16 de setembre 2009

Elogi de la política profana




Estem de sort amb la recent publicació de la versió castellana del llibre de Daniel Bensaïd Éloge de la politique profane (1). Com tots els altres textos d'aquest filòsof, fundador de la LCR a l'Estat francès i en l'actualitat membre del NPA, editats al nostre país ens trobem davant d'un assaig de lectura molt recomanable.
La novetat editorial de Bensaïd té la particularitat de ser un llibre extens que per la temàtica escollida hauria de transcendir els cercles militants i passar a formar part del debat general sobre l'esquerra del segle XXI. L'autor passa revista a les bases del pensament polític de l'esquerra, als esdeveniments que han marcat els darrers anys i al que haurien de ser les bases per refer un discurs marcadament "profà" en relació amb les ortodòxies del relat polític dominant.

Aquest treball ens arriba oportunament en un context en què el debat ideològic de l'esquerra necessita reforçar els arguments d'un projecte revolucionari que revitalitzi el fil roig que uneix els clàssics amb les diverses experiències i aportacions de les noves cultures de l'anticapitalisme d'avui. Aquest elogi de la política profana ens porta a preguntar-nos "de què parlem quan parlem de política?".

Vivim els temps de la plena apoteosi de la parapolítica, de la mercantilització de "l'oferta política" i de la transformació d'aquesta en un domini tancat on concorren els dispositius d'opinió mediàtica i els partits-empresa. Aquesta idea de política ha adquirit un paper aparentment desvinculat de la societat i ha creat una especialització i uns codis de funcionament del tot elitistes que han alterat la percepció del que "és polític". La política dominant en el capitalisme global, doncs, respon a uns paràmetres de consens que li confereixen un estatut sacralitzat. A partir d'aquesta constatació Bensaïd repassa el trajecte i la deriva d'una política que s'ha escindit del que seria políticament real. Davant d'aquest nou temple de la política confinada en un relat sense història, Bensaïd indica el caràcter essencialment profà de la política.
L'elogi de la política profana és la determinació per recuperar el sentit revolucionari del que és polític, per alliberar-lo de les distorsions que l'immobilitzen dins del capitalisme global integrat i per activar formes de contestació i d'alternativa. El nou temple del mercat que combina aquesta idea dominant de la política configura tota una ortodòxia. Impugnar aquest paradigma passa per restituir la condició política i, des de l'esquerra, per refer el fil que unirà les lluites pendents i les noves realitats. L'elogi de Bensaïd és una crida militant per una praxi política que, si és d'esquerres, ha de ser explícitament anticapitalista. Una política profana en tota regla.


Fotografia:
Esther Vivas i Daniel Bensaïd en un acte de Revolta Global sobre el Maig del 68.
Article publicat a REBELIÓN.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=91550
i a RG-EA:
http://revoltaglobal.cat/article2409.html


9 comentaris:

opinant i rebent ha dit...

Bensaïd és de fiar, de jove estava a la barricada del maig del 68 i no s'arrepenteix d'haver-ho fet i encara pensa i actua com aquells dies. En queden poquets com ell i si treu un llibre benvingut sigui.

indep@alsblogs ha dit...

més que llegir llibres francesos hauriem de ser més forts fomentant la posició de lluita nacional que tenim davant i dir que el maig del 68 està superat i no va influenciar a Catalunya on ara el poble es posa en peu

Anònim ha dit...

doncs jo llegeixo llibres francesos i catalans (i de més indrets), no crec que el maig del 68 estigui superat i poso en qüestió això de que "el poble es posa en peu".
Què hi farem!

Pere ha dit...

Estic tant d'acord amb l'Anònim que no puc deixar de repetir-ho: No crec que el maig del 68 estigui superat. el poble no està dempeus ( en tot cas escarxofat al sofà davant la televisió, o la play) I encara diria més. Si que a Catalunya hi varen arribar els efluvis del maig del 68. ( malgrat el franquisme i el nacional- catolicisme- motserratí)
Com diu l'Anònim: Què hi ferem

àngel (soulbizarre dj.) ha dit...

Pere ! em sumo al teu comentari, naturalment.

Municipalista ha dit...

La izquierda necesita despedirse de mitos caducados y de revoluciones encantadas para llegar a la realidad grave de la crisis y dialogar con todos los actores sociales económicos como se llegó a hacer en tiempos de Santiago Carrillo y de Felipe González. La izquierda mayor de edad puede hacer mucho por el paro y las consecuencias de la crisis económica si arrima el hombo con acuerdos que estabilicen el momento presente y que permitan subir el listón de la recuperación desde donde incrementar el bienestar.
El objetivo de la la IZQUIERDA es fundamentalmente el de templar las situaciones que afectan al trabajador y programar avances para la prosperidad.
Leyendo vuestras proclamas observo poca seriedad y ganas de liarla por liarla pero poco compromiso con la grave realidad. Los economistas de todo signo han dictaminado un tunel de dificil salida, no tengo recetas pero os aseguro que conmigo no vais a contar para alzar barricadas.
En Catalunya el govern arrima el hombro y busca acuerdos y eso es una determinación clara para ser de izquierdas en estos momentos de excepción.
Carrillo, Ribó, Antoni El Guti y el mismo Obiols o el sindicato de Comisiones anduvieron por esta senda de izquierdas sabiendo que la ideología tiene un espacio en la recámara pero que no hay que rasgarse las vestiduras para llegar a un entente con los financieros si para esto se logra una estabilidad para relanzar el tejido productivo y larvar una prosperidad en el futuro. No me extraña que algún antiguo pesuquero de iniviativa se dedique ahora al sueño del trosquiksmo cuando ya no hay motivación. Pero la tarea ingente está en un pacto social para salir de la crisis i ganar un peldaño para fortalezer la democracia.
No me atraen los canticos de revolución que salen en este internet.
¿quién inclina la espalda cuando llaman a rebato?
No me motiva en absoluto nada de lo que se escribe en este articulo. La revolución es un error y la izquierda tiene tareas de unir socialistas, verdes y nacionalistas avanzados para forjar un programa de urgencias.
No veo nada interesante en vuestro canto y en esta nostalgia sin motivo de los otros tiempos de ayer.
Izquierda tiene que ser sinonimo de responsabilidad y no de penoso retorno a lo que mandó al carajo la república, Todo esto me trae a la mente el Poum, la CNT y los grupos que luego subsistieron en la clandestinidad luchando contra el PSUC como OCE, PTE, maoistas, trotquystas, para luego no conseguir más que unos puñados de militantes cansados.
No quiero volver a tener que aguantar el izquierdismo ultraizquierdoso cuando insisto en la templanza que requiere el desastre econopmico que ENTRE TODOS hay que subsanar con izquierda inclusive.
recomiendas un libro , pues yo también y de manera afectuosa te recomiendo la lectura de
Eurocomunismo y Estado de Santiago Carrillo.
Pactar no es pecado sinó avance.
No me atrae vuestro proyecto de revolución y apesadumbrado sigo convencido de que para este viaje no hacen falta estas alforjas.
La democracia es una tarea de la izquierda que no figura no en tu alternativa ni en los seguidores que opinan al lado del articulo y es la gran asignatura de la libertad y del debate que no se quiere entender con estas proclamaciones fuera de tiempo. Sin prejucios me declaro de izquierdas, socialista y ecologista y sobretodo me declaro altamente preocupado con llegar a un denominador común entre empresarios, sindicatos, partidos e institiciones para establilizar y recuperar confianza desde donde pensar en un salto adelante.
No suscribo absolutamente nada de lo que escribes aunque te pueda comprender. No entiendo como se puede proclamar esta alternativa que representaria dejar nuestros hogares, estudios o amistades para lanzarse al monte hacia la utopia. ¡¡¡¡ en el siglo XXI !!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

senyor "Municipalista".

la seva resposta a l'elogi de la política profana és un elogi a la política sagrada i ortodoxa.

Els arguments -respectables- que vostè planteja són precisament -sumats a molts més- els que em van portar a abandonar ICV i el món de la política "sacralitzada" del possible.

Agraeeixo, però, la seva llarga i meditada aportació. En temps de pocs debats d'idees, almenys, encara hi ha qui vol practicar-ho.

Des de la discrepància i el profà, el saludo per la seva intervenció i aportació. Li recomano el llibre del Bensaïd. A l'esquerra del possible també hi ha vida.

Lou Roig ha dit...

Hola Municipalista.
Després del seu llarg discurs ple de moderació (tan moderat com la moderació salarial que proclamen els que més guanyen), només tinc una cosa a dir-li:
El seu discurs es "més del mateix" es el mateix discurs de les esquerres que han ajudat a allargar l'agonia del sistema.
Per construir a vegades s'ha de destruir, no sempre es pot aprofitar el que hi ha. Les seves aparents bones paraules no serveixen, no aporten res diferent del que pot aportar un anunci electoral.
I fixis be en una cosa: els que pensen com vostè gasten més temps i energies a discutir i enfrontar-se amb les esquerres, perden més el son amb això, que no pas en el que en teoria haurien de fer, que seria, en bona lògica carregar-se, lluitar, mossegar i donar-li pel cul al poder.

Alan Smithee ha dit...

es preparen novetats a... visiteu el blog dels amics d'alan smithee tot clicant el nom de l'autor d'aquest missatge.