...l'intempestiu, escenes, paratges incerts,
demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món:
The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
En Darío es mereix una gramàtica apurada amb una accentuació com cal; rectifico, doncs: algú em xiula a l'oíde: oye si ésto es cojonudo! ... penso que és en Darío!
Premià de Mar, un vespre fred de febrer, el carrer desert, s'omple d'espai, pel fons apareix Dario, i el gos, i el seu caminar, i el seu somriure i la salutació i enceta la conversa d'un fet quotidià que en fa un imprevissible i original discurs, i està segur i convenç, li retorno el somiure, li arranco un adéu, s'allunya, ens allunyem.Adéu.
A mi em ve la imatge d'aquell dia que me'l vaig trobar un vespre mentre anava a casa meva i vam tenir una d'aquestes converses, de carrer. Li va agradar la idea que em preparés per sopar un entrepà de truita i, mentre s'allunyava amb el seu gos cridaner, m'anava dient amb el seu somriure: "quina bona idea, un entrepà de truita per sopar..."
"hombre, Darío, ¿qué tal?" "pues ya ves Angel, feliz, paseando".
Una de tantes.
El programa de ràdio que fem els dimarts emetrà pròximament un programa que tenim a l'arxiu, és una hora d'entrevista musical al Darío, ja us avisarem, en farem propaganda.
16 comentaris:
no pot ser ! una desgràcia !
increïble company ara ho he escoltat per la ràdio
Dissabte a les 12hs al rectorat de la UAB acte de comiat al Dario.
un tipo entrañable... que le quiten lo bailao.
Sólo un genio como Darío era capaz de darle ese toque a la foto.
Si algú vol conèixer com era en Darío com a profe, pot clicar aquest enllaç:
http://www.patatabrava.com/mitiques/index.php?por=0&professor=94&facultat=3&universitat=1
són frases que havia dit a classe i que penjaven els alumnes; podreu riure una mica.
Laura
una mala notícia per començar el 2008
algú em xiula a l'oide: oye sí ésto es cojonudo! ... penso que és en Dario!
En Darío es mereix una gramàtica apurada amb una accentuació com cal; rectifico, doncs:
algú em xiula a l'oíde: oye si ésto es cojonudo! ... penso que és en Darío!
CARTELL AMB RECORDS
Porto el seu somriure dintre el cervell. Com un martell, colpeja sense treva, les misèries que transiten per les meves neurones.
Xavier G.
Premià de Mar, un vespre fred de febrer, el carrer desert, s'omple d'espai, pel fons apareix Dario, i el gos, i el seu caminar, i el seu somriure i la salutació i enceta la conversa d'un fet quotidià que en fa un imprevissible i original discurs, i està segur i convenç, li retorno el somiure, li arranco un adéu, s'allunya, ens allunyem.Adéu.
A mi em ve la imatge d'aquell dia que me'l vaig trobar un vespre mentre anava a casa meva i vam tenir una d'aquestes converses, de carrer. Li va agradar la idea que em preparés per sopar un entrepà de truita i, mentre s'allunyava amb el seu gos cridaner, m'anava dient amb el seu somriure: "quina bona idea, un entrepà de truita per sopar..."
Ester
"hombre, Darío, ¿qué tal?"
"pues ya ves Angel, feliz, paseando".
Una de tantes.
El programa de ràdio que fem els dimarts emetrà pròximament un programa que tenim a l'arxiu, és una hora d'entrevista musical al Darío, ja us avisarem, en farem propaganda.
era únic quan anava pel carrer sant antoni amb el gos aquell cridaner i et deixava anar un aforisme i santes pàscues.
Vicenç, l'has clavat... Saravá Dario!
Publica un comentari a l'entrada