08 d’octubre 2007

XOC DE TRENS, COMUNISME, COSES PREMIANENQUES i...QUIM MONZÓ SUPERSESSION!


L'auca explota. Fiscals que empaiten joves que cremen retrats reials. Jutges que victimitzen l'esquerra abertzale. El xoc de trens està assegurat. La versió casolana del xoc serà, de moment, a l'escala de tren Payà. La cosa basca té més dimensió: les detencions batasunes inflen els extrems i en resulten un PP dotat d'argumentari reforçat, una cursa nacionalista espanyola amb el PSOE i el replegament de l'espai abertzale en un "embolica que fa fort" d'incert futur i present intens. Les contradiccions del capitalisme a escala espanyola embrollen la divisòria social i ens mostren una pantalla sentimental delirant i transversal (prefereixo dir-ne interclassista). El tren espanyol (d'una nació inexistent, de la qual els seus defensors mai s'autoanomenen "nacionalistes") carrega combustible front els trens catalans i bascos (d'uns països o nacions que fan propostes variades que van des l'unionisme a l'independentisme, passant per federalismes diversos, sense que tots es diguin "nacionalistes").

Els media amplifiquen l'anecdotari pirotècnic i l'agenda social passa a la lletra menuda. Dies de polítiques socioeconòmiques invisibles, els mateixos dies en que l'ecosocialista Ricard Gomà obté semafor verd per l'acció inclusiva de dotar de sostre a 900 "sense sostre" barcelonins o que el govern signa el pacte nacional per l'habitatge (complex i polèmic) amb el rebuig del PP i de CiU. Ahir, sense anar més lluny, el portaveu convergent Felip Puig es despatxava a TV3 -des dels carrers de Premìà de Mar- amb un comentari extemporani tirant a caspós del tipus "una llei impulsada pels comunistes d'ICV no es pot defensar, no són un partit modern...". Senyor Puig: critic com acostumo a ser amb el perfil actual d'ICV, el seu comentari em reconcilia amb el meu partit. La paraula comunisme encara "em posa", representa un concepte mai practicat (ni a la xunga URSS) de la modernitat mai reeixida. Quina cosa més moderna! Quan un pensament i una acció han estat destinats a la preeminència de l'espècie humana damunt les perversions del diner i del poder ?

(aneu als enllaços d'aquest blog on hi trobareu una enciclopèdia del marxisme del tot recomanable, per monumental, plural i rigorosa. http://www.marxists.org).

I a Premià de Mar, de tot i força, clam contra la NII, divisió dels partits sobre l'autopista, la gent pren els carrers i celebra un futur diferent. Un dissabte de matí mariner i de nit a Sant Mateu, levitant una estona o fent cas de les crides a l'abstracció nacional del columnista Millàs. I l'afer Plaça Nova, obert en canal, amb moltes signatures, debat de carrer, discrepàncies i anuncis oficials que pinten bé. Sense crispació, quedi clar. Llegiu en Martí Rosselló a EL PUNT o al seu blog: La Plaça és Nova.
NOTA 1:
EL DIBUIX D'AQUEST ARTICLE ÉS OBRA DE L'ARTISTA DANIEL CLOWES, I NO ES REFEREIX AL REI D'ESPANYA.EL MÓN DEL CÒMIC TÉ AQUESTES MERAVELLES!
NOTA 2:
EL CICLISTA DE LA FOTO ÉS L'AUTOR DEL BLOG, TALLANT LA NII AMB L'UNIFORME DEL CAISSE D'EPARGNE. (Gentilesa de l'amable Xavi Traïd)
i ara ...en Monzó! Quan la pseudopolítica dominant remena la cultura en surt un desproposit. En Monzó, al festival eurovisiu de Frankfurt, almenys, parla de cultura des de la cultura i...té gràcia incisiva ! Està penjat al web de RAC1.

26 comentaris:

Bogarder com vos ha dit...

Hostia Tati, amic, company, si jo tingués un blog hauria escrit el mateix que tu. m'estalvies feina i temps. Molt bo el dibuix i la trama tricolor del text. Saluti comunisme.

Albert ha dit...

em fa l'efecte que els de batasuna en el fons estan contents del pal que els ha fotut el garzón per poder ser més herois i creixer més. aquesta seria la part del conflicte número 1 i la part número 2 és que el PSOE fa competició amb el PP per ser més com espanyol i que tot sona a música gastada. Les velles idees estan desinflades de tanta bandera d'uns i dels altres.

Eva ha dit...

ja ho deies en un altre PÒST. El Polònia és realista i aviat ni farà riure.
Ala part final del POST fas esment de la crispació i deu ser per com les gasten al Vila Primilia dient que premià està crispat per la plaça nova. Si et serveis d'informació avui l'alcalde ha dit a la ràdio que la de la nacional II és una plataforma modelica "no com altres". No en deixa passar una el nou valor. Sortirà al Polònia?

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Eva, a mi el nou alcalde em mereix respecte institucional (és l'alcalde electe) i consideració personal (el conec) i la discrepància actual per la Plaça Nova s'hauria d'entendre en l'ambit del model de poble que defensem uns i altres, que en algunes coses importants no és el mateix i en altres potser sí.

Tot i això, estaria bé un Polònia a la premianenca per normalitzar les discrepàncies amb un somriure. Estic d'acord amb que es parla massa de crispació, pot haver-hi gent crispada, però crec que ni el ple municipal va ser crispat ni la festa de la plataforma va anar més enllà del seu objectiu. No s'hauria de generalitzar.

Eva ha dit...

d'acord Àngel, però com les deixa anar el sr. Felip Puig a TV3, semblava que havia rebut una visita nocturna del fantasma de Santiago Carrillo

Mataró ha dit...

fiscals, jutges i batasunos estan fotent un lio que augmenta el malestar entre la gent. Un combat que pot acabar com el rosari de l'aurora.

albert ha dit...

no veig sortida al tema basc i potser millor un porret i ja està

àngel ha dit...

jo recomano SOUND SYSTEM, àngel&ramonet77. "mano a mano " amb bona música.

Endora ha dit...

L'efecte rebot a mi també em funciona. Veure a en Felip Puig i tornar-me més roja és tot un. La llàstima és que al seu partit el potenciin en lloc d'ignorar-lo, és el tipus de política que professen certes aliances. Es pot ser de dretes però educat i respectuòs, aquest senyor, com diria Freud, té un problema sexual, Jesús li recomanaria amor, en Marx al.legaria que no en sap d'economia i Einstein ho relativitzaria tot; el còctel ben barrejat li serviria de medecina de la bona.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

caram Endora,veig que li recomanes al Puig una revisió en companyia de les èlites del pensament. Freud, Crist, Marx, Einstein, tots junts davant del client. Quin poder de convocatòria. Envejable.
Jo hi afegiria Lacan (que és insuportable però llest), Foucault que és el number one en matèria de "noms i coses", el nostre conegut JACK GOODY que podria deixar anar una teoria sobre parentiu i política i en Tria que des de la seva especialitat passaria a la disecció tentacular.
No oblidem a Tomás Molina, l'home del temps, que podria dictaminar que tot plegat és una tempesta en un vas d'aigua!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

vas d'aigua, no pas, GOT D'AIGUA.

Ray ha dit...

no us oblideu de Shakespeare, les seves obres parlen de tot.

dalt la nova ha dit...

no estaria millor el sánche dragó i la campos per fer teràpia d'eixa que digueu?

altre biker ha dit...

quin tipu de ciclista professional que gastes. bona foto

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

la situació creada per el tema garzón / batasuna o a un nivell menor per fiscalia / cremadors de banderes, ens evidencia que estem davant d'una transformació de la política en una guerra de simbols, martirs, "jueces justicieros" y soroll i que qualsevol intent de fer forat amb una proposta d'estat relament plural i plurinacional, o una sensata autonomia amb cara i ulls, tot pot anar a la paperera. Només valen els crits, els gestos mediàtics i l'abús de la constitució feta per els que es creuen dipositaris únics. Les coses socials passen a un terme molt ínfim de rellevància. Anem drets a l'abisme. De fet ja hi som. cal ser una mica lúcids. I no amargar-nos la vida. Clar!

àngel ha dit...

i ara anuncia la radio un assassinat d'ETA, ja tornem al pitjor dels escenaris. Quin disbarat!

paccius ha dit...

El dia després de perdre la guerra d'Iraq l'exèrcit iraquià es va convertir en la banda terrorista més sagnant de tots els temps.
El dia després d'aconseguir la indepèndència d'Irlanda el 1921, els terroristes de l'IRA es van convertir en l'exèrcit irlandès.

toni ha dit...

Irlanda encara no és independent del tot.

àngel ha dit...

i què? matar és un mal rotllo.

Anònim ha dit...

Això de que matar es un mal rotllo t'ha quedat molt jipi, matar es un crim, encara que, de vegades, pot estar justificat.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

amic anònim:

a banda de que per sort no ha mort la persona victima de l'atemptat, el tema no mereix frivolitzacions. Quan escric l'expressió "mal rotllo" no ho faig per hippisme, senzillament ho faig per no utilitzar les expressions repetitives que es fan habitualment quan succeeixen aquestes desgràcies.

Sobre el suposat hippisme, que vols que et digui, els comics, la psicodel·lia o els Jefferson Airplane, estan entre els meus referents (erronis o encertats) que són múltiples i contradictoris.

Ha estat un crim. Tens raó i molta.

Quan parlo de "xoc de trens", parlo justamment de tot el que implica la dinàmica de confrontació que s'està practicant i que té en la violència una forma variable més d'aquest desproposit. Fa fastic.

Molts no volem pujar en aquest tren, ni per la via verbal, ni per la via gestual ni, evidenment, per la via violenta.

La levitació (en el sentit expressat per Bernardo Atxaga a "La pelota vasca") surt més a compte, permet la distància i aquesta ens ajuda a ser una mica més objectius (un ser distant a la manera del teatre de Bertolt Brech o a l'estil columnista de Millás a EL PAÍS).

Però tinc molts dubtes.

Aquest matí he escoltat el darrer disc de P.J. HARVEY. La música, sovint, és un oasi.
La de P.J.Harvey, més intimista i delicada que mai, ho confirma. Dins del cotxe puc triar entre l'artilleria Losantos, els butlletins oficials de la generalitat, les ràdios estrella i, en aquest cas, la bona música.
Que soni i en pau.

Matar és un crim i un crim és un "mal rotllo", és exacrable. És el pitjor dels mals. Matar o morir en nom d'un poble és matèria psicoanalítica, vingui d'on vingui.

(el darrer de p.j. Harvey, preneu nota)

Uf va dir ell ha dit...

el text d'en Monzó diu coses collonudes que en boca de politics nacionalistes perden pistonada i demostra que la cultura catalana té sentit quan no foten la grapa al damunt la politiqueria i llavors es nota que la cultura té vida pròpia sense fer-ne mal ús per electoralisme o victimisme. En Monzó no fa programa politic i descriu l'estat de la cultura de Catalunya convidant a que cuidem el que tenim sense estridències i amb bon humor.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

"uf va dir ell!", sobre el que dius penso méso menys això:

el discurs del Monzó és una peça d'orfebreria cultural. Sense anar a la batalla politiquera, el Monzó les clava i perfora l'establishment. Em fa pensar en altres temps en que feiem cultura sense "mediació" política i encara no s'havia contaminat el catalanisme cultural de les disputes entre centre i perifèria partidista. Sense anar més lluny, recordo coses senzilles a escala local: les nits del llibre (lluny de la trama politico-administrativa-implementadora-codificadora que ens governa localment i nacionalment)

des de Frankfurt 2007
esperant Bratswurt 2008
i Hambur(guesa) 2009

Marc ha dit...

llegeixo això que dius de la burocràcia cultural i penso directament amb les frases buides i tristes i carregades de palla del nostre regidor -bon home és- de cultura -paraula rara en boca política-

Anònim ha dit...

Tatí, no oblideu regar les salsitxes amb Colman's i així poder disfrutar de l'eix anglo- germànic (la merkel i el brown fan bona parella, no?)

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

MESTRE ANÒNIM:
Quan Catalunya sencera agafi el bus número 4 i vagi de St.Paul a Islington, aleshores viurà el país nostre, la llibertat que demana i diu que no té!!!!!!!!
6:04 AM