08 de gener 2008

recordant el Darío



Recordant el Dario.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

no pot ser ! una desgràcia !

Anònim ha dit...

increïble company ara ho he escoltat per la ràdio

Anònim ha dit...

Dissabte a les 12hs al rectorat de la UAB acte de comiat al Dario.

Anònim ha dit...

un tipo entrañable... que le quiten lo bailao.

pasmao ha dit...

Sólo un genio como Darío era capaz de darle ese toque a la foto.

Anònim ha dit...

Si algú vol conèixer com era en Darío com a profe, pot clicar aquest enllaç:

http://www.patatabrava.com/mitiques/index.php?por=0&professor=94&facultat=3&universitat=1

són frases que havia dit a classe i que penjaven els alumnes; podreu riure una mica.
Laura

Anònim ha dit...

una mala notícia per començar el 2008

Anònim ha dit...

algú em xiula a l'oide: oye sí ésto es cojonudo! ... penso que és en Dario!

Endora ha dit...

En Darío es mereix una gramàtica apurada amb una accentuació com cal; rectifico, doncs:
algú em xiula a l'oíde: oye si ésto es cojonudo! ... penso que és en Darío!

Anònim ha dit...

CARTELL AMB RECORDS

Anònim ha dit...

Porto el seu somriure dintre el cervell. Com un martell, colpeja sense treva, les misèries que transiten per les meves neurones.

Xavier G.

Anònim ha dit...

Premià de Mar, un vespre fred de febrer, el carrer desert, s'omple d'espai, pel fons apareix Dario, i el gos, i el seu caminar, i el seu somriure i la salutació i enceta la conversa d'un fet quotidià que en fa un imprevissible i original discurs, i està segur i convenç, li retorno el somiure, li arranco un adéu, s'allunya, ens allunyem.Adéu.

Guía del Alma ha dit...

A mi em ve la imatge d'aquell dia que me'l vaig trobar un vespre mentre anava a casa meva i vam tenir una d'aquestes converses, de carrer. Li va agradar la idea que em preparés per sopar un entrepà de truita i, mentre s'allunyava amb el seu gos cridaner, m'anava dient amb el seu somriure: "quina bona idea, un entrepà de truita per sopar..."

Ester

Anònim ha dit...

"hombre, Darío, ¿qué tal?"
"pues ya ves Angel, feliz, paseando".

Una de tantes.

El programa de ràdio que fem els dimarts emetrà pròximament un programa que tenim a l'arxiu, és una hora d'entrevista musical al Darío, ja us avisarem, en farem propaganda.

Anònim ha dit...

era únic quan anava pel carrer sant antoni amb el gos aquell cridaner i et deixava anar un aforisme i santes pàscues.

Anònim ha dit...

Vicenç, l'has clavat... Saravá Dario!