Informa JTria de la visita barcelonina de l'historiador marxista Eric Hobsbawn. Amb més de 90 anys al damunt, el genial acadèmic britànic del grup de Cambridge, arriba a conferenciar acompanyat del mestre Josep Fontana. Els seus temes: la historiografia del segle XX, la lluita de classes i el procès históric. Temes incandescents. Mestres d'ahir enmig d'un erm de revisionistes i de nous historiadors de perfil baix. Visiteu llibreries, observeu les taules de novetats d'història i d'actualitat política produïts des de Catalunya. Un catàleg de baix nivell amb temes mediàtics, invectives victimistes, balances fiscals, agendes ocultes, refundacions polítiques, memòria històrica nacionalment esviaixada i destinada a minimitzar el paper del marxisme català. I amb aquestes que arriba Hobsbawn, acompanyat de Fontana. Entretant un, aficionat als textos d'aquests mestres, contempla la rampant i nova historiografia casolana, amb noms mediàtics (Oriol Jonqueres, per exemple) i temàtiques monoaurals direccionades al conflicte territorial (de tot menys de l'escola marxiana). La decadència de les idees d'esquerra està a la vista: Aneu a les llibreries i mireu quins llibres d'assaig històric i polític estan damunt de la taula. Gràcies Hobsbawn, gràcies Fontana, per molts anys de saviesa i memòria històrica, universalment d'esquerres! Hobsbawn és, també, un gran especialista en jazz i en músiques populars, això permet saltar al següent tema.
Canvi de tema, radical canvi de tema: Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Fira del Disc de Barcelona (no la del showman Jordi Tardà), amb informe posterior de Ramonet77 i el vinil s'ha proclamat rei dels formats sonors. L'orígen físic no admet transmutacions digitals. El so és l'aire en moviment. Les ones s'inscriuen en els surcs del disc. Elemental! L'homenatge al vinil des d'aquest blog consisteix en un joc: EL joc del doble vinil (podeu participar). Relaciono dobles vinils que m'agraden (la llista és infinita):
Tago Mago / Can
Blonde on Blonde / Bob Dylan
Exile on Main Street / Rolling Stones
Bitches Brew / Miles Davis
Six / Soft Machine
The River / Bruce Springsteen
Roxy & Enselwhere / Frank Zappa
The Köln Concert / Keith Jarrett
etc... Feu propostes!!!!!
29 comentaris:
apunto un doble a la lista del dobe vinilo:
the white album de The Beatles
afageixo a la meva llista:
daydream nation de Sonic Youth
gratitude de Earth Wind & Fire
made in japan de deep purple
(continuarà)
el disco de CHICAGO Número 4
tommy i quadrophenia de THE WHO eran dobles i els he perdut
Big Fun : Miles Davis
Live Rust: Neil Yong
Tales from topografic ocean : Yes
The lamb lies down on Broadway: Genesis (PeterGabriel)
Metal Machine Music+ The Raven : Lou Reed
i un triple? Woodstock
DIOPTRIA: Pau Riba
"Las aventuras de enrique y ana" de Enrique y Ana. On podem trobar temes tant bons com "Oso panda", "superdisco chino" i la gran "Amigo Felix".
D'oca a oca i tira que et toca - Orq. Mirasol
Moonflower - Santana
V.S.O.P. The Quintet - Herbie Hancock
Songs in the key of life - Stevie Wonder
Babylon by bus - Bob Marley
…
YO LA TENGO:
I CAN HEAR THE HEART BEATING AS ONE
THE CLASH:
LONDON CALLING
Get Up With It - Miles Davis
Third - Soft Machine
Odissey - Terje Rypdal
M'he fet un taco...
The Wall - Pink Floyd
Quadrophenia - The Who
RamonesMania - Ramones
Live 1969 - Velvet Underground
Escuela de Calor - Radio Futura
Nighthawks at the dinner - Tom Waits
...and justice for all - Metallica
Y los triples?? (abstenerse recopilatorios)
Orphans-Tom Waits
Sandinista!-The Clash
triple:
yessongs, yes
bangla desh concert , harrinson & friends
Live in Europe, Grateful dead
quadruple:
Chicago!
quintuple:
bootleg series (en vinil), bob dylan
UN TRIPLE CONSIDERABLE ÉS
THE LAST WALZ DE THE BAND (AMB DYLAN, CLAPTON, YOUNG, ETC)
Otro quíntuple, El Salmon, de Calamaro. Bastante mediocre, seleccionando entre los cinco igual se podía sacar un lp decente.
Si conseguiu conservar-vos desperts, aquesta nit a les 0.30 i a tv2: Los orígenes de Bob Dylan, amb el concert de Newport i més...
En CD quadruple, l'experiment titulat ZAIREEKA dels genials Flaming Lips.
avís: cal que els discos esmentats siguin de vinil.
Àngel, estas fet un taliban del vinil. Suposo que ja t'ho hauran dit abans però aixo es molt poc sostenible...
com a talibà del vinil he de confessar que estic a favor d'aquest material encara que sigui insostenible, m'agrada el petroli i l'acetat.
més propostes DOBLES:
THE JAM / SNAP!
JULIAN COPE / PEGGY SUICIDE
ALLMAN BROTHERS BAND / AT THE FILLMORE EAST
PENTANGLE / SWEET CHILD
ERIC DOLPHY / COPENHAGUE CONCERT
(els tinc, són insostenibles, però m'agraden)
The Nerdies
Un doble brutal:
The Nerdies - "From Delaware to Cleveland"
Frames Keith Tippett
Aquest segur que no el tens Tati!
crimsonianament selecte, mister Crimson. Only Collectors!
NO EL TINC PAS.
Eric Hobsbawn, el provocador d'aquest article, a més de historiar les històries del moviment obrer, era un incondicional del jazz, havia col·laborat amb el crític nordamericà Ralph J Gleason (del nou periodisme com Norman Mailer i altres) per tractar el fenòmen jazzístic. El nexe forçat entre jazz i vinil, entre Hobsbawn i aquest concurset de vinils dobles i triples i quadruples, ha servit per prendre el pols a la comunitat blogger d'aquest blog i...la cosa està essent col·lossal (colossal?).
Ara proposo un doble personalment memorable, encara viu a les prestageries de casa:
EDGAR WINTER'S WHITE TRASH / ROADWORKS , un doble directe amb els germans Winter, Rick Derringer, Jerry LaCroix i etc...inversemblant i contundent.
apunto un altre directe super, que escoltava quan tenia setze anys:
PERFORMANCE ROCKI'N THE FILLMORE de HUMBLE PIE, amb les guitarres de Steve Marriott (ex Small faces) i del primer Peter Frampton (abans del pecat AOR)
i un altre directe doble:
TRAFFIC ON THE ROAD amb la formació que va venir a Badalona, ampliada amb Barry Beckett i Jim Hood!!!
pq, agulles per un "tocadiscus" sony a on carai en trobo?
per cert, que bona la del Ramonet 77, amb l'orquestra mirasol, que grans!!
Publica un comentari a l'entrada