Jonathan Coe és excepcional. Els seus llibres mostren aquella britomania que agrada i molt a la redacció d'aquest blog submarinista. Coe etziba a tort i dret contra el conservadurisme britànic i travessa amb pas triomfal el mapa, enmig de la grandesa de les subcultures i de les zones antagonistes de la nostra benvolguda Anglaterra.
Els seus dos llibres més "generacionals": The Rotters' Club (El club de los canallas) i The Closed Circle (El círculo cerrado) són, senzillament, el que qualsevol membre de la redacció unipersonal d'aquest blog hauria volgut escriure. Altes dosis de cultura de classe obrera, de desclassaments posteriors, de discontinuitats ideològiques, de connivència amb les músiques del soterrani, de traició, d'amor i d'amistat.
Coe, el fan de High Llamas, la banda escocesa de pop d'orfebreria amb qui ha col·laborat el mateix escriptor. Coe, l'esquerranista antiTory i, com s'escau, invectiu front les derives dretanes del laborisme (cosa lògica i parangonable a la nostra domèstica i polonesa escala nacional). Un "món Coe" que és el món dels estrats generacionals que van viure la transformació de les coses properes a força de banda sonora triomfal, carn de bar i fabrica, oscil·lant entre el punk, el pub rock, el pop artesà, les experimentacions para-psicodèl·liques. Un "món Coe" on cohabiten Hatfield and the North i l'escena punk sense solució de continuitat.
Que n'és de bo Jonathan Coe! Oi, LouRoig? I ara em preguntareu, a què vé aquesta eufòria coetatònica? Curt i ras, Anagrama ha reeditat el seu llibre ¡ Menudo reparto ! i, només començar, un ja està volant per tots els terrats dels palaus de la insuportable aristocràcia britànica a la qual Mister Coe li factura un correctiu enginyós en tota regla. Què més? Doncs que la present reedició va precedida d'un proleg del més gran dels anglofils working class de casa nostra, Kiko Amat, el qual escriu un text de primera divisió (perdó, de Premier League!) que val quasi el que val mig llibre. Amb tot això, doncs, a llegir Jonathan Coe. submarinistes tots, amable públic!
i ara una mica dels amics de Jonathan Coe: The High Llamas!
|
|
6 comentaris:
prenc nota i la penjo amb un iman a la nevera
beautiful Coe!
Bo, molt bo... i a + és mès proper del que pugui semblar a 1er cop d'ull.
Hi entres i ja hi ets, no te'n pots sortir ... tornes als pubs , a la musica, als companys de sempre, els fidels i els que dubten.
Gràcies pel préstec sense interessos.
Confesso avergonyit que no n'he llegit mai res... ara si tu i el Kiko el recomaneu penso subsanar aquesta mancança immediatament!
mangosta: ja saps, Coe a la nevera i aviat entre les teves mans.
Lou Roig, quin goig!
David, ànims i que siguis benvingut al Rotters'Club!
High Llamas son molt xulos com uns beach boys embarrancats a les costes de Aberdeen i amb boira guapa
Doncs crec que no he llegit res d'ell, l'anoto!
Publica un comentari a l'entrada