23 de setembre 2009

EPIFANIA SONORA



Darrerament he recuperat discos del rock alemany del període 68-70. Tot preparant els guions del programa Sound System (recordeu: Dimarts a les 9 del vespre a ràdio Premià 93.5 fm), em passen per les mans alguns treballs imprescindibles d'aquell període. Especial atenció a Tago Mago de CAN i a Yeti de Amon Düül II. Ahir van sonar per la ràdio al costat de les propostes d'en Ramonet 77. El caracter intempestiu del programa permet aquestes coses. L'exercici de vincular les tenebres i les ombres a les atmosferes centreeuropees possibilita l'aparició de programes del tot espectrals. Arran d'aquesta tria, recupero Agitation Free, Faust i Neu!

Aprofito el moment per saludar a un fidel rockgermanofil premianenc, en Xavier Gascó. Amb en Xavier practiquem aquella màxima que diu allò de "respirar és conspirar plegats. Les nostres associacions d'idees ens porten a un paratge incert de la memòria per on transiten lectures, audicions i moments de comunió indefinida. Textos situacionistes, recerques del passat, Lou Reed, Bob Dylan, temps de reconstrucció, d'ideals compartits, línies d'atenció que perduren.

L'origen d'aquest article estaria en una epifania matinal anant en cotxe a la feina. Em refereixo al gust per un relat secret, paral·lel al present, que conté cada fragment musical sortit del reproductor de CD's, una vegada he decidit de tancar la veu insolent dels radiopredicadors, opinadors i recreadors d'un domini absurd que respon al nom de "la rabiosa actualitat". Per això, sense anar més lluny, avui m'he llevat amb Can i demà, en tot cas, qui ho sap! I vist l'estat de coses present, recordarem i projectarem l'ahir en un present indefinit i proclamarem un dels principis de supervivència bàsica que coneixem amb l'afortunada expressió de "anar fent", que ens remetrà a l'univers que tenim més a l'abast del dia que comença.

De vez en cuando
camino del revés:
es mi modo de recordar.

Si caminara solo hacia delante,
te podría contar
como es el olvido.

Humberto Ak'abal



9 comentaris:

Núria ha dit...

M'apunto a caminar endavant i oblidar, oblidar, oblidar...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Núria, aquest article no deixa de ser una metàfora que indica allò de que els records ens projecten endavant, tot i això el debat sobre el pas del temps i la percepció del passat, del present i del futur, és un clàssic entre els clàssics i no el resoldrem en aquest article que intenta recrear una il·luminació musical i poc més. Benvingut sigui el teu comentari.

Lou Roig ha dit...

El millor caminar, el dels Monty Python en "el Ministerio de los andares tontos"

http://www.nodo50.org/Monty-Python-El-Ministerio-de-los.html

una poca-soltada, però més digerible que la del Palau.

Per cert, els CAN i més en concret el disc Tago-Mago, en el seu moment van ajudar-me a entendre que no hi havia res a entendre del nostre cony de civilització. De fet no han deixat de fer-ho. Son lliçons que no s'obliden però que resten amagades i que agrada retrobar...quan tornes i tornes a intentar trobar-hi explicacions.
I si no proveu-ho, us foteu uns bons auriculars, a tope amb el Tago-Mago i guaiteu amb delit el telenotícies, sobretot aquells apartats que fan referència a la nostra mare pàtria del Palau.

jtatiangel.blogspot.com ha dit...

Hola Lou,

quan parlem de projectar aquestes coses passa el que passa. Repassant els arxius del rock alemany que tinc per casa he escoltat Popol Vulh i s'ha disparat la banda sonora d'Aguirre y la Cólera de Dios de Werner Herzog i he acabat el dia amb el passi del DVD de la mateixa peli. Ja veus la pista que enllaça Can amb Popol Vulh i d'aquests darrers s'arriba a Klaus Kinski, Aguirre, Herzog...


Aguirre és l'ambició il·limitada. Fèlix Millet, per dir un cas entranyable i domestic, seria un cromo més de l'album de la Cólera de Dios.

Gandhi Guitar Watson ha dit...

Tati, et deixo aquesta adreça on trobaràs el curt que et vaig dir.
http://www.youtube.com/watch?v=4kDN49_bFno
Desprès uns minuts musicals

http://www.youtube.com/watch?v=lMgjc6oHNqQ

http://www.youtube.com/watch?v=kXgbN81zNG8

Ivandando Mustias ha dit...

Un altre versió del pefect day en la que hi trovo a faltar l'Albert Pla.

http://www.youtube.com/watch?v=WJpQJWpVJds

Pels fans d'U2, un altre poca soltada
http://www.youtube.com/watch?v=wuRJPm5_Oik

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bona recerca! bona troballa!

crimson ha dit...

No us descuideu d'Emryo en el vostre programa. La banda de Burchard va començar el 70 i encara roda.

Canviant de tema us informo que l'Estanislau Verdet ve a Molins de Rei divendres que ve. Em sembla que és la seva primera actuació després del seu èxit a la Mercè.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bentrobat Crimson. I tant! Embryo!