17 de gener 2008

El malestar de la cultura de masses?







Sovint en parlem (Jtria, off course!). L'objecte inestable de la cultura ens demana visitar les regions paral·leles de la parauleta "cultura" i ens remet directament a l'art, al mercat, al consum, als fantasmes, als espectres, als genis capturats "in situ". Fenomens fenomenals com ara els dos casos que presentem en el blog. American Splendor és el documental sobre l'antiheroi Harvey Peckar, dibuixat per Robert Crumb i passat al cinema amb l'estampa del Paul Giamatti. Un biopic que salta de la ficció a la realitat amb suma facilitat i que desplega unes línies d'atenció en moltes claus (què és el pop?, sociologia, mercat, política, "nerdisme"...).
Mireu: American Splendor
I ara... disposeu-vos a la descoberta de Daniel Johnston! el documental The Devil and Daniel Johnston puja el llistó...a qui li interessi saber que "no es pot saber" ni que és cultura, ni el que és art, ni el que és "res de res", doncs...Daniel Johnston! Després de veure aquest documental, qui tingui esquemes preconcebuts que els oblidi!
Mireu: homecactus.blogspot.com/2007/06/devil-and-dan...
I si us voleu complicar la vida una mica...llegiu:
Esto no es música. Introducción al malestar de la cultura de masas. Un llibre descomunal de José Luís Pardo. Un llibre que visita el malestar general en companyia dels Beatles, Karl Marx, Charles Chaplin, Don McLean, Gilles Deleuze i el món de la boxa, passant per tots els personatges de la portada del Sgt.Peppers Lonely Hearts Club Band!!!

11 comentaris:

la mirada ha dit...

"Tremendu" el docu d'en Daniel Johnston. Brutal!!! Im-pressionant.
Et deixa tocadet. La crisi a l'avió..., en fi.

En tinc un parell al calaix que pinten molt bé però son en anglès i el meu anglès és molt "baturro":
Joe Strummer:The future is unwritten i Fearless Freaks, aquest últim sobre els penjats dels Flaming Lips.

També recomanem "End of the Century - The Story of the Ramones", la dualitat d'idees polítiques dins la banda, els primers concerts, les bases de les 4 quintes... Molt bo.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

prenc nota, mirons!

Anònim ha dit...

apunto tot això i ja em frego les mans

pasmao ha dit...

Tremedo es ver a una musa de la sensualidad como la Johansson en una imagen que dista mucho de serlo. Son propuestas interesantes, pero nada más.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

quan una proposta és "interesante" vol dir que ja és prou cosa, no pas "nada más"

pasmao ha dit...

Discúlpeme amigo Tati: Su entusiasmo de la propuesta para indicar algo más.

pasmao ha dit...

parece quería decir

Anònim ha dit...

Hoy, deambulando por la red, he descubierto la existencia de la "musical geographic society"... una sociedad secreta dedicada al estudio y divulgación de la música popular anterior a 1965. Creo que merece la pena investigar sobre el tema.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

moltes gràcies "mano negra", estic disposat a sumergir-me dins de l'adreça que recomanes... això promet!

Anònim ha dit...

ahir sortia CRUMB a EL PAÍS, ho dic per el que dius d'American Splendor, una casualitat casual casuística i càustica ///// i molt bona !!!!

Anònim ha dit...

un desconeguda dimensió és una dimensió desconeguda i moltes dimensions desconegudes juntes fan una dimensió superdesconeguda on tot s'assembla. Pues mira por donde que esto me suena ingenioso. Premià es así de fuerte. Y yo sin saberlo. me lo creo y como del Caserío pues me fío.