Darrera hora (no és novetat). El clero carrega les tintes. Campanya oberta de la jerarquia catòlica per impedir els efectes de qualsevol manifestació de laïcitat. Hipocresia confessional a casa nostra: Duran Lleida (protagonista habitual d'aquest blog) es munta un bolo de cap de setmana amb la crosta hipercarca i alerta de les altres religions quan aquestes "no s'integren". Estic parcialment d'acord. Cal separar la religió de l'estat. Però, senyor Duran, cal fer-ho amb TOTES les religions, inclosa la seva. L'experiència premianenca ens mostra un desproposit exemplar: Els musulmans premianencs tenien permís per fer una mesquita en un espai privat i autofinançat, un veïns emprenyats no els volien tenir "de veïns" i el nostre govern d'aleshores els hi va cedir un espai públic que substituïa el projecte inicial. Això és el que passa quan no es té clar el sentit de la laïcitat. Un desproposit.
Torno a Duran Lleida: Quan farà el favor de retirar dels carrers aquest cartell convergent que diu "a Catalunya no hi cap tothom"? . Vinga!
Ja ha quedat clar que l'auca política escalfa motors (post anterior, encara obert a les vostres invectives). L'auca ara entra en la fase d'ofertes i regals (400 €, diu ZP!). Dissabte els ecosocialistes van poder comprobar que Joan Herrera, Núria Buenaventura i Joan Josep Nuet, integren una tripleta futura de diputats i diputades amb noves perspectives (es farà el que es podrà). Ja en parlarem d'aquest trio i dels que els acompanyin al costat de l'estimat Gaspar Llamazares (el meu preferit a escala estatal, que coi!). Jo, de moment, aparco la Roulotte en zona zero.
Anem directes a les orelles. Dies de sonoritat Blue Note al Sound System de ràdio Premià (ja sabeu, 95.2 fm, Ramonet 77 i un servidor en antena els dimarts de 9 a 10 del vespre). El cotxe serveix de club en moviment
("Houses in Motion"! com cantaven els millors Talking Heads) i substituiexo la ràdio-auca per un butlletí informatiu breu i per les músiques de Iron and Wine, Joe Henry (sala Apolo, Barcelona, febrer 08!), Richmond Fontaine (gràcies, Jordi Tria: el grup neohillbilly que agrada als fusters britànics!) i kilos de Northern Soul (l'espai sonor dins de l'espai sonor en moviment).
Dit això, un tria de novetats bloggeres al meu blog. Visiteu des dels enllaços d'aquest blog les següents adreces: La millor botiga del món està a Brighton:
http://www.jumpthegun.co.uk/ El dissenyador sideral viu i treballa a Premià de Mar: http://www.ramonet77.blogspot.com/ El savi sindicalista interplanetari, José Luís López Bulla, mereix ser visitat: http://lopezbulla.blogspot.com/
48 comentaris:
He vist que vius en una roulotte rovellada. EL LINK DEL LÓPEZ BULLA ÉS COLLONUT.A mi també em dóna bon rotllo del tema JoanHerrera. VEIS QUE T'AGRADA EL SOUL. qUIN BLOK MÉS CURiós i o.k.
ara estalvio per comprar-me una casa prefabricada i quan la tingui acabada aniré a viure a un lloc on no arribi el diari LA VANGUARDIA.
joder Tati, jo també vull anar al lloc on no es veu La Vanguardia i on no arriba RAC1. Ahir el pamfleto del conde de Godó va destruïr als d'iniciativa de manera grollera i prepotent seguint l'encàrrec del jefe del Real Automobil Club de Cataluña i de la caverna de capitalistes que marquen la línia d'aquest panfleto-diari i d'aquella emissora que va de sympatique i és 'la voss de su amo'. Pues mira que el Marius Carol avui va amb "saña" sobre el tema.
No tinc Roulote però igual vaig al teu camping rockero i planto la canadenca. Però soc fumador i bebedor i ronco fort i tinc malsons i parlo alt i em kkkago amb la premsa eixa.
es pot subsistir dins d'una roulotte????
jo tinc un amic que té roulotte, a veure si escriu la resposta un dia d'aquests.
yo igual me meto en camisa de once varas.
Soy licenciado en Ciencias Ocultas. Mi especialidad, lógicamente, está en las cuevas. Las cuevas ocultas, se entiende ¿no?
me aventuraría a optar por la rulote siempre que pueda aparcarla en Badalona. Coñas aparte, VIVA LLAMAZARES Y EL JOVEN HERRERA
Estimado Amigo Francés: Le mando saludos de nuestro amigo el urbanita, el cual cuando viene a mi palacete jerezano naturalmente le dejo ir de forma casual, pero si execesos.
¿No le parece usted que entre los medios de comunicación cada vez más se diferencia los unos de los otros? Hablo de los mayoritarios. Excepto por ciertas firmas veo cada vez más parejos al El Páis y La Vanguardia, con las particularidades de cada uno, como también a la Razón y al Mundo.
Tengan en cuenta que el señor Carol también es colaborador los sábados por la mañana de la cadena SER, así que su crítica es hacia el govern, en primer lugar, y los fines de semana, si la hace también, hacia el partido.
La meva roulotte em serveix per posar-me al lloc dels meus clients durant el cap de setmana. No s'hi viu malament, no. No sé de què es queixa la gent. Per vici, ves.
jo crec que tots els diaris majoritaris estan interconectats, senzillament es tracta d'adquirir (o no) un hàbit. En el meu cas llegeixo EL PAÍS, un diari que s'assembla als altres i que em resulta interessant per les signatures habituals de gent "que en sap":
Vidal Beneyto, Jordi Borja, Caminal, Jordi Sánchez, Subirats, Muntaner Pasqual, Marc Carrillo, Armadans, etc.
(gent d'esquerres i poc sociata o liberal)...
i les columnes de la roja Almudena Grandes!!!!
alguna vegada hi escriu Zizek i ja és la hòstia de fantàstic i quasi irreal!!!
En quan al grup Godó: la Vanguàrdia (exceptúant el magnífic suplement CULTURAS, aquest grup cada vegada és més "groc" i més descarat en la seva DEPENDÈNCIA dels poderosos grups econòmics i dels lobbies més rondinàires: la semaforització en vermell a tot l'entorn d'ICV és obsesiva. La connexió entre José Antich (el director) i les pautes del RACC o d'Endesa és palmària, editorialitza en consonància als "desarrollistas" i manté un pressing constant amb els seus "arietes" columnistes, especialment el soberbi Marius Carol (un pijo molt pedant), Francesc Marc Alvaro (un nostàlgic del pujolisme) o els "tutti quanti" de la pseudoescola Pla"papanatista" (seguidors cecs de Josep Pla, del qual només en còpien els aspectes sinistres de l'empordanès: el seu filofeixisme i les seves irascivilitats davant del que molesta la seva boina).
Un diari, La Vanguardia, que ha estat sempre al costat de tots els STATU QUO, i del "que res es bellugui": monarquics, franquistes, transicionistes, pujolistes, uns pocs dies maragallians, i sempre, sempre, molt de dretes i gens independent dels poders reals -econòmics, financers!_
muy de acuerdo con usted, ese periódico es el boletín oficial de las empresas más jevis.
Como mi furgo estética surfera...naide! per cert l'altra dia em varen posar una multa a can manent a les 00,50 nit, un dia que baixo a l'amistat..., i només a mí, el bòlit d'en jt (tu no, tati) no en tenia la butlle.teta... em fa pensar malament..., quant a la butlleteta la vaig embolicar amb un xiclet, és que em fot que sempre cumplint, sempre en línia i un dia que falles, collons, et carden!
hola, la meva professió és d'exorcista i puc treure els dimoniets dels periodistets i un problema menys.
per contactar:
exorcistavidal@hotmail.com
Doncs darrerament practico el que anomeno autisme social, no paro d'escoltar musica i desconnecto de ràdios TV's premsa i altres mitjans...
fins i tot a la feina poso els auriculars i apa se m'en refot las bestieses que sentiria pels meus voltants... i es que , com l'hi passa al nostra il·lustre escriptor de la nostra vila, jo també estic emprenyat amb el mon...
RESPOSTA A LOUROIG / ENDORA / EXORCISTA
louroig:
jo també estic així, tot i que no estic emprenyat amb el món. Emprenyar-se amb el món és emprenyar-se amb un mateix, doncs jo (i tú) soc (i ets) el món.
Les indignacions que provoca el cosmos es poden socialitzar amb l'acció política invectiva, l'art total i la proclamació diària de l'existència (és a dir, del món que portem al damunt). No creure en res és creure en tot. Tot és res. Les possibilitats, potser, estan en la dimensió desconeguda.
Vine un dia a la roulotte, et passarè un dvd de The Who, fumaras tabac indi, treuras pols als vinils i coneixeras la meva nova adquisició: la làmpara roja d'IKEA!!!!!
Endora:
no entenc això de la butlleteta.
Exorcista:
la teva ha estat la visita més original que ha rebut aquest bloc.
Desitjo veurens aviat a la roulotte.!!
Però insisteixo que ... de tant en tant una mica d'autisme social neteixa mes que una fregada amb "Mister Proper"
Lou, que jo també estic d'autista en relació a l'auca, no et pensis. per cert: has de coneixer LA LÀMPARA ROJA D'IKEA
el bòlit de'n jt, com en jt mateix, te butlla, no butlleteta.
i a més, si haguessin fet un parquing a la plaça nova, ara no tindries la sorpreseta. no sabieu que en jt, després de tot va ser l'únic que no va signar les fulles en contra del parquing. Ara no li posen multes a ell? per què serà?
SENYOR "JT" (QUE NO VOL DIR, EN AQUEST CAS "JACQUES TATI")
I SENYORA ENDORA:
FACIN EL FAVOR DE DIRIMIR LES SEVES COSES EN UN DUEL D'ARMA BLANCA A LA PLAÇA NOVA.
JO (JT, ORIGINAL) PUC FER DE JUTGE.
Gracias a Pescablocs. Yo me he metido aquí para poner en conocimiento de que dispongo del artículo de nuestro Barbudo de Treveris contra la pena de muerte: el que publicó en el New York Tribune. ¿Cómo lo puedo enviar a Premiá de Marx? O a quien me digáis. Me ha parecido poco decoroso meterlo en estos comentarios. Saludos, Pepe Luis de Parapanda
Estimado Tati: Le mando saludos del amigo común, el cual le queda eternamente agradecido y me dice que compartirá con usted su última adquisición con una denominación un tanto extraña, un trio del un tal patricio.
Por otra parte es redundante decir que la Vanguardia es el portavoz de ciertas empresas. Pero me extraña que no ataque esa dualidad "mágica" de el País, que vende al mismo tiempo y en el mismo pack, el izquierdismo social con el capitalismo más salvaje.
Yo desde que el Times defendió a Blair, dejé de comprar la prensa y alguna vez miro las ediciones digitales por internet.
Para el señor anónimo: Yo tampoco las firmé, y si es una causa promovida por el amigo francés, deber ser como mínimo una causa noble.
Company López Bulla, qualsevol article relatiu al barbes de Treveris mereix un lloc enllà d'aquest locutori implacable. El pots enviar a
soulbizarre@hotmail.com i tindrà la recepció deguda i també el pots lliurar als comentaris del blog amic:
premiademarx.blogspot.com
un honor la teva visita!
Pasmao, estic d'acord amb l'ambivalència liberal/socialdemócrata de EL PAÍS, és cert que és un diari centrat o centrista, tot i això, les firmes de Zizek, Borja, Vidal Beneyto, etc... justifiquen la seva adquisició diària.
Almenys no és el cutre paperot EL PUNT o altres coses...
jolín Tati, quines visites més collonudes que tens.
El Pasmao, el de la roulotte, el lópez bulla, l'exorcista, el de les ciències ocultes,
jo estaria més tranquil amb ICV ja que el Joan Herrera està obrint forat enmig del bipartidisme estatal i de les coses dels nacionalistes amb idees valentes i sembla que pot pujar i tot. Possiblement és per això que els diaris de dretes estan molt ficats a fotre bronca a Iniciativa
canya a l'esglesia i, que consti, soc cristià molt indignat
uau!!!!quin flash amb aquest dibuix de la Santa Inquisició. Molt encertat i amb el Razinguer és actual
Ara sí que m'has tocat Àngel.
Hem d'APOSTATAR, això és el que hem de fer... i mira que l'església no t'ho posa gens fàcil eh. Per mandra, passotisme o el que sigui, tots els no creients o els creients que no cumulguen amb la hipocresia de l'església catòlica i que hem estat batejats, seguim figurant en les seves llistes i per tant, sumant com a catòlics. Això és el que els hi dona força econòmica per part de l'estat i "dret" a opinar políticament, i atenció, opinen per tots nosaltres, que també formem part de les seves files.
Aquesta és una manera de ser coherents i dir que no parlin en el nostre nom i, està clar, la fe que tingui cadascú no hi té res a veure.
En el moment actual apostatar ja no és suficient. Les darreres declaracions em produeixen fàstic. Entenc que l'església defensi un model de família, i fins i tot que recomani el vot per aquells partits que hi estan en sintonia. És ser integrista, però ho entenc. Ara bé, lo de demonitzar el diàleg amb ETA em sembla en primer lloc anticristià (Jesús sempre va estar a favor del perdó i de la pau), en segon lloc entrar en un terreny que no els pertoca de cap de les maneres, i finalment d'una gran incoherència, ja que la posició de l'església amb l'IRA sempre ha estat d'una gran comprensió.
A Paccius:
Jo no dic pas que sigui suficient però si que ho crec necessari. Penso que s'han de treballar les accions directes però també les indirectes, que ajuden a perpetuar un poder que no és real sinó purament estadístic. Una cosa no treu l'altra.
Per nàusea, l'impuls és sortir al carrer però crec que aquesta mateixa indignació també s'ha de transformar en una eliminació permanent d'això que ara tant critiquem. Ho sento però la coherència la veig per aquí.
Sembla mentida que em tanta sed d'apostàsia que hi ha al país no hi hagi alguna ONG, (hauria de ser un servei públic), que s'encarregui de fer els tràmits pertinents sense cost per l'usuari.
Aquí passo un parell d'enllaços on expliquen fil per randa el procediment per apostatar i s'hi poden trobar tots els formularis per fer-ho... El demés ja és la pròpia paciència.
Enllaç 1
Enllaç 2
He llegit més amunt que el posicionament de l'esglessia espanyola respecte del diàleg amb ETA es incoherent. No ho crec pas, l'esglessia es una institució molt antiga, amb molts anys d'especialització i perfeccionament en l'assoliment i conservació de privilegis i quotes de poder, aixó la pot portar des d'anar del bracet amb les dictadures mes ultradretanes a gestar en els seus seminaris el neixement de la banda armada basca.
En aquest país encara hi ha massa por a posicionar-se amb certa rotunditat i determinació en front les postures antisocials i reaccionaries de la jerarquia católica. No dic que haguem de tornar al métodes del 36 però...
el darrer comunicant introdueix un element molt interessant en el tema esglesia/política. Resulta que sempre es fiquen en política i que, per tant, estaria bé que a l'esglesia els exigíssim menys ingerències. Em sembla béstia el suport eclessiàstic als feixismes com el seu suport al rotllo d'ETA i altres formes polítiques, i en canvi em sembla coherent que es mullin les esglesies de base amb els pobres al tercer món (cosa que molts laïcs no fan ni fem).
m'agrada força el discurs que expressa el Joan Herrera que és contundent en matèria de drets i llibertats, de laïcitat, de polítiques fiscals potents damunt dels que més tenen, de suport a mesures antixenòfobes, etc.
Crec que Herrera expressa molt millor el que som els d'ICV-EUiA que no pas el que tenim al govern que no em fa el pes. També penso que Herrera més Camats poden ser el relleu urgent i necessari que necessita el nostre projecte i que cada dia es fa més imprescindible davant la manca de resposta dels dirigentas d'ICV als atacs brutals de la premsa de dretes amb el pretext del 80 km/h o de les infrastructures pendents. És també molt mal intencionat que es vulgui culpabilitzar ICV des de suposats ecologistes radicals en el tema cinturó i MAT, doncs aquests darrers haurien de saber (de fet, ho saben) que si algú està posant dificultats a que s'aprovin aquests projectes és ICV des de sempre dins i fora del govern.
Evidentment que les crítiques a la jerarquia católica no es poden fer extensibles al treball de molts cristians de base, aquest seria un altre debat, però ja està bé d'intentar relativitzar o suavitzar les salvatjades actuals i históriques del catolicisme institucional amparant-se en l'exemple de Cristobal de las Casas, Pere Casaldàliga, Vicent Ferrer o tants d'altres cristians anònims.
Si posesim en una balança alló de bó i dolent que ha generat el cristianisme al llarg de la seva história, estic gairebé segur que aquesta es decantaria pel cantó de la por, el dolor, la injusticia, l'obscurantisme i el patiment. L'humanitat en conjunt no te gens que agraïr-los.
ja vaig signar un comentari més amunt amb aquest àlies de "que consti". Jo soc cristià i defenso la laícitat com a millor manera d'organitzar les relacions entre societat, confessions, política i altres paràmetres. Per tot això estic enfadat amb el que està fent la jerarquia católica i al mateix temps vull manifestar la sensació que tinc de que els cristians tenim molta culpa de tot plegat. M'explico: La comunitat cristiana no pot estar amb els braços plegats i ja dura massa aquesta sumissió als que passen per pastors i són sospitosament lligats als que més mal fan a la paraula de Jesucrist. Els cristians que pensem d'una altra manera ho hem de portar fins les darreres conseqüències i dir PROU.
S'han fet molts intents de dir PROU, el Boff, Casaldaliga, etc...i tenim gent de base que diu PROU però no proposa el que jo crec ara que s'hauria de proposar: TALLAR I MARXAR D'AQUEST VATICÀ.
M'agradaria saber les opinions de ARcadi OliVERas Que em consta que és catòlic i d'esquerres. a Veure que en surt.
Com a catòlic i cristià, estic d’acord amb el company que s’ha expressat abans és la jerarquia eclesial la que es desqualifica que no pas l’església, ja que des de sempre ens han dit que Església som tots els cristians, que així ens considerem i per tant les nostres opinions son tan valides com les de un bisbe. Això per una part i per l’altre recorda que l’església no és més que una representació de la societat, per això hi ha bisbes feixistes, grups terroristes teoritzats a seminaris, però també sindicats reunits a esglésies, sense papers, de diferents religions, tancats a esglésies, en definitiva hi ha tot un ventall de idees i maneres de veure la vida i la religió des de l’ultra dreta a l’esquerra transformadora...no més cal sentir les invocacions a Crist que fa l’abandera’t del socialisme del segle XXI a l’america llatina.
a mi no m'interessa massa la polèmica entre "cristians bons" i "cristians dolents", m'interessa (i molt) l'aplicació de criteris de laïcitat que serveixin per acotar l'espai públic i evitar aquest paper totalitzador de les esglesies oficials (cristianes, musulmanes, jueves i, fins i tot, del budisme -que proclama un estat confessional tibetà definit per el seu budisme-).
Un altre tema, el dels cristians (o creÏents de tota mema) i la política em sembla interessant en clau ètico/moral, militant i filosòfica, com ho plantegen de manera singular i efectiva aquells que fan del seu cristianisme de base un treball de dedicació a causes socials (que molts ateus o agnòstics d'esquerres no acostumem a fer).
El treball de cristians pel socialisme, dels Comín/Nieto/López Camps i dels "curas rojos", anava en aquesta direcció i, malgrat les seves contradiccions, propugnaven un intersecció amb el marxisme i altres corrents d'emancipació.
Tot això, ara, recula i, com les idees genèriques de les esquerres, fa figa.
Ara campa a les seves amples el triple dogma: les religions fundamentalitzades i jerarquitzades, el mercat totalitzador i el replegament metafísic de les identitats nacionals o parapsicol·lògiques.
I així anem.
l'esglesia vaticana fa el mateix que el banc mundial, el govern dels USA, les monarquies del petroli, les multinacionals de l'armament, la telefònica o endesa, i milers de coses més.
senzillament es dediquen a definir objectius i a fer el que calgui per influïr governs i societats.
ara ens escandalitzem (i amb raó) perquè l'esglesia envaeix la vida política i en canvi, sobretot el PSOE, no s'aixeca la veu contra els organismes financers que cada dia influeixen en la política sense tenir representació electa.
home Tati, aquesta m'agrada i l'enllaço amb una de les teves dèries que jo comparteixo: el grup conde de Godó. Aquest grup periodistic està lligat als més genuïns representants del poder financer català i universal. Aquesta gent amb el seu portaveu La Vanguardia pretenen, igual que el vaticà o els poders que tú has mencionat, marcar la línia i fer caure i posar governs. Si critiquem l'esglesia per dir coses que molesten, hauriem de fer el mateix amb aquest grup mediàtic o amb altres que remenen cireres.
Al cap i a la fí l'esglesia vol influïr com també ho fa la vanguardia o la Razón.
El més xungu és que opinen quan venen eleccions i així està la cosa.
Què diuen els socialistes que ara estan eufòrics amb els vots útils que els portarà l'esglesia, quan les empreses telefonica, endesa o gas natural participen en la formació d'estats d'opinió a Bolivia, Venezuela o Ecuador???
també fan com el Vaticà. Es posen a fer politica en nom de la religió dels diners, al cap i a la fí LES HOSTIES SÓN RODONES COM ELS EUROS I ELS DOLARS.
aquest debat que us munteu és indicatiu de la total relació que hi ha entre politica i economia i religió i poder. M'identifico amb moltes coses que es diuen amb J.O.C. pescablocs, el 'que consti' i l'entrada inicial del Tatti. També saludaria al López Bulla que apareix en plan sorpresa-sorpresa en aquest espai i val un saludo cordial
Hola Jordi: ahir mentres esquiaves nosaltres aplaudiem l'espectacle esportiu
Tatti; jo no esquiava pas ahir.
m'he equivocat de Jordi, disculpes.
jo sí que esquiava
És evident que hi ha catòlics de bona fe, però s'enganyen. L'església catòlica i romana és la dels bisbes i la del Papa, al servei dels poderosos i lluny del cristianisme. És veritat que durant un temps l'església va intentar tornar als origens, però no els va funcionar. Van perdre creients i vocacions, i han recuperat el discurs de sempre a veure si els va millor. A Espanya, tradicionalment catòlica s'hi juguen molt, i aposten fort.
Paccius: l'esglesia catalana també juga les seves cartes. No oblidem el detall, modulen el missatger per l'esperit ·"centrista" de la clientela.
M'he explicat malament, quan dic església espanyola, hi incloc òbviament la catalana.
Personalment em fa més fàstic l'ambigüitat dels bisbes catalans que el nacional catolicisme dels de la resta d'Espanya.
Publica un comentari a l'entrada