09 d’agost 2011

Anticapitalisme i eleccions

Com ja acostuma a passar quan s'acosten unes eleccions, aquestes tendeixen a condicionar els calendaris i les agendes, fins i tot les d'aquella gent menys motivada per les variables electorals de la política.

Des que es va declarar "oficialment" la crisi, passant per les diverses versions de la mateixa, amb les particularitats i accents corresponents a cada etapa ("la crisi del deute", per exemple), el que "es mou" a la contra intenta definir un terreny d'alternativa en el pla social.

El 15-M i les seves multiplicitats, possiblement també es trobaran afectades per les intermitències i intensitats que proveeix el temps polític clàssic (convocatòria electoral) i, fins i tot, estacional (la dispersió estival).
 
A ningú que estigui minimament posat en les dinàmiques des de baix del moviment se li pot escapar que la gran virtut del 15-M és la plasmació d'un espai complex, però real, on es poden intercanviar experiències i dinamitzar mobilitzacions sectorials o globals de manera més o menys continuada. Així doncs, les petites i grans resistències sortosament seguiran reverberant dins d'aquest altaveu instal·lat a les places i als carrers. 
Tot i que encara ens movem a petita escala, en funció del moment i de la temàtica, la gran diferència entre "l'abans" del 15-M i el seu "després" és que s'haurà passat dels petits cercles militants mobilitzats durant els anys precedents, a un radi d'influència més extens en favor del pensament i l'acciò crítiques. Passi el que passi amb aquest moviment -que augmentarà la seva credibilitat en la mesura que pugui tenir més projecció, recorregut, estabilitat i independència- caldrà estar atents als "balls" electorals que tendiran a "acompanyar" el moviment real cap a l'escena política convencional, la qual és per definició la que inclou les derives més denunciades des del propi moviment 15-M. 



Quan arriba un esdeveniment social important que apunta cap a una doble impugnació del sistema -la verificada incompatibilitat entre capitalisme i democràcia-, és lògic que es plantegin i es proposin alternatives en el terreny polític, fins i tot en l'advers domini electoral, i que es vulguin assumir els elements i les demandes del carrer per portar-les a totes les tribunes.
Més enllà de la forma concreta que prengui una intervenció electoral puntual i, sobretot, crítica contra l'estat de coses, aquesta hauria de tenir com a punt de partida el d'un respecte molt escrupulós envers el significat del 15-M i les altres expressions de signe social, sindical o ciutadanes que mantenen les seves línies de contestació. Aquesta manera de fer s'hauria de basar en la consideració de que els moviments socials, i no només el dels i les "indignats i indignades", no poden ser substituits mecànicament per organitzacions o partits polítics,  per molt innovadors que es vulguin definir i per molt "fidels" que siguin a l'esperit de les lluites.

El 20-N serà una cita amb les urnes que tornarà a situar a contrapeu a l'esquerra anticapitalista i als sectors que entenen la política com una realitat que supera en escreix l'agenda electoral de cada moment. 

Malgrat tot, anar a les eleccions des de l'òptica d'una esquerra que no vol gestionar ni governar allò que es vol abolir, serà una possibilitat més d'intervenció i un front que caldrà subordinar a les lluites, a una altra idea de la política i a un projecte que ultrapassi els paràmetres de la representació delegada i restringida que ofereixen les institucions dites "democràtiques".

En l'àmbit ampli i genèric de l'esquerra, observarem com
diversos actors pugnaran per ser el millor interpret del sentir del 15-M. Tindrà la seva lògica. Ambtot, el 20-N és una nova ocasió per veure si podem situar damunt la taula els dos elements més estretament lligats al que es denuncia des del carrer: El dèficit democràtic i la crisi del capitalisme com a excusa per demolir "el social". 

En termes estrictament democràtics, presentar-se a les eleccions i no denunciar que aquests comicis són extremadament restrictius per a qualsevol opció avui extraparlamentària, pot ser un exercici de cinisme i una mostra d'insensibilitat davant les demandes dels moviments socials i a tot el que avui és indigna a tanta gent quan es parla de la crisi de la democràcia.

Avís a navegants: La concurrència acrítica de l'esquerra convencional, insolidària amb les opcions minoritàries, tornarà a ser un indicatiu del que ja fa temps que es vé denunciant quan no s'entra a fons en els temes més estructurals de la crisi de la democràcia. La llei electoral afegeix arguments que reafirmarien el crit de "li diuen democràcia però no ho és". Els privilegis atorgats per la legislació als grups parlamentaris actuals són un cas clamorós que reforça la percepció d'una democràcia de baixa intensitat. Rajoy, Rubalcaba, Lara o Duran Lleida no hauran de recollir signatures, com els extraparlamentaris, per legalitzar les seves respectives candidatures

Un altre aspecte, més important encara, és que la crisi del sistema ja no contempla vells dilemes entre liberalismes i socialdemocràcies més o menys actualitzades.
La clamorosa perversió i connivència amb el capital que assegura el model bipartidista "dins d'un ordre", ha d'obrir altres vies  a l'esquerra. Una alternativa que es vulgui considerar d'esquerres (i semblar-ho), però, s'haurà de significar en la lluita per desmuntar el binomi impossible format per capitalisme i democràcia. 

La crisi, sota la demoninació que li adjuntin en cada ocasió, és sistèmica i -com ja es va dir a les europees, a les autonòmiques i, ara, a les generals- requerirà d'opcions polítiques radicals que subordinin qualsevol tipus d'eleccions a les lluites de cada dia.

Una candidatura nítidament anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, integrada per gent lluitadora i desprofessionalitzada, podria ser una digna proposta enmig d'unes eleccions legislatives lliurades del tot a les agendes del capital i de l'elitisme polític. Tot i esperant la forma que prengui aquesta candidatura, el seu paper, el més desitjable, hauria de ser un pol d'atracció sociopolític capaç d'impugnar a fons un sistema del tot insostenible i que, tornant als signes del carrer, no substituís de cap de les maneres els valors i el llarg recorregut que mereix el que avui denominem com a 15-M.


Nota:  Escriure un text sobre eleccions i anticapitalisme pot resultat una mica desconcertant si ens atenem a les notícies que ens arriben des de la Gran Bretanya. La fallida del sistema està a l'arrel del que ara explota i rebenta. Algunes de les fotografies que apareixen a l'article intenten deixar constància d'uns fets que enfoquen directament el que comporta un model basat en la demolició del vell estat social.


Eleccions 20N: reservat el dret d’admissió

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
1 d'agost de 2011
Les eleccions es desenvoluparan sota una Llei Electoral escandalosament antidemocràtica. Però hi ha un altra gravíssima retallada democràtica fabricada pel PSOE i el PP, amb el suport de CiU i el PNB que ha passat inadvertida durant aquests mesos.


8 comentaris:

Jorko ha dit...

uns gaudeixen dels privilegis de ser parlamentaris sense passar per finestrella i els petits a recollir signatures per poder fer una trista llista. Què ho facin els del PP i del PSOE no hauria de sorprendre, que ERC, ICV, Izquierda Unida i altres més no hagin de passar el tràmit i que al mateix temps demanin reformes electorals davant de la gent indignada, em sembla poc ètic.

El missatger ha dit...

Un punt de vista que s'apropa molt al que hem anat parlant aquestes setmanes.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

Jorko,

ja veurem com es gestionarà la paradoxa que experimentarà l'esquerra que oscil·la entre l'oposició i la governança. Parteixen amb un avantatge considerable. La llei els permet fer el que dius. Altres ho tenim més magre.


Missatger,

efectivament, setmana rere setmana s'apropen punts de vista i, en aquest cas, s'ha de filar molt prim per no confondre electoralisme amb un ús mesurat de les institucions sense perdre el sentit del carrer.

Lluís ha dit...

soc dels que el cos em demana no anar a votar i si ho acabo fent serà per alguna candidatura que tingui gent compromesa per portar a la campanya el que crida la poca gent que avui es manifesta. Estic globalment d'acord amb el que s'escriu a l'article tot i que estic confós en quan a tota aquesta legislació electoral i veig que si és així de selectiva més val fer soroll al llarg de la campanya.

salut anticapitalista

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

Justament, Lluís, aquesta és la proposta que es despren de l'article. Apareixer a les eleccions per desafiar les seves restriccions i demostrar que les lleis electorals s'ajusten cada vegada més al que podem anomenar "democràcia de baixa intensitat". Què millor que fer lleis electorals restrictives per tal d'afavorir el caràcter feble de la democràcia? Què millor que posar limits a la discordança per tal d'assegurar una democràcia sense sobirania? Algú pot aportar dades sobre com es pot limitar la prepoderància del mercat i el capital damunt la sobirania popular i les institucions dites democràtiques?
Tot quadra...efectivament, li diuen democràcia "però no ho és".

Joan Balcells ha dit...

denunciar els que accepten una llei electoral per les èlits serà important i els primers que haurien de dir la seva són aquells partits d'esquerres que diuen estar a favor dels Indignats com és el cas d'ICV que diuen recolzar el moviment i al mateix disfruten d'una llei electoral que no els exigeix haver de recollir signatures per compareixer als comicis.

Com és menja això?

Estic bastant d'acord amb el que es planteja a l'article sobre el tema d'anar a la batalla electoral en plan de denúncia i si no es poden ultrapassar les signatures requerides doncs que es pugui aprofitar la campanya per denunciar aquesta democràcia d'uns pocs i dir clarament que cal més mobilització i anar a la lluita sempre.

Toni ha dit...

Els companys d'En lluita han fet un bon comunicat al respecte:

Per un pol anticapitalista aquí i ara: eleccions i més enllà

http://www.enlluita.org/site/?q=node/4051

Toni ha dit...

Els companys d'En lluita han fet un bon comunicat al respecte:

Per un pol anticapitalista aquí i ara: eleccions i més enllà