25 de gener 2011

That's Entertainment ! (3)


La secció "That's Entertainment !" d'aquest blog us ofereix un nou article dedicat a les meravelles del món de l'espectacle. Kiko Amat sempre té la canya a punt i així ho va demostrar en un article colossal sobre la musa pop de la Primavera de Praga: Marta Kubisová (perdoneu, la manca de caracters eslaus del blogger no em permet escriure el nom amb precisió). Aquesta cantant va dominar l'escena musical de la Praga sotmesa a l'estalinisme i mereix una visita en tota regla. No entraré en detalls, us convido a mirar els videos i, sobretot, a llegir el text del Kiko Amat que trobareu a l'enllaç "trombones para Marta" que apareix al final d'aquesta ressenya i a on l'escriptor ens detalla varis aspectes molt interessants d'aquesta dama proto-pop, proto-soul, proto-funk, proto-bizarre...en un admirable, divertit i imprescindible article.

O sigui que ja sabeu: Qui vulgui flipar amb la resistència pop antiestalinista (amb la qual aquest blog
simpatitza des de la seva condició de membre de l'esquerra psicodèl·lica mundial), només ha de fer un parell de coses: Llegir el que escriu Kiko Amat i disfrutar d'uns videos al·lucinants que podeu veure picant damunt de les pantalletes.

  1. Trombones para Marta

    17 Abr 2010 ... Porque Marta Kubišová, para colmo, no sólo no era un pez ...
    www.kikoamat.com/web/2010/04/trombones-para-marta/ - En caché

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per la ressenya d'aquesta Marta que m'era totalment desconeguda Àngel! Investigaré! La resistència sempre i sempre és bona eeeh ;) !

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

el mateix dic, Trobadora, i l'agraïment per Kiko Amat que va ser el pescador del "cas Marta K".

Salut!

SOUNDA' ha dit...

curiosa dama! torpedinera del teló d'acer a ritme de pop! visiteu la nostra web/blog i "vibrareu".

Marc ha dit...

encara em fan pampallugues els ulls d'aquest cas

Llop Estepari ha dit...

El que més em sorprèn és que hagis classificat aquest post amb l’etiqueta de “música” i “revolució”! Però vaja si son les seves armes, cadascú fa el que pot i sap.
L’article d’en Kiko Amat realment esplèndid.
Salut

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

tot sigui dit, Jordi, en aquest cas no sé si lligo els dos termes de manera massa adequada. Música lleugera per una revolució avortada i estrictament democràtica (que en el fons és molt) com la d'aquella Primavera ambivalent de tancs i corredisses. El cas Marta K, però, m'ha resultat simpàtic, inofensiu i d'un "pop" equiparable a les Marisols i Guillermines de les Espanyes i Catalunyes dels seixanta. Però quan el Kiko Amat es posa a la feina, cal posar-se dempeus i obrir les orelles.

Llop Estepari ha dit...

Angel, totalment d’acord. El que passa és que en aquest cas la meva ironia no ha estat expressada amb prou precisió. Crec que en el fons tots dos volem dir el mateix.
Salut.