"Al río que todo lo arranca lo llaman violento, pero nadie llama violento al lecho que lo oprime."
Poema Sobre la violencia.
Bertolt Brecht.
Brecht capturat per l'amable lectora Endora de Premià de Mar.
La foto ens mostra la parella Brecht-Helene Weigel en el marc del Berliner Ensemble.
10 comentaris:
ja era hora!!!!
La fura, l'endemà de la vaga es posa brechtiana i a amb el Mahagonny.
Necessitem BArecht enmig de la barbàrie capitalista
La Fura dels Baus regresa a sus raíces con la producción, a cargo del Teatro Real de Madrid, de 'Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny', una apuesta por la simplicidad en la que se ha recurrido a la instalación de un vertedero para poner en pie esta ópera de Kurt Weill y Bertolt Brecht.
La Fura dels Baus vuelve a sus orígenes con la producción, a cargo del Teatro Real de Madrid, de Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, una apuesta por la simplicidad en la que se ha recurrido a la instalación de un vertedero para poner en pie esta ópera de Kurt Weill y Bertolt Brecht.
"Es una ópera magistral, con música muy popular para convencer al público pero, a la vez, muy política", ha dicho este lunes rechazando que pueda ser considerada un musical.
Mortier considera que actualmente es preciso "romper ese sentimiento del público de comodidad", y esta obra lo consigue ya que no es otra cosa que "un cuento cruel sobre un mundo en decadencia", apostilla aludiendo a la vigencia absoluta de la pieza, "espejo de lo que sucedió en 1930".
PUESTA EN ESCENA COMPROMETIDA
cal dir que l'esperpent de violència para-sindical al marge de la vaga que ha viscut Barcelona no representa ni les dinàmiques assembleàries d'aquests dies ni el paper de l'esquerra sindical i dels anticapitalistes de cara descoberta.
coindideixo amb Tati en dir que les violències que han vingut de fora del moviment vaguista no han desmereixer la bona participació dels sectors anticapitalistes i del sindicalisme critic en tot el procés i el dia 29
gràcies Josep,
naturalment el riu del que parla Bertolt Brecht no és pas el que puguin omplir aquells que pretenen fer de la subversió necessària de tots, un exercici de violència sense estratègia, sense caps i sense peus, d'uns pocs. Ni la de les respostes indiscriminades del (des)ordre públic estatalitzat.
Avui el dilema està en com "majoritzar" l'antagonisme sens caure en els paranys de la "minortizació" que divideix i ajuda a l'estigmatizació de les dissidències.
exactament, s'ha de saparar el blat de la palla en la mateixa idea que has exposat
Quin és el col·lectiu més perjudicat pels aldarulls i destrosses "aleatòries" de la jornada del 29 ? Els ocupes del Banesto.
L'entrada de grups "incontrolats" va "justificar-ne" el desallotjament, quan no en hi havia encara ordre judicial.
O és que potser es va retardar precissament l'ordre judicial per permetre una acció policíaca que permetés confondre les accions i la conscienciació que pretenia l'ocupació amb el vandalisme indiscriminat , apolític i gamberril?
De la mateixa manera que el sistema afavoreix la confusió hem permeto el luxe de dubtar del propi sistema.
passa que passa i vosatros yca nyca fent el ronso amb la capitalitismeta i la revolteta.
i el país ? collonets, on el teniu?
al cor? o a l'espinada?
r e a g r u p a m e n t . c a t
trist indep!
bona tinta!
menys postmoderns i endavant amb
la renovació marxista que esteu empenyent des de baix!
que toni negri vagi a ESADE amb les seves agustinianes!
així: Brecht, Benjamin, Zizek, Nin,
rosa luxemburg, socialisme o barbarie... ni feixisme ni capitalisme ni stalinisme.
postmoderns a l'academia!
visca la IV
BONA COLLA RAWALPINDI !
Publica un comentari a l'entrada