10 de setembre 2007

DIADES, INTERROGANTS I SOCIETAT "SUPOSADAMENT" CIVIL



Bon dia, especialment als que no fan ni fem pont. Ahir vaig tancar el cap de setmana amb un còmic d'en Daniel Clowes i aprofito el cas per utilitzar el seu autorretrat com a capçalera d'un dilluns especial, setembrístic, xafogós i encaixat entre pre-diades i Diada. Coses del País, és a dir: meteorologia, efemèrides i enginyeria de ponts i camins. Seguiu la pista del Clowes: universal des de Ghost World, des del seu cartell del film Happiness i, a partir d'aquestes referències, entrant a la seva intensa trajectòria ninotàire de primera divisió, saltant del realisme a la metafísica com faria en altres dominis David Lynch, per dir el nom d'un artista recuperat aquest estiu via Twin Peaks, (revisited).

El tema de la metafísica aplicada a les realitats polítiques podria ser una ocurrència "del dia abans de la diada nacional de Catalunya", o "del dia abans de qualsevol diada" similar ja siqui en els estats-nació grossos o a les nacions oprimides i petites o a les "àrees nacionalitàres" en curs (aquest darrer concepte és d'en Rafael Ribó que el va posar en circulació als anys setanta, abans del seu lideratge polític, en medis acadèmics, especialment en unes històriques Jornades de Debat sobre els Països Catalans).

En un debat anterior (dins del darrer post d'aquest blog), es desplega una controvèrsia sobre "el nom de la cosa". La cosa seria l'àmbit de tots els àmbits, l'àrea nacionalitària, el país. El nom, correlativament, seria la forma-estat, la nació, la ideologia de la nació i les múltiples lectures d'un terme, com a mínim, polèmic.

Tornant a la metafísica del dibuixant Clowes o de les pelis del Lynch, convé dir que aquesta disciplina no mereix prejudicis pseudomaterialistes (afortunadament la vulgata marxista està degudament corregida per les diverses escoles marxianes que habiten a: http://www.premiademarx.blogspot.com ). Per tant, interrogem-nos (si volem) sobre el país objectivable i, si en tenim ganes, destriem el gra substancial de la palla metafìsica. Fins i tot hi trobarem aire. Quasi res. Segurament és més instructiu que dónar vida a l'espiral infinita Barcelona/Madrid o el cercle delirant dels nacionalismes imperialistes versus perifèries en construcció (temes altrament seriosos, que l'auca banalitza a diari: Carod hi posa data, 2014!). En termes pràctics, potser seria millor dedicar-nos a la localització de les desigualtats, la recerca de solucions micropolítiques, al sí del nostre país (i dels països del món en general). En aquest darrer doble exercici, es possible que hi resideixi la clau per entendre que els països (les nacions) no tenen "unitats de destí" col·lectiu. Cada estament, cada classe, fa el que pot. Cada poder, però, subjectivitza, crea i transforma els seus interessos, no sempre coincidents amb els de la resta.

Un apunt final: Darrerament s'està abusant del concepte/terme SOCIETAT CIVIL. Si el terme nació o poble ja és prou complicat, només faltava l'ús mediàtic-polític de la societat civil com a sínonim de classe dirigent. Si Gramsci aixequés el cap! Ara de tot en diuen "societat civil". Es fa una trobada d'empresaris per parlar d'aeroports i autopistes i la premsa etziba la frase de "reunits representants de la societat civil catalana amb...". Passa el mateix amb la darrera reunió Ministerio/"Societat Civil". És a dir: Les Caixes, les Cambres de Comerç i tutti quanti. No negarem que els poderosos són "part" del paisatge del país. D'aquí a considerar-los "representants de la societat civil", n'hi ha per llogar-hi cadires. Ara ja entenc de que es parla, quan es parla del tòpic i trillat "ric teixit associatiu català". Entelèquia! Ilús de mí, em pensava que les associacions de defensa del consumidor, les ong's, els sindicats, els ajuntaments, els clubs, els boletaires o els ninotàries, també podien interlocutar en matèria de mobilitat, desenvolupament i energia.

Serveixi, doncs, aquest darrer cas com exemple d'una pràctica necessària de recerca de subjectes, problemes i objectes del país real. Enllà, doncs, de la sempre invertebrada i interessant metafísica nacional. Proposo una diada impossible destinada a la celebració dels nostres interrogants (i per reinventar la cartografia dels espais d'esperança. Pocs, però realment existents).

Banda sonora del cap de setmana: Bill Evans (trios West Coast amb l'inoblidable Chuck Israels), Manfred Schoof Quintet (vinils Japo/ECM dels anys setanta amb arts sonores intempestives), Prefab Sprout (LP Steve McQuenn, una illa pop dins de l'oceà popista dels anys vuitanta) i unes recopilacions casolanes de funk brasileny per anar dalt del cotxe.

26 comentaris:

Anònim ha dit...

si, jo ja m'estava emprenyant una mica amb la conya de que la societat civil està representada per aquesta banda de rics. cony!

Anònim ha dit...

el suggeriment de que la societat civil està mal descrita val la pena de cara a entendre el que ens passa i veure que hi ha una visió de catalunya molt superificial i de classe dominadora, el teu article àngel està força bé i clarifica almenys les preguntes que podem fer-nos sobre el que passa avui

Anònim ha dit...

I la societat civil no és, també, la gent del carrer més o menys organitzada, fins i tot inclosos els "miradlos"? No són les associacions de veïns, els grups teatrals, els grups d'esplai i les colles sardanistes, també?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

exactament Doctor, quan dic que la societat civil estàintegrada per col·lectius com ara "els boletaries" em referia a això que diu, és a dir a la gent del carrer, que som majoritàriament boletàries, com tú, com jo o com en Pere, gent de sotabosc i rerapaís. Boletaire és sinònim de poble ras. Si la societat civil és en senyor jefe de La Caixa, aleshores tots som boletaries.

Anònim ha dit...

Civil vol dir relatiu als ciutadans, pertant, els representants reals de la societat civil són els polítics elegits democràticament, i no el president d'una entitat bancària o d´una organització empresarial. L'ús i abús del terme fa que al final no sabem de què s'està parlant.

Anònim ha dit...

estic molt interessat en el tema, una societat civil dividida en banquers i boletàires, jo m'apunto als bolets. Ara arriba la temporada!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

diguem-ne, Paccius, que els representants politics de la societat civil que vota són els representants electes, i que la societat representativa no s'atura en aquest àmbit. Els boletàires, associats o no, també necessiten ser escoltats, i quan es parla de mobilitat, em sembla bé que es cridi al jefe de la caixa, però els usuaris tambñe compten...dit això, em penso que ja dura massa la cançoneta de que la societat civil és la colla Godó, més el cercle del Liceu, el palco de can Barça, els samaranchs de sempre, o els patrons de cada dia. Alguns d'ells escasament "cívils" o "cívics", el doctor raona bé quan diu que la gent de carrer també és societat civil, és a dir: nosaltres, tots, els boletaries.

Anònim ha dit...

els que ballen Country també són societat civil.

Anònim ha dit...

quan un director de LA CAIXA, balla country, pregunto: pot tenir doble representació de la societat civil en tant que ballador i en tant que caixer?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

SEMBLA QUE EL PONT FUNCIONA!!!!!!

Anònim ha dit...

m'agrada això de la diada impossible...on s'ha de signar?

Anònim ha dit...

El terme civil és contraposat a militar i eclesiàstic. També és oposat a mercantil.
Entenc que aquests presidents de caixes, no representen la societat civil sinó societats mercantils.

Al final els representants de la societat civil seràn un bisbe, un general i un banquer!! Per llogar-hi cadires.

Anònim ha dit...

Ho heu entès malament. La premsa quan parla d'aquestes coses diu que La Caixa, la Cambra de Comerç, etc. representen la "societat vil", no la societat civil. A veure si pareu bé l'uidu.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

crec que hauries de "parar l'uidu" tu, company "anònim", és de calaix que la "infalible" premsa, explica les coses així, és l'altra cara de la moneda de l'auca, existeix un llenguatge periodísdic que necessita reformes, com tothom.

Anònim ha dit...

Mira, si d'una cosa pots estar segur és del paper de la premsa. Si no fos per ells no sé on seríem. La democràcia penja d'un fil, i aquest fil es diu premsa lliure i objectiva, que com tothom sap és el que més tenim en el nostre país (no a Madrid, per suposat, que allò és un altre país)

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

premsa lliure?

per exemple LA VANGUARDIA portaveu del grup godó i de tot l'establishment nacional, sempre d'acord amb l'statu quo, des dels temps d'en francisquet!

o el grup PRISA? que té seu també a Barna, quedi clar.

o "Libertad digital" i la COPE? que també tenen delegació catalana.

parlem-ne. premsa lliure?

Tothom és lliure d'estar on li correspon a l'auca. Fins i tot els bloggers ens hi estem lliurament inscrits. Naturalment.

Ni els partits són una virgueria, ni la premsa és tant lliure com dius, ni nosaltres els "bloggers" som l'oracle perfecte.

Entre tots plegats, partits, premsa, bloggers i "ànonims", ens toca de tant en tant ser rigorosos.

La referència a la societat civil vestida de banquer o d'empresari ja comença a ser massa redundant.

té raó, també, el doctor Martí.

Anònim ha dit...

el que ballen country són societat civil amb membre viril o gent vil?

Anònim ha dit...

anònim primer: em sones del xiringuito, estaves davant meu amb cervesa i jo amb un ví de batalla.

Anònim ha dit...

jo llegeixo nit i dia. Premsa dolenta i premsa bona. També llegeixo Plató.

Anònim ha dit...

caram. vos sou el lector gros?

Anònim ha dit...

sí senyors, tenia un microfon sota de la taula del xiringuito mentres em criticaveu en anglès.

Anònim ha dit...

El diumenge a l'avui a la secció d'Economia:
Empresa familiar. Projecte per descobrir la clau de les companyies amb èxit: Transmetre l'ADN emprenedor.
Prejecte: ESADE participa en un projecte que busca les notes distintives de l'empresa familiar emprenedora; el repte és com passar l'esperit emprenedor d'una generació a una altra, va dir el director de l'estudi.

Endora dixit: Aquí n'hi ha alguna cosa que fa tuf. No sentiu l'olor?
Des de l'escola i la família s'han d'educar en valors, ser emprenedor poder és un, però s'ha de transmetre com a valor econòmic? En sóna a abuelo con bufet, hijo con despacho, nieto que les den.

Anònim ha dit...

Ai caram, Tatí, l'anòmim primer parlava, efectivament, en anglès en un xiringuitu playeru

Anònim ha dit...

Com a exemple dir que a Bolívia existeixen el Comités Cívicos que s’han constituït en un grup de pressió de les classes benestants i fins ara amos del país per boicotejar i oposar-se al govern de la revolución democrática y cultural de Don Evo Morales Ayma.

Anònim ha dit...

O SIGUI QUE LA "SOCIETAT CIVIL" DE BOLIVIA TAMBÉ TÉ COSES D'AQUESTES PERÒ A L'INREVÉS!