30 de setembre 2009

Awopbopaloobop Alopbamboom, 40 anys. I ara...recordant Disco Expres

Portada de Disco Expres de l'any 1974. S'anunciava la primera visita de Frank Zappa a Barcelona. Un concert que uns quans privilegiats recordem i del que encara en parlem. El concert de Zappa va tenir lloc a l'antic palau de Joventut de Badalona. El grup de Zappa el formaven Ruth Underwood, Tom Fowler, Chester Thompsom, Napoleon Murphy Black i George Duke.

























Encadenant coincidències com conspiracions, l'amic Marc -col·leccionista i arreplegador de papers extraordinaris- m'ha regalat el seu vell exemplar d'un clàssic del periodisme pop de tots els temps:
Awopbopaloobop Alopbamboom. Amb aquesta doble onomatopèia, cantada i popularitzada per Little Richard l'any 1956, el periodista Nick Cohn posava nom -ara fa justament quaranta anys- al seu llibre subtitulat com "Una historia de la musica pop". Un clàssic del 1969 recuperat quaranta anys després i en el seu format original (incunable!!!!).

El periodisme musical (o de la música popular) ha anat derivant amb el temps en una maquetació incerta de la qual en resulta molt dificil destriar el blat de la palla (o la propaganda de la substància tractada). Obviament tenim rares i excel·lents excepcions com, per exemple, els articles de Kiko Amat, algunes coses del Manrique i la majoria de treballs del tandem
rutero66 Julià-Gonzalo.

Aprofitarem aquesta troballa i la recuperació d'un text senzill i entusiasta com l'
Awopbopaloobop... per estirar el fil d'alguns materials que estan a l'arrel de la microcultura popular més pionera i que ara reivindiquem gràcies a l'alè intempestiu que porten. Unes ratlles, doncs, per recordar el que fou Disco Expres. Aquella meravellosa revista que semblava un pamflet revolucionari i que, precàriament, amagava la primera onada de critica pop a l'Estat espanyol. Recordar Disco Expres, ara que el llibre del Cohn ja té quaranta anys, és un plaer i més encara quan descobrim a la xarxa un blog com el que recomano: discoexpres.blogspot.com

Memorabiliàires sonors, no us ho perdeu!
La lluita continuarà...properament en aquesta pantalla.

35 comentaris:

Pep ha dit...

brutal Tati, això és un tresor musical!

r77 ha dit...

Maco, maco, sí senyor!!
Quins records: Disco Expres, Vibraciones…
Bon treball de memorabilia sonora!!!

seguidor del satan_ta ha dit...

esperem que jordi sierra i fabra no tregui l'orella per aqui i ho espatlli tot...gasp!

Perdut en el temps ha dit...

Reflexió del temps, temps també de musical express on l'Angel Casas em descobria grups com Smash i d'altres i més tard temps de mili (temps perdut) i recordo una emisora de radio que escoltava a Madrid (Arradio La voz de la Experiencia. La Cadena del Water)mitat anarquista mitat bromista, on apart dels clàssics del R&R s'escoltava les primeres cançons de Leño, Burnning, Siniestro Total, Ilegales.
Les cançons van unides a la vida i aquestes et marquen un temps una epoca.
He descobert que aquesta gent tornan a fer ràdio per la red, però ja no ès el mateix, jo no soc el mateix.
http://www.cadenadelwc.com/

Pertud en el temps 2 ha dit...

Parlan dels temps, he al.lucinat amb l'abans i el després, buscan vídeos al youtube dels meus primers concerts (al antic celeste Doctor Feelgood), Jethro, Camel, Peter Gabriel,
To old to Rock and Roll to young to Die.
http://www.youtube.com/watch?v=OhxbbiJ27vU&feature=fvsr

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

tot i que hem d'estar previnguts per si Sierra i Fabra apareix, recordar Disco Expres és excitant!
Seguiu aportant dades...estem convertint aquest bloc en un espai memorialistic excepcional!

Balcells ha dit...

flipant el leon russell a la portada del disco expres, no en sentia dir res des dels anys aquells

mecasumRock ha dit...

JO EM VAIG formar amb el rock de lux perquè soc jovenot però segur que sense tot això que expliqueu ara estariem pitjor del que estem perquè no el ROCk de lUX D'ARa és com era quan va comença i es nota que depen massa de les falses companyies independents que pressumeixen d¡INDIES i són menys Indies que els els Indis

seguidor del glam ha dit...

eiiiiiiiiiiii en rory gallaguer a la foto eiiiiiiiiiiiii
el messies de la stratocaster irlandesa!!!!!!!!!!!

Percy The Poet ha dit...

MOLTES FELICITATS PER RECORDAR ALLÒ QUE ENS VA FER ESTIMAR LA MÚSICA

seguidor del satan_ta ha dit...

amb quina ansietat anava jo cada setmana a ca "les bruixes" a buscar el disco express...per cert, recordeu el que va dir al començar el genial concert en Zappa: THIS IS NOT PINK FLOYD!...avisats estavem...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei satànic!

tú també compraves el Disco Expres a ca les Bruixes?
ostres, ja em penso qui ets!!!!!! També hi havia una papereria desapareguda al costat del doctor Guardiola que tenia Disco Expres...era un plaer i era excitant, i això que hi havia el Sierra i Fabra i que el Zappa podia compatir paper amb la Cecilia, el Junior, Andres Do Barro i altres deliris...però els articles eren innocents, entusiastics i fervorosos: Incredible String Band, Jethro Tull. Led Zep, la PFM, Greenslade, Colosseum, Traffic....Can!!!!
Sense el Disco Expres, qui sap, si ara estarim enxufats a la musica, i es que hi havia un toc quasi metafisic que avui en dia costa trobar.

SALUT SATANIC!

seguidor del satan_ta ha dit...

hi va haver una temporada que a ca les bruixes tenien un expositor amb quatre vinils d'oferta...entre Paul Mauriat i els Calchakis trobaves el Maquina! del croissant, Musica Dispersa, Steppenwolf o The Band...
Màgia Popàgia!

Lou Roig ha dit...

Pell de gallina.
Com que soc de Gracia (de quan encara era un barri), anava a comprar el Disco Express al carrer Bailén, recordo caminant, baixant direcció el Gòtic amb un boig Ernest, rata de claveguera laietana, somniant en que un mon diferent existia.

àngel (soulbizarre dj.) ha dit...

satán, quan em vegis pel carrer ja diras qui ets, els dimonis i els àngels som de la mateixa calanya, suposo que ens coneixem...

seguidor del satan_ta ha dit...

i el quiosc davant de can Manent,al costat de la churreria...un rest de singles penjant...Evil ways, Jingo, I'm a man, Whole lotta love,Venus...i jo,vell diable comprant el Mundo Joven (http://www.jmserrat.com/serrat/news/mundojoven71b.html) em perdo en les tenebres dins la cripta de can Minobis...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

satán,
jo recordo l'expositor de singles de can minobis on hi havia - a banda de Nino Bravo o Modedades - el Family Affair de Sly & t.f.Stone, el Sweet hitch hiker de CCR, el School's Out de Alice Cooper, el Get it on de T.REX...
ostres Satán ara si que em tens intrigat, EL MUNDO JOVEN aquella revita infecta amb Junior, Camilo Sesto, Ismael i Danny Daniel, joder!

seguidor del satan_ta ha dit...

dins la revista del Sr Iñigo hi trobaves enrera del Ismael petits articles escaquejats dedicats a la Janis, el Hendrix, Eric Burdon and War, el festival de Wight...,a França també tenien el "Salut les copains" que 10 ni 2 lo dolent que era...D'aquí la importancia cabdal del Disco Expres...la musica començava a arribar en colors...es merèix tots el homenatges i més...

seguidor del satan_ta ha dit...

el Iñigo va ser el primer que va treure per la pantalla gris els Deep Purple, Iron Butterfly i altres degenerats en programes com Ultimo grito del Pedro Olea i el Ivan Zulueta o Ritmo 70 de la Pilar Miró...feien el que podien, pobrets...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

atenció Satán, estas entrant en terrenys pantanosos...
El factor Zuloeta...ep!!!! la peli ... QUINA PELI????

un dos tres, al escondite inglés.

la recordes? ep!!!! era en swingin'london versió ye-yé

més coses: el blanc i negre...
es cert, la tele del dictador tenia coses sorprenents:

l'any 73-74: concerts en blanc i negre INTEGRES de Soft Machine, Miles Davis (període ON THE CORNER)
i ara anem als primers programes del GONZALO GARCÍA PELAYO (com cony es deia el programa?) que en blanc i negre posava Deep Purple, Led Zep, Storm, Black Sabbath, Jethro, ostres...

això s'anima!

Per cert, SATAN, les estadistiques no fallen, DISCO EXPRES no venia més de 10 exemplars a Premià de Mar, un era el teu, tenint en compte que coneixia tres o quatre compradors... els números em porten a deduïr que tú, Satan, ets el rei del funk, l'home blanc més negre del món...oi?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

acotació satànica:
parles de SALUT LES COPAINS, ep, dolenta, dolenta...
però la musa de la revista era sa Majestat Françoise Hardy. Sense comentaris.

Olzikop Pilotok Nu(trance) ha dit...

jo soc de la generació dels baby boon dels vuitanta, tinc vint i quatre anys i el meu primer disc comprat per mi mateix de puny i lletra va ser el Never Mind de Nirvana i el Kobain ja estava fiambre.
Us admiro.

seguidor del satan_ta ha dit...

terrenys pantanosos? ja m'agrada soc el diable!...no em referia a cap peli, si no, a programes de la tele del més enllà, però sí recordo la peli 1,2,3 al escondite inglés del arrebatat Zulueta...y també el Davis per la tele i el Gonzalo Garcia Pelayo a Beat Club...tens raó amb la Françoise Hardy i ja posats amb tot el pop francès a anys llum del ibèric,jo vivia a Lyon entre el 66 i el 70 i al-lucinava amb els Dutronc,Halliday,Polnareff,Vartan, Adamo,Antoine, etc..etc...Per cert què dius d'un home blanc molt negre? m'interessa soc el diable...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Satán, ara m'has descolocat!

si ets qui em penso, desconeixia el teu episodi lionès.
Això incrementa la meva curiositat. Dedueixo que vas estar a França al bellmig del maig del 68. Si, a més, llegies Salut les copains, només et faltava ser gendarme. Segueixo pensant en que ets el blanc més negre del món. Tot i això, la teva French Connection em deixa fora de joc. M'agrada que estampis els noms del poppies de la França... Trobo a faltar Brigitte Bardot i Jane Birkin...

Si no t'identifiques, aviso al gendarme Louis de Funes...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

per cert Lucifer, gràcies per recordar BEAT CLUB, programón amb franquicia de la tele germànica, em sembla...

Anònim ha dit...

m'ho passo de puta mare amb aquests records que teniu xavalillos

informació d'ultratomba ha dit...

Gonzalo García-Pelayo

Gonzalo García-Pelayo Segovia nació en 1947 en una familia de dieciséis hermanos y es padre de cinco hijos. Ha ejercido diversas labores radiofónicas que van desde la dirección de los programas musicales de Radio Popular FM y los de Antena 3 hasta la colaboración en los espacios de Jesús Quintero, Carlos Tena y Carlos Herrera. Para la televisión ha realizado diversos cortometrajes en diferentes programas: Vivir cada día, Delirios de amor y sobre todo la serie Pensión El Patio, con guión de Agustín Embuena. Para este medio también ejerció funciones de presentación de espacios musicales como Beat Club y Mundo Pop. Como director de cine ha realizado cinco largometrajes: Manuela, Vivir en Sevilla, Frente al mar, Corridas de alegría y Rocío y José, de temáticas, estilos, presupuestos y resultados muy diferentes. Productor y agitador musical fundamental en los años sesenta y setenta, es uno de los padres del movimiento conocido como rock andaluz y uno de los principales impulsores de la fusión entre el flamenco y músicas folclóricas de Andalucía con el rock y el pop. Su primer contacto con la música fue en 1969 con Smash, “un grupo que escribió una página muy interesante. Nos inventamos de alguna manera que había que hacer rock español”. En 1974 organizó el sello Gong. De allí salieron los primeros discos españoles de Quilapayún, Víctor Jara, Silvio Rodríguez, Pablo Milanés o Carlos Puebla. Y los primeros álbumes de Labordeta, Aute, Luis Pastor, Hilario Camacho, Amancio Prada, Benito Moreno, tan conflictivos entonces; o grupos como Triana, Granada, Gualberto, Tílburi, Burning, Goma; y los flamencos Lole y Manuel, Bambino y María Jiménez. También produjo los primeros discos de Carlos Cano. Y tuvo relaciones con CBS para la que produjo los primeros discos de Alameda, Madina Azahara, Cai y Remedios Amaya. A mediados de los ochenta, Gonzalo fue director artístico en Polygram. En el poco tiempo que estuvo, fichó a José Mercé y nuevamente se adelantó a su tiempo. Ha producido más de cientos treinta discos y su último trabajo fue el disco homenaje al desaparecido Jesús de al Rosa, líder, cantante y teclista de los míticos Triana. Ha apoderado a varios toreros, entre los que destaca Pepín Jiménez.
Hombre inquieto, renacentista en su saber y aventurero en su espíritu, García-Pelayo ha vuelto a ser un personaje tratado con interés por los medios de comunicación recientemente, tras la publicación de sus hazañas como jugador de póker y, sobre todo, como jugador, junto a su familia, de ruleta. Tras descubrir un sistema de juego que le permitía adquirir ventaja ante los mínimos fallos de equilibrio encontrados en las ruletas de casi todo el mundo, Los Pelayos han logrado conseguir una fortuna en casinos de medio mundo. Su genial periplo como ‘desvalijadores legales de casinos’ ha sido publicado el año pasado en el libro La fabulosa historia de los Pelayos (Plaza & Janés) historia escrita por Gonzalo y sui hijo y principal ‘compinche’ Iván, en una aventura que aúna picaresca, ciencia y un despliegue humano abrumador.
Selección musical: A buen seguro seleccionará material de autores como Dylan, Sabina, Hendrix, Aute, José Alfredo Jiménez y caerán canciones como 19 días y 500 noches (Sabina), Here comes the sun (Beatles) o Absolutely sweet Mary (Bob Dylan).

seguidor del satan_ta ha dit...

el meu pare treballava a la fàbrica de camions BERLIET i durant la "grève" els currants van cambiar l'ordre de les lletres del ròtul en LIBERTE...veia gent amb pancartes amunt i avall del quai del riu, però el que passava per la nit no m'enterava..tenia 12 anys i no em deixavem sortir...vaga al Liceo tambè, el juny ens van aprovar a tots sense examens...vaga a la tele, no més feien films, jo encantat,Bourvil,Gabin,Fernandel,Aznavour..Sort de la organisatzió dels sindicats que repartien queviures i alguns francs...els aliments de primera necessitat no es trobaven a les tendes...va anar just...

seguidor del satan_ta ha dit...

flipant la historia del Gonzalo Garcia Pelayo...sobretot la part dels casinos...una historia per el sr. Scorsese...per cert Angel, aqui tens la solució dels teus dubtes sobre mí si es que encara t'en queden...http://www.blacksoundhistory.com/2008/11/george-clinton-and-his-gangster-of-love.html...un plaer jam-sessionar amb vos...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

no falla: l'home blanc més negre del món!

indep@alsblogs ha dit...

foteu pena amb tanta llagrimeta i sense parlar de la música perseguida per Espanya que es fa a casa nostra i que us importa un comí. Aneu a la palmera que us fotin on okiss al revés com el dia del Gudulermi.

enfadats? doncs, fulles al culet!
independència!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

calma, indep, calma... que aviat t'empatxaras de botifarra quan sigui el dia de "La Hispanidad". I algun dia em descrius això de OKISS, PALMERA, GUDULERMI...No sé si pot interessar al personal, però no deixa de ser curiós el llenguatge de la teva sub-tribu inclassificable, i podria ser matèria de tesi doctoral d'antropologia.
Bon Nadal!

okisspertothom ha dit...

indep, el borinot dels blogs premianencs. Tant jove i repapiejes com un avi de la FAI. Però t'estimem. Deixa els porros i passat al porró, es més sa i ho veuràs més clar...

RECORDO EXTRA I POPULAR UNO ha dit...

jo comprava una revista molt curta de vida que es deia EXTRA dirigida per pijos de la gauche divine i que no podia sobreviure al costat del Disco Expres i del Popular 1.

El Popular 1 era inicialment collonut i la reportara Berta era una passada i molava, llastima que hi havia suelto el Tardà que ja començava a ser el pesadet que va acabar sent pesat com un trailer dels Golling Estons

Jack Frost ha dit...

Hola,

Tens números de la primera epoca de la revista Disco Expres, concretament del any 1971.