MEMORIAL DEMOCRÀTIC, LA DDR I LEE SCRATCH PERRY
El darrer cap de setmana, -un compacte de grip i cinema-, demana un espai de blog per la pel·lícula LA VIDA DE LOS OTROS. Magistral exercici cinematogràfic poc sentimentalista i força equilibrat sobre els darrers dies de l'Alemanya de l'Est. La DDR va ser una píndola més del pastís pseudocomunista que va imperar en el mal anomenat socialisme real. La peli tracta una història, en part extrapolable a moltes situacions viscudes a altres indrets (a casa nostra, evidement). La mateixa setmana que el Parlament de Catalunya dónava llum verda a la llei del memorial democràtic. El dia en que el PP d'avui (sense manies, més fatxa que abans) i l'esperpèntic grup Ciutadans, dónaven el seu vot negatiu a una llei que preten, com a mínim, estudiar i preservar aspectes obscurs de la guerra civil, de la dictadura franquista i d'altres episodis anàlegs.
Aneu a veure, si encara no ho heu fet, aquesta pel·lícula. Observeu i compareu, per exemple, l'exposició pública dels expedients dels represaliats de la DDR per la temible Stasi amb els temes pendents a casa nostra. Som una meravellosa democràcia! Desmemoriada i fracturada, tot sigui dit.
I ara anem a coses més terrenals. Aquest dimarts el programa Sound System visitarà un lletgista virtuós a escala planetària via Jamaica. A les 9 del vespre podreu escolta un monogràfic dedicat a LEE SCRATCH PERRY, sideral compositor i productor de l'Ark Studio (un estudi de fusta i canyes que el mateix Lee Perry va incendiar!). Lee Scratch va volatitzar moltes coses, a banda del seu patrimoni. El període més desconegut de Bob Marley pertany a les produccions que Lee va fer per el mestre Marley. Centenars d'artistes van passar per la seva consola d'enregistrament. Gent com Coxsone Dodd i Prince Buster van activar els Sounds Systems. Lee Perry els desafiava. Quan King Tubby impulsava el Dub, arribava Lee Perry i el transmutava. De tot això en parlarem al Sound System. Lee és lletgista, això no vol dir que sigui hortera o freakie, vol dir allò que el mestre Estanislau Verdet ens ajuda a descodificar des de la seva tribuna blog. El tiu ja passa dels setanta anys, podria produïr el segon disc de l'aliança cantimploricoverdetiana. Lee Perry, lletgisme jamaicà, virtuosisme universal. A la ràdio.
El darrer cap de setmana, -un compacte de grip i cinema-, demana un espai de blog per la pel·lícula LA VIDA DE LOS OTROS. Magistral exercici cinematogràfic poc sentimentalista i força equilibrat sobre els darrers dies de l'Alemanya de l'Est. La DDR va ser una píndola més del pastís pseudocomunista que va imperar en el mal anomenat socialisme real. La peli tracta una història, en part extrapolable a moltes situacions viscudes a altres indrets (a casa nostra, evidement). La mateixa setmana que el Parlament de Catalunya dónava llum verda a la llei del memorial democràtic. El dia en que el PP d'avui (sense manies, més fatxa que abans) i l'esperpèntic grup Ciutadans, dónaven el seu vot negatiu a una llei que preten, com a mínim, estudiar i preservar aspectes obscurs de la guerra civil, de la dictadura franquista i d'altres episodis anàlegs.
Aneu a veure, si encara no ho heu fet, aquesta pel·lícula. Observeu i compareu, per exemple, l'exposició pública dels expedients dels represaliats de la DDR per la temible Stasi amb els temes pendents a casa nostra. Som una meravellosa democràcia! Desmemoriada i fracturada, tot sigui dit.
I ara anem a coses més terrenals. Aquest dimarts el programa Sound System visitarà un lletgista virtuós a escala planetària via Jamaica. A les 9 del vespre podreu escolta un monogràfic dedicat a LEE SCRATCH PERRY, sideral compositor i productor de l'Ark Studio (un estudi de fusta i canyes que el mateix Lee Perry va incendiar!). Lee Scratch va volatitzar moltes coses, a banda del seu patrimoni. El període més desconegut de Bob Marley pertany a les produccions que Lee va fer per el mestre Marley. Centenars d'artistes van passar per la seva consola d'enregistrament. Gent com Coxsone Dodd i Prince Buster van activar els Sounds Systems. Lee Perry els desafiava. Quan King Tubby impulsava el Dub, arribava Lee Perry i el transmutava. De tot això en parlarem al Sound System. Lee és lletgista, això no vol dir que sigui hortera o freakie, vol dir allò que el mestre Estanislau Verdet ens ajuda a descodificar des de la seva tribuna blog. El tiu ja passa dels setanta anys, podria produïr el segon disc de l'aliança cantimploricoverdetiana. Lee Perry, lletgisme jamaicà, virtuosisme universal. A la ràdio.
2 comentaris:
vi la película de la vida de los otros, sin duda nada sensacionalista y muy ajustada, merece ser vista
regaliz
si és lletgista és bo no ho dubto
Publica un comentari a l'entrada