smith amb els seus cavalls! Recomanació Sound System/Ràdio Premià.
Dia de l'Emigrant a Premià, llums i ombres
El dissabte, dia de l'emigrant, es va fer un acte a la biblioteca de Premià. Benvinguda la idea. D'això es tracta. Compartir espais: biblioteques, bars, discoteques, carrers, camps de futbol, carreteres, edificis, poligons, centres comercials o parcs temàtics. L'altra cosa és allò de les mecàniques de funcionament d'un acte com aquest. La tendència a un paternalisme més que sospitós. La transfiguració d'una de les organitzadores de l'acte, versió "Julia Otero" de la Mare Coratge bretchtiana, convertint la sala en un pseudoplató televisiu on els participants es veien forçats a interpretar un talk show delirant. Dit això, uns dominicans, colombians, senegalesos, catalans, catalanoespanyols i espanyols. Subdividits i estratificats com estavem (polítics de govern, polítics d'oposició, funcionaris d'estrat variable, treballadores del camp, mestres o aturats) i parlant del com es viu "el tema" i dels neguits que suscita l'exclusió, la integració (quina paraula més estrambòtica) i d'altres fugues o sortides de tangent (fou sorprenent el matx dialèctic sobre sardanes i sevillanes, el tòpic del català treballador/estalviador i d'altres construccions hiperbòliques). Molt resumidament, crec que la diferència entre els immigrants i els anomenats autoctons (una altra parauleta), rau en que els primers han de demanar papers per anar a treballar a un altre pais i que els segons acostumen a fer ús d'un passaport (paper de recent invenció, un segle i poc més) per fer desplaçaments de qualsevol signe, majoritàriament, turistics o en alguns casos, comercials. I per acabar, una acotació sobre el mot (concepte) "integració": Com podem tenir la "jeta" de demanar "integració" dins d'una societat tant "desintegradora" com la nostra, que no és ni catalana, ni espanyola ni marciana, sinó senzillament, capitalista i desigual? Des de quan una societat superada per l'acumulació de capital, l'expansió mercantil i altres consideracions, pot general expectatives d'integració, civilització o ciutadania. Tòpics a banda: millor centrar les coses en un discurs i una pràctica de l'espai compartit, el dret al treball i el dret a la circulació multiple. No ens passem d'integradors mentre anem modelant el monstre urbanistic, la barbárie mercantil o la societat-fortí amb les aduanes postmodernes, els codis de barres i les futures perifèries a "la francesa".
16 de desembre 2005
memòria històrica / 1976 / Premià de Mar / Aviat 30 anys
L'any 1976 un grup de premianencs, totalment conscients dels seus actes, proclamaven a viva veu aquest manifest:
MANIFEST DEL F.I.U.
(Front d’investigacions utòpiques)
25-4-76
La broma, una necessitat de disfressar la vida.
La broma, una eina per dir allò que no gosem dir.
La broma, distensió de la vida quotidiana.
Molt sovint trenquem la closca.
Potser el que cal és tornar endins, per escapçar-la del tot.
F.I.U. ho és tot i no és res conscientment o inconscientment tot o tothom és F.I.U.
CARRER
Què conxo voler especular!
Viure caminar.
En resum
Què conxo
Vatua un conxo clar:
Òndia català
Ospa
Cullera
O
cordills és el que en fan
d’un ésser.
Les cojuntures
La cojuntura... el sistema
Especular
Manipular
Desfer.
La veritat no s’aprèn (Hesse)
La llibertat tampoc no s’aprèn, és viu
Imaginació al poder (Maig 68)
Una lluita sense sang
Sense...
Però dura, com vulguis
Dir-ho
Una lluita de milers d’anys
Entre una societat establerta
Universalment
I una altra per establir.
Sense senyeres
Sense armes
Amb boques obertes i
Tancades
NO A LES BANDERES!
Anacoretisme Català
Barretina-Espai
Balla Oriol l’Orenenta.
Som tots i no som ningú
Som el que ens deixen ser...
Però on cadascú serà qui voldrà.
Utopia realitzada en un
Espai tancat i fosc quan
No era massa jove.
El Sol – Vida
La Lluna – Tranquil•litat
Pluja – Neteja de la puresa espiritual.
Espressió dels impossibles per als
que lluiten.
L’instant de la trencada
De closca en el pas entre
El sistema i la Utopia.
Summerhill
Neill... realització d’una
utopia que s’ha de
realitzar.
Estimació – una Utopia irrealitzable
Avui però
Amb esperança pel demà
El llibre. Un instant més
en la trencadissa.
Una utopia és el fet que
molts volem viure encara
que molts no vulguin.
Seriosament
La serietat no existeix
La broma no existeix
Seriosament...
Existim!
Un CRIT...
“Suc de tomàquet”
una veu:
“No sabeu res millor?”
SÍ
F.I.U.
Aprovat solemnement i de manera unànime en la “Nit del Llibre” de Mataró el 25 d’abril del 1976
15 de desembre 2005
CAP D'ANY: BANDA SONORA ENREGISTRADA
2006 Top. Aquest és el títol de l'antologia de 3 CD's, confeccionada amb arxius del Sound System. Cinc anys, tots els caps d'any, un recull que arriba amb puntualitat a la cita. Entrem al 2006 amb Gang to Tagareia (raresa brasilera), The Upsetters, The Wailers, Gregory Isaacs, Jackie Mittoo i Sugar Minott (entre d'altres jamaicans), Jimmy Bosch, Kid Creole, Ry Cooder, Joe Bataan (algunes perles de la quota llatina), Daddy G de Massive Attack mesclant l'impossible, The Clash del període Sandinista, soul a go-go amb Fontella Bass, Earth Wind & Fire...i altres coses de Northern Soul, "Bizarrades"... Lloc per confirmar. La música està preparada i empaquetada.
14 de desembre 2005
Excepticisme urbanistic premianenc
S'acosta la recta final del Pla General d'Urbanisme de Premià de Mar. Quin desenllaç? Apunto alguna cosa per anar "apurant" l'esprint: Cal repassar l'abundant material periodistic i bibliogràfic sobre la dimensió descomunal del creixement insostenible a l'estat espanyol. El diari EL PAIS (gens esquerranista, menys encara, gens anticapitalista) alerta del tema des de fa uns dies: La bombolla creix! Dossiers esferidors sobre la laminació del territori.
Una empenta a les neurones: Mike Davis (Ciudad de Cuarzo), David Harvey (Espacios de esperanza) ... la darrera reinvenció del sistema capitalista es manifesta en termes d'ocupació d'espai i d'això ja en fa molts anys (la situació actual, però, supera totes les previsions: el model "Los Angeles" ja ha arribat.
La costa mediterrània es perfila com una succesió d'urbanitzacions fantasma, parcs temàtics de ficció paranormal, complexos cibercomercials, catedrals de la barbàrie, acotacions verdes domesticades, camps de golf "verds" a la nostra britànica geografia,etc.), el mateix Martí Rosselló,- transmutat en arquitecte insurgent-,clama al seté cel des de la tribuna a EL PUNT.
A Premià es va aturar un darrer pla general que semblava dictat per una coordinadora d'Agents de la Propietat Immobiliària. Ara cal evitar "mals pitjors" però, al mateix temps, no apostar amb alegria per "mals menors". El que hagi de ser, sigui com sigui, no pot rebre aplaudiments, coets de festa major o apologies modernitzants. Així es respira a la plataforma Veïns per al 100% Públic. Sembla que Can Sanpere podrà ser públic. El dilema és quin grau de pressió immobiliària ens espera. Excepticisme assegurat.
De què servirà alliberar l'autopista, suprimir la NII i altres iniciatives lloables? Per facilitar el que cantava Raimon de "l'accés de l'home al ple domini d la terra" ? Més domini, encara? I això que els plans anteriors eren explicitament "desarrollistas". Que no ens serveixi de consol. Caldrà exprimir-se. L'univers del totxo és la fase Blade Runner del capitalisme!
Una empenta a les neurones: Mike Davis (Ciudad de Cuarzo), David Harvey (Espacios de esperanza) ... la darrera reinvenció del sistema capitalista es manifesta en termes d'ocupació d'espai i d'això ja en fa molts anys (la situació actual, però, supera totes les previsions: el model "Los Angeles" ja ha arribat.
La costa mediterrània es perfila com una succesió d'urbanitzacions fantasma, parcs temàtics de ficció paranormal, complexos cibercomercials, catedrals de la barbàrie, acotacions verdes domesticades, camps de golf "verds" a la nostra britànica geografia,etc.), el mateix Martí Rosselló,- transmutat en arquitecte insurgent-,clama al seté cel des de la tribuna a EL PUNT.
A Premià es va aturar un darrer pla general que semblava dictat per una coordinadora d'Agents de la Propietat Immobiliària. Ara cal evitar "mals pitjors" però, al mateix temps, no apostar amb alegria per "mals menors". El que hagi de ser, sigui com sigui, no pot rebre aplaudiments, coets de festa major o apologies modernitzants. Així es respira a la plataforma Veïns per al 100% Públic. Sembla que Can Sanpere podrà ser públic. El dilema és quin grau de pressió immobiliària ens espera. Excepticisme assegurat.
De què servirà alliberar l'autopista, suprimir la NII i altres iniciatives lloables? Per facilitar el que cantava Raimon de "l'accés de l'home al ple domini d la terra" ? Més domini, encara? I això que els plans anteriors eren explicitament "desarrollistas". Que no ens serveixi de consol. Caldrà exprimir-se. L'univers del totxo és la fase Blade Runner del capitalisme!
CAP A ON VA EUROPA?
DIMARTS 20 DE DESEMBRE, 20:30 HORES, CENTRE CÍVIC DE PREMIÀ DE MAR. CONFERÈNCIA/DEBAT: CAP A ON VA EUROPA? PONENT: RAÜL ROMEVA (EURODIPUTAT ICV). TEMES: L'EXPLOSIÓ SOCIAL A FRANÇA, EL GOVERN DRETA/ESQUERRA A ALEMANYA, LA CIMERA EUROMED, LES ALIANCES BLAIR-BUSH, LA DERIVA NEOLIBERAL...PREGUNTES I RESPOSTES A L'EUROPA DEL CAPITAL.
12 de desembre 2005
RÀDIO PREMIÀ, SOUND SYSTEM: DIMARTS 13 DE DESEMBRE
Ramonet77 i Àngel Pagès punxarem un especial Funk, VSOP, especial per sibarites! AQUARIAN DREAMS, EDDIE KENDRICKS, BRASS CONSTRUCTION, BT EXPRESS, CROWN HEIGHTS AFFAIR, AXIOM FUNK (BILL LASWELL, HORNY HORNS, BOOTSY COLLINS, GEORGE CLINTON, BERNIE WORRELL...). Tasteu-lo a Ràdio Premià, dimarts a les 21 hores...tots els dimarts (i ja van 119 programes, 119 setmanes!)
Harold Pinter, Enrique Vila-Matas i Valldoriolf en bicicleta
Una agenda in extremis de la darrera setmana inclouria el text integre del discurs del dramaturg Harold Pinter arran del Nobel de Literatura 2005. Es una peça ineludible que es pot baixar d'internet en versió original anglesa i amb diverses traduccions (ja sabeu, senzillament amb el google, marcant "Harold Pinter discurso Nobel" o similars). Mentre el rellegeixo penso en la imperiosa necessitat d'obrir el focus, àmpliar la visió, entrar dins de l'agenda del capitalisme, del poder...ens cal! Estic convençut que el pseudodebat catalanoespanyol ens està hipnotitzant i ens secarà les neurones crítiques. Em temo que, o socialitzem el pensament critic general, o ens acabarem creient l'auca mediàtico-política, entrant de ple en la percepció de que allò "polític" és allò dels acudits, les frases, els caretos dels liders i les campanyes. Dignificar la cosa equivaldria a visitar els punts d'antagonisme, intentar entendre, llegir -per exemple- Pinter i "pintar" les parets, perquè la guerra, -les guerres postmodernes- són episodis de l'agenda, necessitats d'un capitalisme que sempre es reinventa començant per les seves formes més genuines de dominació (la força, ja se sap) . Què dimonis té que veure això amb les seleccions esportives, els rucs, la batalleta amb la Cope i tantes il·lustracions de l'auca?
Molt recomanable el Doctor Pasavento de l'Enrique Vila-Matas, novel·la de les literatures, novel·la de les desaparicions (l'esperit Robert Walser al descobert, les lliçons de Maurice Blanchot, molt bé).
Els ciclistes de la coali, duet a quatre rodes RSala-APagès, celebren l'existència, encara, de Valldoriolf, rerapais dins del Valles Oriental, amb vinyes, masies, presó, carretera afrancesada per fileres de platans, boires, rosada i una llum miraculosa (gràcies, Joan Lleonart, per recordar aquest indret en el teu blog).
Molt recomanable el Doctor Pasavento de l'Enrique Vila-Matas, novel·la de les literatures, novel·la de les desaparicions (l'esperit Robert Walser al descobert, les lliçons de Maurice Blanchot, molt bé).
Els ciclistes de la coali, duet a quatre rodes RSala-APagès, celebren l'existència, encara, de Valldoriolf, rerapais dins del Valles Oriental, amb vinyes, masies, presó, carretera afrancesada per fileres de platans, boires, rosada i una llum miraculosa (gràcies, Joan Lleonart, per recordar aquest indret en el teu blog).
07 de desembre 2005
Memòria històrica sociocultural premianenca
L'any 2006 va d'aniversaris. 30 anys de la fundació de l'Assemblea Democràtica de Premià de Mar. 30 anys de la Marxa de la Llibertat. Hi ha algunes idees per rememorar-ho. Un opuscle, un acte. Temps, doncs, de tirar de nomenclator del moviment de canvi d'aquells dies. No només, però, de polítiques i derivacions; també dels soterranis culturals, les places obertes, el cinema, les músiques laietanes o les cançons de la revolta domèstica . Les literatures directes i elementals. L'activisme divertit, instructiu i amable. Com que alguns protagonistes estan a l'abast físic i mental del nostre entorn, què tal de parlar-ne? Ramonet 77, Anna Albareda, Martí Rosselló, José Luís Osorio, ... i que la toponimia del "fracàs"(com diria en Martí) prengui volada (per enveja i desconcert de sobrevinguts i de profetes del present (aturat, inamovible, pur statu quo). L'Espai, el magatzem de la Coali, pot acollir la catarsi. En parlem.
MILES DAVIS, EL QUINTET
Miles Davis (tp), Herbie Hancock (p), Wayne Shorter (s), Ron Carter (b) i Tony Williams (bat). Després d'enregistrar Kind of Blue o Milestones, -obres majors en moltes històries del jazz, consens total sobre el tema-, Miles va reescriure el jazz (una vegada més marcant la línia a l'avantguarda) i el nou quintet ens va oferir diversos treballs que inauguraven una sonoritat, fosca, inquietant, enigmàtica...una rara empatia a cinc bandes va fulminar tots els esquemes. Amb contenció, circulant a mig camí entre el jazz modal i els ecos de la New Thing (tota l'onada de jazz compromés, alterat, free, dels Ornette Coleman, Archie Shepp, Pharoah Sanders...). Un període que va fructificar amb tota una escola (vindria el jazz-rock, la fussió...). Aquests dies és el que més escolto a casa o al cotxe: Seven Steps to the Heaven (amb George Coleman al saxo), Nefertiti, Water Babies, Miles Smiles. Ho recomano. Va ser una gran època. Les époques (totes i en qualsevol registre) són irrepetibles. Per això són epoques.
05 de desembre 2005
Cardedeu Connection
Els dos ciclistes travessem el limit comarcal. Diumenge lluminós. Cardedeu. El Montseny com mai! Aprofito l'estada a Cardedeu per evocar una conspirativa visita el passar hivern als companys iceros. Toca recordar i saludar amb totes les lletres a l'amic CESC NIUBÓ, flamant president d'ICV de Cardedeu, militant de CCOO, l'home de la "dignitat" enmig de les clavagueres premianenques!
"En Construcción"
Un magatzem vell. Darrera l'Ajuntament. Més de vint persones tranformades en equip de reformes. Configurant l'espai. Arquitectes insurgents. Aviat tindrem un espai polivalent. Un espai d'esquerres, cultural i social. Sense subterfugis. En parlarem.
01 de desembre 2005
Penya Winston Bogarde: Barcelonisme alternatiu a Premià de Mar
La Penya Blaugrana Winston Bogarde de Premià de Mar funciona des de la passada temporada. Aquesta agrupació és una alternativa molt iconoclasta dins del pervers món del futbol. El seu funcionament és extremadament democràtic (un únic article en els seus estatuts, el primer, diu "El president sempre té raó"). La denominació "Winston Bogarde" obeeix al reconeixement a un exjugador que va convertir el club blaugrana en una institució respectada. La Penya està presidida per Enric Almar i el fundador fou Manel Egea. Tots els dies de partit televisat la cita és a l'Amistat. (MISSATGE REQUERIT PER ANNA ALBAREDA)
PLAER AL POLIGON
Experiments. En Ramon Sala i jo acostumem a anar en bicicleta per carreteres i carrers asfaltats del Maresme. A banda de l'esport, el que fem és observar bastant i xerrar. Darrerament ens hem capficat en treure punta a una escena inclassificable que es reprodueix tots els caps de setmana entre Vilassar de Mar i Cabrils. Escena: Estem dins del polígon que hi ha sota l'autopista. Els diumenges la gent fa el vermut a la nau de l'Espinaler (versió postindustrial del vell Espinaler, bar-estanc memorable de Vilassar de Mar). Les taules d'aquest insólit bar estan encarades a una paret opaca d'un gran magatzem. Per anar a fer el vermut molts hi van en cotxe, especialment "tot terreny" i, més especialment, amb panzers negres de luxe. I tant, tothom fa el que vol, faltaria més! Només es tractava de reflexionar sobre la situació creada: la degradació dels espais urbans i del seu entorn porta a la realització de fenomens tant delirants con aquest: Un matí al polígon de cara a la paret i en cotxe. Això és un episodi irrellevant dels nostres safaris dominicals (al cap i a la fí, els ciclistes també delirem muntats en el nostre artilugi i circulant per polígons aberrants, tot sigui per estalviar-nos un ensurt a la NII). Bromes a banda, volem fer un petit reportatge sobre el què està passant els caps de setmana en els racons indefinits de la comarca...sobre la reocupació dels espais i les noves modalitats d'oci descomunal: Anem a fer el vermut a la gasolinera?
Quan les rareses sonen millor: Lambchop, Giant Sand i Joe Henry
Una rara adquisició discogràfica. Contacto amb en Xevi, amic de Calldetenes, i fem intercanvis musicals. Es pot dir que fruit d'aquests contactes ja podem parlar d'una cartografia dels perdedors musicals, de les estrelles intermitents del Rock. El mapa pren forma i imaginari, noms i cognoms. Introduim en Jordi Tria dins d'aquesta xarxa. Anem a la recerca. Lambchop i Giant Sand iniciaven la pista i ara sumem Joe Henry. Es pot escoltar música desplegant un mapa? Nosaltres ho hem fet. Gasolineres desolades, motels, centres comercials...i la música sense edat ni època de Giant Sand, de Lambchop, de Joe Henry...o Howe Gelb, Kurt Wagner i els seus amics, deslocalitzant les estampes d'allò més quotidià, és a dir universal... I tot això resta tant i tant lluny del que passa a OT i altres monstruositats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)