El vinil al poder.
El melòman de la fotografia és Monsieur Hulot, sense barret, sense la vella i arrugada gab(v)ardina, però amb pipa. dóna l'esquena a tothom i escolta música.
És una de les meves imatges favorites del mestre. Extreta de Les Vacances de Monsieur Hulot. El món d'ahir. No és el món d'avui. I no serà el món de demà. "Demà" no consta a l'agenda.
7 comentaris:
Una meravella. "la" meravella
Mossèn Tati, em confesso pecador impenitent. Tinc el tocadiscos empolsat. M'he baixat de l'emule còpies dels meus vells discos de vinil i ara els puc escoltar al cotxe, a la cuina i on em vingui bé. Confesso que el fregit del vinil mai no em va agradar. Reconec que als CD's t'hi deixis la vista per llegir els credits o les lletres però pel demés...
No soc fetitxista i l'únic que m'interessa dels discos és la música i l'artista que hi ha al darrera, tant m'és l'objecte que me la porta . Vist els seus comentaris suposo que el meu pecat no és venial.
Com pot ser?
Un impostor?
De Mr. Hulot només n'hi ha un...
...I això... el futur no existeix!!
senyor CRIMSON:
Vos escolteu i adquiriu CD'S.
Jo també.
Malgrat tot: on hi hagi la rodona negra, el forat, les etiquetes i les cobertes... i l'agulla , i la truita fregida addicional, i la gamussa groga per treure la pols, i la funda interior de paper o de plàstic, i els singles, rodonets, amb forat gros, i tot allò, i tot allò!!!!!
Som pecadors, comprem cd's.
Però tenim possibilitat de penitència i redempció... de tant en tant a punxar!
Visca el CD (i l'Arsenal)
Ja voldria veure jo aquests pirates copiadors impenitents que es dediquen a acumular il·legítimament hores i hores del treball aliè per gaudir sense pagar; que farien aquests si haguessin d'escolpir, lenta i personalment, els solcs en els vinils. Ja m'agradaria veure'ls, ja. Poques hores els quedarien per fer glops daurats a les terrasses populars.
senyor de la CASETA RODANT:
El CD és un suport còmode, petit i segurament en vies d'extinció quan el proper SALÓ INTERNACIONAL DE L'ELECTRÒNICA i l'INFORMÀTICA decideixi dir que "PROU".
Em cau bé el CD, per motius extramusicals i extraplàstics.
El vinil és la sonoritat encarnada en un placa. Pura física. el so és física.
Ara bé, estic preparant un Guantanamo Anti-IPot i anti suports neoplastes, allí hi tancarem tots els apologistes del deliri parasonor.
En aquest Guantànamo Sonor hi posarem neoplastes del tipus EL PAIS DE LAS TENTACIONS (nens i nenes amb bambes i eternament guapissims), tots ells i elles aniran amb granotes taronja.
repeteixo:
el so és fisic i el vinil és fidel suport a les ones.
el cd és comode.
els nous suports em fan por.
ja soc vell!
viva el cassette pa grabar de to
Publica un comentari a l'entrada