El populisme avança. Entre la politització de les identitats i la despolitització de l'economia
Assistim a una nova estocada del feixisme transversal, que afecta sectors amplis de la política social-liberal disfressada de feminisme i laïcitat.
S'utilitza el tema de la burka o el padró municipal (primer pas) per avançar gradualment en el que realment els motiva: La persecució de "l'altre".
Tot aquest modus operandi està basat en la sistemàtica politització de la identitat, l’establiment de categories de suposada superioritat democràtica i cultural i el càlcul precís sobre l’extracció de vots entre els sectors més vulnerables.
Una nova versió del "pobres contra pobres" estimulada per una classe política imbècil que està assumint les mesures somiades per una extrema dreta que hores d’ara ja és “televisiva”.
Cal dir, a més, que l'augment de la politització de la identitat realment existent (estètica, religiosa, cultural, nacional) és inversament proporcional a una interessada despolitització de l'economia (1) i que, dit en altres paraules, ens remet a la versió contemporània de les polítiques burgeses de construcció de subjectes abstractes de base identitària com a dispositius d'invisibilització dels antagonismes de classe. Tot plegat és, doncs, un "caldo" excel·lent de populisme transversal que, fomentat per l'extrema dreta, reviu -amb registres suposadament laics i falsament feministes- en mans de forces polítiques de l’arc parlamentari convencional.
Hauriem de blindar l'esquerra i els moviments socials front aquestes tendències i fer de la resistència social i del pensament critic uns autentics baluards davant la demagògia racista d'uns o el fonamentalisme liberal dels altres.
Enmig de la terra cremada del feixisme, avança un discurs "politicament correcte” que es presenta com a valedor de drets democràtics i, fins i tot, feministes, quan el que realment planteja és una jerarquització cultural i identitària.
Sovint s'observa un panorama, compartit de manera transversal amb matisos, caracteritzat per una sindrome de "superioritat" que aferma dispositius psicològics i polítics de dominació en nom de la democràcia i la civilització, que destrueix els vincles indispensables de classe, de subalternitat inconformista i d'antagonisme social que urgeixen a les classes populars en la fase de crisi sistèmica present.
La cosa, doncs, es complica. La barbàrie està servida.
Això anirà a més. Aviat parlar de Plataforma per Catalunya serà insuficient. La política convencional ja respira aquest ambient (hegemonia) i ens adverteix de que ho tindrem dificil per resistir l'embestida i capgirar la situació (és a dir: Per fer política en un sentit profà i elemental del terme).
Set anys enrere, a Premià de Mar alguns vam ser testimonis directes del que representa la prohibició d'una mesquita, la irrupció en cadena de diverses formes de xenofòbia explícita i implícita, la testimonial i minoritària resistència davant del racisme i el clima d'histèria social que es vivia als carrers. La crisi capitalista actual accentuarà els senyals d'aquest fenomen. Si no tenim clares aquestes premises dificilment podrem plantejar una sortida social i de classe a l'estat de coses present.
No podem caure en el parany etern de la sistemàtica politització de les identitats. Està en joc el sentit real, profà i universal de l'emancipació i de la pròpia noció de política.
Àngel Pagès (portaveu de la coordinadora Premià per la Convivència 2003-2006)
(1) Slavoj Zizek. En defensa de la intolerancia. Ed. Sequitur
Fotografia: Robert Frank.
20 comentaris:
no m'havia plantejat el que dius en aquests termes i en canvi veig que has aportat una versió innovadora que reobre el vell tema de la lluita de classes malgrat que ara estiguem aletargats per una embolada mediàtica que ens fa destacar el més simbolic i fàcil. Jo també estic d'acord que tot això de la burca és un negoci per fer vots facils. Si realment es vol combartir la situació de les dones respecte al patriarcat, els menys indicats per fer-ho són aquells que proposen aquestes mocions a Vendrell o a Lleida. A mi ni m'agraden les burques ni m'agraden les religions, si vull viure sense influències religioses hem de separar politica i religió però els que ara d'omplen la boca de defensar la dona musulmana no fan res per defensar la situació de les dones d'altres llocs i de casa. No em crec que darrera de la prohibició del burca hi hagi una voluntat feminista i en canvi salta a la vista que es planteja per altres motius.
I que quedi clar que no soc religiós i que els casos de la burca són sinonims de masclisme barrejat amb religió i fanatisme. Però és que no cola gens ni mica que el que es fa amb les mocions sigui per defensar la llibertat. És electoralisme facilongo.
aquest article té el merit de nedar contracorrent en un riu politicament correcte, coneguent l'autor del text i les referencies de Zizek, és evident que no es fa una defensa de la burca ni de les religions i més aviat el que representa és un toc d'atenció davant d'una trampa de la dreta més reaccionària que ara ha descobert una mina d'or electoralista,
oi Àngel?
Company del Vallès.
és exactament el que dius, gràcies per la teva aportació que complementaria la meva opinió.
Joan:
d'acord, evidenment.
els AMICS D'ALAN SMITHEE ataquen de nou des del seu blog...
joooo!!!! Tati!!!!
amb aquest material ja podem anar a fer la travessa per les rutes més complicades.
Gràcies per aquesta disecció del costat fosc del populisme.
a mi no m'agrada que la religió es barregi amb la política i per aconseguir això cal determinar el que és cada àmbit.
El que estan fent els politics amb el burca és miserable i és una manera de fer molt pròpia de les extremes dretes.
Els populistes que ara parlen de burques són els que quan toca defensar la dona estan contra l'avortament, a favor de la conferència episcopal i tota la mandanga.
El més fastigós és veure el PSC i ERC navegant en aquest mar de normes.
Van a sac i el fons és anar contra els immigrants amb arguments de telebasura fàcil.
Felicito l'articulista que trenca els arguments progres baratos sobre toleràncies plàstiques. L'article apunta un discurs de classe i els temps que corren necessita pensament fort contra racismes i politiques de disseny i marqueting.
Muy buen artículo, pero el problema va un poco más allá, porque, desgraciadamente, consiguen mezclar su discurso con el de movimientos sociales de defensa de la mujer, en Francia "ni putas ni sumisas" apoya la prohibición del burka que encabeza Sarkozi.
La islamofobia, más como miedo que como odio, está calando muy fuerte en la sociedad y los políticos han visto una oportunidad única para reeditar dos viejos axiomas del control social, el del enemigo público y el divide y vencerás.
benvingudes les col·laboracions a l'article:
... la metàfora de la ditxosa burka ens retorna com un mirall de les invisibilitzacions constants a que ens sotmet l'imperi de la norma, de la burocràcia, de les mesures restrictives i de les solucions mesquines a una crisi que qui les imposa i dicta ha creat.
Salutacions des de "Burki"na Fasso de Marx
qué tal si dic que a mi em donen grima els que porten un vestit amb corbata i la seva panxa ostentosa no els deixa mirar a qui han trepitjat? decret llei: fora els capitalistes anul.ladors d'identittats!
Diuen que la burka amaga el rostre, és cert.
Llàstima que el rostre invisible dels racistes s'amaga darrera d'una cara descoberta.
Jo no ho veig tan clar
Racisme vs Igualtat
Està clar que el Burka no és l'única manifestació de la discriminació per raó de sexe. Perquè no es parla del màrqueting sexista o de l'església catòlica? Perquè una vegada més la dreta guanya i marca l'agenda política. I tots piquem, tu el primer posicionant-te, Tati.
i tant que em posiciono, amic Paccius.
Em posiciono per la politització de l'economia i per la despolitització de la identitat. Ni més ni menys.
Em posiciono contra unes mesures oportunistes que amaguen altres interesos. Efectivament. Em posiciono com ho vaig fer quan es va polititzar el projecte de construir una mesquita a Premià de Mar per treure rèdits electorals populistes. Em posiciono amb el marge que calgui de contradicciò. Em posiciono amb la consciència de que l'inacció és un posicionament més.
No crec que hagi picat en cap esquer. Qui està picant és una part de la classe política que s'està empassant la síndrome Anglada i es planteja aquestes xorrades en l'àmbit institucional.
La despolitització de la identitat -en el cas que ens ocupa- ens permet entendre el perquè de tot plegat, el caràcter de les coses, religioses o profanes, de totes les manifestacions del patriarcat i de la dominació de gènere i de classe.
La politizació del tema, en mans dels imbècils de torn, està impedint que les temàtiques de gènere, les relacions de comunitat, els estereotips, les simbologies i les vexacions (de qualsevol àmbit social i cultural), apareguin en un marc de sincera resolució, mediació, intervenció social i cohesió.
Més que haver picat, em sento part dels "sense part", dels "outsiders" vençuts per aquest relat paranoic de les identitats simbòliques. Posicionar-se o no posicionar-se són variables d'un estat de les coses.
El text que he fet és el meu disc ratllat de sempre, ho admeto. És el que fa temps que estic escrivint, sense originalitat, i el que també escriu i pensa un corrent -disortadament- minoritari del pensament polític i social.
Tot és parlar-ne. Les trampes estan a la vista. Acostumo a caure en moltes d'elles.
salutacions Paccius.
¡¡¡ Jobar !!!!
Si algo caracteriza el texto que se ha presentado en este blog es su caracter de critica al mero hecho de introducir un tema de orden simbólico en la agenda política. Me sorprende que se hable de que alguien ha picado o caido en la trampa. Visto y leido el material de Ángel, salta a la vista que el llamado posicionamiento no es otro que la denuncia al uso demagógico de un tema en manos de gentes que no pueden dar lecciones a nadie y menos a las mujeres de lo que es la condición femenina. Maldita sea la estampa de ver al PP, Anglada y otros "feministas", metiendo en la pomada a partidos de izquierdas con estas mociones de contenido hipócrita. En una segunda lectura del documento que ha escrito Angel lo que me parece más interesante es que el texto evita un debate maniqueo entre "burca si, burca no" y que sugiere la existencia de un caldo de cultivo destinado precisamente a crear posicionamientos y follón. Entiendo que el término usado de "politizar la identidad" va en la línea de denunciar la enfatización de estos temas en un momento que se tiende a evitar pronunciamientos díscolos en materia de economía y crisis.
Yo suscribo este artículo y reconozco su carácter minoritario pues es obvio que si las cosas sociales destuvieran en un plano de preferencia, hoy por hoy quizás podríamos hablar de una buena mobilización de la gente de a pie frente a la ofensiva de la crisis pero también del reaccionarismo que se esconde detrás de los recién llegados al feminismo y que VIVIR PARA VER proceden de sectores de un carca muy subido.
Buenas noches, gente.
Tenim uns polítics irresponsables i molt perillosos: encetar el debat del burka, així de sobte, sense contextualitzar prèviament aquest tema en un tractament serè de l'onada immigratòria que fa anys s'esdevé a Catalunya és activar una bomba. Darrera del llenguatge políticament correcte que ens imposen (i que denuncies perfectament), s'hi amaga un immobilisme flagrant i postures del tot reaccionàries. El progrés és una altra cosa.
Què cal fer per tenir una classe política que es dediqui a governar i que deixi l'electoralisme (ben entès) per les setmanes prèvies a les eleccions? És desesperant...
Salut, company, i felicitats pel post!
certament David,
és un tema de responsabilitat. Una cosa és saber tractar els complicats temes de les relacions entre espai públic, societat, religions, exclusions i gènere. I l'altra cosa és entrar amb temes de fàcil simplificació simbólica i encetar el camí contrari de la resolució de les problemàtiques socials i dels xocs culturals. Amb el foment de les relacions de classe, la caracterització del fenomen migratori en termes socioeconòmics i una mica de rigor mental, podrem desactivar la "bomba" que esmentes.
I, per descomptat, no és matèria d'aquest blog dirimir entre identitats religioses o practicar "bonismes",multiculturalismes estètics o festivals paraculturals New Age.
Salut.
posdata.
aquest blogàire recomana visitar el blog d'en David, un bon referencial cultural al nostre abast. Cliqueu damunt del seu nom.
el debat s'està portant per el camí que marca l'extrema dreta i els ajuntaments estan fent el joc als falsos defensors del feminisme i de la llibertat que ara, davant dels vels integrals o parcials, es proclamen com a sacerdots de la laïcitat i de les llibertats.
El problema de fons està en l'electoralisme compulsiu d'aquells que volen treure guanys del tema de la immigració. Una manera nefasta de dividir les classes populars en funció de les cultures i les procèdències. Ens cal refer la xarxa que uneixi les classes treballadores d'arreu contra aquesta ofensiva segregadora del capitalisme.
un article que és aire fresc en un món de bojos que en plena crisi brutal ens vol portar a xocar entre pobles i treballadors /// salut
l'alcalde Hereu és hereu de les politiques de l'extrema dreta i també està preocupat per perdre vots.
Pregunto:
Quin dia es redactarà i s'aprovarà una norma que sancioni les cares descobertes que amaguin un racista, que aparegui en mercats, ajuntaments i espais públics?
Resposta: Impossible, oi?
Doncs, tenim un problema. Doble problema: els empaita-burques no hi ha qui els empaiti i ls burques les empaiten fàcilment en nom de la democràcia que no empaita els racistes que no es tapen la cara però amaguen la seva condició a l'interior d'un cervell trastocat per molts factors de la barbarie social dels temps presents.
gràcies per tots els comentaris
Pensat y encertat análisi de la situació en que ens trobem i del que está per vindre. Àngel, et demano si us plau que entris en contacte amb mí i que públiquis aquest análisis i d'altres, per tal de que el major nombre de persones recapacitin sobre la situació actual i també perqué tinc en marxa un projecte de caire social, que vull desenvolupar a partir de rebatre aquestes actuacions ideológiques. Pots entrar en contacte directe amb mí (i de fet t'ho prego) al meu facebook: Joan Carles Isern.
Publica un comentari a l'entrada