En el post anterior iniciavem la cadena que porta de l'escriptor Jonahan Coe i del Coe-prologuista i escriptor Kiko Amat a la música de la banda escocesa The High Llamas.La portada del disc que estic escoltant a casa és la que apareix aquí dalt. La retrospectiva musical d'una banda molt reivindicable i de visita necessària.
Diumenge per la tarda. Poca llum, la justa, per passar una tarda fantàstica a l'estudi de casa en companyia dels High Llamas, de la lectura de ¡ Menudo reparto ! de Jonathan Coe i de diverses incursions a altres bandes de pop d'orfebreria que vaig associant al grup que ens ocupa. Recupero els vinils de XTC i repasso el seus inicis paral·lels al punk per arribar a un període central del grup que trobem en el doble LP Oranges & Lemons. Un disc amb ecos dels Beatles (la portada és una recreació de l'antologia beatleniana Oldies) i una cascada de temes de factura virtuosa popista. Un tema a retenir, a ballar i a capturar de dalt a baix: The Mayor of Simpleton.Vídeos de xtc mayor of simpleton
|
|
Les fotografies ens mostren els XTC del període punk/new wave de finals dels setanta i els mateixos senyors en plena transmutació anglicanopsicodèl·lica, anys vuitanta.
Deixem ressenyat el cas de John Fante, l'escriptor italocalifornià, el cronista dels suburbis de la classe treballadora West Coast. Material imprescindible. La lectura de La comunidad de la uva m'ha deixat K.O. Una novel·la extraordinària, dura, salvatge i emotiva. Un viatge a l'interior d'una familia proletaria d'origen italià que ens descriu l'altra cara del somni americà (és a dir: LA cara real del somni americà) des d'una perspectiva de classe i antagonista).
La casa de John Fante. Sembla sortida directament de les seves novel·les.
5 comentaris:
més i més tresors literaris i musicals
gracies per els bons consells
Grandiosos els XTC! Dels High Llamas no n'he sentit gaire cosa, però me n'has fet venir ganes... Aquest blog és una mina!
gràcies Alex i David, no cal dir que -en el cas d'en David- la teva mina aconsella molt bones referències literàries i musicals, per la qual cosa la recomano a tothom que passa per aquest blog...
Decididament punxarem els High Llamas al programa Sound System del dimarts vinent...a ràdio premià 95.2 i per la web de la casa.
No coneixia els XTC (el punk no és el meu fort) però he passat una bona estona amb els seus vídeos. M’han agradat ! He recordat que tenia alguna cosa de la època, potser més aviat post-punk: Els Tubeway Army d’en Gary Numan. Una banda de curta durada però que van fer un disc amb una certa repercussió: Replicas. Punk electrònic amb molt sintetitzador.
Salut.
benvingut al blog, Jordi.
en quan als XTC van tenir una petita estada a l'escena del punk, però anaven més enllà del Did'Yourself caracteristic del punk i es pot considerar un grup clarament post-punk o new wave, jo diria pop, i d'orfebreria treballada.
salut!
Publica un comentari a l'entrada