Dedicat a La Escuela Moderna. Visiteu-la: http://laescuelamoderna.blogspot.com/
D'entrada posem-hi alguns extractes d'un clàssic de les subcultures (Dick Hebdidge).
La palabra "subcultura" rebosa de misterio. Sugiere algo secreto, juramentos masónicos, un inframundo. Y también invoca el concepto, más amplio y no menos enrevesado, de "cultura"
Dick Hebdidge. Subcultura. El significado del estilo.
En el mejor de los casos la vida, como el arte, es revolucionaria.
En el peor, es una prisión.
Paul Willis, 1977.
El més convencional és anomenar "monstre" a qualsevol combinació d'elements discordants. Jo anomeno "monstre" a tota bellesa original i inesgotable.
Alfred Jarry.
(traducció lliure Submarí Seaview)
La representació de les subcultures en els mass media és més i a la vegada "menys" exòtica del que realment és. S'explica que (les subcultures) estan formades per alienígenes perillosos que són al mateix temps nens revoltats, animals salvatges que a la vegada són mascotes rebels. Roland Barthes ens proposa una clau per aquesta paradoxa en la seva descripció de la "identificació", una de les set figures retòriques que, segons Barthes, defineixen el metallenguatge de la mitologia burgesa. Caracteritza el petit burgès com una persona incapacitada per imaginar l'Altre. L'Altre és un escandol que amenaça la seva existència.
Dick Hebdige. Subcultura. El significado del estilo.
(traducció lliure Submarí Seaview)
I per acabar, unes anotacions de collita pròpia.
Parlant de subcultures, de monstres amics i de codis secrets, els nostres dies ens conviden a construir refugis i espais d'esperança. Xarxes submarines que conectin els soterranis de la resistència subcultural en una trama de complicitat subversiva, creativa i decididament ofensiva.
Aquest blog, modestament, intenta caracteritzar el present a partir dels signes visibles del que es perfila com una fase de programada destrucció del minim comú denominador de la condició humana. Vivim la major embestida social des dels anys de plom del segle XX i, irònicament, seguim hipnotitzats davant l'espectacle de les estadístiques bancàries, els indicatius bursatils i les crides a la (i)responsabilitat davant d'un establishment inmoral i fraudulent que ha saquejat la raó democràtica i antagonista i que preten esborrar la cultura de les nostres vides.
"Proletaris del món, unim-nos !"
Des de les subcultures, organitzem les resistències !
"Proletaris del món, unim-nos !"
Des de les subcultures, organitzem les resistències !
Que la festa secreta continuï !
Aquesta comunitat inconfessable (Maurice Blanchot dixit) declara obert el solstici 2010 !
8 comentaris:
¡ Buen trabajo compañero !
Directo al alma y con rabia de clase. Un diez.
una manera ben original d'encardinar el paper inèdit dels grups des de l'amagatall de la música o dels bars per fer com una conjura amb tot aquest ciri que ens matxaca amb propagandes de diners que van i volen i cultura falsa d'anunci que només val com un producte de venda i compra i tira i rasca i desaparició i blufff.
A mi quan veig la tele o els suplements dels diaris em venen ganes d'agafar la motoserra.
Merci Manu i "matança de textes" !
Caram! el pseudònim "Matança de textes" és colossal, rodó i enginyós.
Bon solstici.
un gust de veure aquestes escenes i llegir aquestes línies sobretot si veiem que la cultura oficial està lliurada al mercantilisme i a l'adopció del narcotic total de la superficialitat i l'acriticisme front un estat del món que no s'aguanta ni amb bastó. La vida cultural invisible és la que manté unes complicitats més intenses de vida comuna i de compartir el que surt des de les arrels i les ments sensibles. El que avui ens venen com a cultura de masses és un anunci propagandistic i publicitari que no s'atura ni un moment i que fa un "loop" etern que convida només al consum ràpid i a no contrastar res de res. No sé si és molt atrevit de dir que tot el que es ven per la tele traspua escàs relleu cultural amb excepcions que paga la pena de valorar i aplaudir. Al marge dels gustos personals, convé no ser purista ni renunciar al que pot agradar, però això no ens hauria de privar d'una certa manera de viure la cultura que està soterrada i invisibilitzada.
Podria ser que LA CULTURA resideixi en les SUBCULTURES i que les subcultures les portem cadascú de nosaltres en molts instants inaudits de creativitat solitària o compartida. Vés per on!
Bona revetlla company!
Quan la cultura oficial es basa en interessos polítics i econòmics, què queda? El mot subcultura engloba gran part del que queda fora dels interessos aliens al poder. Tu ho expliques molt més bé que jo, Àngel i si, a més, ho amanim amb imatges mod, el resultat és insuperable. Salut!
Merci per les visites i les opinions com les del Maratonià de Mataró que reincideix en l'esperit de l'article i a més hi posa l'entusiasme per la Bass Culture en contrast amb la línia dominant.
David,
gràcies per la teva aportació. Però no diguis que jo ho explico millor que tú. Precisament llegint els teus articles trobo que aquesta temàtica en les teves mans hauria sortit més ben parada. A vegades vaig massa a sac...tot i que el meu article té una certa tendenciositat, possiblement fins i tot reduccionista, certament la pinzellada Mod ajuda a corroborar-lo i li posa una banda sonora per escoltar "a cor obert".
Gràcies.
"Caracteritza el petit burgès com una persona incapacitada per imaginar l'Altre. L'Altre és un escàndol que amenaça la seva existència".
Senzillament brutal, de fet un dels grans èxits del sistema és la destrucció del sentit classe i quan el treballador és induït a passar d´escalafo imaginatiu social i entra en el nimbus de la classe mitja, rep l´adoctrinament necessari per no comprendre, respectar ni imaginar l´altre. Aquest individu alienat entra en el sectarisme petit burgès, majoritari però definitivament sectarisme !!!!
ei Antoine,
comparteixo l'existència dels dispositius d'alienació, veig que utilitzes categories marxianes clàssiques.
Només matisaria el concepte "petit burgès" per evitar estigmatitzacions. És sobradament coneguda l'arrel burgesa i petit burgesa de la majoria de pensadors o dirigents que ha generat l'esquerra i no per això han deixat de ser referents i aliats d'episodis de tota mena -grandeses i misèries- del moviment obrer i popular i de la reflexió filosòfica i social (marx, lenin, bakunin, trotski, nin, maurin, benjamin, adorno, luxemburg, kolontai, elsa triolet,
i un llarg etzétera d'heterodoxes i dissidents).
Afegirem però, intel·letuals que tenquen la tendència degut al seu clar origen obrer i popular: Bensaïd, Eagleton, Gramsci, per exemple... tot ajuda i suma!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada