Tornem a parlar del tema. El vinil és música viva. Per això insistim. A les fotografes tenim unes vistes parcials de les col·leccions i dels col·leccionistes. De dalt a baix, el formidable saxofonista jueu-novaiorquès John Zorn en plena acrobàcia disquera (per cert, la seva obra és del tot imprescindible, en el llindar de totes les músiques). La segona foto és la meva col·lecció (i les meves mans) vista des de les altures del fotograf Ged i articulada entorn d'un llibre de referència modernista. La tercera foto, paraules majors, és el Kiko Amat, pescat en el google i adherit a una de les seves prestatgeries. Una obra, la del Kiko Amat, que mereix lectura atenta. Llibres, fanzines i articles de premsa. Insistirem.
6 comentaris:
quines perles de personal i quines joies de discos, je, je.
Quilos i quilos i quilos de música, Bizarre!!!
Impresionante colección la de john Zorn, ahora me explico lo eclectico de su música.
Caram, quins tres!!! Zorn, Àngel i Kiko... Entre els tres deveu sumar més vinils que els que hi deu haver la Biblioteca del Congrés. Salut!
ei ! marc, r77, anònim i david !!!! la meva part del tot és una petita falca enmig de les prestatgeries dels amables veïns de les fotografies. Però tornarem amb el tema i de manera intermitent insistirem en aquest tema "fi de segle" que mostra la dimensió de l'obsolescència programada dels sons. Mercès per les visites i, no oblideu, de visitar a tort i dret el cas Zorn (radicalitat en el llindar de les cultures!!!!!) i la novel·lística directa, popular (proletària) del brillant Kiko de "La Escuela Moderna" i altres herbes.
La redacció d'aquest blog ha vist el video recomanat per l'anònim comentarista i mostra elements interessants de l'auca política que vivim. Tot i que el material aportat té molt poc a veure amb la temàtica pantejada en aquest article (vinils, col·leccions i sonoritats), el que podem dir en relació al video que ens has lliurat és que el món del tripartit, el món del PP, el món dels que surten en el video (Ciutadans) o el món de CiU, no forma part dels paràmetres (minoritaris) d'aquest blog que ja fa temps va considerar que aquests temes formaven part de la para-política més esperpèntica.
Insistirem amb la nostra minoritària (i minoritzada) tendència a veure les coses des d'una visió anticapitalista, molt més enllà del nucli dur de la disjuntiva hispanocatalana. I això no ens privarà de manifestar el nostre suport a les mobilitzacions que marquin una línia de sortida davant l'estafa de la transIció i de tot aquest espectacle paral·lel a la corrupció política de cada dia.
Publica un comentari a l'entrada