23 d’abril 2010

Sant Jordi sense en Martí


Sant Jordi. Avui el Submarí Seaview tria un poema -potser el que més m'agrada llegir i rellegir- del Josep Ma de Sagarra. Les claus de molts articles, pensaments i derivacions d'aquest bloc estan condensades en aquesta meravellosa Cançó de Suburbi (i si pot ser amb la veu i la guitarra de Toti Soler). Tota una declaració de principis que a nosaltres, drapaires del segle XXI -com ens agrada dir en aquest bloc-, ens permet seguir conspirant. I és que, com diuen els savis clandestins, "conspirar és respirar plegats!".

El primer Sant Jordi sense en Martí
.

Una abraçada i el record sempre en aquest indret de la blogoesfera que compartiem cada dia.



CANÇÓ DE SUBURBI

M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.


I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!


Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.


Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil.lament.

FOTOGRAFIES: Walker Evans
LLETRA: Josep Maria de Sagarra
MÚSICA: Toti Soler

19 comentaris:

Endora ha dit...

Acabo d'estar parlant amb en Monzó... mira si enyoro a en Martí que he estat a un tris, mentre em signava el llibre i em mirava i feiem conya...de parlar-li d'en Martí i de com aquest admirava el seu enginy... i de què jo... gairebé veia en la literatura monzoniana coses rossellonenques, o l'inrevès..., però he callat i, per un moment, he pensat que podria haver estat al revès, que el que estès a la cadira de la Catalonia... fos... i allà al 75..., coses que passen i pessen el cap.

Jordi Pascual i Saüc ha dit...

Estimo aquest poema preciós i és un regal rellegir-lo avui, com ho és escoltar-ho de la veu sensible i fràgil d'en Toti Soler. Gràcies, Àngel!

Sí, tots sentim en Martí ben present un dia com avui. Crec que forma part de nosaltres...

Jordi

àngel soulbizarre ha dit...

bé, Jordi, no sé quin Jordi ets, però aprofito per saludar-te i felicitar-te en el dia de la teva onomàstica... celebro coincidir també en el cas del poema d'en Sagarra. Imprescindible entre els millors en la nostra llengua. En Martí també l'admirava.

Marc Pedrós ha dit...

Aquest any pels vols de Sant Jordi, vaig començar junt amb 2 marrecs de 13 anys a tocar sardanes a la cobla Premianenca. El temps i l'amor a la música m'ha portat per diverses formacions musicals, però any rere any he tocat la meva trompeta a la plaça de l'ajuntament. No puc recordar si el dia que em vaig "estrenar" hi havia en Martí assegut llegint i bebent una cervesa entre mossegada i mossegada d'un bon entrepà dels Ribas-Sorolla a la taula del Marina, però del que sí en sóc molt conscient és que sempre que mirava cap allà, ell hi era, de vegades fins i tot amb la mirada ens haviem saludat i potser algun cop, a la mitja part de l'audició ens haviem bescanviat algunes paraules de cortesia. Mai vaig atrevir-me a preguntar-li si realment li agradava la música, però si més no, com a músic, sempre pensaré que potser la música li feia companyia, fins que els altres companys arribaven i aleshores tots en gaudien.
La plaça de Premià és sense cap mena de dubte una de les millors on he tocat (gran part del país), tant com a sonoritat, com a ambient. La gent, tot i estar prenent i xerrant a les terrasses dels 3 bars, sempre ens han escoltat amb més o menys interés, però ens ha respectat, i això per un músic és molt reconfortant i fa valorar la feina feta, fins i tot, quan ets un profeta a la teva terra.
Gràcies en nom de tots els músics que hem tocat i seguirem fent-ho a la plaça del nostre Premià. Gràcies Martí per ser-hi i formar part del bonic paisatge on ara t'haurem d'imaginar.
Jo ja no estic a la cobla de Premià, ara formo part de la Cobla Marinada, una cobla que l'any que vé fa 30 anys. Estem preparant un espectacle que encara no en puc parlar, però que segur li agradaria molt a en Martí. Si tinc la oportunitat ja us en parlaré més endavant. Les cobles professionals com la Marinada estem visquen el millor moment músical i apostem per crear nous conceptes. Potser algun dia podriem fins i tot musicar algun poema d'en Martí... hi aniré pensant...
Bé, per acabar amb el tema romànticomel.lancòlic us regalo un dels meus poemes que tot just ara m'està rajant dels dits...

Per Sant Jordi un llibre i una rosa,
l'amor i la saviesa es fonen en un bes.
A Premià l'estiuet de Sant Martí ha tornat a l'abril,
per viure aquest dia tant nostrat i potser trobar a les parades els llibres d'aquell amic enyorat que fa temps ens deixà.
Premià està de festa i el temps ens acompanya,
què més podem demanar...
un llibre, una rosa, un bes, unes paraules, estimar i res més.
Viure, llegir, estimar.

Marc Pedrós i Pagès. 24 d'abril del 2010.

(en record d'en Martí Rosselló i Lloveras)

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

molt bé, Marc, segur que ho llegirà gent de la colla i estirarem entre tots aquest espai. M'ha agradat això de l'estiuet de Sant Martí transportat fora de temps i clavat al bellmig d'aquesta primavera rara habitada per l'espectre d'en Marti que ens saluda des de la plaça.

toni ha dit...

Gràcies pel record i el poema.

Lou Roig ha dit...

Només una lamentable reflexió:
Aquest any, precisament aquest any, per Sant Jordi a la Plaça no hi vaig veure ni un sol llibre d'en Martí.
Si no és així m'ho feu saber, però no en hi vaig veure cap. Ni un.

D'acord que un dels motius, o "el motiu" es la lamentable manca de llibreries, i que les parereires... ja se sap...posen a la venda allò que tenen i que és molt limitat... però... ¡¡Qué trist, patètic i lamentable!!!.

Maco l'escrit d'en Marc... i sens dubte un post i un poema molt encertat.

L. de Mar ha dit...

quan veig certa gent amb càrrecs i mig càrrecs enpolainats per fer inauguracions el meu cos em demana calma. l'amor i l'amistat per en martí i la miqueta que coneixa d'ell no el veia massa quadrat a la inauguració d'ahir i aquells cotxes foscos i tot allò que mirava amb una fredor mentres tancava els ulls i el recordava a la seva tauleta de la biblio de sempre que ara està buida protegida per unes palmeres i un petit parc

Secció Sindical de CCOO Ajuntament de Premià de Mar ha dit...

Un poema en rima consonant fàcilment esdevé simplista o previsible. El poema d'en Segarra que publiques al blog demostra tot el contrari. Jo també me'l faig meu per recordar en Martí en aquest Sant Jordi. Gràcies Àngel.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Merci "ULL DE VELLUT", quin Sagarra, eh?

a la L. de Mar, igualment, i em sembla interessant la menció al tema insitucional , personalment em distreu i ja espero el dia 15 de maig per recordar en Martí amb la gent de la plaça i de les seves aventures al triangle dels carrers del Casc Antic

David ha dit...

Un gran poema i unes fotografies precioses!!! Pel que dieu del vostre amic, devia ser algú inoblidable i, a més, tenia la gran sort de ser amic vostre. Salut companys!

Endora ha dit...

Afegint-me ara que he vist el comentari de L. de mar us convido a passar pel meu bloc on explico el meu sentir davant la inauguració de la biblio; si teniu ganes...passeu-vos, és casa vostra.

http://lescumadeldia.blogspot.com/

MARGA BOSCH I EL SEU VERB ha dit...

cada cosa al seu lloc crec també cm dieu i ho observo amb la distancia que tinc

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Endo,

bé, a mi em passa, més o menys el mateix. Jo no m'imagino massa el doctor navegant entre cotxes oficials i tècnics caiguts del cel. De totes maneres benvinguda la nova biblioteca i esperem que Can Manent segueixi alimentant un cau de lletres o un punt de lletres, o un metre quadrat literari ben il·luminat des del sol matiner damunt d'una lletra (la K). Al cap i a la fí, quan es consumeixi la barbàrie del segle XXI, les lletres seran objecte d'estudi arqueològic del departament d'afers digitals del planeta 035689-@-%-***999-"""@@@6789

Un argument de pes per apostar per la renovació de la noble feina de drapaire (ja ho escrivia Walter Benjamin, referint-se a la dimensió revolucionària de la figura del drapaire).

Crimson ha dit...

Vaig anar a un concert del Toti Soler ara fa 2 mesos i mig, i va cantar Suburbi. L'havia escoltat dotzenes de vegades, però no l'havia sentit mai en directe. Em va emocionar.
Passen els anys, però algunes coses ens uniran per sempre.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bentrobats Endo, Jordi (?), Marc, Toni, Lou Roig, Ruben, Crimson ... alumnes i deixebles que sou de l'escola rossellonenca. Recordant des del present més remot. Des dels nostres suburbis sota les estrelles.

Jordi Pascual i Saüc ha dit...

ep, ja veig que dir-se Jordi en un racó de món com aquest no és garantia de què et coneguin, vaja! En fi, em descobreixo: sóc en Jordi Pascual, ara sí, no? Bé, tornant al Martí i als poemes i cançons, doncs recomanar-vos el programa "2 i cançons" de Ràdio Premià del passat dimecres 21. El podeu baixar de: http://www.radiopremiademar.org/2icancons.html; espero que ben aviat, quan el company Carles Soler tingui un moment per penjar-lo.

Àngel, company d'ones hertzianes, gràcies per la falca (je, je, je)!

Siau

àngel ha dit...

ostres, Jordi! doncs quina sorpresa! benvingut al bloc i ara a esperar el dia 15 de maig que farem l'homenatge al Martí a la plaça.

Anònim ha dit...

És una vergonya. En Martí reivindicava una democràcia democràtica, i s'han aprofitant d'ell per demostrar que la democràcràcia , l'ètica i l'hostedat no els importa gent als mandataris que una part del poble avala amb els seus vots. El primer dia que va entrar a treballar l'alcalde e torn li va dir, que " no fes política" ( Què havia de fer si era un ciutadà?) Els seus caps el varen denunciar, l'hi varen fer mobbing. El varen mantenir tota la seva vida laboral, com ajudant de bibliotecari, i estava vigilat, perquè era incòmode pels que el manaven i l'hi pagaven un sou a fi de mes. Hi ara corren a... Una vergonya. No el varen deixar viure en pau i ara tampoc el deixen descansar tranquil, allà al quart pis del cementiri de Premià de Mar.
Jo demano que l'autoritat competent ( si existeix) tregui el nom de Martí Roselló, de la nova biblioteca, un mausuleo que com tots els de la nostra classe dirigent, conta per metres cúbics, i no per persones, més cultes i més persones. ´L'historial d'en Martí ( complexe i polihedric, com era ell) no es mereix aquesta mofa final. O potser no és el final, només el principi, d'una mena d'aquelarre vomitiu i fastigós.
Tingeu per segur que quan vingui a Premià aniré al quart pis del cementiri, aquell que fa quasi cantodada i l'hi explicaré tot. Ell em dirà que s'ha de fer.
Pere

29 de abril de 2010 09:13
Anónimo àngel dijo...

absolutament d'acord amb en Pere

àngel

29 de abril de 2010 10:24
Anónimo Anónimo dijo...

ostres Pere! felicitats, has dit el què molts no ens hem atrevit a dir així de clar,
teresa

29 de abril de 2010 10:37
Anónimo Lou Roig dijo...

Bé Pere, molt bé.
No cal afegir-hi res més.
Només dir-te que en som uns quants que no varem tenir prou fetge per assistir-hi a la desfilada de cotxes oficials.

29 de abril de 2010 13:27