04 d’octubre 2007

40 ANYS DE PSICODÈL·LIA !!!!!!!!!!!


Darrera hora "Plaça Nova". Sembla que l'alcalde vol retirar l'avantprojecte de construcció d'un parquing. Quan sigui efectiva aquesta declaració, quedarà demostrat que els moviments socials quan funcionen des de baix poden assolir petites o grans victòries. Un exemple de participació "des de baix", sense tècnics, sense metodologies sofisticades. Es dirà el que es vulgui però si no fos per la contestació, el manifest i la xarxa de la plataforma veïnal, això no seria possible. Estem bellugant la foto. (i no és una reivindicació nimby en favor de particularismes, la moguda supera el barri que acull la plaça i amplia el radi)

SUMMER OF LOVE 1967-2007,

QUARANTA ANYS DE PSICODÈL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral.

El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou avortat i fulminat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. Ens queda, però, una emprenta sonora, literària, estètica d'alt voltatge.


De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'Anglaterra (Pink Floyd, Donovan, Stones&Beatles...) i el llarg etzètera dels nostres arxius, reviuran en antena. Les aventures de Jimi Hendrix a Chelsea, la Joplin a Monterey, la mort d' Otis Redding, el cartellisme hiperdèl·lic, el factor LSD...tot el que recollim passarà per el nostre programa.

Comencem aquest dimarts. Ràdio Premià 95.2 fm les 9 del vespre!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

lligant els dos temes, proposo un a sessió festiva psicodèlica a la plaça nova si aconseguim salvar la plaça.

Anònim ha dit...

I tant que sí. Estic convençut que si, ara fa un temps, no hi hagués hagut la moguda de can Sampere, aquest espai a hores d'ara ja lluïria de pisos construïts.
Ara, per bé o per mal, el temps ho cura tot i cal estar al tanto.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Martí:

a vegades si ens proposem objectius senzills en sortim guanyant,
tot i que sovint perdem.
En termes rossellonencs, som "vençuts", però mira per on, aquests dies de petita revolta ens mostren elements que justifiquen un cert sentit de "victòria".

Per petit que sigui el guany resulta que és molt gran, aturem un negoci, dónem vida a una xarxa de gent que mai hauria coincidit en res, parlem de públic(privat, de patrimoni històric i d'espais verds. Escenifiquem la ditxosa paraula "participació" sense tècnics, ni pautes, ni paraulotes del tipus "sinergies", "implementació", "vehiculació", "optimització de recursos" i la fem petar.
Sembla que ens en sortirem, acostumats com estem a perdre i a ser vençuts.

El tema californià del 67 i el 68 que celebrarem aviat, torna amb plena efervescència i ens recorda com dins de la derrota hi ha un rerafons d'esperança...

estic segur que sense el 67 i el 68 no hauriem viscut la plaça del 74. Ni tantes estones de complicitat irreverent.

Anònim ha dit...

O quizás si es una revindicación NIMBY, la mayoria de los individuos que constituyen la plataforma son vecinos o usuarios habituales de la plaza y, posiblemente, no se movilizarían con la misma intensidad si el espacio amenazado fuera otro. De todas maneras esto no desvirtua ni lo más mínimo la movilización ciudadana ni los objetivos perseguidos.
Larga vida a los freack brothers!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

diguem-ne que és semiNimby, com la NII que suma factors diferents, alguns estrictament Nimby. Aquesta consideració sempre estarà present. Però almenys una i altra cosa són variades i fan camí.

Anònim ha dit...

en Zappa va ser colossal a SPUTNIK , el mateix dia dels 50 anys de l'sputnik original sovietic.