06 de setembre 2009

Anades i tornades







































La Plaça de l'ajuntament de Premià de Mar: Segueix lluint aspecte d'estiu en un any en que la nit premianenca ha recuperat horaris i ara ja tornem a anar al bar havent sopat, en clar contrast amb temps recents en els quals les normatives més restrictives s'assumien de manera passiva. T0t plegat, aplicant un mecanisme invisible consistent en recuperar pam a pam les hores d'oci segrestades per un deliri normatiu que permet coses ptjors com la queixa veïnal per la música d'una festa d'aniversari celebrada en una casa del casc antic a les 23.30 hores d'un dissabte (!!!).



Un dissabte i un diumenge de recuperació ciclista per carreteres imaginàries enmig d'urbanitzacions i poligons que menen a les rutes cyclables de Parpers, Canyamars i Dosrius.

Una banda sonora excepcional d'estar per casa. Treure dels prestatges la música de The Original Chico Hamilton Quintet i recuperar el jazz de cambra, la sonoritat inimitable d'aquest quintet dirigit per Hamilton, aquell baterista que considerava el seu instrument com un element armònic i relativament ritmic. D'aquest quintet cal retenir un
saxes & flutes de la vella West Coast School com fou Buddy Collette. Més material: L'insólit Paul Bley, el pianista del silenci, rememorat en dos formats, trio i solo, des dels treballs Open to Love (amb Steve Swalow i Pete laRoca) i l'ECM del 73 Open to Love (atenció col·leccionistes: ECM tira la casa per la finestra i davant de l'amenaça de la digitalització informal i compulsiva, edita els seus primers números en format digi-pack de CD's a preus molt baixos). I per tancar la tria: The Complete Jazz Lab amb Donald Byrd i Gigi Gryce. Aprofito per anotar una vegada més el nom de Gigi Gryce. En la línia dels millors hereus de Charlie Parker, Gryce tenia una sonoritat meravellosa amb el saxo alt. L'altista Gryce estava a l'ombra dels altres, fins i tot de Coltrane i Monk, i en aquest disc comparteix liderat amb el trompetista Donald Byrd i, entre d'altres, ens permet escoltar l'altre gran dels anys 50: Art Taylor, baterista imprescindible!


Divendres. Anada a Barcelona a la manifestació en defensa de les agresions imperialistes a llatinoamèrica amb xoc de consignes entre grups antichavistes (més o menys semblants als seguidors del lobbie Miami Vice) i la resta dels que ens manifestem a Urquinaona. Posar Amèrica Llatina a l'agenda internacionalista és del tot imprescindible. La massacre d'indígenes al Perú d'Alan García, cop d'estat a Hondures, bases militats USA a la frontera de Colòmbia-Veneçuela, entre d'altres, han estat temes determinants dels darrers mesos.

Coda: Què dimonis és aquest epifenomen que respon al nom de Coldplay? El poc que he escoltat -sumat al papanatisme del segle i al foc d'encenalls mediàtic- em supera. Quina cosa més esperpèntica i quina recepció adobada de barcelonisme tevetresí, veus de locutors i publicitat explicita als informatius d'aqui i d'arreu. Espantós!

14 comentaris:

CHIRIPITIFLAUTICO ha dit...

joder i tant això de Coldplay per molt que li moli al Guardiola és una pallissa, quin rollo!

Marc ha dit...

jazz del bo , eh?

indep@alsblogs ha dit...

o si com sempre que no cal despistar que arenys s'ha d'anar i ja pots posar jazz que no és que avui compta

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a veure si un no podrà parlar dels discos que li agraden ni que sigui per distreure la ment de tantes històries que ens cauen al damunt i que hem d'aguantar per prioritat dels que prioritzen el que és més important sense possibilitat de marge o de dubte de si realment és important.

ai, indep!

coldplayness ha dit...

El millor de tot és això que dius de Coldplay i és que són una rematada birria i jo tampoc entenc que representa tot això o si, si, ja ho entenc: pasta gansa.

Anònim ha dit...

jodeeeeer amb indep del mocs o dels blocs que és com una creu

opinando en clave ha dit...

Hugo Chavez arrasa en el festival del Venecia. Esto se pone de perlas.

radioescoltador ha dit...

en Basté és coldplay-adicte, perill a les ones

indep@alsblogs ha dit...

si no t'agrada coldplay com diuen els espanyols: "jódete" i et dic que és un grup molt i molt bo i aprofito per dir més i més:
Per quina santa Palmera no parla aquest blog del tema de l'opresió que tenim ni quan s'acosta la diada??????
oh, sí, clar, els discos del jazz i els bars oberts, oh oh moooolt interesantillo, intersantilllooooooooo

gudulermi?

Joan Martín ha dit...

Quina feliç casualitat, el meu blog i aquest post porten el mateix títol. Aquesta, però no és la millor de les casualitat, potser, la millor és el contingut del teu post amb els meus gustos musicals (no gaire coneixedors dels intèrprets i creadors que esmentes, però sí del jazz, i per tant, el post, un possible amplificador del meus gustos. Faré més d'una visita.
Salutacions.

Àngel (soulbizarre dj.) ha dit...

això, amic Joan, els britànics en diuen Serendipity.
Per moltes més! I merci per la visita.

indep@alsblogs ha dit...

ja veig que t'importa un pebrot el que va dir el poble català al referendum arenys i tu vinga amb el jazz dels nassos

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

pebrot? nassos?
No sé com dir-ho, però m'agrada el jazz.

Anònim ha dit...

A mi m'agradaria que algu m'expliques com es pot compatibilitzar el dret d'autodeterminacio de les nacions amb el de les persones o entitats .
Una Catalunya independent respectara el dret a l'autodeterminació dels seus individus, municipis, barris, agrupacions culturals, cooperatives, comunes, etc?
Jo estic a favor de l'autodeterminació com a camí cap a la destrucció de totes les estructures creades de dalt a baix i la creació de noves formes sociopolítiques en funcio del principi de subsidiarietat i la lliure associació.