12 d’abril 2010

Soundscapes d'en Ged


Avui en Gerard "Ged the Mod" Ribas ja té catorze anys. La sèrie fotogràfica que teniu al davant és obra d'en Ged. Un projecte denominat "Soundscapes" que, imatge rera imatge, captura elements de l'estudi de casa meva. La banda sonora d'aquella ocasió, crec recordar, consistia en una pila de vinils de The Artwoods, The Roulettes, The Action, Creation, Graham Bond, Los Flechazos i altres representants del modernisme resident a les prestatgeries de l'estudi. Avui editem aquesta sèrie i aprofitarem l'esdeveniment per felicitar-lo en el dia del seu aniversari (sonor, visual i textual, com cal!).

La primera fotografia ens apropa al giradiscos que propulsa un LP de Los Flechazos (En el club). En el fons, un altre dels Flechazos -un single-, vigila l'escena. Més amagada, sa majestat Patti Smith, observa des de la portada de Horses.

Una mod-girl presideix la zona Jazz. Robert Frank és un testimoni de l'escena. Els Booker T. & MG's i el recopilatori Freedom of Choice acompanyen la situació.

La biblia Mod de Richard Barnes desplegada en el punt Ready Steady Go!

Fulls volants i discos compactes a l'espai jamaicà de l'estudi.

Dos incunables especials de la Treasure Island i de Studio One aterren damunt la parka forrada de referències Norhern Soul.

Vista del museu premianenc del Flyer. Els fulls volants del pop!

La mítica làmpara vermella de les sessions dels Amics d'Alan Smithee.

Campament de singles i long plays. Es divisen Chocolate Watch Band, Graham Bond, Kenny & the Casuals, Standells, The Haunted, The Artwoods i la vista es perd en un horitzó presidit per la maleta musical del Sound System portatil.

Bafle Vieta del 1983. Personalitzat, despullat i etern.

Un servidor a la butaca. Pork Pie, Ben Sherman, Desert Boots Clarks. Ortodòxia.

Primers plànols de les joies de la corona. A la dreta un incunable de The Pretty Things.

I per acabar: The Walker Brothers, The Specials i Bobby Fuller Four.

Gràcies Ged! To be continued!


**********

EPIFANIA
BLAU(CEL) I GRANA




L'epifenomen messiblaugrana té diverses lectures. Sense anar més lluny, heus aquí el responsable d'aquest blog en plena celebració del Real Madrid-Barça del passat dissabte.
Colors blaus (cel) i granes del West Ham de Londres per celebrar una nova victòria del Barça. Coses de la dimensió desconeguda. Coses de Premià de Mar. Intempestius i outsiders. Fora de Joc. Davant del Bar Marina, el pub dels hammers impossibles.
Qüestió de colors.

Dedicat al David. hammer, modernista i bon lector!

18 comentaris:

Anònim ha dit...

madrid 0 barça 2
west ham 1 sunderland 0

bon week end

àngel ha dit...

la creu és del pobre Crystal Palace, no aixeca cap i va de pet a la tercera...

palace 0
queens park rangers 2

Anònim ha dit...

visca els hammers!!

KTF

David ha dit...

Quin honor, Àngel! Això sí que és tocar la fibra: celebrar la victòria del Barça (se'm va fer curt el marcador, què vols que et digui) amb la bufanda dels hammers! No es pot demanar més. Sembla que un any més ens salvarem pel pèls del descens. Tot el patiment que m'estalvia el Barça, me'l dóna el West Ham! Salut i moltes gràcies!!!

amic del west ham, però del Everton ha dit...

amb els hammers aquests hi havia un gentleman molt famós: Mister Bobby Moore, campió del món anglès.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

tens raó, BOBBY MOORE, el rosset i rodonet pilotaire dels Hammers més sixties!

Stereo 2 ha dit...

Gran reportatge del cau més sonor d'aquest lloc estrany i desubicat anomenat Premià de Mar.
Felicitats, Ged!!

Al ha dit...

T'has comprat les millors sabates del món i part del univers. Jo en tinc unes que tenen 20 anys... i només els hi fet un canvi de cordons.

David ha dit...

Molt bones les fotos! Felicita'n l'autor i pel seu aniversari, també. Quina meravella d'estudi i quines joies que hi he vist. Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Bones "Al"!

Bé amb el detall de les Clarks, les reínes de la sabateria "trepitjacaques".

David !

com sempre estas "a l'aparato", interseccionant les passions i els bons gustos.

Stereo 2 !

ja veus, els stereos a vegades fem el "mono". Quina gracieta, eh?

Extremadura mon amour ha dit...

Ostres quines fotos més guapes... i guapo també el somriure que et dona la volta a la cara company. D'això se'n diu felicitat color blaugrana no?
Estic un xic desconnectat i ara feia temps que no feia turisme virtual per la "Dimensió desconeguda"... Petonarru!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

extraordinària visita des d'extrema Extremadura, no cal dir que "La Mirada dels extremenys" és tan profunda com la "dels premianencs", per la qual cosa la seva estada en aquesta dimensió té un valor incalculable (en termes de capital simbòlic, no pas de capital econòmic, clar!).

SALUTACIONS I RECORDS (I GRÀCIES PER LA VISITA)

Popeye ha dit...

Esplèndid santuari musical! Quin Manhattan de discs! Intueixo el doble dels singles de Funkadelic en una foto.Fabulós. I els bafles Vieta of course, els meus aguanten modes i tempestes també! Més fotos, please...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

brutal popeyes! has distingit funkadelic amb total precisió i jo quasi ni el veig!!!!

hi haurà més teca...

Pirata ha dit...

quines fotos, quin article i quin tresor i quina bufanda.
felicitats a tots els que sabeu trobar or a cada pas.

Joan ha dit...

visca la bona música i els tocadiscos i els discos vells i aquesta manera d'estimar el que sona amb personalitat

Anònim ha dit...

up the hammers!

Endora ha dit...

amic Àngel, quina esfera dins l'esferaaaaaaaaaaa, aquest espai "golfo", tot tan rodonament circular on pots connectar amb micro-macro esferoides! moltes felicitats pel magne temple i a tu dirt-e que... estàs molt sexi!! ja ja.. Ah, Ged, molts mods bons anys facis en vida de l'oncle...,i després també!