13 de febrer 2008

LA COSA PÚBLICA


L'educació pública és cosa sèria. De la mateixa manera que es demana a l'esglesia (tota mena d'esglesies) que no es fiqui amb les escoles públiques, cal blindar aquesta escola a prova de l'altra gran religió: el mercat. L'escola pública (i la sanitat, i tantes coses...) perilla i la maragallada d'aquests dies deixa la porta oberta als generosos instints del mercat. Només per això, la vaga del dia 14 és una vaga-vaga en defensa de l'estat de benestar (just quan aquest s'aproxima al malestar). El moviment sindical alça la veu, els sindicats i plataformes estudiantils també. El tripartit està dividit, entre els que tanquen files amb el conseller i els que qüestionen les seves formes i maneres. El debat està obert, segur. Les mobilitzacions bellugaran esquemes. El comunicat crític d'ICV és encertat però insufient. Els plans d'Ernest Maragall van directes a la línia de flotació de la cosa pública. L'espai públic necessita respirar. L'esglesia (les esglesies), com el mercat, tenen altres espais reservats. Qui vulgui fer negoci amb l'educació que no ho faci a costa de l'escola pública. Tot això sembla reduccionista i expeditiu. Tanseval. Ajornada la revolta, ens queda defensar el sentit públic de les coses més qüotidianes. Un comunicat de premsa crític (ICV) és poc. El govern d'entesa apunta crisi. Rectificar la maragallada és recuperar el nord. Fora esglesies i fora negocis dels serveis públics!
Ahir, dimarts, el Palau de la Música, es va omplir (2000 persones) per retre homenatge al Gregorio López Raimundo. El que fou secretari i president del PSUC, figura clau de l'antifranquisme, va rebre el recordatori col·lectiu de la família dispersa del vell PSUC: militants obrers, companys de generació, intelectuals, homes i dones de l'espai fragmentat del comunisme català. Ahir, de les sigles del PSUC, la més anhelada era la "U". La lletra que unifica. La necessària reunificació d'un espai que incorporarà tradició, actualitat, síntesi i nous corrents. La coalició entre ICV i EUiA és, almenys, un pas endavant. Convé facilitar les coses: L'esquerra hereva del PSUC serà roja, verda i violeta, i moltes coses més. Venim de lluny i anem més lluny encara.

35 comentaris:

Anònim ha dit...

collons! que bo!

de cocos ha dit...

això que presenta el germà d'en Pasqual és un desproposit i s'ha de tirar enrera.

FREINET ESCOLASTIC ha dit...

cal tancar la porta a la gestió dels centres per part de institucions privades i això pot semblar petit però obre les portes a veure en el futur a fundacions privades intervenint en els centres. Curiós el paper de CIU que no critica la mesura del conseller Maragall.

Manuel Badalona ha dit...

tengo dudas ante la huelga. me inclino por entender que la enseñanza corre riesgos de intervencionismo mercantil. En cuanto a la referencia al Gregorio López Raimundo me congratulo de lo que dices como me congratulo de leer un buen artículo en el diario El País de la misma manera que constato el vacío existente en el diario de la derecha que es La Vanguardia. Don Gregorio, genio y figura y nosotros a seguir con ideas y fortaleciendo el encuentro de los rojos y los verdes de izquierdas en la coalición de Llamazares, Joan Herrera y muchos más.

paccius ha dit...

Sóc usuari de l’ensenyament públic des de fa 15 anys, com a pare. I en sóc per convicció, perquè hi crec i vull que l’estat ofereixi ensenyament públic, de qualitat, laïc, i sense segregació per origen o classe social.

http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/pdf/Llei_edu.pdf

En aquesta adreça hi ha el document que ha provocat la vaga. Té 33 pàgines. Jo estic d'acord en tot el que diu. Invito a tots els discrepants (que suposo que l’han llegit) que em diguin en quins punts no hi estan d’acord.

Evidentment, de la suposada privatització no en diu res, és una mentida, pura i simple. A mí les argumentacions mentideres em fan fàstic, vinguin d'on vinguin.

Anònim ha dit...

Treballo a l'ensenyament públic i no faré vaga. Sóc afiliat de CCOO, però crec que els sindicats s'han passat. El document és discutible, com tot, però enlloc diu "Privatització". La proposta de llei també diu coses interessants. El sistema funcionarial no funciona i cal ser valent per canviar-lo. Encara que es toquin els privilegis d'alguns.
Els interessos d'alguns treballadors (legitims) no són els interessos de l'ensenyament públic.

Anònim ha dit...

Felicitats, és una bona reflexió. De fet toques un punt que veruàs com abans d'un mes i mig té conseqüències. De fet, serà passat eleccions, ja veruàs.

Per cert, com a defensor de l'espai públic, de l'escola, laïca, de qualitat, integradora, que ha de tenir recursos, eines, potencialitats,de gestió i participació... també em solidaritzo amb els que defensen aquest model.

Jordi Merinp

Red Alert ha dit...

Es evidente que en una ley hecha por un partido socialdemócrata no se leerá explícitamente la palabra privatización, pero hay que mirar el espíritu de la ley a partir del cual se redactará el reglamento de aplicación de la misma.
A mi personalmente, profano en la materia, me da la sensación de que, a partir de una necesidad real y urgente de mejora de la educación, se está intentando poner las bases de una futura y gradual tendencia a la privatización.

"Obertura de gestió en casos excepcionals i justificats a una gestió dels centres dirigida per grups de professionals, ajuntaments o entitats sense ànim de lucre que presentin projectes adaptats a les necessitats"

"Mecanismes d’estímul a les titularitats de centres diferents a les públiques per incrementar l’oferta sempre amb la garantia d’escolarització equitativa"

Es una idea sutil, disfrazada de búsqueda de eficacia y mejora de la gestión, pero puede acabar siendo la pequeña grieta por donde, tarde o temprano, el capitalismo acabe penetrando irreversiblemente en el sistema educativo.
Lo peor de todo es que, además, se está haciendo a costa del prestigio profesional de los profesores, como si ellos, y no los políticos, fueran los responsables, debido a su ineficacia gestora y su indolencia laboral, del lamentable estado del sistema educativo.

Por último, tengo que reconocer que tengo una cierta tendencia a ponerme de parte de los trabajadores en huelga, y más aún cuanto más los satanizan en los medios de comunicación. Seguramente muchas veces pueda equivocarme, pero que le voy a hacer, soy un romántico.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

paccius:

quan dius això:

"Evidentment, de la suposada privatització no en diu res, és una mentida, pura i simple. A mí les argumentacions mentideres em fan fàstic, vinguin d'on vinguin",


resulta que tens parcialment raó, doncs no es parla de privatizació literalment...en canvi s'obren portes a la consolidació in crescendo dels concerts, incorporació de fundacions i entitats en la gestió dels centres, etc. (convé, doncs, amb vaga o sense vaga, vetllar per que no apreguin formes de privatizació substancial, encara que literalment no hi consti).

A mi, com al Paccius, em fa fastic que es menteixi i em fa, també, fastic, que s'amaguin les coses amb eufemismes que en la pràctica introdueixen elements privatitzadors i/o cogestors...

Jo crec que fa molt temps que s'està aprimant l'estat públic a base d'eufemismes... aquest projecte a França causaria una crisi social de mil parell de trons.

al de CCOO:

li dic que estic d'acord amb els temes que planteja. Comprendre els objectius de la vaga no vol dir que s'hagi de combregar amb tot el moviment sindical o amb la filosofia de l'educació de segons qui...

Reflexió final:

CIU i PP no diuen res sobre la vaga...els seus representants mediàtics (GODO / VANGUARDIA) ho fan avui: el director de La Vanguardia, senyor Antich, es carrega la vaga a l'editorial, el semafor "del seny" és vermell a la USTEC i extensiblement al comitè de vaga.

Símptomes: l'establisment privatizador i liberal contra la vaga...aquest sí que tenen plans estratègics, de fons i esgalonats. Els que volem estat social ens dividim en el tema del "fastics", els prejudicis, la desconfiança, la divisió sindical... els que tallen el bacallà ho aprofiten tot. No són tontos, fan del negoci el modus operandi.

ubu rei ha dit...

ja he vist la vanguardia, com que carreguen contra la vaga, em fa pensar que és justa. No falla el mètode, aquest diari sempre defensa el sector privat

MIGUEL ha dit...

seguramente esta huelga tienen luces i sombras pero...

¡ me jode que se siga dando pleitesía a entes ajenos a lo público !

así pues, bienvenido sea un movimiento destinado a alertar sobre la degradació del sector público.

Buen post, señor Tati.

COALI ha dit...

Comunicat de la Secretaria Política d'ICV, davant la vaga contra les bases de la futura Llei d’Educació de Catalunya.



Des d’ICV veiem la necessitat d’elaborar una Llei d’Educació de Catalunya, tal i com es va acordar en el Pacte nacional per l’Educació signat el 2006.



La manca de concertació social entre els sindicats i la Conselleria en l’elaboració de les bases ha portat a un distanciament i a la convocatòria d’una vaga en front del projecte presentat des de la Conselleria.



Des d’ICV entenem la necessitat de recuperar l’esperit de diàleg i obrir un procés participatiu on aquest document de Bases per a la Llei, així com el contingut del futur text articulat, siguin susceptibles de ser ampliats, modificats o ajustats, en la mesura que prosperi el diàleg generalitzat. Entenem que aquest procés no pot tirar endavant sense el més ampli consens polític i social entorn de la Llei.



La nova cultura dels Pactes nacionals significa canviar de manera de governar basant-nos en el diàleg i la codecisió.



Davant del gest que va fer ahir 10 de febrer el conseller Maragall, oferint diàleg i convocant als actors socials a parlar abans del dia 14 per reconduir la situació, cridem als sindicats a aprofitar aquesta oferta de diàleg.



Des d’ICV podem entendre el paper dels diferents actors implicats, però l’educació del nostre país és una qüestió massa seriosa com per renunciar al diàleg i a la concertació social. Ja sigui abans o després del dia 14 cal posar-nos a treballar tots junts per tirar endavant la Llei d’Educació de Catalunya. Una llei que només té sentit si es fa amb la comunitat educativa i el major consens polític.



Aquest va ser un dels principals èxits del Pacte Nacional per l’Educació, deixar de banda l’enfrontament per posar-se a treballar per a aquest servei públic educatiu que combati el fracàs escolar i pugui fer front als reptes del segle XXI com l’acolliment dels nens i nenes nouvinguts, garantir una bona escolarització, l’aprenentatge de l’anglès, el reforç del paper de les famílies en l’educació i millorar els vincles amb l’escola, universalitzar el dret a l’educació més enllà de les aules i aconseguir una escola inclusiva que atengui la diversitat de necessitats amb les que ens trobem.



Des d’ICV no compartim diversos plantejaments que apareixen en el text de bases com per exemple la gestió indirecta de centre públics en mans d’entitats privades, però entenem que és un document subjecte al diàleg de les parts i que es pot modificar



Davant les veus d’alarma que han sorgit aquest dies, volem deixar clar que des d’ICV mai avalarem la privatització de l’educació. Des d’ICV treballem per una modernització del sistema públic, en el que l’escola publica sigui l’eix vertebrador, basada en la millora de la inversió pública, el compromís de l’escola privada concertada amb les noves necessitats socials i amb els valors d’un servei públic educatiu, l’atenció dels espais educatius que es donen més enllà de l’escola com les famílies, l’entorn i l’educació no formal, i la major implicació de mares, pares, alumnes i mestres en l’escola i d’institut a través d’una major democratització del seu funcionament.



Barcelona, 11 de febrer de 2008

jtati àngel ha dit...

Aquest comunicat explica un fet, tot està obert, la vaga ajuda a fer pressió i la manca d'unitat entre el mateix govern, tal com planteja ICV ens permet un escenari de rectificació, al cap i a la fí, no és un text definitiu.

paccius ha dit...

Felicito a la Coali per la reflexió. Només hi trobo a faltar la petició explícita de desconvocar la vaga que seria la conseqüència lògica del que diu.

Resumeixo en 4 punts perquè estic indignat per aquesta vaga:

1. El document no és una llei. És una proposta de bases i és un document per ser discutit.
2. El argument de la privatització grinyola per tot arreu. És una interpretació barroera i interessada del text. Veig que els partits i organitzacions de dretes no tenen l’exclusiva de la manipulació.
3. Convocar una vaga amb tanta lleugeresa només fa que perjudicar la confiança ja prou malmesa que els usuaris tenim en l’ensenyament públic.
4. El model d’ensenyament és un debat polític i no un debat sindical.

paccius ha dit...

Aprofito el debat per donar el meu suport al conseller Maragall. Ja era hora que el govern de Catalunya es prengués seriosament l'ensenyament públic, i fes plantejaments valents i ambiciosos. Observo que en la nostra societat els sindicats s'han convertit en instruments de defensa d'interessos corporatius, comprensibles i fins i tot lloables però que ningú hauria de confondre amb la lluita de classes o la defensa de la societat del benestar.
La societat del benestar s'ha de defensar des de l'òptica de l'usuari que rep els serveis i no des de l'òptica dels col·lectius professionals que els donen.

Anònim ha dit...

Un projecte de llei deixa molt de marge a l'interpretació i aquesta sempre serà interssada perque es lo lógic, els interssos poden ser bons o dolents, més o menys justos en funció dels objectius. Defensar la societat des del punt de vista del usuari (consumidor) es enormement perillós, no es pot demanar eficàcia sobre una base d'injusticia i explotació.
La clase treballadora a aprés, a cop d'engany i falses promeses, a posicionar-se amb contundència a la mínima intenció de rebaixar el seus drets laborals, potser es precipitat però es curar-se en salut. Aquesta vaga ajudarà a tenir una futura llei d'ensenyament més justa i eficaç.

paccius ha dit...

Anònim,
Veig que el que t'interessa de l'educació és el benestar dels treballadors públics. Almenys ets sincer. Aquesta defensa és legítima. El que no em sembla tan legítim és intentar confondre la defensa d'uns drets laborals amb el desig d'una escola pública de qualitat. Són dos coses diferents, que no tenen perquè ser contradictòries, però són coses diferents.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el maragall aplica el model angles de la tercera via consistent en suprimir paraules perilloses (privatització) i substituïrles per la retòrica de l'eficàcia. Si es fa vaga és per forçar negociacions, el Maragall no ha volgut necociar res fins que avui ha vist els carrers plens de gent i l'exit notable de la vaga. Maragall defensa a la seva manera l'escola pública i altres ho fan a la pròpia, si no es presiona acabem engullits per dinàmiques que aprimen l'estat social.

La vaga és un acte de responsabilitat per mostrar la disconformitat de la comunitat educativa davant de propostes que el conseller tanca.

el cas d'ICV-EUIA és clar: no recolza el conseller perquè aquest "va per lliure" i deixa que els sindicats i plataformes prenguin la iniciativa.

Ara, amb la vaga finalitzada, el conseller que no volia negociar s'haurà de replantejar la seva dèria.

Les propostes de Maragall parlen obertament de facilitar intervencions externes en la gestió del centre, en nom d'una suposada autonomia.

Que negocií!

Paccius, per un dia discrepo molt amb tú...

la Vanguàrdia ja ha dit la seva: els encanta el projecte Maragall, els dóna esperances futures de liberalització.

Salva (profesor de Tecnología) ha dit...

manos fuera de la escuela pública.

señor Pacius, los profesionales de la educación estamos de huelga por algo más que medidas laborales, haga el favor de no hacer demagogia pues nuestra lucha es integral para defender la escuela pública, como pasa con la sanidad, y evitar cualquier subterfugio que permita la entrada en escena del sector privado.

Señor Pacius, yo he leido el proyecto, usted tendría que leer los argumentos sindicales para no caer en demagogia.

Paccius ha dit...

Està clar que en aquest tema discrepem molt Tati. No pretenc convèncer-te, però si que entenguis que des de l'esquerra, es pot opinar de manera molt diferent.


Senyor Salva,
he llegit també els arguments sindicals perquè les escoles se n'han encarregat de fer-los arribar als pares.
m'acusa de demagog. Un demagog és qui fa demagògia. Em pregunto si coneix el significat d'aquesta paraula, en qualsevol cas li recordo:

Demagògia: Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi.

Digui'm si us plau quin escrit meu li ha donat peu a qualificar-me com a demagog.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Paccius, caram quin debat! collonut!

bé, la semàntica ens pot fer una mala passada, estic convençut que si el projecte l'hagués impulsat CIU estariem bastant d'acord davant el que passa. Un exemple: CIU ja espera un projecte d'aquests per el dia que torni al govern. Aleshores aprofitarà el sentit literal del que significa facilitar la participació externa (privada) d'institucions o fundacions en la gestió dels centres. Aquest és el motiu de les preocupacions del món sindical i educatiu. Toquem fusta.

Anònim ha dit...

Paccius,

"Veig que el que t'interessa de l'educació és el benestar dels treballadors públics"

Aquesta frase, només per posar un exemple, te un puntet de demagògia. Només fent una interpretació irracional i emotiva del meu ecrit es pot arribar a la conclusió que tu has arribat. Has fet una interpretacio voluntariamet reduccionista de la meva argumentació que, si tornes a rellegir el texte, va molt més enllà.
En tot cas, per no caure en la demagògia, hauries d'haver comença així:
"Veig que no t'interessa una educació de qüalitat fonamentada sobre l'injusticia laboral i la privatització del serveis públics".
Tots en fem una miqueta de demagògia a l'hora d'argumentar i discutir, es un recurs oratori i no em sembla tant greu fer-lo servir.
Aprofito per dir-te que acostumo a llegir aquest bloc i m'agrada la teva postura crítica, realment es cada cop menys habitual en el debat d'esquerres, tot i aixó penso que, amb tots els respectes, aquesta vegada estàs parlant des d’el cantó equivocat, una miqueta massa a la dreta.

paccius ha dit...

Tati
l'actual organització de l'educació pública és de l'època convergent. A la dreta ja li està bé que l'escola pública sigui ineficaç, ja que això dóna ales a l'escola privada. Si algún dia CiU torna al govern de Catalunya no els caldria utilitzar un subterfugi de la llei per potenciar la privada, amb la concertació ja en tenen prou.

Salva i anònim, m'acuseu de demagògic. Atenent a la definició de demagògic m'hauríeu de dir quin privilegi vull mantenir? Si fos usuari de l'escola privada m'ho podrieu dir, però no és el cas. Els meus arguments tampoc no em semblen emotius ni irracionals. Em podeu dir que estic equivocat, però no que sóc demagògic.
Sota el meu punt de vista, aquest adjectiu definiria millor la vostra argumentació que no pas la meva.

Curiosament em fa l'efecte que en aquest blog hi entren força mestres però pocs usuaris de l'escola pública. Voldria que algún usuari em rebatés els meus arguments!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Paccius, Salva i "anònim", sigueu benvinguts al debat, de reduccionisme en fem tots (el meu article és molt ideològic i de principis), tot i això a mi m'agrada inscriure aquest tema de l'educació pública en un context més ampli. El que està en joc no és el grau d'eficàcia (si fos això, estariem en una societat privilegiada on només caldria "ser eficaç"), el que em preocupa és la reducció de l'estat social que es fa de moltes maneres, ja sigui suprimint serveis, o de manera esglaonada, o amb les fòrmules cogestores... la "batalla" provisionalment perduda per un canvi social a fons, ens exigeix -com a mínim- vetllar per assegurar el caràcter rigurosament públic de les conquestes socials de "quan les esquerres lluitaven per moltes més coses que ara". Penso que la frase que he escrit al meu article ("ajornada la revolta, ens queda defensar l'estat públic")és el mínim comú denominador de l'esquerra sindical i política (i de les idees que encara ens queden). En canvi, redundant en l'axioma matemàtic, si les esqueres ens tirem els trastos al damunt quan ens toca VETLLAR per aquest mínim comú denominador, aleshores obtindrem un lamentable MÀXIM COMÚ DIVISOR.
Conclusió: primer ajornem la revolta, després relativitzem les conquestes, passat demà el mercat haurà penetrar per la porta falsa a l'espai social, la producció de capital és incessant en temps de ruptura de l'economia capitalista tradicional...ara el capital es reinventa en ocupacions d'espai territorial (urbà) i d'espai públic (serveis), només falta que els ajudem (pobrets!)... entretant LA VANGUARDIA, L'OPUS, CIU, el PP... ES FREGUEN LES MANS, ESPERANT LA PORTETA OBERTA QUE REEQUILIBRI EL "PERVERTIT" SISTEMA PÚBLIC D'EDUCACIÓ...

Dit això, penso que el debat de fons és molt extens i intens i lluny de ser entès com una defensa del gremi, del sou o dels horaris.

L'ESTAT SOCIAL és el referent de totes les esquerres, mentres s'ajorna una revolta pels segles dels segles.

Salut, debat i socialisme.

Joan / professor / pare / ccoo ha dit...

sR. pACIUS:

"Curiosament em fa l'efecte que en aquest blog hi entren força mestres però pocs usuaris de l'escola pública. Voldria que algún usuari em rebatés els meus arguments!"

lamentable intervenció la seva, doncs els mestres són usuaris, part de la comunitat educativa, com l'alumnat i com els pares i...en el meu cas: soc pare, mestre i sindicalista.

De moment tinc presència directa o indirecta en el conjunt de la comunicat educativa, per partida triple.
Només em falta ser del personal no docent, vaja.

Anònim ha dit...

Deixem el tema de la semàntica polièdrica i dels malabarismes sintàctics amb la paraula demagògia.
Tots, m'imagino, estem d'acord amb que s'ha de millorar l'ensenyament públic, tant a nivell docent com a nivell de gestió, la qüestió es si aquesta es la voluntat de la llei d'en maragall brother. Em temo que no...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

NO OBLIDEM QUE AQUEST ARTICLE TÉ UNA SEGONA PART DEDICADA AL GREGORIO LÓPEZ RAIMUNDO.

MESTRE DE MESTRES.

Anònim ha dit...

una cosa que no entenc del Paccius és que demana a ICV que desconvoqui la vaga. La vaga no la convoca cap partit, és una crida sindical i estudiantil. ICV ha mostrat la seva crítica al sí del govern i als àmbits que li correspon. Ni convoca ni desconvoca. Demana al conseller Maragall que prengui nota de les mobilitzacions. Per cert, entre els manifestants hi havia UGT, sindicat clarament definit com a Socialista.
Els partits no formen part de la mobilització, en tot cas han de prendre nota. És el que es fa.

El company Paccius té una opinió respectable però massa direccionada en la seva idea de que la llei és com la explica Maragall, quan el problema és com s'interpretarà en el futur i en funció de quin govern la gestionarà.

Com a membre d'ICV estic d'acord amb el comunicat fet per el partit i m'agrada saber que molts militants hem participat a la mobilització al costat dels sindicats.

La vaga, Paccius, la convoquen o la desconvoquen els organitzadors, no pas els partits.

Cada cosa al seu lloc.

paccius ha dit...

Veig que el debat està animat.
Contestaré algunes de les coses que em dieu. ("sin acritud" com deia el FG).

A l'anònim, "cada cosa al seu lloc", jo no demano a ICV que desconvoqui la vaga, sinó que dic que al text seu text hi trobo a faltar la petició (se sobrentén als organitzadors) de desconvocar la vaga. No és el mateix.

Al Joan, pare, sindicalista i mestre, deixi'm que li digui que la seva visió de mestre i sindicalista segurament influeix en la seva visió de pare.
No ho dic com una crítica, sinó com un fet probable. Em sap greu que trobi la meva intervenció lamentable. És un punt de vista compartit per bastants usuaris de l'escola pública.

A l'amic Tati: no sóc lector de la Vanguardia, i en general no coincideixo amb els seus punts de vista, però tampoc canviaré la meva opinió en funció del que digui la Vanguardia.

Anònim ha dit...

Admirat Paccius

Crec que tens bones intencions però et falta informació. Ho dic de bon rotllo. Els usuaris de l'escola pública no som els pares. És la societat en conjunt. La qüestió de la vaga apunta a un debat que no s'acaba de fer explícit: cap a quin costat del pol eficàcia / equitat ens hem de moure.

Mira, si volem una bona escola pública hem de millorar-la tota, no només unes quantes escoles públiques. Si fomenten la seva direrenciació i que cada una es "busqui la vida", no les millorarem totes. El que passarà és que algunes tindran molts més recursos al seu abast (pares, sponsors, etc). Diferenciar-les també vol dir aprofundir la diferenciació del seu públic. Està molt estudiat arreu. Si vols et passo una llista enorme de bibliografia que ho tracta. Els processos d'elecció d'escola i de diferenciació aprofundeixen SEMPRE la desigualtat social.

Per això penso que els mestres estan fent un favor a tota la societat en general quan renuncien a una part del seu sou per evitar una dualització social que només interessa a aquells que se'n poden aprofitar (obviament els que podran triar una bona escola pels seus fills)

En podem parlar més abastament.

Anònim ha dit...

Un argument demagògic de la dreta:
l'augment de recursos, segons Pisa, no millora la qualitat (exemple que es posa: Itàlia, amb més recursos que altres països i amb pitjors resultats) ARGUMENT FALS. La comparació no és Itàlia amb un altre país amb menys recursos destintats a l'escola, sinó Itàlia amb recursos vs.Itàlia sense recursos.
És evident que a l'escola catalana li fan falta recursos. A qui li passa pel cap que la ratio mestre/alumnes no és una variable important? Quina és la única manera d'incrementar aquesta ratio (a part d'expulsar alumnes) sinó és incrementant els recursos?
Qui està fomentant contínuament la idea que els mestres (i en general les institucions públiques) només volen més recursos per viure millor i treballar menys? Per favor, no siguem innocents i ingenus!!

Anònim ha dit...

Un exemple de Premià de Mar:

Falten places a Primària. Falten dues línies segons avaluacions municipals. No hi ha previsió que la Generalitat faci una nova escola a curt termini.

Quina és la solució?
Ràpidament i paralel·la surt la iniciativa privada i una escola religiosa sol·licita el concert d'una línia més. El maleït mercat i la famosa mà negra de l'adam.

Què ha de fer l'administració Paccius? En quin parany hem caigut?

Senzillament a l'administració ja li va bé que la concertada augmenti una línia. És molt més econòmic i fàcil. Ara bé, això és una política en defensa de l'escola pública? Els que permeten això han de fer documents base? La base és molt senzilla: que posin voluntat i pressupost i que es deixin de collonades. I si volen escoles d'èlit que se les paguin.

personal no docent ha dit...

també som part de l'escola

paccius ha dit...

Respecto els vostres punts de vista, però segueixo pensant que la reacció de fer vaga, tractant-se d'un document de bases que haurà de ser treballat a molts nivells abans no esdevingui llei és exagerada i contraproduent. Cada vegada que l'escola fa vaga és un daltabaix per les famílies i crec que abans de fer-la s'hauria sospesar molt més. Estic d'acord, anònim, que els usuaris de l'escola és la societat en el seu conjunt, per això penso que el debat ha de ser polític i tècnic, i no sindical.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

aquesta vaga em fa pensar que d'alguna manera o altra encara és possible reactivar el sentit col·lectiu de la defensa de la "cosa pública". El conseller Maragall, que diu que és d'esquerres, hauria d'estar orgullós de la comunitat educativa conscienciada, preocupada i mobilitzada. Bon senyal: el carrer s'omple de valors públics. La majoria de dies el carrer no exhibeix aquests senyals. Només per això, la vaga ha estat un senyal d'esperança. Això és molt important en temps de deliri liberalòide.

Posdata:
La qual cosa no vol dir que un hagi de sotasignar totes les coses de tots els sindicats convocants o de tots els grups afectats...