El darrer número de la revista RG informa en un dossier sobre la magnitud de les connexions entre les industries farmacèutiques, els lobbies mediàtics i el poder polític global. El cas de la grip A és més del mateix d'un model mercantilista que no té escrúpols en fer de la salut -i de l'educació, i de la vida en general- un negoci. Això és consubstancial al capitalisme. No té un altre nom. És la dictadura del capital en una societat on la democràcia ha esdevingut un domini incert i desdibuixat per l'acció dels centres reals de poder. "Les nostres vides valen molt més que els seus beneficis!"
Més informació a: http://www.premiademarx.blogspot.com
L'auca explota. Fiscals que empaiten joves que cremen retrats reials. Jutges que victimitzen l'esquerra abertzale. El xoc de trens està assegurat. La versió casolana del xoc serà, de moment, a l'escala de tren Payà. La cosa basca té més dimensió: les detencions batasunes inflen els extrems i en resulten un PP dotat d'argumentari reforçat, una cursa nacionalista espanyola amb el PSOE i el replegament de l'espai abertzale en un "embolica que fa fort" d'incert futur i present intens. Les contradiccions del capitalisme a escala espanyola embrollen la divisòria social i ens mostren una pantalla sentimental delirant i transversal (prefereixo dir-ne interclassista). El tren espanyol (d'una nació inexistent, de la qual els seus defensors mai s'autoanomenen "nacionalistes") carrega combustible front els trens catalans i bascos (d'uns països o nacions que fan propostes variades que van des l'unionisme a l'independentisme, passant per federalismes diversos, sense que tots es diguin "nacionalistes"). 
(la foto és una instantània del film American Splendor. L'heroi Harvey Peckar fa cua en el super, més o menys com si anés a votar -o a abstenir-se -)
Cap de setmana. Report: Assemblea roja i verda, Patti Smith, la calçotada republicana i una visita nocturna a la nit Blanchotiana. Efectivament, La Coali que som, la gent d'Iniciativa, d'EUiA i els independents ens hem reunit i, en una assemblea força concorreguda, hem metabolitzat 5 mesos de dedicació col·lectiva al projecte municipal de l'esquerra roja i verda premianenca. Tenim llista. La confecció d'una llista electoral pot ser un acte administratiu i mecànic o un veritable exercici de biopolítica en el sentit més literal del terme (amb permís del mestre neoespinozià Antonio Negri, del cyberfilosof Zizek i del tandem rizomatic Guattati/Deleuze). Els de la Coalició hem optat per la biopolítica. Complexa, sectorial i personal, la biopolítica restableeix el candidat com a portador de subjectivitats, de limitacions i d'expansions. Ja no compten els números (malgrat la llei de gènere, polèmica i numèrica). La suma caòtica és el resultat viu i estimulant. El "general intelect" a escala local, micropolítica i variable. En el fons, i quasi en la forma, tots som independents. Una abraçada, doncs, per Quim Caimel i els "29 subjectius" que l'acompanyem en aquesta cursa del 27 de maig. La Coali funciona, es multiplica i, les darreres setmanes, incorpora novetats programàtiques, organitzatives i personals. Consulteu el nostre blog i podreu coneixer la llista aprovada: http://www.coaliciopremia.blogspot.com
I ara el Sound System...aquest dimarts (27 de març) tornem la salutació a la Patti Smith, just quan la dama del punk novaiorquès recita els clàssics de la literatura catalana. En Ramonet punxarà el multiinstrumentista i compositor brasileny Deodato. Ja sabeu, Ràdio Premià 95.2, dimarts a les 9 del vespre i per internet i... amb possibilitat de descarregar l'arxiu des del web de la ràdio.
Parlem de calçotadades. Els amics d'ERC van forts amb el tema dels calçots. Vigilats per l'inquietant Carretero (aquell senyor que va dir que era més important lluitar per la independència que fer la gestió diària de la cosa pública...i es va quedar així de maco), ara es treuen del barret un hipotètic front nacionalista presidit per l'Artur Mas amb declaració sobiranista incorporada. Què voleu que us digui...l'autodeterminació no crec que passi per un acord entre dos partits o per un moviment tàctic entre calçots, carreteros i la por a perdre perfil i audiència. A vegades penso que és un partit rar. Bona gent, però rar.
I tanco la nit llegint la nit, nocturn, des de les ontologies múltiples de la literatura i de les literatures, del mestre Maurice Blanchot. I la nit ho traspassa tot: com les calçotadades, les assemblees, les cançons de Patti Smith o les mateixes ontologies del mestre hexagonal.
Memòria històrica: premeu
http://www.premiademarx.blogspot.com
apareix l'homenatge premianenc a Antonio Gramsci,
100 anys del seu naixement.
El darrer cap de setmana, -un compacte de grip i cinema-, demana un espai de blog per la pel·lícula LA VIDA DE LOS OTROS. Magistral exercici cinematogràfic poc sentimentalista i força equilibrat sobre els darrers dies de l'Alemanya de l'Est. La DDR va ser una píndola més del pastís pseudocomunista que va imperar en el mal anomenat socialisme real. La peli tracta una història, en part extrapolable a moltes situacions viscudes a altres indrets (a casa nostra, evidement). La mateixa setmana que el Parlament de Catalunya dónava llum verda a la llei del memorial democràtic. El dia en que el PP d'avui (sense manies, més fatxa que abans) i l'esperpèntic grup Ciutadans, dónaven el seu vot negatiu a una llei que preten, com a mínim, estudiar i preservar aspectes obscurs de la guerra civil, de la dictadura franquista i d'altres episodis anàlegs.
Aneu a veure, si encara no ho heu fet, aquesta pel·lícula. Observeu i compareu, per exemple, l'exposició pública dels expedients dels represaliats de la DDR per la temible Stasi amb els temes pendents a casa nostra. Som una meravellosa democràcia! Desmemoriada i fracturada, tot sigui dit.
I ara anem a coses més terrenals. Aquest dimarts el programa Sound System visitarà un lletgista virtuós a escala planetària via Jamaica. A les 9 del vespre podreu escolta un monogràfic dedicat a LEE SCRATCH PERRY, sideral compositor i productor de l'Ark Studio (un estudi de fusta i canyes que el mateix Lee Perry va incendiar!). Lee Scratch va volatitzar moltes coses, a banda del seu patrimoni. El període més desconegut de Bob Marley pertany a les produccions que Lee va fer per el mestre Marley. Centenars d'artistes van passar per la seva consola d'enregistrament. Gent com Coxsone Dodd i Prince Buster van activar els Sounds Systems. Lee Perry els desafiava. Quan King Tubby impulsava el Dub, arribava Lee Perry i el transmutava. De tot això en parlarem al Sound System. Lee és lletgista, això no vol dir que sigui hortera o freakie, vol dir allò que el mestre Estanislau Verdet ens ajuda a descodificar des de la seva tribuna blog. El tiu ja passa dels setanta anys, podria produïr el segon disc de l'aliança cantimploricoverdetiana. Lee Perry, lletgisme jamaicà, virtuosisme universal. A la ràdio.
Cap de setmana en xarxa. Jordi Tria, -artífex d'un cine-club premianenc situat a l'espai de la Coali del carrer del Segle,5- apareixia amb el nou projector a les mans. Eufòric, en Jordi feia les proves, l'endemà, dissabte, estrenavem amb Wonderland (director, M.Winterbottom) el nostre cinema, pura resistència i pura xarxa de complicitat cultural a la carta. Pretext: el dia de la dona treballadora. Objecte: cinema i combat d'idees. L'estrena del nou àmbit funciona...més de 50 assistents, cares noves, ganes de tornar-hi i de consolidar la idea. El format sociocultural de la nostra coalició pren volada. Properes cites: l'abril republicà i el maig roig. Cinema i audiovisuals, música i debat...elements constitutius, del tot útils pels temps que corren. Estem a:
http://www.coaliciopremia.blogspot.com/
Temps de "revival" reaccionari al carrer. Els carrers de Premià, des d'aquest cap de setmana, estan coberts de "banderoles" del PP, del partit de la societat controlada, de les restriccions públiques, del patriotisme visceral i del ciment (entre d'altres coses). Canvi de tema: els Joves d'Esquerra Verda (Làia Ortiz i David Cid, els coordinadors, surten a les fotos de dalt), celebren la seva assemblea anual. La pedrera ecosocialista aporta capital humà, sentit ideològic del binomi social-ecològic (indestriable i necessari davant del que representa la nova economia, el nou imperi, les noves multituds difuses -Toni Negri, dixit-). Junts, joves d'ICV i d'EUiA han d'aportar els materials i el personal renovat per un projecte ampli i tricolor (del roig al verd passant pel violeta) i fer entendre a molts despistats que l'ecosocialisme no ha de ser una etiqueta i que, ben al contrari, hauria de cristallitzar en les noves vies davant del capitalisme, des de les institucions, des de la cultura difusa, des del carrer (literal i metafòric, on circula la multitud, no pas les "masses" d'ahir, com tampoc els individus socialment autistes de sempre). Cal fer molta pedagogia al respecte. Ens toca tenir molts reflexos davant de les vertiginoses mutacions de la societat d'avui, dels discursos, dels conceptes i de les frases tòpiques. La disconformitat que puguem tenir amb l'estat de les coses pot resultar esteril, si no va acompanyada d'una certa transmisió d'inquietuts, d'una dosi de cooperació en el que és col·lectiu, d'una complicitat efectiva i afectiva i d'un determinat sentit comunitarista davant de la dispersió de la societat-mercat imperant (d'això en sap un munt el senyor Jacques Ranciere, del qual n'estic llegint el seu assaig "El odio a la democracia", llibre petit, directe i superlatiu sobre la incompatibilitat entre democràcia i mercatocràcia).
Dit això, "me voy con la música a otra parte" i us recomano el Sound System de Ràdio Premià de demà -dimarts 13! de març- on punxaré TRAFFIC, la banda seminal i nuclear del rock i el r&b britànic, liderada per Steve Winwood, Jim Capaldi i Chris Wood, que va fer meravelles cavalcant entre els 60's i els 70's, amb discos imprescindibles com aquell vell i memorable Shoot out at the Fantasy Factory...i els recordem, alguns, amics de la plaça de Premià, en sessió inmortal a l'antic palau del Joventut de Badalona, l'any 1974...Dear Mr. Fantasy!!!! Com passen els anys!
ja sabeu: ràdio premià 95.2 a les 21 hores dels dimarts i per internet amb descarrega d'arxiu a la carta... i el nostre blog als links que teniu a la banda esquerra d'aquest blog o si premeu:
Agenda musical: el dilluns 5 de març, a les 22 hores, a la "cambra de gas" (Luz de Gas) de Barcelona, es presenta el tandem Estanislau Verdet & Cantimplores Marramiau. Cita ineludible recomanada per Stereo2 Sound System. Més enllà, al sud de Llefià, l'espectacle Llef!
Heus aquí un vinil. Un disc petit, singleritzat amb galeta i forat central. L'agulla llisca i sona música. No us deixeu portar per la vertiginosa revolució tecnològica. Escolteu els seus fregits.
Heus aquí la penya balladora en una pista dancefloor/dancehall. L'efecte vinil es fa realitat i pren forma humana amb cos i ànima.
Heus aquí el Northern Soul. El fenomenal invent dels dj's del nord d'Anglaterra. El culte a la raresa. El culte a les sonoritats més desconegudes de les sèries B i C del petit vinil, del single incandescent. La més rotunda intempestivitat sonora. El Northern és el moviment central dels clubs britànics de Liverpool, Wigan, Bradford, Manchester, etc. Quan l'escena Mod més original i pionera declinava, el Northern es consolidava i travessava -fora de modes- els difícils anys setanta i el plom nuclear del pop vuitanter. El Northern Soul vivia al marge del temps. Avui podem gaudir de milers de cançons amb segell Northern. La matèria discogràfica inclou rareres de Philadelphia, Detroit o Chicago, capturades per dj's i col·leccionistes britànics i multiplicades entre un públic dispers, heterodox i intempestiu (com els d'Stereo2, vaja!).
