Torna Berlusconi, Rei d'Itàlia...fracassa Veltroni i peta l'esquerra roja i verda...
La primera asfixia per la SINISTRA ARCOBALENO, és a dir, la coalició d'esquerres italiana que agrupa verds, comunistes i independents, en un intent de consolidar un pol alternatiu al bipartidisme. Un projecte interessant i minoritari que afronta la polarització i la seva pròpia debilitat (em sona, com a casa).
Què passa? Les coses clares, Berlusconi és la dreta més salvatge d'Europa (en la línia del PP, naturalment) i la seva alternativa és Walter Veltroni. Veltroni encapçala el Partito Democratico (PD, exDS, exPDS, exPCI), un partit hereu (en bona part) del mític PCI i que ara es presenta desmarcat del referencial esquerrà i lliurat del tot a un matx bipolar amb el terrible Berlusconi. El viatge de Veltroni és el que va de Gramsci al progressisme light i inclou tota mena de personal, des d'estaments de la patronal i del sindicalisme fins a democristians i excomunistes, el model està inspirat en el tarjet demòcrata dels USA. És una opció, la més sòlida, davant Berlusconi.
Dit això, Itàlia ofereix altres perspectives, més que electorals, decididament sociopolítiques (i poc reeixides en vots) i aquestes prenen forma al sí de la SINISTRA ARCOBALENO. Els rojos i verds ho tenen, com a casa nostra, molt magre. El bipartidisme és el que és. Us sona? Una edició transalpina del "si tú no vas, ellos vuelven". Itàlia avança per el camí bipartidista. Berlusconi fa ideologia. Veltroni experimenta. Les idees d'esquerra necessiten projecció social. Tot això em resulta familiar. Més que bipolar, veig una Itàlia neoberlusconitzada i post-republicana.
Si fos italià votaria SINISTRA ARCOBALENO (és a dir, desapareixeria del mapa i em culpabilitzarien de "fer el joc a la dreta"). Berlusconi guanya... Itàlia ja no és el que era. Aquell PCI! Aquella esquerra! ...
DARRERA HORA:Tancament dels col·legis electorals: la tele ho confirma, Berlusconi arrassa, Veltroni cau i Sinistra Arcobaleno es fot una pinya de l'estil ICV-EUiA. Som així, llatins i demolidors.
HOLA POPS !Dimarts 15 d'abril a les 9 del vespre (ràdio premià 95.2 fm) arribem a l'edició 200 del programa Sound System. Estem de celebració. 200 programes dedicats amb entusiasme a la cultura sonora més intempestiva, autònoma i rotunda. Les nostres seccions han repassat arxius sonors de soul, funk, jazz, música llatina, afrobeat, estils jamaicans, blues, pop, rock...Hem visitat molts països. hem rebut visites de tota mena: Martí Rosselló, Ferran Pedemonte, Joan Sol, Carles Solé, Núria de José, Dani Buendía, Rafel Vallbona, Esteve Genís, Penya Bogarde (Egea-Almar), Enric Almar, Juan Navarro, Estanislau Verdet, Paz Padilla, Xavier Traïd, Puigbó, Jordi Tria, Jaume Llenas, De la Vega...i molts més. Volem fer un recordatori a dues visites significatives, dos soundsystèmics desapereguts: Jaume Batlle, l'alcalde amic, i Dario Giménez de Cisneros, geni i figura.
Escolteu-nos dimarts! Som en Ramonet 77 i l'Àngel Pagès amb la col·laboració especial de Xavi Traïd.
VISITEU-NOS A:
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/
El debat sobre l'aigua, sobre ICV-EUiA, sobre les guerres metològiques d'aquests dies, es pot continuar a l'article anterior, just aquí sota, on perdura un fòrum animat i concorregut...
30 comentaris:
felicitats!
ep, et felicito doblement, amb el post anterior faries 100 entrades en un mateix article al teu blog! Ja ets un referent blocaire i a les ones.. radiofòniques,nano! lo dicho, i jo que ho pugui seguir veient!
el merit que teniu és que ho feu sense subvenció i amb ganes de fer-ho en un poble en que hi ha clientelisme entre entitats i ajuntament i massa pilotisme. no creieu?
...doncs, no ho havia pensat! un comentari interessant. Gràcies. Ho aniré pensant.
Cuando empecé ha oír que se pedía el boicot a los Juegos Olímpicos, imaginé que se trataba de los Juegos Olímpicos que se van a celebrar en 2012 en Inglaterra y que era en protesta por su intervención en Irak y Afganistán. Pero me equivoqué. Inglaterra es merecedora de la llama olímpica y pertenece al “mundo libre”. Ahora el problema ya no es la lucha por la paz. La cuestión está en el respeto de los derechos humanos y la vara de medición sobre el grado de cumplimiento de estos derechos se la ha apropiado Occidente.
Cuando empecé ha oír que se pedía el boicot a los Juegos Olímpicos, imaginé que se trataba de los Juegos Olímpicos que se van a celebrar en 2012 en Inglaterra y que era en protesta por su intervención en Irak y Afganistán. Pero me equivoqué. Inglaterra es merecedora de la llama olímpica y pertenece al “mundo libre”. Ahora el problema ya no es la lucha por la paz. La cuestión está en el respeto de los derechos humanos y la vara de medición sobre el grado de cumplimiento de estos derechos se la ha apropiado Occidente.
ben mirat, gallo rojo, suggereixes una cosa certa: la doble moral internacional. Ni el "món lliure" és lliure, ni l'imperi xinès és comunista, més aviat els primers són liberal capitalistes i els altres comunomercantils, pobre Marx... com es retorça a la tomba de pensar que a la vella Anglaterra segueix vigent el capital desfermat i que a la Xina es practica la reconversió estatal del comunisme de Mao al mega-trust d'avui.
I uns i altres, que tindran a veure amb la vella aspiració de la Grècia olímpica. Viure i veure!
i si el gallo rojo aquest demana que us facin boicot al programa?
hi ha gent que té una dèria per boicotejar les coses una mica exagerada i que ara us barreja el vostre sentit homenatge a les ones amb un tema sobre Xina que no vé a cuentu de res.
nosaltres tres us felicitem als del sound system per les 200 primaveres,
au va que vol dir sort!!!
des de dalt de tot del llac Ontario, rebeu la meva salutació, amb banjo i violí.
Des de Phoenix, una felicitacio.
Des de Nebraska, sort en el programa 200.
Des del fons de la font de Ohio, us felicito.
caram! sembla que aquest cap de setmana hem estat d'aplec folk!
gràcies per les salutacions! així d'una tirada, peter paul and mary, joan baez, peter seeger, johnny cash i woody guthire...
llàstima que, com sempre, l'amic Bob Dylan es fa pregar amb el seu caracter dificil, i ja veig que ni saluda.
Com us ha anat l'aplec?
No hi ha país més curiòs que Itàlia, decrèpit, vell, enrocat al passat, i sembla que la vida només vulgui fer-li un joc a les runes romanes, i com elles romanen velles e inmòbils.
Màfia, dreta, comunisme, atur, nord, sud, moltes són les peces, i sempre el mateix contricant.
Està clar que Berlusconi , no és la solució, i potser l'ex batlle de Roma , amb la tasca que ha fet Prodi, de sanejar l'economia Italiana, podrà fer quelcom més que romandre al pòder i semblar una estàtua de marbre romà.
Estimat Jaques Tati,
Has estat galardonat amb el Premi Dardo 2008
L'insto a que segueixi amb el meme i ens recomani 15 blogs que no ens podem perdre.
Salutacions des del Walden III!
caram! premi DARDO! això em sona als OSCAR de la blogosfera, em poso vermell...aprofitaré per esmerçar positivament els recursos d'audiència al servei de les causes perdudes.
Parlant de causes perdudes:
M'he quedat curt amb Itàlia. No només ha guanyat el Berlusconi, fins i tot ha baixat el Veltroni i els verds coaligats amb els comunistes s'han fotut una clatellada més forta que la d'IU-ICV...
La política italiana és creixenment abstencionista, electoralment bipartidista, berlusconianament monàrquica, veltrònicament centrista i ecocomunísticament derrotada.
Gramsci, Berlinguer...on sou?
Això és horrorós.
toca repassar la filmografia de NANI MORETTI i veure APRILE, la seva peli sobre la trasmutació de l'esquerra comunista en una "cosa".
QUALCOSA DI SINISTRA! PER FAVORE!
Al pais del "piove?... porco governo" sembla que l'ideologia es, cada cop mes, una qüestió coyuntural, i em temo que no només allà.
jo obligaria a tots els italians d'esquerres a llegir IMPERIO de Toni Negri, i a dónar 1000 voltes a la peninsula itàlica...
en el nostre cas, el mateix, a nivell ibèric i afegint les obres completes de Manuel Sacristán i companyia.
A veure si aprenem.
Mi querido amigo francés: ¿Qué puede esperar de estos transalpinos que denostaron al gran Passolini para acabar a los pies de Manual d'Amore?
molt oportú aquest Pasmao...apareix quan Il Cavaliere Berlussolini saluda la gent exhibint cirurgia estètica capilar, dèrmica i dental.
Hola Pasmao...això d'Itàlia és com a totes les cases...més grotesc i tanmateix dretà. El cas Veltroni, podria ser una altra apartat d'estudi.
Mentres la dreta fa del populisme una ideologia compacta que es complementa amb el liberal-capitalisme berlussonià, resulta que Veltroni proposa una alternativa amb ideologia zero que esmena anys i anys de "sinistra" política, cultural, sindical i social.
En temps del PCI, com ara, guanyava la dreta, però socialment existia un baluard ètic i organitzatiu...
Amb Berlusconi governant, la plataforma Veltroniana, em pregunto, aportarà xarxes d'alternativa i espai d'esperança?
No ho veig clar.
La dreta mostra la seva identitat estètica i ètica, la seva ideologia...l'esquerra (que ara només es defineix "demòcrata") experimenta transformacions en un procés totalment discontinu...de tant en tant (Foucault) convé l'arqueologia. La recerca de temps, espais i subjectes.
veig coses parangonables entre itàlia i l'estat espanyol. dos partits, el vot útil contra l'altra, una tradició esquerrana a la deriva, uns verds que no obren espai i, sobretot, una horterada mediàtica de proporcions gegantines.
oh sí! aquí esta el zapatero, oh!! no siguem fàcils! només veure el que espera amb els pactes ciu-psoe ja penso en el que vindrà. però, són molt progresistes, oh sí! La chacón!!! tots contents. Quin negoci tenir el PP que ajuda a no haver de tenir programa i a fer que tot valgui per tal d'aturar la dreta. Oh sí! Espanya sí que va bé, Zapatero ens fa pensar en quina llàstima per Itàlia amb el Berlusconi. A mi ja no em posa tot això de la Chacón y aquesta pindola amable del bon Zapatero. Jo ja no entenc que passa quan la gent es traga aquesta Chacón.
Oh sí, com ICV, com ERC, com CIU, com PP, com PNV, tots patètics iguals i contra Catalunya alguns i no tots. CIU i ERC: penseu que fer? deixeu PSOE i IC-V que vagin a les seves eSpanyes. Ara que CIU planta cara amb el de la sequera i diu alguna cosa de profit nacional per no desvisar rius. ERC pensa!!!!!
d'uns anys aviat, CIu pot fer avançar la seva nova politica cada vegada més independentista i ERC s'apuntaria si fos certa. Des de baix es pot unir una gran base de nacionalisme jove que és de la Cup, dels Maulets i d'Endavant, per omplir més propaganda i afegir gent més gran de generació que ara està a Ciu I eRC.
l'ANY proper es pot dir quye tot el nacionalisme farà un front. Les idees que es diuen ara ja es fan més exteses i als pobles es puja un front.
Els Maulets també estan per aquesta unió com em deien gent de Badalona i es poden aparcar diferencies per unir altrs forces que venen de ERC i de CIU però llàstima encara que no es vingui d'ICV que ara te massa debat i mediten que fer.
Gent de l'alt Maresme ja veurien bé aquesta idea de unir també joves dels països catalans en una plataforma amb joves de cuP i independentistes que hi ha a CIU i ERC de les joventuts.
Gràcies per permetre el que pugui escriure aquest comentari que pot interessar també a gent d'iCv
No ens enganyem. Si algun dia els Maulets arriben a tenir, a través de les urnes, la mínima cota de poder real, els passarà el mateix que ara tant critiquen d'ERC o d'ICV. Quan es toca una mica de poder el calidoscopi dels convenciments balla de manera increïble i es matisa fins a límits que prèviament haurien estat impossibles de suposar.
La proposta del company Maulet és agosarada i ingènua.
Es pot pensar en un front que agrupi ciu, erc, cup i maulets? antropològicament podria
ser...políticament, qui sap!
El que apunta el comentarista anterior -"el fiscal"- és un tema més interessant. Quan els Maulets passin de fer pintades i enganxar adhesius a implicar-se en eleccions i tot això, resultarà que hauran de prendre decisions al marge del camí independentista. Per exemple: la sequera d'aquests dies. Es pot estar en contra dels transvassaments estructurals (Ebre, Segre) per raons fundades de que aquests es justifiquen per dónar abast a megaprojectes urbanístics i, encara que sembli contradictori, es pot estar a favor de transvassaments i interconnexions desmuntables que es facin pensant en usos d'emergència. Això, ben explicat, no com va fer el Baltasar, pot ser entenedor.
Maulets: quan tingueu que resoldre un conflicte urbanistic o un deficit financer, haureu de prendre nota dels recursos econòmics, les lleis i tota la parafernàlia que regula les coses. Aleshores, caldrà reconeixer que, sense perdre els principis, tenim coses urgents per resoldre cada dia. I no valdrà fer un judici de possibles traÏdors.
És meritori que proposeu unir tot el nacionalisme, tot i això, una pregunta:
de debò creus que Duran Lleida, Mas, Carod, Puigcercós, els Maulets de Mataró, els clients del club Atzucac i els dirigents convergents de la patronal...poden fer un front comú? contra quí? Amb quí?
ja està aquí el sagaç independentista disposat a resoldre el problema amb Madrid?
Els maulets i CIU de la manera, aquesta sí que és bona. La nova opció.
paciència, tot arriba...el sistema italià també acabarà funcionant a casa nostra, ja veureu com la democràcia bipartidista portarà a la telebasura poderosa i votada per la gent com a Itàlia.
flipo i estic molt d'acord amb els d'ICV de l'Ebre que planten cara al govern tripartit i amenacen amb abandonar ICV, jo des de Mataró ho trobo encertat.
espero que la contestació al desproposit del govern vagi endavant i que la gent d'ICV puguem recuperar el que vam ser abans d'aquesta fase liquidadora que és el tripartit de montilla.
properes pèrdues:
MAT
4 CINTURÓ
...
i això de gestionar interior és com per llogar-hi cadires.
A mi que no em demanin per enganxar cartells. només ho faré a les eleccions municipals si és que encara existim desprès del merder en que ens posen els saures i guillots de cada dia.
visca ICV la de sempre, no aquesta.
estic d'acord, company. Hem de fer alguna cosa o això pot anar a pitjor.
Capo: Yo lo que sí tengo claro es que si tuviera que volver a votar a IC-V, fuera del ámbito premianense, me hago antes monje cartujano. Es patética y ridícula la imagen de ser el hermanito pequeño del PSC, para que después los marrones se los coman los mimos tontos. ¿Quién lleva medio ambiente? ¿Más? Pues el cordobés se reune con él y por suerte no están de acuerdo. Como decía Fernán Gómez ... eso. A mi que no me busquen.
Viva Micah P. Hinson
TORERO:
LA DIFERENCIA ENTRE TU CASO Y EL MÍO ES QUE LO TUYO SOLO ES COSA DE VOTAR O NO VOTAR, EN CAMBIO LO MÍO ES COSA DE PARTICIPAR ACTIVAMENTE EN LA TAREA DE CAMBIAR LAS ESTRUCTURAS Y LOS CARGOS DE ESTE PARTIDO, NO ES CÓMODO, PERO ES DECIDIDAMENTE MÁS EFECTIVO.
ICV PUEDE CAMBIAR SI NOS LO PROPONEMOS. PARA ESO HAY QUE ESTAR PRESENTE EN LOS DEBATES , HACER PROPUESTAS Y COORDINAR EL DESCONTENTO, ESO HACEMOS UN NUTRIDO GRUPO, NO PENSAMOS EN DELEGAR NUESTRA FRUSTRACIÓN EN OTROS. NOS MOJAMOS Y VAMOS A POR TODAS.
VIVA MICAH P HINSON
ei
Publica un comentari a l'entrada