12 de gener 2011

That's Entertainment ! (2)


Encara estem processant el text anterior. Un bon debat s'ha desfermat i vol continuar. Les reflexions de Guy Debord sobre capitalisme, urbanisme, ciutat, espectacle, banalització i mercantilització, mereixen un parèntesi sonor fet a mida. Naked City -a banda de ser un serial televisiu de culte i en blanc i negre, basat en el film del mateix nom de 1948- és un dels mil projectes de la personalitat mutant de John Zorn. L'artista novaiorquès, membre de la comunitat jueva de la ciutat, activista cultural inclassificable, demolidor saxofonista i compositor de bandes sonores i mil andrònimes musicals, és un dels referents d'aquest blog (i un habitant de les prestatgeries del meu estudi). Aprofitem la nuesa d'aquesta Naked City -versió Zorn- per endollar-hi un video de l'esmentada pel·lícula. La ciutat nua podria ser l'altre costat del mirall de la societat de l'espectacle.
Com al darrer article: That's Entertainment!

The Naked City [1948] Part 1/10
8 min - 5 Març 2009
Penjat per rc12069

youtube.com

Naked City
Clockwise from left: Wayne Horvitz, John Zorn,
Bill Frisell, Fred Frith, Joey Baron.




John Zorn - Batman - youtube.com
2 min - Naked City (1989)
També a: Dailymoti

10 comentaris:

Joan ha dit...

quina virgueria el video de la NAKED CITY quines imatges i quinaèpoca i oufff!!!!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

El tractament documentalista i la trama policial, junt amb la descripció dels estrats de la ciutat de Nova York, podrien haver marcat la línia d'una sèrie actual com The Wire que, des de Baltimore, ens remet al millor cinema negre realista i social.
Bé, el post ha estat una carambola...sortint del text de Debord i a la recerca d'una ciutat girada com un mitjò, s'encen la llumeta i apareix John Zorn, Nake City, el disc, l'homenatge, el video, la peli, la sèrie...
blanc i negre!

i, posat's a seguir el fil: Bill Frisell -guitarrista de Naked City- és fill de Baltimore -la ciutat de The Wire- i el podem "utilitzar" de trampolí entre la ciutat d'ahir (la de la peli Naked City), la ciutat d'avui (Baltimore) i la banda Naked City del novaiorquès Zorn.

Joan ha dit...

això és massa! amb el blanc i negre l'adrenalina i la calma són més intenses i el Zorn en plan hard-lounge és tremendo i ja que dius això del Bill Frisell, cliko damunt del Fred Frith i toma, toma, toma: el guitarrista de Henry Cow era ell i va saltar de Canterbury als USA, pista, pista, pista.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

molt bona la pista, Joan (quin Joan? el de Premià?). Henry Cow via Naked City! i pensar que l'any 1974 vaig anar a un concert dels megalonams Emerson Lake & Palmer al palau d'esports del carrer Lleida i....els teloners eren Henry Cow.
Ostres, continuem amb la triple carambola. Abans parlava de la ciutat girada com un mitjò i resulta que el primer disc dels Henry Cow porta a la coberta...un mitjó!

Jorko ha dit...

quina xarxa, renoi! molt rebé, és com un exercici de diagrames i coordenades. Els situacionistes per començar i el cinema negre clàssic per continuar. A veure quin serà el proper pas. Bo.

Joan ha dit...

En Joan de Ciutat Vella, només ens coneixem per la lletra però és un plaer de llegir-ho.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Doncs, benvingut l'enllaç Ciutat Vella-El Maresme!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

benvingut Jorko!
el tercer capítol existirà, segur.

Jorko ha dit...

el viatge que proposes a Naked City és fascinant i el video del Zorn em sembla de perles. Una bona resposta a la música que ens colonitza la ment als ascensors, a les botigues, a les estacions i als altaveus de molts carrers

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

doncs efectivament, Jorko, has anomenat la bèstia sonora integral: La tirania del Muzak !
Material segur per properes trameses del Submarí Seaview. Gràcies per la referència a la colonització paramusical.