Premià de Mar. La dimensió desconeguda. Divendres vespre: batalla campal entre grups rivals a la plaça de la Foneria. Sirenes, llums blaves i sabates penjades dels fils elèctrics. Senyals indicatives. La dimensió desconeguda s'homologa a les perifèries internacionals del sistema. Cap de setmana lluminós i primaveral en temps d'hivern. Tarda i nit visitant The Amazing Journey. Story of The Who, DVD colossal amb la trajectòria accidentada de la banda de Shepherds Bush. Un DVD recomanable, edició doble, amb moltíssima informació. Quan el món era Pop! Quan Premià era Pop! Premià? Efectivament, nens i nenes, Premià era Pop i tenia moltes discoteques! La transició dels seixanta als setanta va escampar molts centres de cultura Pop a escala local...Sirocco's, Maragda, A-1, Club Premià, Bellamar, La Cabanya...Ho recordo mentres miro aquest video de The Who. Capturo imatges dels pioners del Pop, els mateixos The Who quan s'anomenaven The High Numbers, en un sensacional espai perdut del cosmos Pop. Al capvespre em pentino el serrell imaginari, em poso els Levi's, cordo els dos botons del Fred Perry, encenc el tocadiscos, sona Brian Auger i ballo solet davant dels discos... Un SMS del company KTF em pregunta: "Es pot ser Mod amb barba?". Resposta afirmativa. Dimensió desconeguda. A la Coalició (ICV-EUiA-EPM) prenem mides per fer bon cinema i recuperar un aspecte clau de la dimensió desconeguda: El plaer compartit del cinema. El cinema còmplice! Aviat en parlarem: dues dates a retenir: pura dimensió desconeguda, 1968/2008 o els quaranta anys del maig del 68...1848/2008 o els cent seixanta anys del Manifest (el comunista, off course!). Dimensió desconeguda dominical: Vilassar de Mar s'afegeix a la lluita per recuperar una façana litoral més digna sense NII i els ciclistes de la coali travessem el Maresme inventant un circuït que assenyala el camí del nostre objectiu de temporada: La transalpina. Aquest any, dimensió desconeguda, anem a les muntanyes que uneixen França i Itàlia. Temps d'eleccions. Dimensió "coneguda", repetim amb Joan Herrera. L'altre ciclista. El present d'un futur renovat de l'esquerra ecosocialista. Tornant a la dimensió desconeguda: Crumb entrevistat a El País. El dia que Crumb surti per la tele s'acabarà el simulacre humorístic integrat del Polònia. Aleshores entrarem a...la dimensió desconeguda!
32 comentaris:
nadala:
vint i cinc de desembre...
crumb crumb crumb !!!!
the best friend
the great clown
nadala? pues toma!
el camino que lleva a Inglaterra
lleva hasta el club que la niebla cubrió
los bailadores quieren ver a su boss
traen regalos con su humilde cedé
rock pom pom pó!!!
(joder, me estoy liando y no me sale nada gracioso, joder)
amics "marionetas" i "moscas", celebro les vostres aportacions, tot i que el Nadal ja queda lluny...no?
Vols dir que els Mods no esteu una mica passats de moda i de lloc?
Això és més antic que l'imperi bizantí...
Ho dic com a noi actual que em sento i crec que amb coneixement de causa.
amic del club de fans del senyor dels anells:
accepto que això dels mods està passat de moda i que és antic. Precisament el seu caràcter intempestiu m'omple de safisfacció. En quan a la moda, fenomenal! no-està-de-moda!!!! i doncs, el vell lema de que "el que importa és l'estil", es confirma.
Passats de lloc? Fenomenal (bis)! El temps no compta ni l'espai!
l'Imperi Bizantí? No cal anar fins aquest extrem. Bàsicament la cosa vé dels temps de la penúltima reina d'Anglaterra.
Per ser un "noi actual", veig que ets un fan dels senyor dels anells (bona cosa) o sigui que ets un pel intempestiu i para-bizantí (dues bones coses més).
Gràcies per visitar el blog.
la referència que fas de passada al Joan Herrera em resulta important. L'Herrera pot ser revulsiu i porta discurs més fresc que l'anquilosat Saura. Saura és treballador ben segur però Iniciativa ha de mostrar un saber estar dins dels merders de la societat i J.Herrera està bastant en aquesta línia i crec que es pujarà i tot en vots almenys a Catalunya.
Amigo Tati: Espero que tanta rememoración no le lleve a la melancolía. Y lanzando una lanza a su favor, aunque los mods no son santo de mi devoción, mejor eso que no un EMO.
melancolía, nostalgia o revisitación son conceptos que no se ajustan al sentido real de mis aficiones.
La melancolía de ayer es la depresión freudiana moderna de nuestros días.
La nostalgia es un terreno pantanoso donde yace la impotencia general.
La revisitación (no la dylaniana "revisited") es un dominio mecanicista a medio camino de la arqueología o la mera genealogía (dos modalidades que Foucault pugno por desligar).
Lo intempestivo me parece más adecuado, tiene anclada su raiz en lo más clásico (los espectros, como Hamlet, se aparecen intempestivament para recordar temas pendientes) y alude lo más interesante del arte de la rememoración (el correlato: hamlet espectral, comunismo espectral, bien hallado por Jacques Derrida en sus correrías deconstruccionistas de "espectros de Marx").
Así pues, sin dolor meláncolico, sin arrebatos nostálgicos ni ceremonias revisitadoras, se despide de usted un servidor (jocoso, orgulloso y amante del estilo).
t'has quedat amb el Pasmao, monsieur Tati!
cuyons penya, això sembla Yale!
ostia ostia si que dóna per tema la dimensió desconeguda i yo sin saberlo que me estoy emosssionando de veritat, jo a premià ni m'enterava i pummmm, una sorpresa que carai.
Mod+a=moda, ves per on...
Moda, objecte fastigós i repulsiu. La moda = una collonada.
Passat de moda.. doncs mira que ve.
Si tot el que fem i ens agrada ha de dependre de la moda, per a mi us la poseu on us hi capiga.
Si per alguna cosa m'agrada el que faig, com intento viure, que m'agrada escoltar, que procuro mirar, etc.. es per que no depen de la "moda". Repeteixo: no hi depén, que no vol dir que vagi en contra pel sol fet de ser moda.
La moda no marca els pensaments ni la trajectoria dels pocs polítics en els qui encara crec i alguns d'aquests, casualment o no, defensen i representen la coalició una coalició que pòtser si que neix per necessitat però no per moda.
No som Verds per que estigui de moda, ho som per convicció.
Lamentablement, i en això ens ho perdem tots una mica, es més difícil decidir com vols vestir que posar-te el que toca (moda).
Es a dir, es mes difícil votar el que vols i necessites que votar el que toca (moda).
Estimat "Louroig",
he de dir que m'agrada la teva distinció sobre el tema "moda". Quedi clar, però, que els mods van estar "de moda" (i fa molts anys)... i que "Mod" és una contracció de l'expressió "Modernist" que en el seu moment implicava una actitut molt oberta d'una part del jovent britànic envers les músiques derivades del blues, el soul, el r&b, ska, etc... i una certa fixació per la moda francesa que arribava en forma d'icones de la nouvelle vague (el look Belmondo/Jean Seberg), etc... més que "moda" la cosa anava d'estil.
Estic d'acord, Lou Roig, en el teu discurs sobre polítiques "de moda" i el que li passa a una idea política quan no està "de moda"...
D'aquí, doncs, el fet que reivindiqui des del primer dia d'aquest blog el concepte INTEMPESTIU.
Salut (és a dir: GAMPER, COPA I CHAMPIONS)
esteu molt inspirats amb les modes que no estan de moda i els politiqueros que fan de la moda una carrera i tot això. De la part final del teu article m'interessa molt això de Robert Crumb i accepto el que dius sobre aquesta sèrie d'homor facilonguete del Polònia que té alguns moments inspirats però que cada dia és més xabacà i previsble
En Joan Herrera ahir va estar de campionat a LA NIT AL DIA davant de la Mònica "Terribles", potser un pel accelerat parlant (tot i que la "Terribles" acostuma a posar una velocitat de creuer insuperable). Va desplegar les bases ideàries d'ICV-EUiA, va passar de puntetes per la crisi valenciana d'IU (*), i va encertar en exigir que el PSOE aclareixi si ha de pactar amb Duran Lleida o amb l'esquerra genèrica.
pdt: per cert, la "Terribles" anava vestida "per matar", botes negres punxegudes i cuiro als pantalons!
(*)jo, que soc una mica llamazarista, penso que els llamazaristes valencians s'estan precipitant i que el PCE no és el dimoni, caldria saber perdre, de tant en tant...).
Estimado Tati: Usted está hecho todo un Paco Valladares en versión posmoderna.
http://www.youtube.com
/watch?v=mWV2-U_N-2A
¡¡¡¡¡cáspita!!!!! tambien vi ayer las botas puntiagudas de Mónica Terribas y suerte tuvo del pundonor inquebrantable de don Joan Herrera que no se andó con provocaciones.
L'Herrera va estar bastant bé, ara a veure si s'anima i amb el Romeva munten un tandem per dirigir ICV que ja necesita relleu i que no s'enfadi ningú si pot ser.
the who, crumb, iniciativa, dimensió desconeguda, Kina virgueria Monsieur així mezcolatto.
angel
estic bastant liat amb l'escola i altres temes a que m'he enganxat (principalment curses d'orientació) ja veus com tinc el blog d'actualitzat...
en tot cas si tinc temps un dia que vingui al Thosi et paso a veure...
salutacions i ànims!!!!!
Per cert completament d'acord amb la Cristina (caldria incorporar la Camats en el triumbirat i seria perfecte) tot i que les coses amb temps i a poc a poc pq cal fer les coses bé i que puguin redirigir clarament ICV planament d'acord que cal un relleu i no ho dic per tema generacional.
benvingut al món real o a l'altra banda del matrix, monsieur Lleonart!
Temps de canvis, del tot necessaris, estem a les portes de la dimensió desconeguda.
Salut!
en relación a la polémica valenciana en IU opino que ni IU ni ICV deben cerrar sus proyectos. Me parece que el destino de IU tiene que relacionarse con acojer en su seno mucha pluralidad y alianzas abiertas como en el caso de Catalunya que me parecen adecuadas. En cuanto a ICV creo que no tendría que limitarse al espacio verde. Unos y otros deben crear algo nuevo, que incluya las procedencias comunistas y socialistas, pero que la sepa sumar. A estas alturas el proyecto tradicional comunista merece una actualización y puesta a punto en consonancia con los desafíos medioambietales y el proyecto socialista renovado. Pero ICV haría bien en comenzar a entender que el propio proyecto estrictamente verde no es merecedor de "algo nuevo" y que por ello ICV puede aportar una izquierda verde en rojo / sin ser solo etiquetas.
Pase lo que pase, el espacio común "a la izquierda del PSOE" necesita un movimiento social y político que acoja verdes, rojos y similares, que haga una síntesis con proteinas y nuevas ideas y eso no puede oscurecerse ni frustrarse por este espectáculo de listas alternativas en Valencia. Como simpatitzante de ICV creo que hace falta más coalición entre ambos espacios y entender que aquí no sobra nadie.
ICV no es definitiva, IU necesita más apertura y, juntos, crear una izquierda que haga compatible lo rojo y lo verde, y eso si funciona, hará mover el mapa político hacia la izquierda. Luego, ya se sabe, el PSOE hurgará las diferencias y las amplificará como hizo en otras ocasiones. Molesta que la izquierda tenga unidad y pluralidad.
si tuviera dos papeletas votaba LLamazares i Joan Herrera.
estic d'acord amb Fernando. Afegeixo: Ni ICV ha de ser només esquerra verda, ni IU ha de ser esquerra roja i prou. Ambdos projectes haurien de confluïr en un espai comú de síntesi roig/verd, sense renunciar al passat, mirant endavant i, sobretot, interpretant la complexitat del món d'avui. Aquesta esquerra no hauria de ser institucional estrictament, ni tenir una sola agenda marcada per les eleccions (inevitable succés). L'estrategia ha de propiciar un cert sentit històric i una vocació d'arrelament social. Tot plegat és del tot compatible amb la radicalitat democtràtica que cal imprimir a les institucions. Ens falta, doncs, moltíssim camí, i molta més relativització de les "veritats". La Coalició s'ha d'assumir en dues direccions i sense supremàcies forçades.
a mi m'agrada el misatge trencador del Joan Herrera més canyero que el Saura que ja hauria d'anunciar el relleu aviadet.
votaré ICV-EUIA Herrera per un tubo.
leyendo leyendo concluyo que el candidato Herrera puede funcionar pero no descartemos al Crumb que en este artículo sale bien parado
crumb és crumb i crumb és superlatiu. En Boadella o els del Polònia...que n'aprenguin!
new look al blog, Mr. Tati?
It's a beautiful look.
JA VEUS "arsenal", ahir el Tottenham us va eliminar de la copa...
M'AGRADA AQUESTA NOVA IMATGE DEL BLOG, I AIXÒ QUE JA ESTAVA BÉ. ET SEGUEIXO.
les novetats d'aquest blog han estat una gentilesa de l'amic Ramonet 77. Que quedi clar.
El Saura va fotre la pota ahir. Acusar al Puig de CiU que semblava del PP no ajuda a normalitzar aquest país. Estigmatitzar els membres del PP és una barroeria i ICV no hi hauria de caure. Al PP, com a qualsevol altre partit hi ha persones que defensen el que creuen amb honradesa, i per altra banda ja fa temps que CiU actua amb Catalunya de la mateixa manera que ho fa el PP amb Espanya, apropiant-se la representativitat del país.
CIU i el PP són les genuïnes representacions polítiques de la dreta econòmica i social de Catalunya i Espanya. Em sembla massa moderat i contemportitzador parlar de CiU com si fossin "més" progressistes que el PP. A la seva manera, Convergents i peperos s'instal·len en el projecte dels poderosos i faciliten la liquidadació de l'estat social en
favor de l'imperi lliure del mercat amb les menys regulacions possibles.
En Saura és massa moderat amb CiU.
La campanya de CiU amb el Duran davant està mostrant signes i missatges inequívocs de la duresa conservadora d'aquesta coalició (temes: immigració, autoritarisme, liberalisme dogmàtic, autorepresentació nacional...).
Les esquerres no acabem d'entendre que el model capitalista té expressions polítiques clares i que, a banda de temes institucionals bàsics, caldria una descodificació més invectiva i clarificadora del que representen els partits que el representen.
Més que semblar del PP, el Puig, en tot cas, el que fa és utilitzar el mateix estil matusser "del que no sap perdre" (com fa el PP des de les darreres eleccions).
Tens raó Paccius, no cal dir que "semblava del PP", senzillament es tracta de dir que "com tota dreta, tenen coses en comú"...i actituts similars quan els toca d'aprop la nostàlgia del poder perdut /*/.
/*/ "poder perdut", en sentit de govern. Ja sabem que la dreta "sempre" mana.
Publica un comentari a l'entrada