29 de novembre 2007

EL DRET A DISENTIR OBERTAMENT D'AQUESTA COMÈDIA

Cap se setmana de bicicletes, de lectura irreverent (Cosas que hacen Bum! de Kiko Amat), d'audicions viníliques (The Jam, Count Five, Los Flechazos, XTC...), de desplaçament a la comarca d'Osona i d'interrogants davant d'un nou terme polític que respon a la frase "dret a decidir". Ja vaig dir que no aniria a la manifestació del dissabte, els meus arguments es reafirmen "el dia després". No ha estat necessari tergiversar els motius més objectius de la mobilitació (el tema rodalies i/o infrastructures). Els mateixos organitzadors han estat clars en afirmar sense embuts que la manifestació representa una aposta sobiranista en clau nacional i que el tema de la dimissió de la ministra (que, per cert, a força de crits, em resulta més entranyable ) o de les rodalies era secundari. Dit i fet. L'ensarronada d'aquesta plataforma és considerable. Estem davant d'un moviment clàssic (de fet, qui més qui menys sap el que és un "moviment de masses") al servei d'una determinada estratègia política, ben segur que legítima, però allunyada de les motivacions elementals del reconegut "cabreig" del carrer. No donaré més voltes. La necessitat de serveis públics de mobilitat, el model organitzatiu de la xarxa viària, les polítiques de sostenibilitat territorial, etc. són matèria de controvèrsia perquè no tothom les interpreta de la mateixa manera. Situar tot aquest colapse dins de la pista estratègica del "dret a decidir" té uns riscos. Heus-los aquí: els responsables primers del model de país que tenim es marquen una manifestació, amb el pretext del "cabreig" per fer propaganda pura i dura del projecte nacionalista. Els nacionalistes de divers signe, convergents-cuponeros-republicans, es disputen el carrer per mostrar la musculatura. Els pocs grups polítics i socials preocupats per el model insostenible que tenim, passen a segon terme enmig de l'allau d'estelades, espanyolofòbia i xovinisme.
El meu interrogant planteja "per què serveix i a qui, tota aquesta parafernal·lia?". Penso que el pitjor que li pot passar al catalanisme és aquest tremendisme nacionalista que s'alimenta de l'altre nacionalisme oposat. Mals temps, doncs, per fer propostes obertes i riguroses. Les manifestacions mostren l'escenificació del pathos d'una part de Catalunya. La majoria està outside o excèptica. El neopujolisme porta la pilota al seu terreny. Em va semblar lógic que la gent d'Iniciativa i d'Esquerra Unida anéssin a la manifestació. Al cap i a la fí, reconegut per tota mena de diaris i d'opinions, van ser els únics de la part política que van recordar els arguments de fons que justificaven passar una tarda en aquella Catalunya en miniatura que baixava Laietana avall. Si es vol fer una mani independentista, es fa i ja està. No cal aprofitar el malestar de molta gent que individualment i col·lectivament té altres preocupacions, a banda d'aquest peculiar "dret a decidir" que configura el nou relat del refundat nacionalisme del segle XXI.
M'estic perdent. Per això he clavat l'interrogant a l'inici de l'article. L'esquerra necessita un revulsiu cultural, polític, intel·lectual i refencial. Avui, com ahir, "The time is out of joint", o el temps està fora de lloc. Hamlet, poca broma.



El debat sobre "decidir" i "disentir" es perllonga a la banda baixa d'aquesta extensa sèrie de "post" amb triple desplegable, podeu seguir-lo, no està gens malament. Ara continuem amb els poderosos. Robert Crumb, habitual del Submarí Seaview d'aquest blog, ens regala una referència sobre "poderosos". Heus-los aquí: Tibats, aeris, propulsius i de velocitat alta com l'alta velocitat que preconitzen. Amb els "poderosos" de la foto de l'article inferior de Robert Frank i amb els neocons que tallen el bacallà econòmic a casa nostra, tenen trets comuns, per exemple: els poderosos del planeta volen que caigui el govern d'Evo Morales (just el dia en que una renda bàsica/salari social, ha estat aprovada per el govern bolivià i es destina a que tothom tingui un petit sou pel sol fet d'existir). El que passa a Bolívia és el que passa quan els poderosos del diner s'emprenyen. També en podem parlar als comentaris inferiors (uns 35 cm. per sota d'aquestes línies). Les miseries de la nostra política nacional són miniatures quan obrim el radi en direcció als països colonitzats i, realment, oprimits. De fet els poderosos, com els articles d'aquests dies, es toquen.

26 comentaris:

iuista ha dit...

els articles dius que es toquen i així veig SOLIDARITAT AMB BOLIVIA companys!!!!

Kid Congo Powers ha dit...

va bé demostrar que els potentats del món defensen els seus privilegis a La Caixa, a Gas Natural o al RACC.
a Catalunya o a Espanya i a Bolívia. Aquesta penya és superinternacionalista, my brother!
Ajustes bé el tret company Tati.

Joan ha dit...

Jordi Pujol: el president durant 23anys, anirà a la mani de dissabte, amb la jeta de prescindir de totes les seves responsabilitats en el model de país que hem de suportar. Amb mí que no comptin.

manifestant informa a àngel ha dit...

acabo d'anar a la mani, he estat amb ICV - EUiA, era un grup gran i ben organitzat amb reivindicacions pròpies i estrictament lligades al tema rodalies , mentrestant la resta de la mani era molt surrealista amb els convergents dient coses rares i els d'ERC amb el seu dret a decidir a la seva manera. crec que hi havia alguns grups que també optaven per el tema rodalies i prou, bé, ja hem superat el xáfec i encara no entenc que demaneven els convergents. ICV EUIA podrien plantejar una campanya amb algunes entitats de base per prioritzar la lluita en sentit de defensa dels serveis públics i desvincular-se d'aquesta amalgama rara de les estelades i les barretines trempades. molt bé l'Herrera que està parlant dins d'un guió bastant ajustat a la problemàtica concreta i no pas al corrent xovinista de Mas i Carod.

Joan ha dit...

m'ha semblat bé que ICV EUIA hagin anat a la mani a reclamar infrastructures públiques, espero que sigui la darrera vegada que facin els "primos" enmig d'un alkelarre xovinista on s'ha vist que tota la moguda del trilla "dret a decidir" és una parida xorra dels victimistes convergents, republicans i cuponeros. El organitzadors de l'acte han tingut la barra de declarar a aigua passada que la mani era bàsicament sobiranista i el tema rodalies era secundari, si ho haguéssin dit abans ens hauriem estalviat la pallissa. Una tonteria ben muntada per fer oblidar que CIU ha governat 23 anys. Una estafa / com diu l'editorial de EL País, i amb raó.
RODALIES PRIMER!

xep ha dit...

flipada total, Mas i Pujol reivindiquen rodalies? No pas, el dret a decidir, el dret a tornar a tenir govern de CIU. OUS!!!!QUINS

penyabogarde ha dit...

Jo estava a Holanda

puc opinar? ha dit...

Tati: Nom em negaras que tú i els teus amics que fan comentaris sou una miqueta anticatalans. No t'emprenyis doncs t'ho dic de 'bon rollu' i que consti que vinc molt a aquest blog. Però us fa ràbia que el nacionalisme prengui el carrer i que estigui unit cada vegada més i que CIU i ERC deixin de costat desavinences per anar junts. Podria ser que el futur govern de Catalunya tingués com a base convergents i esquerra i seria coherent amb l'exit incontestable dels 900.000 assistents a la manifestació de dissabte.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

amic "puc opinar?":

entenc el que dius, reconec que tinc una desafecció (paraula de moda) considerable en relació al relat nacionalista simbòlic que esteu imprimint per "terra, mar i aire" els vostres.

quan dic els vostres, parlo dels que considereu que per ser catalanista és imprescindible ser nacionalista i que per trobar solucions als problemes de tota mena cal remetren's a Madrid.

Com que t'entenc, hauras d'admetre que també em pots entendre i, encara que sembli rar, penso que això que esteu muntant del "dret a decidir" és pura estratègia sociopolítica destinada (legítimament) a fer camí per una Catalunya dirigida per nacionalistes i prou. Res a veure amb infrastructures, rodalies o altres coses. De fet els organitzadors de la marxa ja han parlat prou clar i han dit que el que comptava dissabte era allò del "dret a decidir".

Anticatalà? gens ni mica! en tot cas fotudament d'esquerres i convençut de la pluralitat de perspectives que suposa el fet nacional.

Pitàgores / matemàtic ha dit...

senyor "puc opinar?", vols dir que saps fer comptes aritmètiques???
t'has passat mil pobles amb això dels 900.000 manifestants...en el meu entorn ningú hi va anar, ni en parlen del tema.

anamorgana ha dit...

Be jo no puc dir res de tot aixo que parleu. estic amb Bolivia i contra els poderosos que ens fan la vida una mica mes difícil.No soc de catalunya ni de españa pèro vaig decidir viure aquí, catalunya es el meu país, tot i que el meu catala sigui ta horrible.
anamorgana

Cristina ha dit...

mentres intentava ordenar els meus pensaments sobre la mani del "dret a decidir" em venien al cap algunes coses que diu l'Àngel i que ara vaig relligant. El que jo em pregunto amb molta innocència és:
com podem ser els d'esquerres així de tontos per caure en aquest joc que ha muntat aquesta convocatòria? i m'emprenya bastant. Jo sempre m'he considerat catalanista i això és més aviat un folklore molt poc seriós i de gestos.

Anònim ha dit...

També seria coherent amb els mes de 6 milions de catalans que no van anar a la manifestació que el futur govern de catalunya no tingués com a base convergents i esquerra.

puc? ha dit...

Vindrà el dia en que Catalunya serà lliure i podrà decidir com vol ser i quins trens necessita. Ara es decideix tot des de fora i un govern des d'aquí podria dir les coses amb més exactitut i coneixement de la realitat i, per tant, no és descabellat un govern com el que es demanava a molts llocs de la manifestació, un govern nacionalista cara a cara amb l'estat espanyol per negociar i obtenir més sobirania i balances fiscals

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

decididament, company "puc?", et diré que "pots" i que ets ben rebut a aquesta finestra botiflera que és el meu blog. Discrepo, el dret a decidir el país que volem l'han exercit els convergents durant 23 anys i ara ha petat. Com deia algú l'altra dia: imagineu-vos una Catalunya independent presidida per l'Artur Mas... Ja heu decidit masses coses els nacionalistes convergents. Si us plau, menys boicot al tripartit i més modèstia.
El dissabte va ser una manifestació molt escorada a una banda i les coses són molt més complexes del que et penses. Per cert, convergent, què en penses de l'AVE? i ara no em surtis amb Madrid.

tres i l'astròleg ha dit...

Senyor del "puc",
i si decidim plegats d'anar a Venus? de petitet mirava el cel i la iaia em deia que venus era una cosa d'aquelles que hi havia allí dalt, el cel està ple d'estels i junts fan una gran estelada.
Venus, podria ser el lloc escollit i el que cal és decidir. Decidim anar a Venus? fem cua a l'astronau per pujar a Venus.

AMICS DE L'UNIVERS AMB DRET A DECIDIR ha dit...

Astròleg:

parles de Venus i de la teva iaia i no t'has aturat a pensar en Plutó. Plutó és xulo i necessita decidir moltes més coses que Venus.

Les darreres notícies de Plutó ens avancen la petició d'un AVE interplanetari amb cinturons i rodalies.

Proposta de comissió interestelar:

Els del dret a decidir haurien d'enviar a l'eminent i molt savi doctor economista RAMON TREMOSA per fer un demostració de l'expol·li fiscal entre venusians i plutonians.

Els del dret a decidir podrien enviar també a l'eminent professor LÓPEZ BOFILL que en sap molt de balances fiscals.

Els del dret a decidir podrien enviar al gran Joel Joan per resoldre amb un somriure el drama venusià-plutonià.

Els del dret a decidir podrien enviar a l'Oriol Jonqueres, historiador superdotat, per prendre nota dels fets.

Els del dret de decidir podrien enviar al cantant TITOT per amenitzar la festassa.

Anem a l'aplec venusià i després a Plutó.

Decidim, que no ha estat res.

Anònim ha dit...

Vull una província de Barcelona independent. Vull conèixer la balança fiscal de la meva província, ja que em sento expoliat per les altres tres províncies, plenes de carreteres per les que no hi circula ningú, per escoles rurals absolutament deficients, per hospitals infrautilitzats, per biblioteques fantàstiques buides, mentre que nosaltres estem a vessar. I per que a sobre ens diguin pixapins. Visca Barcelona lliure i independent. Visca el dret a decidir barceloní!!!

enmicasamandoyo ha dit...

Vull al dret a decidir del Maresme, que sigui lliure i tropical, no vull que hi faci fred, que segurament és un invent de madrit o de can Fanga, vull que tots els dies hi hagi síndria i clementines per postres i que la 1/2 del esmorzar imposada pel centralisme sigui substituïda per la ½ hora del vermutillo. El meu si us plau amb clara i patates Torres.

Endora ha dit...

Bon dia Tati!Com no he dormit hi faig més catufos que l'Honorato de la Sardá, em permeto la llicència de dir que la mani del dissabte va ser minoritària. Ja està. Endora dixit. Poc per no dir genys representativa, millor dir sí, representativa del sentir nacional, però PROU, PROU, PROU. Ni magdalena, ni rodalies, ni 3%, que ens perdem, ens estem perdent... en el temps.
Reprodueixo en castellà, tal com el llegeixo, el pensament d'en Toltoi, per exemple.
Cuando pienso en todos los males que he visto y sufrido a causa de los odios nacionales, me digo que todo ello descansa sobre una odiosa mentira: el amor a la patria.

Anònim ha dit...

Independencia pel barri del Centre de Premià. Prou xarnegos que embruten el carrer i fan soroll a la nit, i no paguen els impostos i son vagos i viuen del cuento del erari public que pagem entre tots. I tot el dia parlan en castellá despres de tot el que em gastat en educarlos
SEGREGACIÓ, SEGREGACIÓ

daniel boone (trampero) ha dit...

ojalà quedi clar que no hi ha d'anar més ICV EUIA a una convocatòria del dret a decidir, en faran més i han demostrat ser una trampa.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

que facin totes les manifestacions, kermesses, akelarres i aplecs que vulgui, per demanar independència o dret a decidir o desbalançar les balances fiscals. En tenen tot el dret.

que no ho facin a costa dels problemes socials, també estaria bé.

tenim dret a no ser instrumentalitzats per decidir una cosa que no té res a veure amb el que està passant.

tenim dret, doncs, a discrepar, a discernir, a disentir i a dimitir.

la senyora Mònica Sabata, portaveu de la plataforma va dir que l'objectiu d'aquesta és marcar l'agenda política.

Altres hem de dir que no volem ser marcats per l'agenda d'aquesta plataforma.

senzillament, cada cosa al seu lloc, i que tothom faci les manifestacions que vulgui.

iuista ha dit...

ni més ni menys, company Àngel

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

un ultranacionalista de les ones: En BASTÉ de RAC-1, avui s'ha despatxat amb el Jordi Hereu, quan aquest ha dit que a l'hora de la mani estava amb els seus fills al cinema...i l'ha criticat per això!

i el JORDI PUJOL ha dir "mecagun cony" vàries vegades a la ràdio per dir que el "poble està enfadat", ell, el senyor dels 23 anys de govern, dels pactes amb el PP i el PSOE, el mateix Pujol que ara practica el dret a decidir del dissabte per la tarda.

Les esquerres haurien de girar full a aquesta novel·la de la nova casa comuna del nacionalisme que aplega en un sol crit a la cup, l'erc i els convergents.

ICV i EUiA es van desmarcar des de dins de la mani, ara espero que ho facin des de fora i que els "dret-decidistes" s'ho facin solets, que ja han demostrat que en saben molt d'inventar nous escenaris.

Adeu al dret de decidir, com diu el Ramoneda a EL PAÍS..."UNA RIDÍCULA EXPRESIÓN".

Volen decidir moltes coses quan encara ni tan sols hem començat a aplicar l'estatut.

Però si el país està com està per un model colapsador d'infrastructures exagerades, d'ave, de pressings dels sectors del capitalisme filo-convergent!!!!!

Resultarà que els sectors més "decisius" de la vida social i econòmica, ara s'apunten a voler "decidir" més, més i més.

Són insaciables, i molts, innocents o no, han/hem picat com peixos.

Puskas ha dit...

company Tati,
les declaracions del socialista d'aparell JOAN FERRAN sobre el nacionalisme descarat de TV3 i Catalunya Ràdio, ho haurien de passar per alt. Ja que el missatger ha rebut la garrotada, ens queda el missatge. Jo el comparteixo, doncs el Bassas, el Cuní, la Rahola, el Polònia del senyor partidista Toni Soler o les programes endogàmics, participen d'una visió molt limitada de Catalunya. Dir això és opinar, el que passa que el Joan Ferran acostuma a ser massa comissari del partit i es desmenteix a sí mateix. Passo del Ferran i em quedo amb el que es diu i m'encanta veure la reacció corporativista dels periodistes contra un polític quan els periodistes afectats es passen hores i hores de sou públic per carregar també contra polítics que no els fan el pes. estaria bé coneixer l'opinió del Ferran Monegal que acostuma a encertar en aquests temes de l'endogàmia.