Glen Branca...Mister Orchestra/Guitar
Bill Laswell...Sonic Youth...Arthur Russell... NYC Noise!
SOUND SYSTEM 285 CLICA EL NOSTRE BLOG...
RÀDIO PREMIÀ, DIMARTS 8 DE JUNY
tocarem la fibra sorollosa de la ciutat de Nova York en el tombant de la dècada dels setanta. Aquell període va oferir una confluència de les arts alternatives més variades en una escena totalment invectiva i expeditiva. Dels més coneguts d'aleshores com Talking Heads, Television o Patti Smith n'hem parlat sovint al programa. Avui destapem els àlbums de la Soul Jazz Records dedicats al combustible sonor de l'art-rock i del soroll ballable i experimental. L'alè de l'escena del Noise va fixar els paràmetres de la nova era del ritme i la creació soterrània global. Ens estrenyem el cinturó i ens orientem a la New York Noise Scene.
Robert Frank News - The New York Times
- [ Tradueix aquesta pàgina ]14 Dec 2008 ... News about Robert Frank. Commentary and archival information about Robert Frank from The New York Times.
topics.nytimes.com › ... › People › F - Còpia en memòria - Semblants
topics.nytimes.com › ... › People › F - Còpia en memòria - Semblants
10 comentaris:
oeeeeee oeeeee noise in premià !!!!!
bona idea de posar aquesta escena, és curiós que hi hagués una mateixa actitud entre bandes de ball, rock o noise. es podia respirar el mateix als talking heads o a television, o a material i sonic youth més endavant com una radiografia de la ciutat feta des del mapa dels sons. ara costa molt trobar coses així per la merda que deieu l'altre dia dels festivaleros i tot el cristo dels sponsors. Us heu fixat que ara ja sembla prehistoric parlar de 1980 ? !!!!!
bo de veritat
musica oh i tant musica i la barca s'enfonza per una espanya dura però tú com els teus amiguets vinga música i altaveuets que hem de ballar i t´és igual que catalunya no aixequi el cap, oh oh musica musica
r e a g r u p a m e n t . c a t
incomprensible aquest del reagrupament, fora de lloc.
Amic Tati: des del meu obligat repós, disfruto (com sempre) dels teus posts; magnífic el del proper sounda!!
T'escoltaré de de la distància curta…
T'enyoro bizarre, sniff…
PD: No facis cas de la gent avorrida que perd el temps (valuós concepte) deixant comentaris molt amplificats però sense melodia.
Àngel estàs bé? és que jo et veig l'òstia d'amunt! en seriu, sé que les qüestions personals aixines en bloc (en aquest cas tam´be: massa comptacta)... són com ... ¿impersonals? però és que t'ho havia de dir i no a la cara: estàs que te sales, allò tan alcohòlic de verb que és "destiles" graus de vitalitat i clarividència, sí si.. clarividència!. En seriu, que tens una bola de cristtttttttal??? Veo veo un deseoooooooooo, en la bola de...
Me la podrías prestar. Digo, som de la IV... Visca nosaltres, de colors i musicals, amb cares de solfa i culs amb marx tatuatsssss!!!!
bé? no ho sé, navego enmig de la barbàrie i intento fer d'aquesta travessa un aprenentatge critic i elemental, anem a contrapel, i què? la música dels astres ens acompanya com una taula de bar parada de patates i cerveses...això de la felicitat, com dèia Camus, no és un estat determinat , més aviat és l'acord entre el ser i la seva existència, cosa que sovint es pot experimentar i a vegades gens ni mica. I què? si això vol dir "no som res", ens podem posar una mica dialectics i dir que la distància entre el tot i el no res és simètrica com qualsevol joc de miralls.
No sé si "no som res" però, posat's a totalitzar el buit, podem fer servir un registre mariner i dir, amb La Trinca que TOTS SOM POPS.
posdata: pops de pop, i peix pop, en qualsevol dels sentits.
r77,
reposi i estiri l'espinada damunt d'un bon sofà, relaxi l'abdomen, posi el sounda i notarà les pessigolles de la noise culture novaiorkesa, acte seguit el seu cos cruixirà i estarà degudament preparat per afrontar les properes jornades soundòtiques que ens esperen,
r77, respiri a fons!
salut física i bones vibracions tingui.
Malfiança amic Tati, malfiances a mils!!!!!!!!!!!!
Ep, Camus... uauuuuuuu amb ell sóc al llit.
Publica un comentari a l'entrada