"Tal dia com avui de l'any 1812, és a dir, un 7 de febrer, naixia a prop de Portsmouth l'escriptor anglès Charles Dickens". Així comença l'article que escriu avui en Jordi Llovet a EL PAÍS (en Jordi Llovet, mestre preocupat per la pèrdua de pes de les humanitats en el màtrix de la revolució cientificotècnica).
M'agrada divisar un oasi com aquest enmig del desert: Charles Dickens.
L'altre dia en una reunió de la meva coalició, algú es preguntava en públic "què va passar l'any 1848?" i, acte seguit, quan el company dubtós era informat d'un fet notori d'aquell segle ("el Manifest Comunista, coi!"), es ventilava el tema amb uns somriures i un "ouf!".
Els anys Dickens, -com els anys de la parella Marx/Engels en ple British Tour-, són els temps de la Gran Novel·la i de la gran narració. Els efectes colaterals de la revolució industrial dónen forma a la gran obra marxiana de Frederich Engels sobre la Situació de la Classe Obrera a Anglaterra. Dit i fet, Dickens posa lletra a les desventures del proletariat britànic, Marx les llegeix i la gent (molta) les llegeix.
Les obres de Dickens es llegien per "entregues" a les revistes i als diaris. Cultura de consum popular: Realisme i personatges inoblidables. El millor de Dickens, els personatges: gent molt mesquina, gent molt disortada, gent molt entranyable (tot sempre era "molt"): Uriah Heep, Mickawer, el club Pickwick al complet, David Copperfield...
Engels (i el barbut Karl) posava lletra menuda al rerafons del creixement capitalista, al rerafons dels burgesos amb puro i barret de copa. Aquesta dosi de realisme, tot celebrant i recordant Dickens, tot fent-ne publicitat (llegiu-lo, si encara no ho heu fet!), em fa pensar en el realisme cínic dels nostres dies i amb l'atròfia muscular i cerebral de la nostre patètica intelectualitat (?) tertuliana, opinadora i conformista.
Qualsevol línia de text dickensià és portadora del sentit precís de les coses (de la boira, del pub, de la factoria, del carrer) i de les persones (dels homes i dones de la burgesia, del proletariat, de l'exercit, de la justícia, de les presons, del carrer, de l'esglesia, del camp).
Els nostres dies s'han convertit en un present enrevessat, en un màtrix infinit. Dickens, com Engels, "hi veien" a través de la boira. Escrivien novel·les i estudis. Avui, quan la boira ja no es troba ni a Londres, cada vegada s'hi veu menys.
El candidat maresmenc de la Coali ICV-EUiA a les eleccions de març en Jordi Merino, que no és Dickens ni Engels, escriu un article a la premsa comarcal que tracta d'una cosa del tot universal i gens habitual a la nostra polonesa societat/auca: La pobresa.
Cliqueu aquí:
http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=2553&tipus=1
VISITEU EL BLOC GERMÀ: http://www.premiademarx.blogspot.com
on hi podreu llegir l'article de Karl Marx sobre la pena de mort, una gentilesa de José Luís López Bulla a l'atenció de la familia marxista premianenca (i a la resta de families derivades o veïnes)
VISITEU EL BLOC GERMÀ: http://www.premiademarx.blogspot.com
on hi podreu llegir l'article de Karl Marx sobre la pena de mort, una gentilesa de José Luís López Bulla a l'atenció de la familia marxista premianenca (i a la resta de families derivades o veïnes)
36 comentaris:
no ho puc evitar, m'he emocionat. Gracies per escriure una cosa així.
jo treuré la pols a Oliver Twist i ho prometo
trobo molt encertada aquesta frase:
----Dickens, com Engels, "hi veien" a través de la boira. Escrivien novel·les i estudis. Avui, quan la boira ja no es troba ni a Londres, cada vegada s'hi veu menys----.
àngel, és tot un honor compartir post amb Dickens i Friedrick Engels. Tenien una cosa molt important que eren capaços de mirar més enllà, desenmascarar les institucions, plasmar una visió no convencional de la realitat, i descriure-ho.
Salut
Jordi Merino
ç
Un article extraordinari perquè parla de la realitat i de com l'art és capaç d'intrepretar-la...tot i que no se si la majoria de la literatura d'avui en dia es planteja aquesta innegable funció social. O si?
Ahir vaig participar en una taula rodona de BCNegra i vaig pdoer constatar de nou com lectors i autors del gènere negre continuen exercint aquesta impagable intenció de la literatura de tots els temps.
Salut
al "lector gandul", l'animo en el seu exercici de "treure pols" a l'Oliver (un "pària de la terra" com ho són els immigrants que "fan nosa" a tanta gent amb l'excusa de la religió).
Al Merino, senzillament, ha aplicat el mètode dels mestres (mestre com és, de causes nobles).
Al Rafael una doble consideració, d'agraïment per l'atenta lectura i de reconeixement al seu paper d'outsider (coneixedor com és, dels submons de la paperereria opinadora que, ben segur, sovint aguanta en primera persona)
Te raó en rafael en que certs generes literaris considerats "menors" com ara la novela negra o la ciencia ficció estan començant a esdevenir els únics dipossitaris d'una certa voluntat política a l'hora d'escriure, i dic política en el bon sentit de la paraula, en el sentit de l'interpretació i la prospecció social.
Em sembla que Dickens o Tolstoi se sentirien més identificats avui dia amb Kim Stanley Robinson o Didier Daeninckx que amb la majoria de la posmodernitat multipremiada i les seves palles mentals.
HOLA ANGEL !!
ME HA EMOCIONADO ( Y HACIA TIEMPO QUE NADIE DE NUESTRO ENTORNO..... ) TU ULTIMO ARTICULO: DICKES/MERINO
ME ALEGRA SABER QUE AUN SOBREVIVIMOS
GRACIAS SALUD Y ADELANTE!!
JOSÉ LUÍS:
A mi em resulta emocionant que hagis escrit aquest missatge. Avís a navegants: el José Luís és un personatge-Dickens. Comunista sempre. Sindicalista de fàbrica (no de l'aparell), psuquero clandestí, militant de la coali, venedors de diaris ("els que venen diaris", personatges clau del gran moment de la Novel·la / Novel·la i, per tant, de la vida diària).
A més, paradoxes de la vida, treballa rodejat de cartells imposats per la publicitat que clamen el lamentable crit de guerra del Sr. Duran: "A Catalunya no hi cap tothom".
Les grans obres de la literatura, i de la vida, estan plenes de personatges com el José Luís.
Les noves "promocions" juvenils que s'incorporen al combat polític, abans de confondre l'enemic, haurien de saber que la nostra història (la de l'esquerra política, sindical, social i intelectual) està feta de gent com l'Osorio.
COMPTE!
Tornant a Dickens:
Ahir de nit, vaig llegir tres vegades les dues primeres planes de BLEAK HOUSE / CASA DESOLADA, una novel·la enorme de Dickens... mai tanta boira havia donat tanta llum!!!!! recomanable!!!!
Bien dicho. Una pregunta inquietante: ¿Cómo debo interpretar el "oufff" que alguien suspiró en la mencionada reunión? Por cierto, no me has dado permiso para rebautizar a Pineda como Pineda de Marx. ¿Vamos de monopolio ante la figura del Barbudo amigo? Saludos, JL
Es només una curiositat, una broma... en Saturnino Mercader, president del Comitè d'Empresa de TMB i membre del Comitè de Descansos, ha entrat en la llista d'aspirants a català del any. En algunes pàgines de contrainformació s'està encetant una campanya per promoure la seva candidatura (es pot votar gratuïtament via web). Seria divertit que un personatje tan satanitzat pels mitjans es fes amb un títol tan ridícul, personalista i, alhora, repressentatiu de la mentalitat de l'auca.
Si voleu participar:
http://www.cataladelany.cat/index.php
el Saturnino podria ser obrer de l'any, no pas això de català de l'any que sona a eurovisión polonesa
José Luis LÓPEZ BULLA i José Luís OSORIO històrics de CCOO enllaçats en els comentaris, això és meravellós! mireu la fila del dream team roig:
dickens
marx
engels
jordi merino
josé luís osorio
josé luís lópez bulla
més, el company López Bulla està autoritzat a batejar PINEDA DE MAR com PINEDA DE MARX, i tots els pobles de mar també... els de muntanya poden fer el mateix, clar!
sobre la pregunta "inquietante" del López Bulla, la resposta és que el "bouf" del company que no entenia el tema del 1848 era una cosa senzillament bromista (encara que jo no estic per bromes quan es parla dels mestres amb barba)
està molt bé que estirant el fil del Dickens s'arribi a l'Osorio, visca premià roig!
salutació al Jordi Merino:
molt bé Jordi, ben segur que si aquests fossin els temes de campanya, un altre gall cantaria. Ben segur, també, que si aquests fossin els temes fonamentals de l'acció política, recuperaria força el subjecte real dels canvis, que no és la nació o l'univers, sinó la gent concreta que forma part de les classes populars.
diu en tati:
"Les noves "promocions" juvenils que s'incorporen al combat polític, abans de confondre l'enemic, haurien de saber que la nostra història (la de l'esquerra política, sindical, social i intelectual) està feta de gent com l'Osorio.!"
que en prenguin nota els que pinten les seus dels partits d'esquerres, els que tapen cartells, els que practiquen acusacions infundades, els que es pensen que ser d'esquerres vol dir anar contra les esquerres.
entre les eminències que surten en aquest post, convé dir que el professor Llovet ha engegat la metxa. No l'oblidem.
En Dickens el llegia d'enana amb il.lustracions, un goig...recordo que a vegades em posava un nus a la gola..., l' Engels, llegia textos d'ell a través de recomanacions a les JCC d'Horta i en Jordi Merino, i en Osorio...he agafat el relleu d'en Dario, en Darío corda de gos en mà pujava des del casc vell fins a la plaça per petar la xerrada amb en Osorio, només a ell li comprava la premsa; jo ara passo de llarg la llibreria del c/ joan prim i tiro cap a la foneria a petar-la amb la Maite o amb l'Osorio, tots quatre bona gent.
una trucada ha fet que d'en Jordi Merino se m'escapés un: el llegeixo a vui!
el quatre, sobra, carai amb el telefon!
endora, el "quatre" no sobra, sou el josé luís, la maite, tú i el dickens, en amable conversa al quiosc.
Suposo que el títol d'obrer de l'any queda lluny d'aquests temps de posmodernitat mal entesa, de totes maneres sonaria massa estajanovista...
Aconseguir el "cataladelany" pel Saturnino Mercader (un nom i un cognom amb curioses reminiscències), seria com portar l'albert plà al festival d'eurovisió, o la polla records a l'OTI... una broma punyent,una mica d'ironia en contrast amb l'humor mainstream d'aquest país.
estic parcialment exceptic amb l'operació SATURNINO, CATALÀ DE L'ANY. No per el personatge i la seva lluita (cosa noble i lloable), més aviat em cansa aquest humor facilongo estil Polònia basat en l'autocomplaença nacional, la cosa fàcil, els concursos, el món "tevetresià" o el llenguatge de l'auca...no hi ha manera de que a Catalunya apareguin uns Monty Pyton ingeniosos, corrosius, savis, destrossa-auques i caga-establisment.
Tot i això si el Saturnino guanya el festival pot ser, com a mínim, sorprenent.
Que segueixi la gresca!
Bueno, pues yo con esto de los concursos ni pincho ni como, pero lo que me parece descojonante es la que está montando el PP con los immigrantes que es lo mismo que el Duran pero en castellano y que se diga en el idioma que sea es un descojonante ejercicio de malas artes y artimañas. Supongo que don Dickens metería en cintura a estos cantamañanas de tres al cuatro y en un santiamén.
Me sumo a este homenaje a los más clásicos cuando más los queremos vigentes y trotones.
En cuanto a eso del obrero premiado me parece que puede ser una arma de doble filo y por ello me adhiero al excepticismo del castizo Tati pues el humor de hoy en día es estrictamente gracioso. Lo que necesitamos no son gracias, necesitamos CARCAJADAS. Muchas carcajadas ante la banda de churrimangantes que insulta a los currantes y que no quiere immigrantes. VIVA CARLOS MARX, este blog me va, me va, me va.
company del SINDICATO EN LA RED:
M'encanta el teu comentari, m'agrada el teu lèxic potent i irreverent, m'agrada el que dius.
gràcies per visitar el blog, el teu blog amic a la teva disposició.
Insisteixo, només es un petit acte de sabotatge lúdico-festiu expontani, evidenment no es pot pretendre que estigui a l'altura dels insignes monty Pyton i la seva treballadissima i genial catàrsi. I qui vulgui mes catxondeo, aquest dissabte a les sis, manifestacció d'autobuseros... segurament esdevindrà una bonica performance amb vestuari variat, il.luminació de colors, foc, violència, crits, etc... molt en la línia de la fura dels baus.
BUENU...mentres hi hagin CARCAJADAS com les del comunicant anterior, es pot assumir.
¡ jorobas !
vaya cuadrilla de buena gente se ha reunido en este espacio de la red. Red que en inglés significa rojo.
¡ alto !
el cumpleaños de Don Dickens se pone bueno con saturninos, lopez bullas y demás compadres.
¡ Buen trabajo, hermano !
Querido amigo, cojonudo!!! Bravo por esa incursión "metafórica" en un pasado que no pasa
Desde el blog hermano de mi sobrino Jose Luis, un fuerte abrazo
Ferino de Isla
magnífic magnífic magnífic, tres vegades magnífics i amb totes les seves lletres, visca la cultura obrera de tota la vida que és la de tots i totes. fora el capital, bandera roja triomfal
yo creo que entre los meapilas del PP y los sube-cejas del PSOE hay un espacio de izquierdas competente llamado IZQUIERDA UNIDA y que en catalunya es la coalición de rojos y verdes.
menos cejas de artista y más votos para la izquierda de LLAMAZARES i JOAN HERRERA
estic d'acord amb el tema que posa el llamazarista
Companys us felicito pel dinamisme i l'esperit transformar que es pot llegir.
De fet, un dels valors tradicionals de l'esquerra, la de sempre - no la camufluda, la boirejant o la que es "gitana de temporá", està en explicar les desigualtats que genera l'acció humana, i com no, intentar aportar elements i propostes per transformar-les.
Tranquils, sé molt bé qui és en José Luís López Bulla, L'Osorio, el Pedro Barrena, en LLigonya, en Rodríguez Avellaneda... i molts més que han sigut significats en la lluita obrea i política d'aquesta país.
Malgrat la joventut, i gràcies pequè ja he fet el salt qualitatiu a la trentena, vaig tenir la sort i l'oportunitat de coneixe'ls.
Pel que fa a la literartura i les diverses corrents de pensament, gent com l'Àngel ja s'encarreguen de què ens soni.
José Luís, si em llegeixes, recordes l'anècdota de la multicopista coreana a la casa del pàrroc de Cirera a finals dels seixanta?
Salut i endavant.
Jordi Merino, ahir sortiem de la reunió comarcal amb una certa complicitat i ganes de dir ben fort que necessitem anar a totes dins d'ICV, aquest partit és part d'un espai sociopolítc, no pot ser només una forma-electoral o una forma-màquina, és part d'un espai, és a dir d'un marc obert a la circulació d'idees i de registres, amb procedències vàries i amb elements de contradicció (cosa gens negativa). Aquest espai necessita projecció. Canvis importants de lideratge. Canvis permanents quan tot canvia cada dia. Un partit que vegi a través de la boira. La boira d'avui és la construcció irreal del país i de l'esfera que es nodreix d'imatges tergiversades, del relat mediàtic i de les subastes electorals perpètues. I també en som còmplices. Ningú s'escapa. Ni els que es diuen "antisistema". Ningú.
Dickens és molt bo. Jo recomano Tiempos Difíciles
salutacions mr. Nobody, o crec que sigui un "don nadie", més aviat un afortunat en el plaer de coneixer Dickens,la qual cosa, Mr. Nobody, li honora.
Publica un comentari a l'entrada