18 d’abril 2010

DETROIT (SENSE PISTONS) DES DE LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA


La tarda del diumenge convida a una retrospectiva sonora d'una ciutat imaginada com ara Detroit. Imaginada, no visitada, llunyana i desconeguda, Detroit ens arriba amb les referències de l'automoció, la Motown o el basquetbolistic món dels Pistons. Així que, armat d'un disc sensacional de la Soul Jazz Records -divisió Sounds of The Universe- denominat Message from The Tribe, el panorama sonor de la tarda dominical es dispara amb jazz invectiu, combatiu i pràcticament desconegut a casa nostra. El segell Soul Jazz Records acostuma a oferir magnífics discos monogràfics que obren moltes portes i permeten observar les derivacions i els contextos dels artistes escollits. Així passa amb aquest document sonor i textual que recull el jazz sorgit de la ciutat del motor entre els anys 1972 i 1976. El material, per contemporani, ens remet formalment al període elèctric de Herbie Hancock, per posar un exemple conegut. La particularitat de Tribe resideix en el fet de que ens trobem davant d'una veritable associació interdisciplinària que combinava l'activisme polític i la performativitat artística més avantguardista en la línia dels projectes veïns de l'AACM i l'Art Ensemble of Chicago, citant una altra referència més associada a l'esperit Detroit, via Chicago.


Marcus Belgrave, trompetista imprescindible de Tribe, en plena acció en els temps més decisius de l'escena radical de Detroit.



"A joyful listening experience, music as a political act. Truly uplifting stuff" . WIRE


Exemplars incunables del magazine Tribe. El mateix album ens ofereix reproduccions en format flyer de quatre portades del mitic organ de premsa de la col·lectivitat radical Tribe.


Tribe ens parla a les seves pàgines de Black Power, jazz, resistències obreres a la ciutat del motor, xanxullos municipals, filosofia, esport popular, crisi industrial, poesia... Quan la música responia als impulsos de la revolta urbana i de la contestació més genuïnament social. Escoltar la sonoritat Tribe és una bona manera de retrobar l'esperit d'aquells dies de creació radical i de grans dosis d'impugnació de l'ordre establert.



Enllacem el Detroit musical i resistent de Tribe per esmentar una intersecció social, política i cultural a la mateixa ciutat: El cas MC5. Els Motor City Five! La banda de protopunk de Wayne Kramer i companyia que, amb l'ascendència del visionari i activista John Sinclar es va alinear amb els White Panthers Party. El WPP era una versió lisergico-anarquista i una variant "blanca" i lateral del famós Black Panther Party. Sinclair i els MC5 de Detroit van il·luminar els darrers anys seixanta amb una sonoritat que sis anys després prendria la denominació de punk rock. L'escena Detroit respirava violència i radicalitat, res comparat amb la violència real d'un aparell d'estat que devastava barris, industries i treballadors. Més enllà de la pròpia Motown -que en el fons i les formes era una factoria d'estrelles sotmeses a una sobreexplotació àmpliament reconeguda- Detroit mostrava altres figures, sense anar més lluny, com els Stooges d'Iggy Pop o el maleït soulman blanc Mitch Ryder. Escena, doncs, perfecte per el cas MC5.




I ara els tenim aquí, ben fotografiats, període Back in the USA, els MC5 en plena forma l'any 1969. Detroit. Michigan. Wayne Kramer, Dennis Thompson, Fred "Sonic" Smith (un dels marits de la Patti Smith), Michael Davis i, amb l'escarola capilar i la xapa del WPP, Rob Tyner.

Res més per avui. La tarda ha començat amb jazz de Detroit i hem intentat fer un nus entre The Tribe i MC5, passant per una imaginada ciutat que només conec gràcies a uns discos i unes fotografies. Coses de la Dimensió Desconeguda. Coses de Premià de Mar, una tarda de diumenge de Primavera. 

7 comentaris:

Stereo 2 ha dit...

Pistonades sonores a Detroit, uhmmmm…
Amic Tati, com sempre, magistral exposició d'una ciutat mai visitada (de moment).

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la propera, si solventem problemEs tècnicS, London vist per l'ull fotogràfic de R77

Josep ha dit...

bon castanyasso per començar la setmana amb jazz i follón del bo

David ha dit...

Mira, l'escena de Detroit no la tinc gaire apamada. És qüestió que m'hi posi. El teu post n'és una magnífica introducció. Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Ja veus David! les ciutats imaginades tenen un fil que porta a la descoberta distant i selectiva. La via musical obre moltes portes.

RED PANTHERS DETROIT DE MAR ha dit...

avui he sentit vegonya de veure com el govern de la Generalitat, que diu que és d'esquerres, ha destinat el Palau de la Generalitat per retre homenatge al franquista Samaranch. Entre això, el tema Garzón, el vaticà i els papers de Salamanca, cal dir que la memòria històrica s'ha convertit en una amnèsia general de pronostic reservat.

i...bona aquesta: Detroit & Panthers!

Anònim ha dit...

Aw. this was a really quality post.