30 de setembre 2007

la plaça, el bar i la música


El tema de la PLAÇA NOVA està interessant i viu. Gent a favor, gent en contra, rumorologia, declaracions, contradeclaracions, plataforma, contraplataforma, grans, petits, joves, gent inclassificable, gent de partits, gent antipartits, gent -sobretot- variada i múltiple que proposa coses, que es queixa, que aprova avantprojectes, gent que els rebutja i així fins l'infinit. Símptomes d'una participació ciutadana que, sense teoria ni tècnics, funciona en vàries direccions. Premià de Marx, blog germà, en fa una visió particular (amb un ampli marge d'equivocació i d'error). Ni amb l'ajut dels mestres en treurem l'entrellat: cliqueu a http://www.premiademarx.blogspot.com/


I ara passem a les músiques. Una conversa apassionada a l'Amistat amb en Xavi Gascó, en Francesc Tiburón Fernández i l'Andrés Via, ens porta a recordar l'impacte dels discos de Weather Report, Herbie Hancock o Chick Corea, en la nostra joventut adolescent de mitjans dels anys setanta. Repassem músiques i records, topem amb noms que ja no hi són, pioners de la música portatil i del boca-orella (Joan Bruguera i Jordi Marfà). Ens preguntem sobre la paradoxa d'una colla de joves adolescents i post-adolescents dels anys setanta que, sense màrquetings externs, consumiem i viviem músiques de privilegi. Uns temps irrepetibles en els quals un guitarrista d'avantguarda (John McLaughlin), una banda de world music "avant-la-lettre" (Weather Report) o un pianista de funk experimental (Herbie Hancock), omplien palaus d'esports sense ser part dels 40 principales, sense ser un trio policial refundat o un holograma sonor de la MTV. Temps de gent còmplice, temps -també- de Ramonet 77, de Santi, de Crimson-Paccius, de Joan Peláez, del primer punk premianenc (Ricard Planes, que encara ho és!), dels Buendía, l'Aniceto i molts més. Francament em resulta paradoxal i és motiu d'orgull memoriàlistic. Sense anar més lluny, he passat la tarda de diumenge punxant vinils d'aquells. Chick Corea, Where have i know you before. Weather Report, el primer disc. I tot allò, com ara, sense abandonar la companyia del jazz, del soul, del r&b, del pop i dels milers de plàstics que ens acompayen.

21 comentaris:

Ramonet 77 ha dit...

M'he emocionat, i la nostàlgia no forma part dels meus records sonors d'un passat llunyà en el temps i proper en la forma com penso i visc la música actualment.

Sempre ho he dit i ho repeteixo: aquella generació (70's, Pla de l'Os, Santi's Funky's, "Tiburones Lejanos", en Pagès amb la darrera adquisició portada des d'Andorra, aquell pis de carrer Joan Prim, l'Esteve, en Dani, "L'Ani", en Fernando drummer… etc. etc. etc.) som uns privilegiats, vam viure uns moments irrepetibles (Zeleste, Canet Rock, Zap 275, El Rrollo Enmascarado…)…

…I AIXÒ JA HO TENIM, ÉS NOSTRE!!!

Can't stop the music, my friends!!!!

amb 22 anys (ja saps) ha dit...

francament la vostra generació va tenior una etapa molt potent que envejo. Ara musicalment ens hem de situar entre els OTtriunfo o la música oficial i navegar dins d'una selva a la cacera de espècies en perill d'extinció. M'agrada aquest comentari sobre la música i la bona idea de la plaça també.

john martyn ha dit...

AIXÒ DE LA MÚSICA...és vida, sobretot quan la superficie està tan minada de tonteries i patries quin programa vau fer!!!!!!

Johan Neeskens Sound System ha dit...

quins temps!!

crimson ha dit...

Vam ser uns afortunats perquè vam poder gaudir la música en uns temps en els que la indústria discogràfica estava descol•locada i era el talent dels músics qui en marcava l’evolució i el boca-orella qui en determinava l’èxit. Estàvem oberts a tot el que arribava de l’estranger. També disposàvem de temps, i podíem escoltar les cançons desenes de vegades, i a cada vegada descobrir-hi algun detall més. És obligat recordar el Joan B, el seu talent per trobar coses noves i el seu esperit a l’hora tranquil i crític.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

"la indústria discogràfica estava descol•locada", justament és la clau del tema, has trobat la frase. O sigui que el mercat encar no havia formatejat dle tot el deliri. Una abraçada paccius!!!!!

pdt: i aquest any fa 40 anys del 67 summer of love... és a dir no ja de la nostra adolescència, sinó de la nostra infantesa. L'any 67: sgt peppers, primer dels doors, moguda a san francisco, neix la piscoldel·lia britànica, canterbury, ai!!!!!! farem un especial SUMMER OF LOVE.

YE-YÉ AMB CABELL BLANC ha dit...

ei!!!! com diria la Trinca, TOTS SOM POPS!

Beckembauer ha dit...

no oblideu SOFT MACHINE

Ojos de Marujo ha dit...

sin querer interrumpir vuestra pasión por la buena música, yo opino sobre la primera parte del artículo para decir que estuve en la plaza y disfruté de un ambiente contructivo y reivindicativo con gente de siempre comprometida con las luchas y con vecinos de lo más diverso. Y me gustó.
Ahora podemos segui con la música de los setenta que era bellísima.

Anònim ha dit...

Aquest dijous Zappa al Sputnik del 33

àngel ha dit...

frank zappa 1974 Badalona , vell palau de la Penya.
Toti, bruguera, carreras, àngel, en cotxe, concert inoblidable, zappa (gt), duke (kb), fowler (bs), underwood (vibes), thomson (dm), napoleon murphy (sax) en escena.
inoblidable 1974.palau ple. sense marqueting. boca orella/ popular 1, disco expres, extra i vibraciones.

titus ha dit...

Si et sembla bé, demà cap a les 10 et vindré a fer una visiteta

seguidor del programa ha dit...

fa molt temps que el temps es concentra en el tocadiscos. Emotiu article, amic Tati, tiu generós i afectiu que també és efectiu.

VIVA ZAP(P)ATA! ha dit...

UN POEMA DE L'ESPRIU DIU;

"AMB MÚSICA HO ESCOLTARIES MILLOR"

SERVEIX PER EXPRESSAR JÒIA DE TANTES NITS DE BONA MÚSICA.

Factor X ha dit...

A qualsevol soroll en dieu música els joves!!!

factor factor ha dit...

ai! factor X!

Freski ha dit...

Suposo que si algun d'aquest músics formés part dels meus records, de ben segur que m'hauria emocionat llegir el teu escrit. Però suposo que, per desgràcia, no en conec cap.

La festa de dissabte va anar prou be. Llàstima que els veïns es queixessin pels volts de les 22h.

Ens veiem!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Freski:

a) segur que també teniu molts referents musicals contemporanis, alguns fins i tot els podem compartir. El millor de la memòria musical és que aquesta permet reinstaurar un present amb elements sonors que el mercat ha clausurat.

b) plaça nova: la festa va anar bé, com dius, en quan els veïns jo crec que entre usuaris i veïns haurem d'acostumar-nos a conviure, les 22.hores no és cap hora rara i menys en dies com aquests en que la plaça és materia especial. De les nits i de les altres hores ja és un altre tema que es podria resoldre amb autocontrol i diàleg entre parts.

Hector ha dit...

de tota aquella época vull recordar també la mahavishnu orchestra de john mclauglin

Hector

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

certament,Hector.

totem ha dit...

Gracias para la utilisation de mi photographia. Es possible de stipulare mi credito photographic ?
Excuse para mi espagnol
Thank for using my picture. Is it possible to put my pseudo or a link to my blog ?
Merci d'avoir utiliser ma photo, est-il possible de préciser le crédit photographique ou de mettre le lien vers mon blog ?
Merci