Debajo de lo cotidiano, desvelen lo inexplicable. Detrás de la regla consagrada, disciernan lo absurdo. Desconfien del menor gesto, aunque fuere aparentemente sencillo. No acepten como tal la costumbre recibida, busquen su necesidad. Se lo rogamos encarecidamente, no digan: "Es natural" ante los acontecimientos de cada día. En una época en que reina la confusión, en que se derrama la sangre, en que se ordena el desorden, en que la arbitrariedad cobra fuerza de ley, en que la humanidad se deshumaniza... No digan nunca: "Es natural" con el fin de que nada pase por inmutable.
La excepción y la regla. Bertolt Brecht.
El temps està trastocat. Out of Joint. Les construccions i convencions polítiques i culturals, aparenment inmutables, amb prou feines superen la caricatura d'allò realment existent. L'estat de coses present es difumina en un (des)concert presidit per la crisi publicada i la lluita de classes escamotejada. Dissentir és prendre la distància, la precaució i l'oxígen necessaris abans de tornar a la pràctica compartida, contrastada i raonada. Dos anys després d'una dissidència personal -més explícita avui però també expressada anteriorment- amb el relat polític dominant i amb les formes convencionals de la partitocràcia espectacular, alguns encara pensen que -en el meu cas i en el d'alguns companys dissidents- l'abandó d'una formació política (ICV), obeeix a una discrepància singularitzada amb un "partit". Res més lluny.
Dissentir políticament (entenent aquesta categoria com quelcom difús que resideix més enllà de noms i sigles en litigi), és posar en dança tots els dubtes, convocar-los i projectar-los. Començant per plantejar que el dilema del "ser d'esquerres" (utilitzant una terminologia apartidista), per exemple, no s'explica en relació al món de l'alternança que caracteritza l'arbitrària geografia parlamentària. Així doncs, la matèria dissident, amb tots els interrogants que suposa, es vindria a situar en la qüestió estratègica i en un "què fer?" més substancial. En el terreny que sovint no es considera "polític". En els antagonismes del sistema (o dels sistemes, o de les civilitzacions, el nom no fa la cosa). En el domini incert dels que voldrien canviar el món de base.
Dos anys intentant el fora de joc. Intensa i profitosa dissidència. Amb tots els marges d'error oberts. Com planteja qualsevol pràctica dialecticament lligada a l'ordre inestable de les teories i les construccions.
I ara, per anar tancant les llums...
la tarda callada i la música de Phineas Newborn...
|
|
