27 de setembre 2009

El mite del progrés




Cap de setmana que comença rodant en bicicleta per la costa i enfilant el passeig maritim de Vilassar de Mar. Una trobada de la gent de Revolta de la comarca per posar al dia l'agenda. Una nit de taula llarga atapeïda per fer el comiat de l'estiu al Bar Marina. El Marina, enguany, ha recuperat les nits de terrassa a la fresca i això és digne d'un aplaudiment per Toni G i el seu equip. Fitzcarraldo de Herzog en DVD a casa. Bicicletada amunt i avall per les rampes de Teià, Alella i Premià de Dalt. Lectures: Walter Benjamin i René Char. Músiques: els pianos de Paul Bley, Bill Evans i Bill Carrothers. El darrer escrit d'aquest blog intentava restituir el rock alemany i iniciava una deriva sobre l'ordre del temps i les percepcions del passat. Walter Benjamin en parla i molt. Les Tesis de Filosofia de la Història mostren un camí per seguir el debat. La paradoxa del progrés va ser tractada magistralment per Benjamin. Ja la posarem al blog. Total, no sortirà per la tele, i és que ja ho cantava Gil Scott-Heron en els anys de plom: La revolució mai serà televisada.

Imatges:
Gill Scott-Heron, Paul Klee "Angelus Novus" i un jove Paul Bley al piano.

11 comentaris:

Lou Roig ha dit...

El que son les coses!
ara mateix, només trenca el silenci del plàcid dormir dels de casa, el contrabaix d'en Chales Mingus.
Casualitats d'aquelles que ofereix un cap de setmana que ja olora tardor.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Mingus! pare espiritual de musics que, com Paul Bley, van definir un espai incert entre el free jazz i el bob, un espai d'avantguarda insólit.

Bley! resulta que Paul Bley -i Cecil Taylor- es van inventar una pianistica de la que anys després en van beure gent com Jarrett i actualment Mehldau...

Una cadena que no es trenca.

indep@alsblogs ha dit...

el rollo de sempre sense tenir present el que som

de gran vull ser surfista ha dit...

la tele complica la percepció de les coses i per això imposa el que és actual i el que és història.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ndep:
jo no sé el que "som" però intento saber el que "soc", i tu et penses que tots "som" com tú et penses.
Adeu siau!

Anònim ha dit...

la tele complica i molt, us passo aquest video acollonant de la revolució bolivariana que no va sortir per la tele.
fora l'imperialisme!

http://chichicaste.blogcindario.com/2007/06/00397-the-revolution-will-not-be-televised.html

l'Orient comença al Vallès ha dit...

al senyor indep-blogs:

el que tu creus que som tots potser inclou els Millets, Samaranchs, de la Rosas i altres il·lustres integrants del col·lectiu nacional del qual suposes que tots en formem part?

Mindungui!

Marc ha dit...

bons pianistes i escrits

indep@alsblogs ha dit...

Al mateix Tati i el de l'orient els dic: bef que no sabeu on som!
bef!

àngel ha dit...

bef? què hi farem!
bones festes indep.

Lou Roig ha dit...

Hola indep
quan dius "Bef" ,
volies dir "be funky" pot ser?
gràcies, un suggeriment interessant