29 de juliol 2011

Collector's Items / Dimensió desconeguda, estiu 2011

Collector's Items / Miles Davis. De sempre m'ha agradat aquest àlbum recopilatori de Miles Davis que mostrava unes col·leccions de temes dels anys cinquanta molt ben relligades en un doble LP de portada evocadora. Els amants del vinil, del format rei, del format material, de la música física (l'acústica és física, o no?) i de les cobertes suggerents, sempre hem estat una mica resistents a l'acceleració del "progrés", al traspàs digital i a les crides inevitables sobre l'adveniment de l'era numèrica i totes aquestes coses. Collector's Items és un àlbum que evoca el col·leccionisme i, a banda de recollir matèria sonora, desplega fotografies relatives a l'art de col·leccionar. En diuen fetitxisme (de la mercaderia?).


La recent arribada a les meves mans d'una andròmina com és l'I.Pod m'ha portat un efecte més positiu del que inicialment temia. Els arxius digitals són això, arxius. Transportar músiques és, bàsicament, desplaçar-les. Superat el dilema i, per tant, el prejudici inicial, com a militant de la causa analògica, ara gaudeixo millor de les velles col·leccions. La tesi de "cada cosa al seu lloc" guanya credibilitat. El vinil en surt reforçat. 
Nota: La fotografia ofereix la coberta del LP. Boom, de the Sonics, i aquest s'obre pas entre LP's i singles.


Les intransportables prestatgeries cobren millor vida i acullen les jóies de la corona del col·leccionista que vé de lluny i que probablement anirà a més. Si els aparells transportadors serveixen per fer allò impossible (anar dalt d'una furgoneta farcida de vinils i aparcar-la davant d'un bar, per exemple), la consequència primera és que el meu estudi recobra la seva genuïna funció. L'ofici, els rituals, l'acte "sagrat" del disc esdevé una formidable activitat. Centrar l'agulla, plantar el disc al plat, "tocar" les cobertes, relacionar-se amb unes fileres de material memorable i les seves derivacions, afermen molt més el sentit real de la constel·lació sonora de cadascú. 
(a la fotografia, catàlegs de material discogràfic i la coberta d'un llibre de Walker Evans mirant de reull l'escena).

Booker T. & the Mg's, per exemple, saluden des de la coberta del LP Melting Pot. Aquest album presideix una de les prestatgeries per merits propis. Veient la portada del Melting Pot puc recordar perfectament el primer dia l'any 1972, quan el riff de la Fender Telecaster de Steve Cropper obria els programes de "El Clan de la Una" a la imprescindible "Radio Juventud" dels anys setanta. 


Anys i anys després, Melting Pot és la sintonia del programa de ràdio que emetem en Ramonet 77 i jo mateix els dimarts (Sound System, ràdio Premià, 95.2). Aquest estiu, fins i tot, ja circulen els nostres programes per una ràdio gran (COM Radio, els dissabtes).

booker T & the MG'S melting pot‏ - YouTube


www.youtube.com/watch?v=Rq4FFzDP8Ms
8 min - 18 Oct 2007 - Subido por steevestuff
License: Standard YouTube License. 366 likes, 10 dislikes; Artist: Booker T. & The MG's; Buy: Buy "Melting Pot" on: iTunes, AmazonMP3 ...



Aquesta foto ens mostra la zona pop/rock de la col·lecció del meu estudi...


Aquesta altra foto ens mostra la confluència entre la zona pop/rock i la zona jazz/blues...


Perspectiva general de la paret digital (els CD's, com els vells K-7's, ja declinen)...


Entre la zona de la mal anomenada "música clàssica" en versió LP's i la zona dels CD's de jazz, resideix la biografia del gran pioner i animador de les alternatives radiofòniques britàniques: Sir John Peel.  El nostre home desplega una petita part de la seva col·lecció enmig de la molt més modesta reserva d'un servidor.


Un cartell d'una revista francesa de Reggae proclama un altre sub-art del vinilisme: Les galetes. Heus aquí les etiquetes dels vells singles de Bob Marley i a tot color.


Agendes, bicicletes, Union-Jack, clips, estris d'escriptori, badges, afinador elèctric, vas de vidre "Pagès" (aperitiu francès) i jocs de claus. Collectors Item's!


La zona psicodèl·lica. El panteó lisèrgic encapçalat per The Sonics, una foto de Robert Frank i les primeres estribacions de la cadena de "singles".


L'altaveu de l'esquerra. Un Vieta del 1983 amb molts anys de guerra. Personalitzat a mà i amb testimoni "Mod" explícit. A sota, l'altaveu de la dreta, més hiperdèl·lic, suportat per un parell de biblies de la literatura musical: Harto de Todo (sobre el punk del nostre país) i Bass Culture de Lloyd Bradley (possiblement el millor llibre mai escrit sobre la cultura musical jamaicana). Damunt del llibre groc, Odio, comic número zero del mestre Peter Bagge (un més dels malalts de vinil i subcultura!).

 
causant d'aquest article ociós i estival.

 

14 comentaris:

El missatger ha dit...

Això entraria dintre de la categoria “Strip tease”?

El cert és que la col•lecció fa molt patxoca. Una guarida twinpeaksiana de primera, solament mancava la banda sonora de Booker T & the M.G.’s per a que la felicitat fos absoluta. Ja hauràs vist aquesta versió de Green Onions, però és que m’encanten les cares que posen: concentració total. http://www.youtube.com/watch?v=XTXN_1ifxIY

Salut i melomania!

Marc ha dit...

veig que s'ha colat per la casa el peter bagge i mira que és dels dos o tres comiqueros que més m'agraden, bo de debò el ODIO i tota la saga nerdie.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bona, Missatger, les cares joves de Booker T & Mg's a la gira europea de la Stax, un gran video, fins i tot ara es pot adquirir le concert complet en un doble DVD amb la història de STAX, a vegades l'he posat, quines cares! i tant!

Marc, el Bagge és dels grans, només conec dos volums de "Odio" i és molt divertit.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Em rendeixo, tens molts més discos que jo. Quin dia i a quina hora se't pot escoltar per la ràdio? No sigui que et sintonitzi casualment...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ep, res de competir en número de discos, eh?

I el nostre programa el fem els dimarts a les 9 del vespre, però el tenim sempre penjat a la web de la ràdio i els nostres programes estan disponibles al blog de Stereo2:

http://stereo2soundsystem.blogspot.com

Aquí estem i aquí "ens" arxivem.

Golfo apandador ha dit...

Ep! Quines imatges! Això es un temple musical! Un santuari del só! Enhorabona, quina col-lecció!
No sé què passa, però per molt que pico sobre les fotos amb el ratolí no em puc baixar cap disc...
Em sento com si estigués mirant els arxius del vaticà i no portes les ulleres...passa'm la contrasenya!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Golfo, identifica't, la constrasenya ja arribarà.

Golfus ha dit...

Salutacions des del meu humil santiari funkero!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

...missatge rebut, golfus funkeirus.
he de suposar que la teva prestatgeria funk és més i molt més variada, assortida i colossal.
Ja saps on visc, Doctor Funkenstein!

Genís Work Song ha dit...

Quin goig de col·lecció, i se de bona pasta que és digna d'escoltar... A veure quan tornem a revolucionar plàstics negres!

Per cert, ahir vaig començar a veure TREME. Té una pinta boníssima :)

Salut!

Genís Worksong

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei!!!Genís!!!! Una alegria de trobar-te per aquestes línies!
i tant, reanudarem les punxades d'una banda a l'altra del tunel de la Serra de Marina i seguirem mantenint viu el fil negre i roig de la resistència sonora vinílica intercomarcal. Ja inventarem noves propostes, amb el Ramon ja vam parlar de muntar coses passat l'estiu i estaria bé comptar amb la teva participació.

Salut i bon estiu!

p.s.

els blogs que apareixen en el teu perfil són molt bons. Estan relacionats amb tú?

SOUNDA' ha dit...

Ve de gust ullar tot aquest material sensible d'alta graduació, uhmmm…

Ep Genís, abraçada sonora i pasat l'estiu canviem "cromos sonors", ok?

Us deixo aquesta postal sonora per a les vacances estacionals:

http://www.youtube.com/watch?v=1LP-aHapBmA&feature=player_embedded

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

salutacions a tot el triangle stereo2+Worksongs

Genís Work Song ha dit...

Ei, passa't l'estiu jo estaré de vacances però a casa. Així que em sobrarà temps per creuar el túnnel :)

Ramon, ja canviarem cromos hehehe... tinc unes galetes noves de Nova Orleans entre els 50-60 amb molta gràcia.

Àngel, els blocs aquests no hi tinc res a veure només els tinc enllaçats. L'únic que hi fico la pota és el del Pilé.

Una abraçaa i salut!
Genís.