...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
20 de desembre 2007
2008, dimensió desconeguda
S'acaba el 2007. Entrem a la dimensió desconeguda. Mireu fixament els ulls del mestre presentador de la mítica sèrie. 2008 pot ser determinant. Les escales de la dimensió desconeguda són de tota mena. Tenim una dimensió desconeguda a la cantonada, a Premià de Mar. Jardineres enormes al carrer Sant Antoni, en homenatge a la mítica sèrie "Terra de Gegants". Escenes d'impacte com les d'aquell premianenc gros i lector que podem trobar a qualsevol indret del casc antic, proveit de llibres i diaris, subvertint l'estat acultural de les coses. Dimensió desconeguda, quan ens proposem entendre com és Premià més enllà de la Granvia, més enllà del radi del centre cívic, més enllà. Una dimensió especial, la que ens mostra la platja espectral que apareix i desapareix per temporades, en una sort de marea periòdica propulsada de manera mecànica. La dimensió desconeguda va per cercles. El cercle del paisatge i del país. País incert, real i molt sovint inventat i reinventat, amb suposats nous reptes com ara aquesta cabòria del "dret a decidir". Els "holes i adeus" del Boadella. Els inconformismes de l'establishment que mai en té prou. Dimensió desconeguda, doncs, davant del 2008 que aquest blog saluda. Vostès mateixos. Com farem a Las Vegas/Monegros: "¡ Hagan juego !"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
23 comentaris:
Cuyons mestre Jacques Tati!
dimensió descondeguda a manta.
tinc alguns dubtes per la part premianenca del tema que proposes. Em pots informa al detall de qui és l'home gros que llegeix i que dius que està a molts llocs del poble? per cert no sé si t'has adonat de que has passat d'una sèrie a una altra i dius alguna cosa de la sèrie Terra de Gegants. Jo per mil euros inicio un joc d'aquells que a vegades es fan en el blog, sèries mítiques que us han marcat, apa a xalar-la ....
la meva és:
EL FUGITIVO
voto FLIPPER
(era del mateix temps que la dimensió desconeguda quan la posaven a la TVE amb un títol diferent que no recordo).
a mi les sèries de titelles de ciència ficció em van marcar com ara The Thunderbirds o Marina.
les de Jim West.
les de David Crockett.
company "premià que observa", veig que vols informació sobre "l'home gros que llegeix". Senzillament és un cas interessant. La crisi de lectors i de lectures (i d'escriptors i d'escriptures) fa que qualsevol presència al carrer del fenòmen literari esdevingui una paradoxa digna de referència en blogs observadors com aquest. Efectivament el senyor gros lector existeix, el podeu trobar fent la ruta del carrer de la Plaça amunt i avall, a vegades en companyia del seu germà "quasi siamès". No es tracta de fer broma, encara que pugui semblar, doncs és un fet del tot remarcable.
a la "-una-que ja té una edat", li agraeeixo la col·laboració i li afegeixo una altra de titelles fantàstica...la sèrie Meteoro Submarino. Era una passada. Com les que tú aportes.
ets un provocador.
ara jugo fort i em poso xulesca:
Bonanza.
Per què Bonanza? Per ser la Masia del Segle XIX en la versió de americana a la població de Virginia City on vivia aquella família amb seny i educació presidida per Ben Cartwrigh i els nanos aquells en Jos, l'Adam i el michael landon que ja no sé si era Joe.
Càspita ! ara tampoc sé si tenien mare. Eren massa bona gent els de la Ponderosa.
daktari
era una sèrie de la tarda del dissabte de finals dels seixanta i anava de safaris, el prota era un tal Bwana Simba.
De res.
la que diu que "té una edat" parla de sèries de David Crocket, però igual es refereix a les de Daniel Boone que feia el Fred Parker i portava la mateixa indumentària d'explorador dels rius de Canadà i Estats Units
Si hiciéramos un salto espacio-tiempo con diversos personajes de la vida política de Premiá, ésta sería Falcon Crest:
Angela Chaning: La Fanego
Chace Gioberti: El Manel
Lorenzo Lamas: El actual molt honorable premianense.
un sèrie de TV Premià:
LES JARDINERES GEGANTS DEL CARRER SANT ANTONI
Autor: Festuc del Bruc
Prota: "el de la barba"
noves propostes de la penya bogarde...mireu-les!
si que passen coses extranyes a la vostra ciutat. homes que llegeixen pel carrer, plantes carnívores, barris desconeguts, ostres estaré a "l'aparato"
Curro Jiménez: Quim Caimel.
El estudiante: Ernesto Martín
El algarrobo: El sobrino secreto de Luis Maria Anson.
El gitano: El chofer
VIAJE AL FONDO DEL MAR
TIERRA DE GIGANTES
EL TUNEL DEL TIEMPO
GUARDIANES DEL ESPACIO
THUNDERBIRDS
RIN TIN TIN
HISTORIAS PARA NO DORMIR (DEL CHICHO IBÁÑEZ SERRADOR)
CRÓNICAS DE UN PUEBLO (PUR NEOREALISME RURAL ESPANYOL)
DIEGO DE ACEVEDO
EL CONDE DE MONTECRISTO
(EN CAP D'AQUESTES HI SURT EN JOEL JOAN!!!!!!)
Premià m'està impresionant. Bones festes des del cim del Guinardó
furia. sèrie bona
roy rogers!!
el llanero solitario!!!
material muy interesante de western televisivo que además, para agrado de Tati, no llegó a presenciar el Joel Joan que aún tenía que nacer.
Como buena bruja me va lo esotérico, obviando mi serie claro, no és de recibo que hayáis olvidado "La Familia Munster"
Ara, davant La Dimensió desconeguda, res de res. Inoblidable.
La memòria juga males passades. La majoria de les sèries que esmenteu avui ens semblarien ridícules. Nostàlgia que ens fa idealitzar el passat?
Potser hi ha excepcions. "Perry Mason", Mision Imposible, Ironside? Tinc por de tornar-les a mirar.
Passa el mateix amb els llibres? Mai n'he rellegit cap, prefereixo conservar-ne la impressió que em van fer.
"Opiniones de un payaso", "L´écume des jours", 1984. Són a la llibreria. Potser hauria d'esborrar la memòria com a l'"Herbe Rouje" per poder reviure'ls!
En canvi la música la puc escoltar i rescoltar tantes vegades com vull!
Starless infinites vegades.
Fa ben pocs mesos van reemetre, em sembla que era en el canal 300, uns quants episodis de La Dimensió desconeguda. No era nostàlgia. N'hi ha de boníssims i que val la pena veure de tant en tant.
sembla que el tió de premià de mar ha tingut un atac de diarrea
Doctor en alaska
tota la tele té un problema que es diu JOEL JOAN
Publica un comentari a l'entrada