21 de febrer 2008

Enigmàtica actualitat. La por i el vot útil.



La banda sonora d'aquests dies es cosa dels recuperats The Posies, dels bojos Happy Mondays i de l'escindit instrumentista de Wilco, Jay Bennett (pren nota JTria...). Això és vida!

El vot de la por. Aquest és el missatge permanent del PSOE. La por al PP. Una por extensiva a tot allò que bellugui la fotografia bipartidista. El paradigma dual dels dos grans es construeix amb el vot a la contra. El PSOE no explica el seu programa. El PSOE ens parla del retorn dels prohoms del PP.

El PSOE té certa raó (tot i que no ens descobreix la sopa d'all): El PP, efectivament, és la dreta dura que amenaça amb el retorn al passat i a tot el catàleg de neoliberalisme socioeconòmic, cultural i polític. La raó socialista, però, té la seva trampa. Una trampa denominada por. El pressing de la por ens arriba en forma d'OPA hostil mediàtica i partidista.

Volen que ens caguem a les calces i, a més, tracten d'irresponsables a tots aquells que defensen altres vies de combat democràtic contra la dreta.

Fer front a la dreta no és una tasca acotada al món del PSOE. La resposta a les polítiques de la dreta (polítiques concretes i formacions polítiques variades) s'hauria de practicar des de molts angles: Des de la diversitat social, política i cultural d'aquells que volen polítiques destinades al foment de l'espai públic, de l'acció social pública, dels drets de ciutadania i de les múltiples formes de resposta al quadre social que vivim.

A més del PSOE, existeixen altres forces polítiques. A més de les "altres forces polítiques", existeix, també, molta gent organitzada que fa política de maneres menys institucionalitzades. Uns i altres, de maneres diferents, són esquerra, i junts NO TENIM POR. El bipartidisme és legitim. El que no és legítim és el recurs a la por. Això és, senzillament un recurs mesquí. No ens xupem el dit. A banda del PSOE, tenim moltes maneres de dir NO a la DRETA. Fins i tot, tenim maneres de fer política en positiu, amb programa i amb solucions.
Convé, també, dir que un potencial aliat del PSOE és del tot dretà i conservador (CIU, la coalició del segregador Duran Lleida).

No és cap secret dir que el Submarí Seaview votarà la coalició ICV-EUiA. Aquest submarí, sense por, vota per Joan Herrera.


L'enigma de les notícies més potents d'aquesta setmana es pot resumir en dos espais geoestratègics anomenats Cuba i Kosovo.

Un veterà dirigent es retira (Fidel Castro) i neix un nou estat (Kosovo), en temps de demolició fronterera (el mercat no admet fronteres, la gent no les necessita i les conjuntures polítiques les reestableixen o les clausuren en funció de les dinàmiques transnacionals).

L'any 1959 va culminar el procés guerriller i popular que acabava amb la dirtadura platanera de Batista, i començava la revolució dins de l'estat que combinaria elements de socialisme participatiu i descentralitzat amb receptes d'importació soviètica (aleshores encara hi havia qui pensava que la vella URSS era un estat comunista -quan era tota una altra cosa, lluny del que hauria volgut el propi Marx-). Malgrat tot, la crisi general, la guerra freda i tots els referents dels anys 60 van convertir la Cuba antimperialista en un referent polèmic però real enmig d'un procés general de lluites anticolonials al tercer món i, especialment, a l'Àfrica.

Dit tot això, no ens extendrem amb la relació coneguda entre els USA i el govern cubà i els altres aspectes més rellevants de l'efecte bloqueig, de les limitacions de drets a l'Illa o de les imperfeccions múltiples del funcionament de l'estat cubà (altrament, més o menys similars als deficits de molts estats veïns també colonitzats però per la banda anglosaxona, francesa o, encestralment, espanyola: Haití, Rep.Dominicana, Jamaica, etc.).

Ara es retira Fidel i es demanen reformes o ruptures. Es retirarà el bloqueig asfixiant dels USA? I, en cas, de que la revolució vulgui endegar una perestroika tropical, serà aquesta mesura digne del respecte i no intromissió dels "altres"?
He escrit "perestroika tropical", no ho he fet com una broma. La perestroika de Gorbatxov no va poder reeixir precisament perquè plantejava l'evolució "des de dins" i participativa del sistema en crisi.

Es tractava d'assajar una combinatòria elemental entre socialisme i democràcia. Lamentablement la única combinatòria que admet el capitalisme és aquella que combina mercat i democràcia. És a dir: Això de Cuba acabarà com el rosari de l'Aurora. El poble cubà necessitarà solidaritat (no retòrica, sinó cooperativa i material) per suportar la nova fase de bloqueig econòmic i per saber destriar el blat de la palla quan tot el món
civilitzat (?) els indiqui el camí. Un camí que mena únicament a la comunió entre democràcia política i mercat económic (capitalista, off course!).

Sobre Kosovo...que voleu que us digui! Una independència auspiciada per els Estats Units, amb el pretext de les aspiracions legítimes d'una societat castigada, com totes les societats balcàniques que han rebut de tots els costats (des de la nit dels temps) i, sobretot, des de fora del seu radi geopolític. No sé que dir.

88 comentaris:

EUIA VISITANTE ha dit...

tems raó i passi el que passi a Cuba ho pagarà la gent del poble, una putada que un sistema no es pugui autoreformar sense les empentes dels capitalistes. Una pena i una putada.

ARDILETTI ha dit...

BRILLANT, BRILLANT, MAGNÍFIC ARTICLE, AMB LES LLUMS I LES OMBRES DE L'EXPERIÈNCIA CUBANA.

VISCA LA PERESTROICA TROPICAL!

Anònim ha dit...

i el maresme tropical i revolucionari!!!

independència ha dit...

no saps que dir de Kosovo? si vols t'ho dic jo mateix: el kosovo és lliure i independent i ens ensenya el camí als catalans. Ja veus que senzill! Kosovo ja és lliure i no depen del seu opresor. Mira Àngel, els independentistes no ens anem per les branques amb analisis com els teus i els de la teva tropa. Proclamem una cosa ben senzilla que enten la gent, la llibertat d'un poble està en la seva sobirania decissoria i ha dit prou! kosovo és lliure i independent i Catalunya ho serà sonó perd el temps amb dubtes i mitjes tintes. Si el teu blog vol noves idees, jo et dóno una idea amb una resposta clara i possible:
Com Kosovo tindrem llibertat si fem així. Cal unir tot el que se sent independentista i fer un front unit
amb Maulets al carrer forts, amb la CUP forta i molt representativa als ajuntaments, amb la gent d'ERC i de CIU que tenen sentiment independentista malgrat els seus liders moderats. Unitat entre les forces que no depenen de fora i que poden fer com a Kosovo que ha dit el que pensava. ja veus Àngel, així de clar. No cal teoritzar tant quan tenim la llibertat possible amb aquest cas exemplar de kosovo lliure.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

amic independentista, agraeixo la teva nova visita. La recepta que proposes és un Front Nacional interclassista. Jo de tú m'estalviaria això, fes com els de Kosovo: aconsegueix la benedicció del president dels Estats Units i tindras la sobirania que vols (degudament controlada per l'Imperi dels Imperis). Em temo que la resta de grups exclosos del teu Front unitari pensen altres fòrmules, en tot cas em resulta rar que un front unit entre els Maulets, ERC i CIU representi una opció sòlida.

Jo de tú m'entrevistaria amb Hillary Clinton, Barak Obama i McCain, doncs un d'aquests tres podrà reconeixer el futur estat de Catasovo o Kosolunya!

Marc ha dit...

aquest nano independentista és fenomenal i llest. A mi no m'agradaria gens ni mica viure al Kosovo "lliure" enmig del foc creuat de Putin i el pentagon, de Sèrbia i de l'OTAN. Quin model, mare meva!!!!!

Elena ha dit...

a mi no m'agraden els liders carismatics com Fidel i en canvi estic d'acord amb la idea de que qui ha de decidir el futur de Cuba és la pròpia Cuba i que els nous dirigents hauran de fer virgueries per obrir el país a totes les idees i per salvar al part més digna de la revolució que és la se va fermesa davant els voltors yankees.

Al senyor independència li recomano que faci turisme balcànic, jo he visitat croàcia, Belgrad, bòsnia, etc... es respira un odi entre uns i altres que no em reconforta massa de pensar-ho a Catalunya o al País Basc. Països fets a base de metralla i misèria, pobres són els pobles enfrontats per governants de casa i de fora dels Balcans!
La frivolitat dels seguidors del Carod em fa riure per no plorar.

independència ha dit...

com amb el tema de l'altre dia, no sortiu de la vostra consigna de no afrontar el tema de les nacions sense estat. ÉS una condició indispensable per la llibertat i així ha decidit Kosovo. No d'una altra manera menys dificil i catalunya en pot prendre nota i exemple encara que digueu dèries contra els que defensen la sobirania.

penyabogarde ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
penyabogarde ha dit...

ai, mareta meva!

el company de les independències necessita una barretina estereofònica i una entrada per el Barça-Celtic de la tornada. la nostra penya farà les gestions oportunes.

paccius ha dit...

Darrera de la independència de Kosovo no només hi ha l'oncle SAM, també hi ha uns anys de guerra, milers de morts, i moltes ferides obertes. Aquest preu no vull pagar-lo per Catalunya.
Això no treu que el model centralista i monocultural de l'estat espanyol sigui un despropòsit per Catalunya i en particular per Barcelona. Posats a dir solucions imaginàries proposo abolir les actuals nacions europees i tenir un estat europeu abans que crear un estat català. Això seria un primer pas cap a un govern del mundial.

Un nou exemple del despropòsit d'Espanya: les tarifes de l'AVE.

L'AVE entre Madrid i Saragossa costa uns 14 cèntims per km, el mateix que l'AVE sevillà a Màlaga o Valladolid. De Lleida a Barcelona el preu km és de 24 cèntims/km un 78% superior i de Tarragona a Barcelona 28 cèntims, un 113%!!.

La Trini ha dit...

Aviam què passarà amb les autonomies de l'Estat Apañó després d'aquest paradigma kosovar...

A, per cert, amic Tati, passi's pel meu blog que potser veurà una imatge que el sorprendrà...jajja, ja em dirà alguna cosa...

Rafael Vallbona ha dit...

Quin sentit te la independència tutelada 'sine die' pels EE UU i la UE? Kosovo no és un estat independent, que ningú no s'enganyi, és un protectorat ninot dels interessos estratègics dels mercats occidentals, en especial de l'alemany, que així veu expandir la seva òrbita de control gairebé a tota l'Europa de l'est (aneu-hi i ho veureu).
Pensem-hi tots plegats, perquè potser el debat avui no és sobre independència o no, sinó sobre llibertats col·lectives i particulars i sobre el dret a evitar ingerències exteriors; el que desde 1959 ha estat buscant Cuba i busca avui de nou, amb llums i ombres, amb encerts conjunturals i fracassos històrics.

paccius ha dit...

Rafael,
quan un 90% de la població de Kosovo està a favor de la independència, em sembla ridícul parlar d'ingerències exteriors. Suposo que pel 90% d'aquests kosovars la ingerència Sèrbia era molt més ofegant que les dependències geoestratègica dels USA o l'econòmica de l'Alemanya.
Que Kosovo no serà realment independent és evident, com no ho és de fet cap estat d'Europa, això és el que porta la globalització, tots els estats són en més o menys mesura dependents. Sense anar més lluny, a Espanya tenim aquestes dues mateixes "dependències" des de fa una colla d'anys.

Doctor Rojo ha dit...

Señor Pacius:
comparar Kosovo con Catalunya y Serbia con España es un suspenso total en geografía, historia, ciencias políticas y, si me apuran, en ciencias "de la mente".
Buen artículo monsieur Tati.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

jo crec que posar Kosovo en el context del problema de les nacionalitats a l'estat espanyol és una mica frívol. Digne d'estudi, però, de manera seriosa, en tot cas.

Llop Astut ha dit...

ja ho dèia el Pi de la Serra: "a Cuba no la para ni Deu"

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Doncs jo estic d'acord al 100% amb el que diu el company RAFAEL "FOGERTY". Encara que el que digui el Rafael, i el que penso jo, pugui semblar a ulls de mass mèdia(Godó, per exemple), una rèmora de marxisme trastocat.

En el fons, en matèria imperialista està tot molt i molt escrit. Les variables estrictament culturals són lamentablement secundàries, el tema Kosovo és com sempre, matèria econòmica, geopolítica i , militar...

paccius ha dit...

Sr Rojo, no sóc jo qui compara Catalunya i Kosovo, i menys encara, Espanya amb Sèrbia. De fet, si es llegeix el meu comentari veurà que dic justament el contrari, que allà surten d'una guerra i que no es pot utilitzar com a referent com suggeria l'independentista (0 en lectura per vostè. Per cert, el dia que vulgui li faig una repassada amb geografia, les ciències de la ment li deixo per vostè).

Qui ho compara també, sense dir-ho, són el PP i el PSOE, que es neguen a seguir la pauta de la resta de paisos occidentals, no per coherència amb el dret internacional, com pretenen, sinó per la lectura en clau espanyola que fan del que passa a Kosovo.

Amic Tati, ni jo tinc Ulls-Godó, no tu Ulls-Mundo, tot i que en aquesta ocasió coincideixis amb l'opinió d'aquest diari "para-normal".

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Paccius: tú no tens ulls/godó, en tot cas tens ulls/avui, i jo no tinc ull/el mundo, en tot cas tinc ulls/prisa-el país...

conyes a banda, em sembla que estem fent tots plegats un exercici estomacal de simplismes, tot i que el company "independència" ha estat l'obridor de la caixa dels trons.

Dit tot això, podem seguir el debat...doncs és sucós i eixerit.

Tornant als "ulls", relativitzem-ho, doncs els nostres ulls són nostres, tot i els filtres dels diaris oculars de cada dia.

doctor rojo ha dit...

respuestas a diestro y siniestro:

sr, Pacius, sigo pensando que está suspendido en las mencionadas asignaturas, pero merece un comentario favorable, matizando lo que dice se aproxima al suficiente y ha pasado del muy deficienten al insuficiente.

Yo tambien suspendo, pero no pienso copiar tu examen y me quedo con las opiniones del señor Vallbona.

En cuanto al reparto de ojos que subyace en la polémica entre Pacius i Jtatiangelo, me sumo desde mi condición de oyente de la SER y lector de EL PAÍS y partidario de IU.

Kosovo va a ser la leche de lío.
No podemos aplaudir como si fuera el partido del Barça.

children of the revolution (green&red) ha dit...

sempre passa la mateixa cosa:balcans,kurdistan,etc...moviments de fronteres per readapatar interesos econòmics i polítics. Una mostra més de que l'esquerra mental ha de retornar a construïr el subjecte de canvi.

La derrota és contudent i en tots els ordres:SOCIALISME O BARBÀRIE! (que no vol dir PSOE o PP, evidenment).

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei: Children of the revolution! magnífic single de T.REX dels setanta, bon motiu per un "alies".

Rafael Vallbona ha dit...

Els debats sobre independentisme em resulten enormement fatigosos pel monolitisme ideològic i l'immobilisme pragmàtic en que solen derivar (ço és: diàleg de sords), però permteu-me que respongui per al·lusions.
Paccius: el que anhela el 90 % (si tu ho dius...) de la població kosovar és un país lliure i prpi on viure; el règim de protectorat que s'els està muntant no és res d'això. Repassa la història dels protectorats en l'era moderna i ja diràs (Marroc, Índia, Xangai, Macau...). Jo no discuteixo el dret legítim dels kosovars a ser el que vulguin (és el seu avenir, no el meu problema, i no te res a veure ni amb Catalunya ni amb Espanya, no caiguem en confusions cainistes). En tot cas el que qüestiono és quin sentit te la sortida que la diplmàcia internacional ha donat al conflicte. I ull viu, que no estic defensat la postura espanyola de no reconèixer el nou estat; no te ni cap ni peus que una resposta majoritària a la UE sigui negada per un dels membres que hauria de ser centrals. Un cop més la diplomàcia espanyola i el sistema de pàrlamentarisme majoritari del que depèn ha quedat ben lluït.
Tati-Pagès, gràcies pel sobrenom 'Fogerty', me l'apunto per si fa fortuna com el teu. D'ulls mediàtics jo no en tinc cap més que els meus propis, que necessiten ulleres des de fa més de quaranta anys, però que cada dia aprenen cap a quins espais mediàtics cal mirar. No siguem tant reduccionistes, sisplau, que sabem prou bé que a la majoria de mitjans de comnunicació cal acostar-s'hi amb una pinça al nas, per la tufa... I si no ja em direu perquè busquem la llibertat d'expressió a través de la xarxa? Perquè no la donen els media clàssics, coi!
I parlant d'ulls mediàtics, des de fa dotze anys jo escric cada setmana a EL MUNDO (els articles són a casavbn.blogspot.com), considero Pete Handke un dels millors escriptors europeus contemporanis, i Kusturika un cineasta i músic digne d'elogi.
Em fa això més pervers, més serbi, menys català o més endimoniat?
Tu ho has dit, Children oh the revolution: fem fora la barbàrie.

aMBIotYWelck ha dit...

CERTAMENT, LA POR ÉS UN PRESSING MOLT MESQUÍ, JO RECOLZO A LLAMAZARES I HERRERA I, COM TÚ DIUS, SENSE POR.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Encertada ponderació la que Ralph Fogerty ha incoat en el debat. La metafora dels ulls i de les ulleres està fent el seu camí. És indubtable que les nostres idees i criteris es contrueixen en el viu contrast amb les realitats, els interprets d'aquesta i els "agencements" que anem fent o que ens facin. La broma dels ulls i dels diaris o emissores la he iniciat jo en resposta a un Paccius afable i polemista. A la fí, uns i altres, hem entrat en la reducció infinita. Tot i això, el debat es perllonga i promet. Penso que el tema Cubà, el tema Kosovo i la cosa bipartidista portaran cua en forma de recurs extrapolat al sí del debat (debat?) electoral d'aquests dies. Mireu, doncs, el Carod vestit de Muskar IV de Sildàvia parlant de la pèrfida Borduria, o el curt circuït patriotic hispà dels sociates i populars.

a vegades la pau, no és més que por ha dit...

fenomenal aquesta incorporació del factor "por" en el tema de les eleccions, n'estic fins els cataplines del PSOE tractant-me de nen petit amb aquest conte de la caputxeta i el llop. El bipartidisme és el pas previ a l'allunyament definitiu amb la política ara que aquesta està en una crisi de mil parell de castanyoles. Vull votar Herrera que em sembla un bon candidat i que em fa oblidar el saura que crec que ja ha fet la seva etapa i cal renovar. o morir. la por m'agrada en el cinema, m'agrada Dracula i m'agrada l'home llop fet per Boris Karloff, però en quan al PP...amb una esquerra plural la por pot ser superada per la varietat.

paccius ha dit...

Apreciat Tati, fa uns 25 anys que, ni jo, ni ningú del meu entorn, compra cap Avui; pertant si en algún moment coincideix la meva opinió amb la del diari és més aviat fruit de la casualitat. La mateixa casualitat que pot portar la teva opinió a coincidir puntualment amb la del Mundo.
Bé, si no discrepessim de tant en tant de què parlariem. Suposo que un blog d'aduladors tampoc és el que busques. Si algún dia et canses de que et porti la contrària m'ho dius i s'acaba.

Rafael, coincideixo amb tu que no s'han de buscar paral·lelismes entre Catalunya/Espanya i Kosovo/Sèrbia, així com en l'admiració per Peter Handke, reconegut filo-serbi. Això no ens fa ni a vostè ni a mi pro-serbis.
No obstant no crec que Kosovo interessi al USA més enllà de tenir-hi un arsenal militar per tocar els nassos als russos, arsenal com el que ja tenen a Espanya, Alemanya o Turquia. Si per tu això és un protectorat, també ho deuen ser els altres països que he esmentat.

Rafael Vallbona ha dit...

Per combatre el bipartidisme absurd (cap dels dos no podrà governar sol) i la 'por' retòrica que han introduït pèrfidament en la campanya (no se n'adonen que aquesta falsa 'por' el que més lesiona és el propi concepte de democràcia burgesa post capitalista?), jo penso anar d'aquí a una estona al cine a veure 'En un món lliure' de Ken Loach; un gran interpel·lador de la realitat contemporània, és a dir, un gran revolucionari modern.
El debat? Sabem de sobres què diran i com, i la posada en escena del apolítica tradicional em fa riure.

paccius ha dit...

L'únic antídot al bipartidisme és la cultura de la coalició, acceptada en moltes tradicions democràtiques però que aquí costa. La dreta fa anys que es dedica a torpedinar-la a Espanya i a Catalunya perquè els hi va en contra, però no és l'únic culpable. Tampoc hi han sabut jugar els socis del tripartit, que no han convençut al seu electorat que quan s'està en minoria dins un govern, s'influeix però no es mana.
En qualsevol cas no té sentit queixar-se del bipartidisme si després no se sap o no es vol estar en una coalició i donar-li estabilitat.
No ens ha d'estranyar si la gent vota lo segur.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Bé per els companys Paccius i Fogerty, d'acord amb el tema de la cultura de coalició (jo afegiria, cultura de la cultura de la cultura elemental de la composició real del que es mou dins i fora del matrix). Bé per Fogerty, menciona Kent Loach, referent que molesta al circ del cinema de passarel·la i modelet. Jo no vaig seguir el debat (debat?) i vaig entaforar-me els auriculars per preparar un homenatge a la banda pop EELS!!!!
El debat el va guanyar EELS! la campanya continúa, pesada i resistencial, amb l'Herrera fent forat dins del tsunami bipartidista .

Anònim ha dit...

El tema de kosovo esta teñido de luces y sombras, no sólo el cálculo militar geoestratégico ha implicado a las grandes potencias en el proceso, también hay otras razones de índole económica y política. Únicamente hay que comparar revuelo mediático actual con el que se produjo con la independencia, relativamente reciente, de otra provincia serbia, montenegro. Queda claro que ningún posicionamiento parte de un postura ideológica sobre el derecho de autodeterminación y sus vías legales, todos han ladrado en función de sus intereses. Y, por desgracia, este es el veneno mediático que está envenenando todos los ámbitos sociales. Es el relativismo ideológico posmoderno que permite al capitalismo disfrazarse de socialdemocracia y actuar como ultraliberalismo en función de la coyuntura.

paccius ha dit...

Anònim,
la diferència entre Montenegro i Kosovo és notable, però en clau de la ex-iugoslàvia.
Montenegro és una una ex-república iugoslava, com Croacia o Eslovènia, Kosovo no. És o era un territori de Sèrbia. La població de Montenegro és molt majoritàriament sèrbia, la de Kosovo no. Montenegro va fer costat a Sèrbia en tot el conflicte iugoslau, i no va patir cap conflicte dins del seu territori. Kosovo és el segon pol del conflicte després de Bosnia. Des de fora poden semblar casos similars, però no tenen res a veure.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

estic d'acord amb l'anónim, és exactament el que pretenc dir amb el meu article sobre el tema Kosovo.

INFORMACIÓ TÈCNICA:
els anònims que vulguin signar els comentaris amb àlies o similars, ho podeu fer des del vostre espai de redacció de comentaris on posa "nom/url"...

MR. NOBODY ha dit...

JO VAIG VEURE EL DEBAT ENTRE ELS DOS AMOS DE LES ELECCIONS I LA CONCLUSIÓ ÉS QUE VOTARÉ A JOAN HERRERA PER NO SUPORTAR EL CERCLE VICIÓS DEL BIPARTIDISME PESADET

opiniones de un payaso ha dit...

http://es.altermedia.info/general/bcheney-construyo-una-gran-base-militar-en-kosovob_205.html

Aquest article de fa 5 anys pot obrir una mica els ulls als romàntics que creuen que l'independència del Kosovo es un pas endevant en la llibertat de la seva gent. M'agradaria saber si el preu d'albergar la major base militar americana en territori extranger desde la guerra del vietnam, els hi sembla un bon preu als partidaris del nacionalisme apriorístic.

Jordi ha dit...

àngel, felicitats per la part inicial del post. Destcar-ne la bon argumentació i l'entendibilitat. Felicitats de nou.

Dir-te però, que aquest que acusen a la Dreta, i diuen que VIENE EL LOBO, i que es preseten com un partit dels treballadors/res NO SON CAPAÇOS de posar en el seu programa ni una sola vegada, NI UNA SOLA, la paraula economia social, cooperatives, democràcia en la producció, cogestió, reconexiement agents socials de l'economia soical... Per tant, pel que fa al model productiu, negen primer, i després veiem que continuen amb un model econòmic basat en grans beneficis fiscals i bursàtils ( per uns pocs) on el poder adquisitiu baixa en 10 any un 4%, en un mercat de treball on hi ha un percentatge important de població que malgrat treballar està per sota del llindar de la pobresa, d'un mercat de treball que té un 30% de precarietat, on les dones encara cobren el 29% menys que els homes....

Almenys en aquest àmbit va quedar clar, política continuísta, amb tuff neoliberals... Keynes ha mort!

Salut i bona feina.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

home "opiniones"! benvingut i bentrobat de nou al blog del submarí, un blog que espera sovint la teva aparició crítica i qualitativa. Seguim el debat.

Jordi Merino, tú sempre amb les teves lloables fixacions del tot necessàries: l'economia de la gent, l'economia dels treballadors, l'economia dels que pateixen l'economia dels altres. Com sempre, actualitzant la lletra del nostre himne que no és altre que LA INTERNACIONAL. Salut i bona campanya!

LLAMAZARISTA DE CEJAS PEQUEÑAS ha dit...

yo presencie el debate entre el de la cejas y el de la barba.

el ganador fue el ausente: LLAMAZARES.

votaré ICV-EUIA para que llamazares tenga un grupo parlamentario junto a Joan Herrera, que ponga voz a la izquierda social y ecologista del estado español y de sus nacionalidades y regiones.

Lo digo con el corazón y con la cabeza:

los que levantan cejas que las levanten.

los del brazo en alto del viejo ayer que se miren en el espejo.

la izquierda unida y la coalición rojiverde alza, pues, el puño.

mejor el puño levantado que la ceja de la Sociedad General de Autores de España.

Y, hablando de artistas, que viva la familia Bardem, rojetes de IU... y que den una ayudita a la campaña como doña Almudena Grandes.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

molt bona la idea de contrastar les celles amb el puny!
d'acord company.

adherit coali ha dit...

COSES DE CAMPANYA. A PREMIÀ TENIM FEIXISTES COM A TOT ARREU.

una mica macabra ha estat la visita dels feixistes locals a la nostra seu per estripar cartells de la porta i dels carrers del casc antic. Només han sabotejat la campanya de la COALI, curiós... la coalifòbia funciona de manera automàtica: en un any hem tingut pintades, anòmins escrits, emails, intervencions al blog, empastifada de cola a la façana del local, intents d'agresió en un ple municipal, desaparició de pancartes a la plaça nova, pintades contra el conseller Saura, cartes a EL PUNT amb tonalitat insolent, atacs personals, adhesius damunt els cartells informatius de la coali...

bé, això és feixisme, no cal disfressar-ho d'altres etiquetes.

Anònim ha dit...

Això pot ser macarrisme, mala educació, incapacitat pel diàleg, etc, però feixisme... no li fem cap favor a la memòria històrica i a la coherència ideològica fent servir el feixisme per a qualsevol actitud o postura política que ens desagradi.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

no et pensis... estem acostumats a pensar-nos que el feixisme porta unificorme o ideologia falangista, feixista mussoliniana o nazi...i en canvi és notori que el feixisme social és previ al que estèticament en diem "feixisme". Convé tenir memòria històrica i dir quin feixisme hem patit i, també, convé explicar que existeix una actitud feixista latent en sectors que actúen a la "manera dels feixistes". Al País Basc, en un cas més extrem i sortosament minoritari a Catalunya, quan es marca amb una diana la casa d'un regidor del PSOE, del PP, del PNV o d'IU-EB... és el mateix que feien els nazis amb els jueus. Amb tota la prudència i podenració que calgui, estaria bé vigilar aquestes coses.

Opiniones de un payaso ha dit...

No em sembla que siguin comparables les agressions patides per la coali a premià amb les patides pels partits no nacionalistes a euskadi. A banda d'això jo començo a estar una mica cansat de sentir a la dreta liberal titllar de feixista qualsevol comportament violent encara que vingui per part de gent d'esquerres. Podem debatir-ho però violència no es intrisecament igual a feixisme, s'estigui o no d'acord amb l'utilització de la violència en l'acció política. No oblidem que, històricament, l'esquerra ha fet ús de diferents nivells de violència en les seves estratègies d'actuació.
Les "gamberrades" que ha patit la coalició son mes aviat fruit de la imbecilitat o la covardia però jo no diria, a priori, que son obra de feixistes.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

d'acord, no utilitzaré el terme "feixista" i ja està. Tot i això, m'agradaria que aquest terme fos considerat amb molta atenció. Foucault (gens dretà i gens liberal) va escriure un monument sobre el tema dins de la seva obra magna EL ANTIEDIPO...Deleuze & Guattari parlen de la transversalitat del terme més enllà de la cotilla dreta/esquerra (i remeten a Foucault sobre el terme feixisme). Són pensadors enormement critics amb el capitalisme i les esquizofrènies que aquest genera.

No ho dic jo...


Tot i això, penso que és millor no generalitzar i accepto el teu consell.

La Coali és victima d'una constant cascada d'agresions, ja en parlarem.

Però, jo també tinc un problema: porto molts mesos aguantant un linxament personal per part dels que no hauria d'anomenar "feixistes", em pregunto: si poso una denúncia als mossos, soc un venut al sistema? soc un ciutadà que necessita protecció? o, senzillament, em deixo difamar i agredir per una gent com si fos un cristià que posa "la otra mejilla" ?

Ja veus, què faig?

Dit això, procuraré ser politicament correcte i no tornaré a dir feixistes als que fan coses feixistes...serà més precís, tens raó, què hi farem...

GIBO / euia ha dit...

Quiero meter baza en el debate sobre las agresiones que recibe ICV-EUIA.

Estoy de acuerdo en que no hay que emplear de manera simplista la expresión "fascista" en el caso que nos ocupa. Parece que el mismo TatiÀngel lo reconsidera a la luz de las observaciones de "las opiniones de un payaso.com".

Dicho esto me parece de perogrullo que además de los fascistas de siempre o de los neofascistas de hoy, tenemos actitudes nada constructicas y muy bestias que proceden de grupos enormemente convencidos de poseer la exclusiva de lo social y de lo político en nombre de otra izquierda. Me preocupa sumamente este extremo relativo a lo que se cuece en el seno de los grupos que menciono que, de acuerdo con "payaso" no son fascistas y más bien son otras cosas.
Hablemos pues de "las otras cosas",y aquí es donde quiero mostrar mi comprensión y mi solidaridad con los que reciben sabotajes y agresiones. Las cosas que practican los que atacan son dignas de mención. Tanto a ICV-EUIA o a otros colectivos como Ciutadans o la gente de Rosa Díaz (estos dos me caen mal pero merecen existir como cualquiera), se está liando una caza fuera de los cauces mínimos de convicencia, con boicot a actos, con ataques y muchas otras barbaridades.

Estos métodos desacreditan la causa de muchos grupos que plantan cara al sistema de manera más organitzada, contructiva y unitaria.

Algo pasa.

opiniones de un payaso ha dit...

Eps! Jo estava generalitzant, per a mi, una cosa son les agressions per part d'ultranacionalistes de qualsevol mena (jo els considero feixistes) i una altre el comportament de grups antisistema mes o menys violents als quals es titlla de feixistes amb molta lleugeresa per part de certs polítics de l'esquerra parlamentaria. No crec que sigui una qüestió de correcció política si no de precissio del llenguatge.
En el teu cas personal i desconeixent el caire i l'autoria de les agressions que has patit no discutiré els adjectius que facis servir per parlar del tema.
Jo penso que si et sents agredit t'has de defensar amb proporcionalitat però mai posar "la otra mejilla" i si el tema es prou greu per recòrrer als mossos pues endevant.

PANCARTISTA ICV ha dit...

una pregunta: si un partit d'esquerres rep una agressió al local i ho denúncia als mossos, cal suposar que això no serà considerat com una col·laboració amb el sistema. En cas que sigui així, com que queda molt malament denunciar als simpatics agressors, es pot deixar la porta oberta i que practiquin un akelarre i amb el bon rotllo que ens caracteritza, podem ballar una polka i practicar un ritual d'amor col·lectiu.
Un dilema interessant.

POSDATA:
FORÇA COALI!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Al "opiniones": bé, exactament la cosa va per on tú dius, jo quan parlo de feixistes no parlo de grups alternatius, ni de grups d'okupes, ni de grups llibertaris, ni l'esquerra anticapitalista...em refereixo a grups com els que tú anomenes com a "d'ultranacionalistes de qualsevol mena (jo els considero feixistes)". Són aquests, precisament, als cuals em refereixo i que són els que practiquen aquest curiós esport contra la coali i contra la meva persona (però les coses personals les prefereixo administrar a la meva manera i no penso seguir-los el joc). M'hauré d'acostumar.

al PANCARTISTA: Suposo que ets un dels que ahir van penjar pancartes de la Coali, només recordar que el treball de pancartista de la coali és un altre esport de risc, a vegades inutil (com va passar amb la pancarta de la plaça nova, desapareguda una hora després de la seva col·locació el passat divendres).

Ens veiem a l'acte de dijous i de diumenge... llamazares&herrera força!

EL CONDE ROJO ha dit...

hay gente nacionalista fanática que juega a kosovares y serbios como si estuviera en una Disneylandia guerrera y lo más fácil es marcar la musculatura ante la Coali o ante cualquiera de sus miembros por el buen rollo que emiten. Ante el enemigo real se jiñan y rehusan el cuerpo a cuerpo para no recibir un coscorrón de la pasma o un cachete de papá y mamá. Estos son los nenes nacionaleros que juegan a malos y buenos en un espejismo de Premià kosovarizado en plan naïf.

kosovo independència +cat lliure ha dit...

jo no seria tant poc respectuós com feu vosaltres amb la causa de la lluita del poble de Kosovo ara que és lliure i que necessitarà l'ajut dels altres pobles oprimits per lluitar contra Serbia. Després us queixeu si us fan protestes a la vostra seu. Kosovo lliure ,Catalunya també.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

nano independentista:

a)sembla que has posat els peus a la galleda amb les teves comprensives paraules sobre els que protagonitzen nits d'eufòria antielectoral i de performance trencacoalicions...

b)la teva intervenció és una confirmació de l'encertada puntualització de OPINIONES DE UN PAYASO sobre el feixisme d'uns (el teu cas podria ser aquest) i el feixisme d'uns altres. És evident que no formes part ni de l'esquerra alternativa, ni de l'oposició social al sistema. Et gronxes en el columpi del deliri patriòtic i jugues amb foc. El foc balcànic no ajudarà cap causa perduda, reforça el joc d'escacs imperialista de sempre (rusos putinistes i pentagon mouen fitxes en aquest joc d'escacs macabre).

LouRoig ha dit...

No tinc gaire temps per escriure, però m'esforçaré perquè m'agradaria introduir un altre fet o conseqüencia del pensament absolutista i poc donat a l'autocrítica, i ho faré posant un exemple molt proper que en principi pot semblar absurd o fora de context, però que te conseqüencies brutals i no menys absurdes.
L'exemple es el fanatisme esportiu. La nostra tendència com a animals semi-racionals es la de creure'ns sempre del costat del bons, dels que sempre tenim raó i dels que sempre ens mereixem la complaença i admiració de la resta de la raça humana. Anys enrera qualsevol injustícia o resultat semblava justificar el malestar dels bons, es a dir dels nostres. Poc a poc el fanatisme futboler anà guanyant terreny en les animes del pobres oprimits barcelonistes fins a admetre com a normal que els nostres fills formessin part de l'esperit radical....fins i tot feia gràcia i , Oh pobrets!! els nostres pobres nois no fan mal a ningú, aquests cadellets no mosseguen.... fins que un bon dia t'he n'adones que alguns, fills de nobles i "tolerants" aficionats varen apallissar i fins i tot matar o assassinar o accidentalment treure-li la vida o com vulguem dir-li a un contrincant esportiu.... Cert es que, anys enrera, el sentiment Barcelonista no matava ningú, era i (encara ho es) víctima més que botxí, encara no vull canviar l'ordre real de la historia. Però ¡Oh curiosa casualitat!! els nostres cadellets comencen a mossegar i a fer mal i a destrossar ALEATORIAMENT precisament quan la transició i més endavant. Tot i això el pitjor de tot es que hi ha qui encara ho justifica....
Potser excessiu i no extrapolable, però alguns jovenets juguen a la revolta sense saber ni contra qui es revolten..... potser un problema hormonal, del cert no ho sabem però sí que no estaria de més sentir per part d'algú d'ells alguna bonica frase reconeixent que trencant cartellets pel carrer, centrant les seves ires contra qui lluita per l'alliberament de les idees i de les classes més desfavorides potser no es el millor camí.... No fora el cas que algun dia se'n adonessin que han estat perdent el temps, la salut i el que es pitjor: fent mal a qui sempre ha lluitat precisament en favor de la llibertat dels pobles (de TOTS els pobles i nacions) i entre ells, el seu propi poble i la seva pròpia nació.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Després de la "noche de los cuchillos largos" em vaig posar al llit, vaig llegir Casa Desolada del senyor Charles Dickens i em vaig deixar portar per la boira londinenca del segle XIX. Oh, sorpresa! aquest matí la boira havia sortit de la novel·la i omplia els carrers i els camps del Maresme. Sorpresa victoriana! En el cotxe bona música: THE POSIES! Camí de Mataró, el millor guitar-pop dels vuitanta anava fent via enmig de la boira... això és un plaer, la mutació del relat de ficció en realitat, el canvi de segle, l'alteració de l'espai...
Fabulós. Hi ha vida més enllà de les eleccions, més enllà de la mesquina samfaina de vísceres.

MISTER NOBODY ha dit...

tú vas escoltar els Posies? quan temps sense sentir-ne parlar. Jo ahir escoltava XTC de la mateixa època i veig que tenim bons gustos en matèria musical.je je je. salut i música.

Mataró ha dit...

visca l'amor sense pàtries ni màtries.

Sílvia V ha dit...

el debat entre ZP i Rajoy em va convencer de que cal tenir un referent d'esquerres al congrés de diputats i que el poc que ha hagut entre ICV i IU de 5 diputats a fet molta feina vàlida. Renovem-lo i que creixi aquesta coalició el dia 9. una abraçada des del Maresme Nord tocant la Tordera.

paccius ha dit...

No es pot negar, Rajoy està fent una gran campanya per al PSOE. Si això continua així tindrem majoria absoluta socialista. Haig de confessar que jo també em sento víctima de la bipolarització:

Cada vegada que m'ensopego amb una pancarta de PP, (un centenar al dia pel cap baix) se m'enterboleixen les idees i el cap i el cor em diuen, vota Zapatero. I no és conya!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Paccius: tens la por al cos, et recomano llegir el meu text inicial i fer escampar la boira bipartidista (el PSOE guanya segur).Doncs, cada vegada que ensopego amb les pancartes del rajoy, passo molt perquè no guanyarà i, al mateix temps, quan veig les del Zp, penso clarament en que cal guanyar diputats i diputades per ICV i per IU.
El PSOE és guanyador de carrer. El que cal és que no passi com en els temps de Felipe amb les majories superlatives. penso jo, vaja.

Cristina ha dit...

als amics Paccius i Tati, els dic que el tema de la por tal com escriu extensament el company Tati, és molt recurrent. Jo no donaria voltes.

Els electors d'esquerres poden fer moltes coses: el cos a cos amb el PP via Zapatero, reforçar l'esquerra plural que representen ICV-EUIA, reclamar a ERC que sigui més social i no estigui tot el dia amb el disc ralladito nacional o fer-ho en blanc.

Cada cosa té la seva utilitat i la utilitat que jo penso practicar és la de votar als roigverds del Llamazares i del Joan Herrera per un motiu afegit, em fa "por" que l'esquerra d'aquest país tingui una veu solitària que es diu PSOE i que pertany a l'espai light i "maleable" de les idees de Tony Blair i que vol substituït l'estat social per l'estat eficaç en detriment de la cosa pública i equitativa.

La papiroflèxia electoral és una mica de thriller quan veig els posters del PSOE que anuncien el retorn dels peperos i resulta bastant claret que el PP està en procès suicida i que Rajoy és un home palla abans dels canvis de direcció que tindrà aquest partit tan peculiarment neofranquistoide que coneixem com a PP.

Tots els vots tenen utilitat depen del perquè i el per a què. Sense ICV-EUIA es notaria una falta de referent i el PSOE no tindria qui el vigilés, mira si és útil el vot llamazares-herrera.

Un abrasssssssooooo rojo.

pdt: solidaritat amb Cuba i el seu dret a tenir via pròpia en les reformes.

euia visitante ha dit...

EL VOT A ICV/EUIA és un vot sense por, ben dit camarades!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

mister nobody: bona idea d'escoltar XTC, la banda fabulosa de pop alquímic del tot denostada i emormement rica en matisos, la meva cançó de XTC:
THE MAJOR OF SINGLETON!!!!!

Anònim ha dit...

seguro que los XTC no levantan las cejas

Paccius ha dit...

El sentiment que he exposat no té res a veure amb la por. El Rajoy i els seus no em fan por, em fan ràbia, que és molt diferent. L'impuls de votar el PSOE no em ve de la por que la dreta pugui guanyar, com el Tati crec que no hi tenen res a fer, sinó de les ganes que el PP perdi per golejada, que finalment es renovin una mica i tinguem una dreta normal.
Em temo que el PSC fagocitarà els seus socis de govern, ICV i ERC, i també CiU. No veig que cap dels partits afectats tinguin cap antídot per aquesta situació.

Tot això és una percepció personal que no té cap valor des d'un punt de vista de sondeig. Les enquestes diuen que ICV traurà uns resultats si més no dignes, i que el PSOE guanyarà justet.

Aquests dies de saturació política res millor que re escoltar la veu fosca i la guitarra magistral del Toti Soler. És com un bàlsam que em permet fugir de l'excés de missatges, de la superficialitat dels eslògans. Vita Nuova i vida secreta se'm presenten amb infinitat de nous matisos cada vegada que els torno sentir.

PIOLS ha dit...

pues yo nanai de votar al psoe y a meter fuerza a IU ICV

vot decidit a Herrera ha dit...

Senyor Pacius,

vostè no era aquell que defensava el conseller Ernest Maragall amb la seva reforma? doncs és normal que sí és així voti al PSOE i no cal buscar subterfugis, que no passa res home, que votar PSOE és normal encara que per uns altres ens sembli poc atractiu.

Si la cosa és més i més senzilla. Jo, per exemple, el que faré serà votar als d'Iniciativa encara que no em faci gràcia el que fan a la generalitat, doncs m'agrada el xicot aquest Herrera i el seu programa. De la mateixa manera que jo faig aquest vot, és normal que vostè faci el que diu i voti al PSOE i no és necessari dónar voltes a que "el pp, o el psoe, o la por, o no sé què", que no passa res, que no es pecat votar sociata, només que altres fem opcions diferents i votem Iniciativa i ens agrada també IU i ja està.

En quan a la "golejada" al PP que vostè demana, la millor golejada és una bona representació de Iniciativa i d'IU que sumades poden condicionar les politiques del PSOE...

Per cert senyor Paccius, voti Zapatero, de passada votarà BONO, i ens ho passarem com a BONANZA.

COALICIÓ D'ESQUERRES ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
àngel / jtatiangel ha dit...

Tots els vots tenen la seva explicació, inclús la que proposa el nostre amic Paccius.
En tot cas, el motiu de l'article en relació a la pluralitat de les esquerres i, en el meu cas, del vot a ICV-EUiA, està en aquesta frase extreta del text que encapçala el debat i els comentaris:
.........diu així:
"Fer front a la dreta no és una tasca acotada al món del PSOE. La resposta a les polítiques de la dreta (polítiques concretes i formacions polítiques variades) s'hauria de practicar des de molts angles: Des de la diversitat social, política i cultural d'aquells que volen polítiques destinades al foment de l'espai públic, de l'acció social pública, dels drets de ciutadania i de les múltiples formes de resposta al quadre social que vivim.
A més del PSOE, existeixen altres forces polítiques. A més de les altres forces polítiques, existeix, també, molta gent organitzada que fa política de maneres menys institucionalitzades. Uns i altres, de maneres diferents, són esquerra..."
En quan a la suposada fagotització de ICV-ERC-CIU per part del PSOE, crec que no es pot parlar de fagotizació conjunta de forces del tot diferents. De moment, CIU és alternativa de dretes al tripartit, ICV i ERC són part del govern, tenen una bona representació i van per la segona legislatura sense fagot i amb les bateries carregades.

Salut i bona elecció (sempre a l'esquerra)

municiones musicales ha dit...

mi banda sonora de esta campaña es de la Incredible String Band de la que me he afianzado un cd por 6 euros que me traslada a lo más rarillo del folk inglés. Por supuesto, el dia nueve Herrera + Llamazares. Goin Home.

municiones musicales ha dit...

recuperar a los Happy Mondays, una etílica elección de mucho cuidado, buena idea has tenido, jefe.

Paccius ha dit...

Sr. "vot decidit..." gràcies pel consell. De tota manera el meu vot en aquestes eleccions no està en funció d'estar més o menys d'acord amb el conseller Maragall. No crec que s'hagin d'interpretar els resultats de les generals en clau catalana.

Tati, no em referia a la fagocitació dels partits sinó dels vots.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la solució estarà en el happy monday del dia 10...la sorpresa és diu Joan Herrera, un vot molt i molt útil per no haver d'aguantar la tabarra d'un zapatero inflat de liberalisme. La dreta del PP ja ha perdut.

vot decidit a Herrera ha dit...

sr. Paccius, el PSC i el PSOE són el mateix partit i ja està, no cal fer excuses, si vistè vol votar-los no cal dónar tantes justificacions. A mi em sembla més del mateix i l'experiència de les majories de l'Aznar i del Felipe González, ACONSELLA PLURALISME i unes minories decisives com ICV-IU:::

No cal fer les coses en funció del PP sinó de l'esquerra plural, que és molta i variadeta.

VIEJO ROCKERO NUNCA MUERE ha dit...

MI BANDA SONORA DE LAS ELECCIONES ES JOHN MAYALL, PUES UNO YA TIENE UNA EDAD Y LO VIEJO MOLA. COMO MOLA VOTAR JOAN HERRERA, POR SUPUESTO. ALLÍ ESTAREMOS, ANTE LA URNA, A PAPELETA DESCUBIERTA, QUE LA VEA TODO KISKI...PAPELETA DE ICV-EUIA.

journalist the list ha dit...

La meva proposta musical de campanya herrerista és: The Stone Roses, The Black Grape, Morrisey.
tots barrexxxats.

marc ha dit...

my list is:
procol harum, john mcLean i the doors

paccius ha dit...

Sr Vot decidit,
En cap moment he dit a qui pensava votar, entre d'altres raons perquè encara no ho he decidit. Simplement intentava explicar com actua la bipolarització, i que parlar de por com a causa única i principal de la bipolarització em sembla un error. Apuntava a com a mínim dues causes més:
- Les ganes que el PP sigui humiliat i es renovi
- La incapacitat dels partits a fer coalicions estables.

ICV té molt vot fidel i militant, que veig que és majoritari en els que participen en aquest bloc. El meu vot en canvi és infidel per naturalesa, gairebé promiscu; a cada elecció intento deixar-me convèncer per la gent de les diferents tendències (alguns tenen molt poques opcions). Si exposo els meus dubtes és per conèixer els vostres millors arguments, no per fer emprenyar ningú.

PD- Marc, ets tan carrossa com jo. Procol Harum! Escolta l'ultim "well's on fire". Quien tuvo retuvo. També l'últim de Truce (Trower/Bruce)

marc ha dit...

pacsius, soc carrossa amb Procol Harum i ara al fil musical del despatx de l'empresa sona WILD HORSES dels Stones que m'excita i em posa melangiós i penjat. saludo els teus dubtes electius i jo voto l'herrera que no mata però mola. per cert, una preguntilla: que vol dir això de pacsius? és un alies, oi?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Marc i Paccius, cap carrosseria, ni parlar-ne, sou el futur del rock!!!! Que algú estampi en aquest blog el nom dels Procol Harum, és un luxe, jo diria que és un signe de notable distinció.
Salut.

Joan Macías, Badalona Centre ha dit...

m'agrada la idea de posar sintonia de pop de primera divisió a aquest debat que esteu fotent i que toca de tot i amb nivell. Estic bastant d'acord amb el cap del blog, m'agrada el que diu Opiniones de los Payasos y el Lou Roig m'ha arribat al cor com a pare que soc de nanos que comencen a plantejar-se preguntes sobre la política.
No sé si pixo fora de test però m'agrada Deep Purple.
Sort electoral a Iniciatiava i el Joan Herrera que és el candidat revelació d'aquestes tristes eleccions.

a cinc! ha dit...

l'herrera farà forat aquesta nit a TV3 al debat a cinc, avui molestarà molt al PP i a PSOE que l'esquerra plural tingui una veu jove i amb ideologia i amb programa i crec que el company de Badalona té un bon presentiment amb els resultats.

Mindungui Red ha dit...

Herrera és la gran sorpresa, pujarà molt i es nota. Al meu lloc de treball: tots el voten. I abans no ho feien.

EUIsta bloggy ha dit...

el debat de TV3 va fer evident que hi ha vida mén enllà del bipartidisme i més lluny de la por PEPERA i més lluny del libEralisme del PSOE. jO no descarto el que diu el Mindungui anterior i diria que ICV EUIA picarà percentatges del globus de vots sobrevinguts a ERC i PSC ara fa 4 anys...amb un 0.5 de pujada entraRà el tercer diputat i Herrera serà la revelació de la nit.
MOLT bé el tractament de la immigració per Herrera en cotrast amb el racisme de la Nadal i el silenci calculat de la Chacón.
I tant que és útil ICV EUIA!

ov ha dit...

molt be el joan

penyabogarde ha dit...

la nostra penya s'ha fet religiosa, mireu-la!

Conde Rojo ha dit...

ese Paccius, a ver si el debate de Herrera le ha molado y no se deja llevar por la encantada de conocerse Chacón. Se lo digo con sonrisa de pillo. Un abrazote compadre.

Anònim ha dit...

Tens raó conde. En el poc tros que vaig veure del debat la Chacón em va fer una sensació molt pobre. L'Herrera va estar bé. Diumenge en un dinar familiar la majoria es decantava per ICV. No té cap valor estadístic, ho sé, però indica que ICV té un vot molt fidel.

Paccius ha dit...

L'últim anònim era jo.

PACCIUS