07 de juny 2007

ICV I INTERIOR, A COR OBERT. 8 IDEES I 2 INTERROGANTS.


1) No es cap novetat, de part meva, dir que la minsa representació d'ICV-EUiA al Govern d'Entesa, hauria de prioritzar altres àrees d'intervenció social, més enllà de la Conselleria d'Interior. Em sembla del tot desafortunat que el president d'un partit (de qualsevol partit) sigui al mateix temps el responsable de la seguretat ciutadana. No es tracta de defugir responsabilitats. Sí volem ser una força de govern (de "lluita i de govern", com ens agradava dir a nosaltres, els eurocomunistes), cal estar disposat a assumir qualsevol responsabilitat.

2) Interior és peça clau en el funcionament de l'estat de dret (o ho hauria de ser, d'acord amb legislacions més avançades i menys tocades per l'onada neoconservadora i paranòica de l'estatisme autoritari). Les dretes de sempre, -i les d'ara més que mai-, volen reduïr el paper de l'estat a l'aparell repressiu strictu sensu . Les dretes aprimen l'estat social i engreixen l'aparell de seguretat.

3) Tornant al cas que ens ocupa, davant l'assumpció d'ICV-EUiA de la Conselleria d'Interior, convé dir que aquesta conselleria representa un repte descomunal que hauria de pressuposar l'alteració de les tendències anquilosades d'un cert concepte de seguretat. Establir un fort binomi entre seguretat pública i inclusió social és més o menys la quadratura del cercle. Ni les socialdemocràcies avançades van ser capaces d'establir aquest nexe de manera sólida.

4) Amb aquestes que tenim en Joan Saura ficat a l'ull de l'huracà. Milers de mossos d'esquadra es manifesten contra la cúpula d'Interior i demanen respecte a la seva feina. L'afer dels maltractaments a la comissaria de Les Corts treu fum. M'importa molt poc qui hagi filtrat les esgarrifoses imatges dels mossos en plena acció. Amnistia Internacional valora positivament que es posin càmeres de seguretat i demana que això es faci extensible a totes les comisaries. Saura es defineix en la mateixa línia de la gent d'Amnistia I. La cúpula d'interior vol canviar tendències (cas "kubotan" inclòs).

5) Els sindicats de Mossos reaccionen corporativament i es manifesten. Els okupes es contramanifesten davant dels Mossos demanant que aquests deixin de fer-se "la víctima". Molt exemplificador és el crit de guerra dels mossos a la seva manifestació amb consignes "lletgistes" (els mossos cridaven als okupes coses de l'estil "¡guarro, dúchate!". Tot un model de modernitat policial). Uns i altres van a sac i demanen el cap del Saura. El grup Godó (Rac1, La Vanguardia & co.) incrementa l'artilleria mediàtica contra Saura.

6) Reformar l'aparell policial passa per iniciatives de control i autocontrol, com les que s'han fet amb les càmeres, per eivtar maltractaments. Els partits d'ordre, la dreta CiU+PP, clama al cel i dóna suport al corporatisme policial de manera interessada: es tracta de fomentar l'autoritarisme polític per la via policial. Quan Saura intenta canviar les coses, salten les dretes i els sindicats gremials.

7) Quan Saura assumeix la direcció d'Interior es reprimeixen "alteracions de l'ordre" per imperatiu legal, la qual cosa és criticada pels col·lectius afectats (amb raó, en molts casos). Aquesta és la dimensió volàtil de la "patata calenta" d'Interior.

8) Tornant al començament, ICV-EUiA si vol ser força de govern i de lluita, ha de mostrar plena disponibilitat a assumir qualsevol responsabilitat de gestió. La segona part d'aquesta afirmació és logística i d'espai polític i es pot formular amb dos interrogants.

Primer: Quan ICV-EUiA només disposa de dos consellers com a soci minoritari d'un govern tripartit, és de rebut assumir la conselleria més arriscada i amb més hipotèques sobre un projecte en construcció com el que volem representar?

Segon: En cas de que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa, ha de ser el president del partit qui assumeixi aquesta conselleria?

Em temo que tenim un problema. Alguns ja ho vam advertir quan la sorpresa d'Interior ens va caure al damunt.

L'experiència de presentar una candidatura municipal potent i organitzada com és la Coalició ICV-EUiA-EPM de Premià de Mar ha estat ambivalent. Explicar el que volem per la nostra ciutat i haver d'aguantar el xàfec extern de la remor mediàtica i política d'Interior, és tota una hipoteca. Amb total esperit constructiu, les bases d'ICV mereixem explicacions convincents. El nostre projecte té la força que té. Som el soci petit. Tenim tradició, experiència i un cert futur. Per desplegar el perfil roig, verd i violeta de la nostra coalició, necessitem ampliar discurs, tenir un peu al carrer i començar la casa per els fonaments. Vull que em convenci algú de que gestionar Interior ha estat un encert. De moment és un problema. Quan s'acabi la legislatura, qui sap, o ens estrellarem o trencarem el sostre. Ni idea. L'autocrítica no hauria d'admetre limits. Interior passa factura en positiu o en negatiu. La vocació de ser part de la "governança" del país volia dir que tard o d'hora hauriem d'assumir Interior, no ho dubto. Som corredors de fons. Ara bé, entre tots hauriem d'evitar una altra travessia del desert.
Salut i ecosocialisme!

16 comentaris:

Anònim ha dit...

felicitats Tati.
és un rotund exercici de justa autocritica que no cau en autocomplaences i que no es gens sectari quan dius que cal estar preparat davant de qualsevol repte. ens aniria bé anar amb més compte quan tenim tant poques parcel·les de poder i els més grans estan mirant cap a altres costats.

Anònim ha dit...

el teu debat és el que parlem cada dia les bases d'iniciativa i ens preocupa de la mateixa manera. SALUT COMPANY.

Anònim ha dit...

la dreta juga molt bruta amb aquest tema i saura té poca làbia per plantar cara a tantes bestieses. I en canvi la dreta ciu no s'amaga de pactar amb els de l'Anglada per tenir ajuntaments com a mostra de la seguretat que dieuen defensar. de jeta n'hi ha molta.

Anònim ha dit...

Aquestes reflexions demostren que hi ha una procupació bàsica per fer les coses ben fetes i que no és massa fàcil el que ha triat Saura. Estic d'acord en que no tenim prous consellers al govern com per haver de portar interior en detriment de les àrees més socials que segur que ho fariem infinitament millor del que ho fan els d'ERC que aviat armaran un cristo per fotre el camp del tripartit com han fet a Barcelona

Maria ha dit...

Ey!! Molt bo el teu Blog!! molt currat!!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Maria? no sé qui ets. El teu blog no es pot obrir. Salutacions.

ric ha dit...

Felicitacions company, el proper post sobre policies que facis encara serà més aclaridor. Penso que no ens afecten tant les protestes d'aquest col·lectiu de personetes policies. Qué bo! són els policies els que protesten, no et sembla genial! En lloc passa aixó. Els ciutadans haurem de sortir al carrer a posar ordre. Salut.

Anònim ha dit...

Del tot surreal! la poli se sent insegura!quina jeta que tenen! em sembla molt bé que la conselleria vigili amb televisions ocultes a aquesta penya de "valents". Que el Saura no afluixi i que aquests "professionals" siguin més disciplinats i menys xulos amb uniforme. per una poli renovada, d'acord amb saura.

Anònim ha dit...

si la pasma se siente molesta con SAURA, me huele a que este conseller estámetiendo el dedo en la llaga de tantos años de privilegios y arrogancias con uniforme. Adelante Saura con la reforma del cuerpo. Esto esperaba de ICV, SI MOLESTA A LA PASMA, señal de que se está enderezando la cosa. MENOS victimismo y adelante con la reforma de saura.

Maria ha dit...

Ara ja el pots veure, l'acabo d'obrir, jejeje...de moment només una foto...
Felicitats pel teu Blog!! Espero que el meu sigui tan enriquidor com el teu...
:-)

Anònim ha dit...

Ai amic Tati, mira que m’ho dius repetidament i jo no et faig cas; tu insisteixes que el Grup Godó està a les antípodes d’Iniciativa i jo erre que erre escoltant Rac1 sense deixar d’emprenyar-me i molt. Avui ha estat l’Ernest Folch, xavalet de presència insípida però gran lingüista, qui m’ha fet pujar les serotonina a nivells excessius incompatibles amb el prozac que des que som al govern estic prenent (sic). Explícome. Després que els tertulians carreguessin contra el conseller d’interior, comprovareu que no l’anomeno perquè ja ha d’estar fart que li xiulin els oïdes, de fet també per això cobra; la perla l’ha deixat anar el “ subsodicho” sr. Folch: Iniciativa té el perfil més baix que mai. Toma ja! I jo piticlin, piticlin, piticlin, he posat el dit a la tecla i un per un he marcat el número de l’emissora,; te’l facilito per si en algun moment vols dir la teva: 902 477 100. Sota un pseudònim m’he manifestat qual “chica del exorcista”. Quéselquedit? Et diré que gairebé he utilitzat part del teu discurs escrit al bloc i... sense haver-lo llegit abans de l a trucada. Pa xula jo. Des de la coali i des d’icv,.... ja comencem a tenir interioritzada la síntesi de la reflexió de les contradiccions que comporta ser al govern i mantenir el nostre projecte; si més “estamos en ello” i per mostra el teu post, conseguidíssim com tots els que toquen la teva visceralitat eurocomunista, i molt positiu per, el contingut de demanda de debat que comporta la governabilitat d’interior, i, como no, per la teva queixa sobre l’incompatibilitat de ser presi i alhora conseller.
M’afegeixo a la llista d’emprenyats i emprenyades davant tota aquesta crispació mediàtica però alhora em posiciono en la més absoluta tranquil•litat què estem fem el que cal; governar denunciant sense canviar discursos ideològics a canvi de més vots, que és el que ara sembla més estratègic i per tant, útil; i sempre a l’esquerra ecologista i alternativa i DE DEBAT com el d'aconseguir una sisena hora per practicar la bona educació, com a senyera tant a llar d’infants com a les acadèmies de polícia, i així motivar l’equilibri en matèria d’intel•ligència emocional, que d’això si que anem en números vermells sobre tot a les tertúlies mediàtiques i altres mons.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ENDORA
ENDORA
ENDORA!!!!!!!

primera mesura, senzillet!, talla amb el grup godó, recomano la COM ràdio, que a més de portar Ràdio Premià, té uns matins més equilibrats amb la Glòria Serra. L'altre solució és escoltar RADIO KINGSTON JAMAICA i saczejar el cos a cops de ska.
En quan a l'ERNEST Folch, el trempat editor jovenívol...fill de l'excomunista Xavier Folch que l'any 1981 s'arrenglarava amb els leninistes,...quins temps! visca l'eurocomunisme (a la manera gutista!).
ETS MASSOCA? TANCA LA RÀDIO!

Anònim ha dit...

muchos serán los llamados y pocos los escogidos y más en....el grupo godó que discursean a coro convergente

Anònim ha dit...

ben mirat icv en sortirà forta de tot aquest tinglado quan s'expliqui amb pels i senyals que la mani dels mossos ha estat instigada per ciu i el pp, quins nassos, per fer sang amb un tema que ells voldrien fer electoral. els diaris tenien fotos de manifestants molt fatxes amb retols xenofobs i sortia a varis llocs.

tot i això, icv necessita que la nova gent faci relleu:

proposo que JOAN HERRERA, RAÜL ROMEVA siguin els caps visibles de la nova ICV.

CAL RENOVAR SENSE TRAUMES.
EN SAURA ESTÀ MOLT VIST I CREMAT, ENCARA QUE SIGUI UN POLITIC HONEST I SERIÓS.

Jo proposo HERRERA-ROMEVA de ticket electoral del nou cicle.

anirà bé, segur.

Antoni Puig Solé ha dit...

Una reflexió molt treballada.Felicitats Tati. La dreta ha situat com els seus debats preferits seguretat i immigración, i nosaltres ens hem col·locat voluntàriament com la diana on es dirigeixen els dards. Si és cert, com em temo, que la majoria de la base de ICV comparteix l'opinió que ens planteges
, hauríem de reconèixer que hi ha un abisme entre bases i grup dirigent. En tot cas, considero que els nostres mals no venen principalment del problema d'Interior. Si fos així, seria fàcil resoldre'ls: Canviem de Conselleria i ja està. El d'interior és un símptoma més.Tampoc hi ha necesitat de parlar de substitució de persones, com ens diu un company "renovar" . Aquest no es el problema. Crec que hem d'explorar més vies de reflexió. En el meu bloc he suggerit set temes. M'agradaria conèixer la teva opinió.

Anònim ha dit...

Si entreu a la web de tv3 us trobareu amb un minut de l'entrevista que la Terribas li va fer a en Saura a la Nit al Dia. Un minut de serenitat davant tanta crispació.